Los chaouis (en berebere : Icawiyen) (o shawiya o Shawiya Bereber, (forma nativa: Tacawit θaʃawiθ), son un grupo étnicu proveniente de llingües afroasiátiques, colos idiomes: zenati, bereber falaos n'Arxelia, pola nación chaouis.[3] ·[4].

Chaouia

الشاوية (أمازيغ)

Shawiya 
'Tacawit'
Faláu en Arxelia
en rexones arxelines: montes Aurès (Batna, Khenchela, Oum El Bouaghi, Souk Ahras, Tébessa)
194.000 en  Francia
41.000 en  Bélxica
39.000 en  Italia
36.000 en Alemaña
25.000 en  Marruecos[1]


inmigrantes en:
 Italia
 Francia
 Bélxica
 Canadá

Rexón
Falantes 2,1 millones hasta 3 millones[2][1]
Puestu en 1993 (Ethnologue 1996)
Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 {{{iso2}}}
ISO 639-3 shy

Fala primaria del idioma editar

árees circundantes, incluyendo a Batna, Khenchela, Sétif, Oum El Bouaghi, Souk Ahras, Tébessa y la parte nortiza de Biskra.

 
El mausoléu -templo Medghassen {imedghasen}, la sepultura de los reis Numidies
 
Carta de les árees llingüístiques del nordés d'Arxelia, qu'amuesa l'espaciu de fala bereberófono chaoui
 
Carta de les árees dialeutales del chaouis

Llingua editar

Los falantes chaouis, llamen al so idioma Tacawit (Thashawith) (θʃawɪθ o [hʃawɪθ]), que tamién se conoz como numidios bereber. Les estimaciones del númberu de falantes varien de 1,4 a 3 millones de falantes.[2][1]

La ortografía del francés sobre'l Chaouïavese comúnmente, por cuenta de la influencia de les convenciones franceses n'Arxelia. Otros delletreos son "Chaoui", "Shawia", "Tachawit", "Thachawith", "Tachaouith" y "Thchèwith". En Shawiya, el líder /t/ - pronúnciase θ en tal ambiente fonético - ye frecuentemente amenorgáu a /h/, polo que'l nome nativu de cutiu escúchase como Haišawiθ.

L'idioma chaouis, hasta apocayá, yera un llinguaxe ensin escribir y escasamente enseñábase na escuela. Como los Shawiya yeren predominantemente rurales y aisllaos, de cutiu alternaben dende'l árabe arxelín, al francés ya inclusive al inglés, p'aldericar sobre teunoloxía non tradicionales y sociolóxiques esmoliciones

Apocayá, l'idioma chaouis, xunto col idioma cabilio, empezó a algamar cierta prominencia cultural y mediático gracies a los movimientos cultural y políticu bereberes n'Arxelia, y a la introducción de la educación del idioma bereber en delles escueles públiques.

Diccionarios, léxicos, estudiu del chaouis editar

Pal sieglu XIX, numberosos llibros diccionarios del idioma fixéronse públicos como los estudios del idioma francés Émile Masqueray, y el testu de Gustave Mercier , el Chaouia de Aurès en 1896.

Yá, pal sieglu XX]], esautamente en 1906, publicar el diccionariu de chaouia, árabe, francés , cabilia de P.G. Huyche. En 1961, edítense'l léxicu de André Basset, -y parlé des Ait Frah, y La grammaire chaoui de M. Torchon.

Depués, post independencia de l'Arxelia, Mohamed Salah Ounissi publica dellos llibros incluyendo un diccionariu de chaoui, árabe, francés en 2003; y, Fakihani Tibermacine sigue col so llibru "Talking Chaoui" en 2009, depués un ensayu de conxugación por Ferhaoui Laid. Y, en 2013, Khadija Saad publicaría un diccionariu chaoui-árabe[5], Bengasmia Laâmri escribió'l so llibru sobre la fonética chaoui.

