Grupu Kent
Grupu Kent | |
---|---|
Situación | |
País | Australia |
Estáu federáu | Tasmania |
Tipu | archipiélagu |
Parte de | Kent Group National Park (en) |
Asitiáu en | Estrechu de Bass |
Coordenaes | 39°28′00″S 147°18′30″E / 39.466666666667°S 147.30833333333°E |
Datos | |
Altitú media | 106 m |
Superficie | 1576 ha |
El Grupu Kent ye un grupu de seis islles de granitu asitiaes nel estrechu de Bass, al noroeste del grupu Furneaux en Tasmania, Australia. Colectivamente, el grupu ta formáu dientro del Parque Nacional del Grupu Kent.
Les islles fueron llamaes Kent's Group por Matthew Flinders, "n'honor del mio amigu capitán William Kent, entós comandante de Suministros" cuando Flinders pasóles el 8 de febreru de 1798 en Francis (nel so camín pa salvar Sydney Cove).[1]
La islla más grande del grupu ye la islla Deal; les otres, n'orde de tamañu descendente, son Erith Island, Islla Dover (Tasmania), North East Isle, South West Isle ya Judgment Rocks. [2]
Historia editar
La caza de foques tuvo llugar nes islles a partir de 1803.[3]
Naufraxos editar
Murray Pass, nomáu pol esplorador John Murray, ente Deal y les islles Erith foi llargamente usáu por barcos p'abelugase de les galernes nel estrechu de Bass, pero ye un peligrosu, parcialmente abiertu, y munchos barcos naufragaron dempués de cambeos súbitos na dirección y velocidá del vientu. Otros impactaron na islla mientres intentaben abelugase o al traviés de la navegación na escuridá o mal clima, dellos con gran perda de vides. Inclúi:[4]
- 1816, Brothers, goleta, 40 tonelaes, Capitán William Hovell, una vida perdida.
- 1819, Daphne, goleta, 151 tonelaes, capitán John Howard, nun perdieron vides.
- 1819, John Palmer, goleta, 37 tonelaes, Capitán Bastian, dos vides perdíes (una ex Daphne)
- 1831, Ionia, nieve, 226 tonelaes, Capitán Buck. ?Tres vides perdíes.
- 1850, Ida, goleta, 50 tonelaes, ensin perda de vides.
- 1851, White Squall, goleta, 104 tonelaes, Capitán Chattock, ensin perda de vides.
- 1852, Dorset, brig, 82 tonelaes, Captain Birdwood, ensin perda de vides.
- 1852, Mary, brig, 308 tonelaes, ensin perda de vides.
- 1855, Elizabeth Mason, goleta, 79 tonelaes, Capitán McIntyre, ensin perda de vides.
- 1856, Kendall, goleta, 157 tonelaes, Captain Read, nun perdieron vides.
- 1862, Reindeer, goleta, 104 tonelaes, Capitán Morris, toles manos (alredor de 8) perdíes.
- 1863, General Jessup, barcu, 193 tonelaes, Capitán Hodge, ensin perda de vides.
- 1866, Boscarne, goleta, 63 tonelaes, Captain Black, ensin perda de vides.
- 1875, Essie Black, barcu, 281 tonelaes, Capitán Sivier, toles manos (alredor de 10) perdíes.
- 1877, Bulli, navío de vapor de fierru, 524 tonelaes, Capitán Randell, ensin perda de vides (un popular naufraxu de bucéu).
- 1921, Karitane, aceru vapor, 1376 tonelaes, Capitán España, ensin perda de vides.
- 1930, Ida N, nuevu barcu pesqueru, 25 tonelaes, Capitán Busk, ensin vides.
- 1961, St Nicholas, recién completáu por un cargueru de pexes, 45 tonelaes, ensin perda de vides.
Referencies editar
- ↑ A Voyage to Terra Australis, entry for 8 Febreru 1798 (n'inglés)- Bibliografía
- ↑ Kent Group National Park, (n'inglés)
- ↑ The Sydney Gazette, 3 February 1803, p.2. (n'inglés)
- ↑ Broxam & Nash, Tasmanian Shipwrecks, Volumes 1 and 2, Navarine Publishing, Canberra, 1998 and 2000, ISBN 0-9586561-5-0 and ISBN 0-9586561-6-9 (n'inglés) Bibliografía,