Falles sismoxéniques de la Rexón de Murcia

Les principales falles sismoxéniques de la Rexón de Murcia son la d'Alhama de Murcia, la de Cádiz- Bulles-Alicante y la de la Vega Media del Segura. La Rexón de Murcia asítiase dientro del ámbitu de les Cordales Béticos, y nella tán representaos materiales pertenecientes a los trés zones que tradicionalmente estremar en Prebética y Subbética (zones esternes) y Bética (zones internes); la primera tien un calter paraautóctono y les otres dos alóctono.[1]

Falla d'Alhama de Murcia (FAM) editar

Una falla bien activa na Rexón de Murcia ye la d'Alhama de Murcia (tamién conocida como d'Alcantariella-Alhama-Puerto Lumbreras),[2] alcontrada ente'l norte del valle del Guadalentín y Puerto Lumbreras.

Permanez en movimientu cuasi de cutio, provocando pequeños movimientos. Lo que, a pesar de los daños que se producen nes edificaciones, ye bona señal porque asina la enerxía llibérase adulces.

Murcia sufrió 12 terremotos nos postreros 5 años pola falla de Alhama.[3][4]

El ramal onde se concentren más seísmos ye na Falla d'El Amarguillo.[5]

La falla de Alhama provocó'l 11 de mayu de 2011 dos terremotos de graos 4,7 y 5,1 na escala de Richter con epicentru cercanu a la ciudá de Lorca, en Ribayu Fondu (Lorca) ,que causó numberosos daños materiales y cobróse la vida de nueve persones.[6]

Falla de Carrascoy (FCA) editar

El gran temblón d'una falla podría espertar a la falla siguiente cola que ta alliniada; y dientro de la Rexón, indica Romero, la Falla de Alhama de Murcia, na que s'asitia Lorca, alliniar cola de Carrascoy, asitiada na Sierra de Carrascoy.[7]

Falla Crevillente (FC) - Campu Coy editar

Otra más dormida y peligrosa ye la falla de Bulles-Cieza-Alicante, a la que pertenez la Falla de Crevillente, Segmentu de Campu Coy.

Permaneció inactiva mientres enforma tiempu y espertó de manera enérxica'l 2 d'avientu de 1999 col terremotu de Mula y, más cercanu nel tiempu, el 6 d'agostu de 2002 col de la pedanía de La Paca (Lorca).

Falles de la Vega Media editar

Una postrera tamién activa, anque nuna direición distinta a la de les anteriores, ye la de la Vega Media del Segura (Lorquí, Ceutí, Molina de Segura y Las Torres de Cotillas), denomada de Falla de Crevillente (segmento Fortuna-Abanilla) y falles axacentes del valle del Segura.

Falla de Socovos (FS)-Calasparra (segmentu de Calasparra) editar

El terremotu de Cehegín de 1948 foi interpretáu como xeneráu por una falla d'esgañe sinestral de direición NE-SO.

Otres falles con repercusión na Rexón de Murcia editar

Ver tamién editar

Referencies editar

  • García-Mayordomu(2005).
  • Martínez-Díaz, J. J. 1999. Sismotectónica de la falla de Alhama de Murcia. Implicaciones sismogenéticas del terremotu de Lorca de xunu,1977 (Mb:4,2). Estudios Xeolóxicos 55: 251-266.
  • Martínez Díaz, J. J. Hernández Enrile J.L. 1991. Reactivación de la falla de Alhama de Murcia (sector de Lorca -Totana): cinemática y campos d'esfuerzos dende'l Messiniense hasta l'actualidá. Geogaceta 9: 38-42.

Referencies editar

Enllaces esternos editar