Y el Departamentu Tamazight de la Universidá Batna Hadj Lakhder abrióse, pa completar los estudios d'idioma Chaoui. L'estudiu del llinguaxe foi realizáu por Malek Boudjellal nel Centru d'Investigación Berber y nel INALGO[1]. L'investigador Abdenacer Guedjiba tamién realizó estudios en llingüística sobre l'idioma[6].

El Hadi Meziani publicó en Premier Tirawal, una guía d'aprendizaxe del chaouis[7] ·[8] Depués, publica'l segundu testu, que'l so títulu ye Cómo aprender l'idioma tamazight, un diccionariu de bolsu pal idioma chaoui[9].

Représentación Unicode de glifos (d'esquierda a derecha)
Code +0 +1 +2 +3 +4 +5 +6 +7 +8 +9 +A +B +C +D +Y +F
O+2D30                                
O+2D40                                
O+2D50                                
O+2D60                                
O+2D70                                
Equí hai una tabla comparativa ente glifos y treslliteraciones en calteres arábigos, y árabes.
Código color
Color Significación
  Tifinag de base según l'IRCAM
  Tifinag espandíu (IRCAM)
  Otres lletres tifinages
  Lletres tuareg modernes
  Estos casos nun tienen de ser usaos
Lletres simples (y lletres modificaes)
Code Glifo Unicode Treslliteración Nome |-bgcolor="#CCCCFF" Llatín Árabe
O+2D30   tifinagh ⴰ a ا
O+2D31   tifinagh ⴱ b ب yab
O+2D32   tifinag ⴲ bh ٻ yabh
O+2D33   tifinag ⴳ g گ yag
O+2D34   tifinag ⴴ gh ڲ yagh
O+2D35   tifinag ⴵ dj ج yaj selon l'Académie berbère
O+2D36   tifinag ⴶ dj ج yaj
O+2D37   tifinag ⴷ d د yad
O+2D38   tifinag ⴸ ض yadh
O+2D39   tifinag ⴹ ض yadd
O+2D3A   tifinag ⴺ ض yaddh
O+2D3B   tifinagh ⴻ y ه yey
O+2D3C   tifinagh ⴼ f ف yaf
O+2D3D   tifinagh ⴽ k ک yac
O+2D3Y   tifinagh ⴾ k ک yac touareg
O+2D3F   tifinagh ⴿ kh خ yakhh
O+2D40   tifinagh ⵀ h
b
ھ
ب
yah
= yab Touareg
O+2D41   tifinagh ⵁ h ھ yah selon l'Académie berbère
O+2D42   tifinagh ⵂ h ھ yah touareg
O+2D43   tifinagh ⵃ ح yahh
O+2D44   tifinagh ⵄ æ (ɛ) ع yáʿ
O+2D45   tifinagh ⵅ kh خ yakh
O+2D46   tifinagh ⵆ kh خ yakh touareg
O+2D47   tifinagh ⵇ q ق yaq
O+2D48   tifinagh ⵈ q ق yaq touareg
O+2D49   tifinagh ⵉ i ي yi
O+2D4A   tifinagh ⵊ j ج yazh
O+2D4B   tifinagh ⵋ j ج yazh de l'Ahaggar
O+2D4C   tifinagh ⵌ j ج yazh touareg
Códigu Glifo Unicode Treslliteración Nome |-bgcolor="#CCCCFF" Llatín Árabe
O+2D4D   tifinagh ⵍ l ل yal
O+2D4Y   tifinagh ⵎ m م yam
O+2D4F   tifinagh ⵏ n ن yan
O+2D50   tifinagh ⵐ ny ني yagn touareg
O+2D51   tifinagh ⵑ ng ڭ yang touareg
O+2D52   tifinagh ⵒ p پ yap
O+2D53   tifinagh ⵓ o
w
و
ۉ
yu
= yaw Touareg
O+2D54   tifinagh ⵔ r ر yar
O+2D55   tifinagh ⵕ ڕ yarr
O+2D56   tifinagh ⵖ gh (ɣ) غ yagh
O+2D57   tifinagh ⵗ gh (ɣ) غ yagh touareg
O+2D58   tifinagh ⵘ gh (ɣ)
dj
غ
ج
Ayeri yagh
= yaj de l'Adrar
O+2D59   tifinagh ⵙ s س yas
O+2D5A   tifinagh ⵚ ص yass
O+2D5B   tifinagh ⵛ sh (ʃ) ش yash
O+2D5C   tifinagh ⵜ t ت yat
O+2D5D   tifinagh ⵝ ط yath
O+2D5Y   tifinagh ⵞ ch (tʃ) تش yach
O+2D5F   tifinagh ⵟ ط yatt
O+2D60   tifinagh ⵠ v ۋ yav
O+2D61   tifinagh ⵡ w ۉ yaw
O+2D62   tifinagh ⵢ y ي yay
O+2D63   tifinagh ⵣ z ز yaz
O+2D64   tifinagh ⵤ z ز Tawellemet yaz
= yaz harpon
O+2D65   tifinagh ⵥ دز yazz
O+2D6F   tifinagh ⵯ +w '+ marca de labio-velarización
= Tamatart
= <super> 2D61
Diagrames (lligadures posibles)
Code Glyphe Unicode Treslliteración Nome |-bgcolor="#CCCCFF" Llatín Árabe
O+2D5C O+2D59    tifinagh ⵜⵙ ts تس yats
O+2D37 O+2D63    tifinagh ⴷⵣ dz دز yadz
Code Glyphe Unicode Treslliteración Nome |-bgcolor="#CCCCFF" Llatín Árabe
O+2D5C O+2D5B    tifinagh ⵜⵛ tch (tʃ) تش yatch
O+2D37 O+2D4A    tifinagh ⴷⵊ dj دج yadzh

