Gavarda

(Redirixío dende Gabarda)

Gavarda ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca de la Ribera Alta.

Gavarda
escudo de Gavarda (es) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Ribera Alta
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Gavarda Vicente José Mompó Aledo (es) Traducir
Nome oficial Gavarda (ca)[1]
Códigu postal 46267
Xeografía
Coordenaes 39°05′29″N 0°33′35″W / 39.091388888889°N 0.55972222222222°O / 39.091388888889; -0.55972222222222
Gavarda alcuéntrase n'España
Gavarda
Gavarda
Gavarda (España)
Superficie 7.79 km²
Altitú 40 m
Llenda con
Demografía
Población 1058 hab. (2023)
- 498 homes (2019)

- 540 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Ribera Alta
0.04% de provincia de Valencia
0.02% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 135,82 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
gavarda.es
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía editar

La superficie del términu ye plana, sacante la parte norte y nordés que ye una pequeña zona montascosa, onde s'atopa'l conceyu nuevu de Gabarda, con altores máximos de 150 m, coles denominaciones de Llomba Teijonera, Llomba Plana y Batería. El términu municipal ta sito a veres del ríu Júcar, na zona suroeste de la contorna. El ríu xunto cola Acequia Real del Júcar arrodien el pueblu.

Dende Valencia, aportar a esta llocalidá al traviés de l'A-7 tomando depués la CV-557.

Barrios y pedaníes editar

Na actualidá'l conceyu ta tremáu en tres nucleos urbanos, el cascu antiguu, el nuevu allugamientu (construyíu tres la riada de 1982), que cunta col mayor númberu de población y el barriu de Villariezo.

Llocalidaes estremeres editar

El términu municipal de Gabarda parte coles siguientes llocalidaes: Alberic, Alcàntera de Xúquer, Antella, Beneixida, Càrcer y Castelló, toes elles de la provincia de Valencia.

Historia editar

L'orixe d'esti pueblu debió de ser una alquería musulmana. En 1250 el rei Xaime I partió ente seis homes cuatro jovades de tierra a cada unu, y dar a poblar a catorce cristianos, ente ellos Lope Ximénez que se quedó cola xurisdicción. En 1268 el pueblu pertenecía a la señoría de Bolla, caballeru que mercara dichu añu les alquerías de Alcocer, Paixarell y Gabarda a Elvira López, muyer de García Pérez de Castiella, y hermana de Lope Ximénez. Dende principios del sieglu XIV se documenta como señor a Francesc de Pròxita. El señoríu perteneció a los Pròxita hasta finales del sieglu XV. Nel añu 1407 el rei Martín I l'Humanu concedió la xurisdicción total de Gabarda a Olf de Pròxita. En 1489 pasó a manes de Don Pedro de Mendoza, quien l'añu 1490 dio-y esti señoríu al so fíu Rodrigo de Mendoza, Marqués de Cenete. Darréu col pasu del tiempu acabó a manes del Duque del Infantado el cual construyó nueves cases amontando asina la so población.

L'añu 1609 quedó despoblado en ser espulsaes les 40 families morisques que vivíen na so demarcación, y el señor territorial dio-y una Carta puebla en 1612, anque namái consiguió atraer 13 families (1646) qu'a penes creceríen en númberu hasta finales del sieglu XVIII. Tres los grandes hinchentes del 4 d'ochobre de 1779, treslladar a Gabarda unes families de les aldegues de Paixarell y Alcocer, que quedaron totalmente despobladas.

Mientres el sieglu XIX la población creció con un ritmu bien rápido hasta septuplicar el númberu d'habitantes, empecipiándose dempués una llixera baxada hasta quedar en 1250 habitantes según el censu de 1991. En sufriendo'l gran hinchente del 1982 decidió treslladase el pueblu a un llugar próximu más altu, onde nun hubiera riesgu de riaes, y mientres los años siguientes construyóse'l nuevu asentamientu al que se treslladó la mayor parte de la xente, anque delles families aguantar a abandonar el vieyu pueblu.

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Vicente Benacloche Guillem   PSPV-PSOE
1983-1987 Vicente Benacloche Guillem   PSPV-PSOE
1987-1991 Vicente Benacloche Guillem Independiente
1991-1995 Vicente Benacloche Guillem   PSPV-PSOE
1995-1999 Vicente Benacloche Guillem   PSPV-PSOE
1999-2003 Pere Lluís Núñez Dom./Pere Ll. Muñoz F.   PP /   BNV
2003-2007 Pere Lluís Muñoz Femenía   BNV-EV
2007-2011 Adela Martínez Corbí Independents
2011-2015 Vicente Mompó Aledo   PP
2015-2019 Vicente Mompó Aledo   PP
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía editar

El conceyu, que tien una superficie de 7,83 km²,[2] cuenta según el padrón municipal pa 2017 del INE con 1073 habitantes y una densidá de 137,04 hab./km².

