Gaultheria insipida

especie de planta

Gaultheria insipida, o chichaja ye un arbustu nativa de los Andes, de la familia Ericaceae.[1] Crez en Colombia, Ecuador y Perú.

Gaultheria insipida
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Ericales
Familia: Ericaceae
Xéneru: Gaultheria
Especie: Gaultheria insipida
Benth.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

Ye un arbustu semi robezu que crez hasta los 1.8 a 2.4 m d'altor. Les sos cañes llargu y delgáu tienen fueyes de color verde brillante, que puede crecer hasta 7,6 cm de llargu. Na seronda, les fueyes volver d'un color borgoña, y les flores de color rosa del arbustu maurecen en bagues pequeñes, blanques remataes con cinco puntos coloraos.[2]

Propiedaes editar

Nel departamentu de Putumayo, al suroeste de Colombia, el pueblu Inga trata'l dolor crónicu[1] y otres afecciones con un cocimientu a poco fueu del raigañu de la planta n'agua mientres delles hores.[3]


Pa la mialxa (dolor de cuerpu), falta d'enerxía / motivación y hipersomnia , el paciente bebe un fervinchu. El fervinchu tamién se diz que llimpia'l sangre y ayuda a prevenir la enfermedá. Nos casos de reumatismu, fatiga crónica, o les hemorroides, el paciente bebe'l fervinchu caliente.[4]

Pa malestar xeneral , el paciente bebe una decocción de granicillo , guayabilla ( Eugenia victoriana ), chichaja, tugtu azul (ana especie de Rubiaceae), Peperomia , y manzanilla tres veces al día.[4]

Cuando tea cocíu y consumíu, la planta actúa como un purgante gastrointestinal. Per otra parte, pa promover la depuración de toxines al traviés de les glándules sudorípares , los ingas preparen un fervinchu de guasca coneyu , tugtu azul y chichaja.[4]

Les dosis más altes de la bébora tienen l'efectu sicotrópicu d'ayudar a la xente a dase cuenta del so aspeutu femenín. Bebedores masculinos informen que chichaja fíxo-yos que evalúaran el so tratu a les muyeres.

En Colombia, chichaja dacuando llámase fema yagé ("fema ayahuasca "),[3] ente qu'en Perú esti llamatu describe a Diplopterys cabrerana.[5]

Taxonomía editar

Gaultheria insana describióse por George Bentham y espublizóse en Plantes Hartwegianas imprimis Mexicanes 225. 1846.[6]

Etimoloxía

Gaultheria, nome xenéricu, mal escritu, dau pol escandinavu Pehr Kalm en 1748 n'honor de Jean François Gaultier de Quebec.[7]

insipida: epítetu llatín que significa "insípida".

Sinonimia
  • Brossaea insipida (Benth.) Kuntze [8]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Estrella, Eduardo (1995). Tratáu de Cooperación Amazónica: Plantes melecinales amazonicas: realidá y perspectives. Consultáu'l 27 de marzu de 2013.
  2. Bentham, George (1873). «Gaultheria insipida». Curtis's Botanical Magacín (Stanley Smith Horticultural Trust) 99:  páxs. 246–247. http://www.biodiversitylibrary.org/page/468598#page/246/mode/1up. Consultáu'l 27 de marzu de 2013. 
  3. 3,0 3,1 Rodríguez Pérez, Leonardo; Murcia, Sonia Patricia. «Chichaja: The Female Ayahuasca» (PPTM). Breaking Convention. London. https://www.dropbox.com/s/9bvdwrx3cvqvbjb/Leonardo%20Rodr%C3%ADguez-P%C3%A9rez%20presentation.pptm. Consultáu'l Plantía:Fechaaccesu}. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Giraldo-Tafur, Clara (2000). «Medicina tradicional de la muyer Inga». Revista de la Academia Colombiana de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales 24 (90):  páxs. 5–23. ISSN 0370-3908. http://www.accefyn.org.co/revista/Vol_24/90/5-23.pdf. Consultáu'l 27 de marzu de 2013. 
  5. «El Jardin de Luis y Meche Flores». Intermundos. Consultáu'l 25 de marzu de 2013.
  6. «Gaultheria insipida». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 17 de marzu de 2014.
  7. Bernard Boivin: GAULTIER (Gautier, Gauthier, or Gaulthier, but he signed Gaultier), JEAN-FRANÇOIS. In: Dictionary of Canadian Biography Online
  8. Gaultheria insipida en PlantList

Bibliografía editar

  1. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
  2. Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Ecuador–A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
  3. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  4. Luteyn, J. L. 1995. 16. Tepuia Camp; 17. Pernettya Gaudichaud; 18. Gaultheria Linnaeus. Fl. Neotrop. 66: 351–488.
  5. Luteyn, J. L. 1996. 147. Ericaceae. 54: 1–404. In G. W. Harling & L. Andersson (eds.) Fl. Ecuador. University of Göteborg, Göteborg.
  6. Luteyn, J. L. 1999. Pandoriales, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
  7. Macbride, J. F. 1959. Ericaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(5/1): 50–149.

Referencies editar

Enllaces esternos editar

  • Darío Guevara, Rubén (1997). UNICEF / Universidá Andina Simon Bolivar / Sociedá Italo-Llatinoamericana de Etnomedicina / Ediciones Abya-Yala: Etnomedicina: progresos Italo-Llatinoamericanos, volume 1. ISBN 9978-04-294-6.