Bibliografía editar

  • Abouba, K., Morphologie nominale du Chaoui, Montréal, Universidá de Montréal, (1993), [tesis].
  • Aïchi, H., «La tradition de la poésie populaire chantée des Chaouias d'Algérie», Horizons maghrébiens, 20-21, Toulouse, (1993), p. 176-178.
  • Amaghestan, Y., Th'chèwith: Racines de la mémoire: Mémoire des racines, autoedición, (2004).
  • Basset, A., Atles linguistique des parlers berbères, Arxel, Institut d'Études Orientales, (1936 et 1939), [+ cartes].
  • Basset, A., «Berbère isnin (tous les deux)», Comptes Rendus du Groupe Linguistique d'Études Chamito-Sémitique, 4, Paris, (1946), p. 19-20.
  • Basset, A., De nouveau à propos du nom de l'île de fer (Canaries) ; sur la toponymie berbère et spécialement sur la toponymie chaouia des Ait Frah (Département de Constantine), Paris, Lyon, (1948).
  • Basset, A. «La mise à part. Faits berbères», Comptes Rendus du Groupe Linguistique d'Études Chamito-Sémitique, 4, Paris, (1946), p. 65-66.
  • Basset, A. «Présentation de cartes linguistiques berbères», Comptes Rendus du Groupe Linguistique d'Études Chamito-Sémitiques, 1-2, Paris, (1934/1937), p. 42 et p. 81-82.
  • Basset, A. «Sur la proposition indépendante et la proposition relative en berbère», Comptes Rendus du Groupe Linguistique d'Études Chamito-Sémitique, 4, Paris, (1945/1948), p. 30-32, [exemplos atrapaos na charra de Aït Frah].
  • Basset, A. «Sur la toponymie berbère et spécialement sur la toponymie chaouïa Aït Frah», Onomastica, 2, PubLg: francés, (1948), p. 123-126.
  • Basset, A. Textes berbères de l'Aurès (parler des Aït Frah), Paris, Publ. de l'Institut d'Etudes Orientales, (1961).
  • Basset, A. « Un faux arabisme en berbère », Comptes Rendus du Groupe Linguistique d'Études Chamito-Sémitique, 4, Paris, (1948/1951), p. 63-64 [nome de la « laine » ; ḍḍuft < taḍuft, na llingua berebere de Aït Frah].
  • Basset, R. Loqmân berbère..., París, Leroux, (1890), [15 testos de Aurès].
  • Basset, R. «Notice sur le chaouïa de la province de Constantine (Sedrata)», Journal Asiatique, Paris, (1896), 36 p.
  • Basset, R. «Notice sur les dialectes berbères des Harakta et du Djerid tunisien», Actes du Congrès International des Orientalistes, 9, París, (1896), 18 p.
  • Basset, R. «Nouvelles enquêtes en Mauritanie, dans le Contantinois et dans les ksours oranais et marocains», Journal Asiatique, 9:8, París, (1896), p. 361-394.
  • Boughuida, B.K. Bibliographie sur l'Aurès de 1830 à 1880, Constantine, Universidá de Constantine, 103 p. [2 cartes, p. 760, réf. Bibl.: Mémoire de Licence Institut de Bibliothéconomie Universidá de Constantine].
  • Boulhaïs, N. «Recherches sur l'Aurès, bibliographie ordonnée», Études et Documents Berbères, 15-16, Paris, (1998), p. 284-312.