Gráfica d'evolución demográfica de Gabarda ente 1842 y 2017

     Población de derechu según los censos de población del INE.[3]      Población según el padrón municipal de 2017.[4]

Economía editar

L'agricultura ye l'actividá más importante. Ta basada nel cultivu de la mandarina y la naranxa y nel comerciu de dambes. Tamién hai cultivos de güerta tradicional y apenes queden dalgunos olivares y algarrobos. A partir de los años 60 del pasáu sieglu empieza una importante crisis, y l'agricultura entra nun periodu de recesión. Agora atópase nuna fase de tresformamientu. Polo que se refier a la industria, amenorgar al envasado y la comercialización de les frutes y hortolices y naranxes y tamién esiste industria testil.

Evolución de la delda viva editar

El conceutu de delda viva contempla namái les deldes con caxes y bancos relatives a creitos financieros, valores de renta fixa y préstamos o creitos tresferíos a terceros, escluyéndose, poro, la delda comercial.

Gráfica d'evolución de la delda viva del conceyu ente 2008 y 2014

     Delda viva del conceyu en miles d'Euros según datos del Ministeriu de Facienda y Ad. Públiques.[5]

La delda viva municipal per habitante en 2014 xubía a 0 €.[6]

Monumentos editar

 
Ilesia Parroquial
  • Ilesia Parroquial. La Ilesia parroquial del cascu antiguu de Gabarda foi construyida en 1870 y dedicada a San Xuan Bautista y San Antonio Abá. Ye d'una sola nave con capiyes llaterales. Destaca enriba de la portada una torre rematada por una escultura de San Antonio.
  • La Ponte del Rei. Construcción de finales del sieglu XVIII (1786), ye'l frutu d'un proyeutu de nueves víes de comunicación del reináu de Carlos III, el primer intentu de construyir una carretera sobre'l ríu Júcar. Asítiase a la izquierda de l'autovía Valencia-Albacete poco primero de travesar el ríu Júcar. Tocantes a la construcción d'esta emblemática estructura ye precisu faer obligada referencia al denomináu Nuevu Camín Real, abiertu ente los años 1765 y 1778.
  • La Batería. Son los restos d'una fortificación del sieglu XVIII, reutilizada mientres la Guerra de la Independencia española. La so planta ye cuadrada, con torretas semicirculares nes esquines, con contrafuertes de 0,95 m. d'alzada y 0,62 m. d'anchor na base y 0,30 m. na parte cimera. L'anchor mediano de los murios ye de 0,60 m.
  • La Ponte de Fierro. La Ponte de Fierro del ríu Júcar ye de principios del sieglu XX (1917). Sobre él pasa la carretera Real de Valencia n'Albacete dientro del itinerariu de la N-340 ente Gabarda y Beneixida. Tien un arcu de fierro de 70 m. de lluz y 137 m. de llargor. Foi construyíu pola empresa Maquinista Terrestre y Marítima.

Fiestes llocales editar

  • Baille de Piñata. Ye'l antroxu de Gavarda. Entámase sábadu tres el Miércoles de Ceniza.
  • San Antonio Abá. Celébrense estes fiestes el fin de selmana tres el 17 de xineru. El vienres escontra les 12 de la nueche llanta la gran foguera. El sábadu dar# en la "Cremá" que consiste en faer amburar la foguera y, al acabar, cuando yá hai caricote, turrar carne, embutíos, sardines y tamién hai orquesta. Domingo tres la recoyida de festeros, faise la misa y el repartu de panes benditos. Pela tarde realízase la procesión.
  • Fiestes al Corazón de Jesús. Suelse entamar quince díes tres el Corpus. Duren dos díes: la viéspora, con cabalgata y el día de la fiesta con misa y procesión.
  • Fiestes Mayores. N'honor a San Vicente Ferrer y l'Inmaculada Concepción. Celébrense'l fin de selmana dempués de Pascua. Hai tres nueches de fiesta con tres díes llenos d'actividaes pa toos: Les mascletás, los fueos d'artificiu, bailles con orquesta, el teatru infantil, los pasacalles y el festival de bandes de música.

Gastronomía editar

Los platos típicos son el arroz al fornu, "arroz con xudíes y acelgues" y la paella. Los duces típicos son: el "arnadí" y les mones de rollu y de trenza pa les Pascues. La "Torta Cristina" y "brazu de xitanu" pa les fiestes patronales. En Toos Santos faen les Fogaces o tamién denominaes "tortas de Toos Santos" feches con nueces, pases y almendra. En Navidá les coquetas de cacáu y los rosquíes d'anís.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Institutu Nacional d'Estadística (ed.): «Población, superficie y densidá por conceyos.». Archiváu dende l'orixinal, el 21 de setiembre de 2013.
  3. Cifres de población y Censos demográficos
  4. Institutu Nacional d'Estadística (ed.): «Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional».
  5. Delda Viva de les Entidaes Llocales
  6. División de la delda viva de 2014 (datu del Facienda y Alministraciones Públiques, Delda Viva de les Entidaes Llocales) ente'l númberu d'habitantes del conceyu d'esi mesmu añu (datu del Institutu Nacional d'Estadística, Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional).

Enllaces esternos editar