  • Camps-Faber, H. Bijoux berbères d'Algérie. Grande-Kabylie et Aurès, Aix-en Provence, Edisud, (1990), 146 p., il. [léxicu chaoui-francés].
  • Cantineau, J. «Les parlers arabes du Département de Constantine », Actes du Congrès de la Fédération des Sociétés Savantes de l'Afrique du Nord, 4, Arxel, (1939), t. 2, p. 849-863, [contactos árabe/berebere y sustratu berebere].
  • Chaker, S. «Chaoui/Chaouia (linguistique/littérature)», Encyclopédie berbère, xii, Aix-en-Provence, Edisud, (1993), p. 1875-1877.
  • Chaker, S. «Aurès (linguistique)», Encyclopédie berbère, viii, Aix-en-Provence, Edisud, (1989–90), p. 1162-1169 y (1993), p. 1875-1877.
  • Colonna, F. «Discours sur le nom : identité, altérité », Peuples Méditerranéens, 18, Paris (1982), p. 20-42.
  • Dejeux, J. «La Kahina: de l'histoire à la fiction littéraire. Mythe et épopée», Studi Magrebini, 15, Nápoles, (1983), p. 1-42.
  • Dejeux, J. «Le bandit d'honneur en Algérie, de la réalité et l'oralité à la fiction», Etudes et Documents Berbères, 4, Paris, (1988), p. 39-60, [dos poemes sobre Ben Zelmat, p. 56-7].
  • Dejeux, J. Les femmes d'Algérie; légendes, tradition, histoire, littérature, Paris, La Boîte à Documents, (1987), 347 p.
  • Dieleman, F. Esquisse de la langue berbère chaouia (Algérie). Variations lexicales et phonétiques et investigation sociolinguistique, Aix-en-Provence, l'Université, (1994), 285 p. [carta. Mém. de maîtrise, Sci. du language].
  • Djarallah, A. «Un conte chaouï: Hend utteγyult», Awal, Cahiers d'Études Berbères, 1, París, Francia, (1985), p. 163-175.
  • Djarallah, A. «Baγyay, un conte chaouï», Awal, Cahiers d'Études Berbères, 3, París, Francia, (1987), p. 198-201.
  • Djarallah, A. «Un conte dans le parler des Aït Abdi (Aurès méridional)», Études et Documents Berbères, 4, París, Francia, (1988), p. 139-142.
  • Djeghloul, A. Éléments d'histoire culturelle algérienne, Arxel, ENAL, (1984), 244 p.
  • Faublée, J. «A propos de Thérèse Rivière (1901-1970) et de ses missions dans l'Aurès», Études et Documents Berbères, 4, París, Francia, (1988), p. 94-102.
  • Fery, R. «Aurès (-y Haf)», Encyclopédie Berbère, 43, Aix-en-Provence, Edisud (1988), 1p.
  • Galand, L. «Libyque et berbère», Annuaire EPHE, ive section, París, Francia, (1977–78), p. 199-212.
  • Gaudry, M. La femme chaouïa de l'Aurès, Étude de sociologie berbère, París, Francia, P. Geuthner, (1929), [testu poéticu, p. 274-279].
  • Hamouda, N. «Les femmes rurales de l'Aurès et la production poétique», Peuples Méditerranéens, 22-23, París, Francia, (1983), p. 267-269, [testu poéticu].
  • Hamouda, N. «Rural women in the Aurès: A poetry in context», Journal of the Oral History Society, 13:1-2, Essex, (1985), [traducción y resume de : «Les femmes rurales de l'Aurès et la production poétiqe », Peuples Méditerranéens, 22-23, París, Francia, (1983), p. 267-279.].
  • Huyghe, R.P. Dictionnaire français-chaouïa (Qamūs rūel mio-caui), Arxel, Jourdan, 1906, 750 p. [litografía].
  • Huyghe, R.P. Dictionnaire chaouïa-arabe-kabyle- français, Arxel, Jourdan, (1907), 571 p.
  • Joly, A. « -y chaouiya des Ouled Sellem », Revue Africaine, Arxel, (1912), 88 p. (= 1911-4, p. 441-449 y 1912-2, p. 219-266), [siguíu por un vocabulariu y una curtia descripción morfosintáctica].
  • Kerhuel, Y.G. éd. «Chants et poèmes des Berbères de l'Aurès», Simoun, Oren, 25, (1957), p. 11-26.
  • Khelfa, A. Moumna, Batna, Editions Echihab, (2002).
  • Lafkioui, M. & Merolla, D. Contes berbères chaouis de l'Aurès d'après Gustave Mercier, Colonia, Köppe, (2002), 163 p.
  • Mercier, G. Mœurs et traditions de l'aurès. Cinq textes berbères en dialecte chaouia, París, Francia, (1900).
  • Maougal, M. «L’arabisation des Chaouïa», Nedjma, 1, París, Francia, (1981), p. 20-42.
  • Maougal, M. «Une étude sociolinguistique en pays chaouïa», Nedjma, 6, París, Francia, (1984), p. 35-50.
  • Masqueray, Y. Comparaison d'un vocabulaire des Zenaga avec les vocabulaires correspondants des dialectes Chawia et des Beni Mzab, Paris, Imprimerie Nationale, (Archives des missions scientifiques et littéraires 3/5), (1879), p. 473-533.
  • Masqueray, Y. Formation des cités chez les populations sédentaires de l'Algérie. Kabyles du Djurdjura, Chaouia de l'Aourâs, Beni Mezâb, (reedición) Aix-en-Provence, Edisud, (1886–1983), 374 p. [Archives maghrébines, Centre des Recher. Et d'Études sur les Sociétés Méditerranéennes/Fac-sim. De la ed. de París, Francia, Leroux, (1886)].
  • Masqueray, Y. «-y Djebel-Chechar», Revue Africaine, 22, Arxel, (1878), p. 26-48, 129-145, 202-214, 259-281, 29, (1885), p. 72-110, [datos llingüísticos].
  • Masqueray, Y. «Traditions de l'Aourâs oriental», Bulletin de Correspondance Africaine, 3/185, París, Francia, Leroux, (1885), p. 72-110..
  • Masqueray, Y. «Voyage dans l'Aourâs», Bulletin de la Société de Géographie, París, Francia, 6:VI, (1876), [testu en llingua chaouis, p. 55-56].
  • Mercier, G. «Cinq textes berbères en dialecte chaouïa», Journal Asiatique, París, Francia, (1900).
  • Mercier, G. «Étude sur la toponymie berbère de la région de l'Aurès», Actes du XIe Congrès International des Orientalistes, París, Francia, (1897), p. 173-207, [sect. Exiptu y llingües africanes].
  • Mercier, G. -y chaouïa de l'Aurès (dialecte de l'Ahmar-Khaddo). Étude grammaticale, París, Francia, Leroux et Publications de Facultar des Lettres d'Alger, (1896), 3-80 p. et 326 p. (PFLA= Bulletin de correspondance africaine 17), [testu en llingua chaouis].
  • Mercier, G. «Les noms des plantes en dialecte chaouïa de l'Aurès», xvie Congrès International des Orientalistes, 2/4, Arxel, (1905), p. 79-92..
  • Merolla, D. «Il ‘Tempo di Roma’in alcuni racconti orali dei gruppi berberofoni chaouia dell Aures (Arxelia)», Studi y materiali di Storia delle religioni, 54 :12-1, Roma, (1988), p. 133-150.
  • Meziani, M, Axel. Étude de sociologie-politique des minorités berbères en Algérie, Xinebra, Universidá de Xinebra, (1994).
  • Meziani, M, Axel. Pronoms Clitiques du chawi, Xinebra, Universidá de Xinebra, (1997).
  • Meziani, M, Axel. La morphologie casuelle du chawi, Reykjavik, Universidá d'Islandia, (1997).
  • Morizot, J. L’Aurès ou le mythe de la montagne rebelle, París, Francia, l'Harmattan, (1991), 273 p.
  • Morizot, P. -y groupement berbérophone chaouia du Sud Constantinois. Son caractère, son évolution, Paris, Centre de Hautes Études Administratives de l'Afrique et d'Asie Modernes, (1946).
  • Note concernant les Aoulad-Daoud du Mont-Aurès (Aourâs), Arxel, A. Jourdan, (1879).
  • Ounissi, Mohamed Salah, Amawal, s Tcawit, Tafransist, Taârabt. Dictionnaire, Chaoui, Français, Arabe, Arxel, Enag Éditions, (2003), 161 p.
  • Ounissi, Mohamed Salah, Contes de berbérie et du monde. Tinfusin si tmazgha d umadal, Arxel, Enag Éditions, (2003), 111 p.
  • Ounissi, Mohamed Salah, Inzan d timseâreq. Proverbes et devinettes chaouis, Arxel, Enag Éditions, (2002), 193 p.
  • Papier, A. «De l'étymologie des mots employés par les Grecs, Les Romains, Les Arabes pour désigner -y Djebel Aurès», Revue de l'Afrique Française, (1887).
  • Penchoen, Th.G. Etude syntaxique d'un parler berbère (Ait Frah de l'Aurès), Napoli, Istituto Universitariu Orientale (= Studi magrebini V), (1973), 217p. [Th. 3y cycle, Linguistique, París, Francia, 1966, soutenue sous le titre : « Etude syntaxique d'un parler berbère (chaouia) des Ait Frah ('Aurès), acordies colos testos d'A. Basset »].
  • Plault, M. «Études berbères, La langue berbère dans la commune mixte de Barika» et «-y berbère dans la commune mixte du Guergour », Revue Africaine, Arxel, (1946), p. 406-409 y 194-209, [vocabulariu, ganáu bovino].
  • Riviere, Th. «Coutumes agricoles de l'Aurès», Études et Documents Berbères, 3, París, Francia, (1987), p. 124-152, [Informaciones sobre los documentos arrexuntaos por Th. R. Cinco texto de cantares, p. 148-152].
  • Saidani, H., Visite aux Aurès. Guide touristique et culturel de Batna et des Aurès, Arxel, Éditions Anep, (2003), p. 26-54.
  • Servier, J. Chants de femmes de l'Aurès, tesis complementaria pal doctoráu en Lletres, París, Francia, (1995), [inéditu].
  • Shaler, W., Esquisse de l'état d'Alger, Paris, Nouvelles Annales des Voyages, (1830), X, 407 p., plan. [Vocabulaire p. 319-328 (d'après J.F. Schultze et J. Benzamon). Renseignements sur les Berbères d'Algérie et leurs langues, par un consul à porArgel avant la conquête française. Trad. de: Sketches of Algiers, Algiers, American Consul xeneral at Algiers, (1926), 310 p.].
  • Shaw, T. Voyages dans plusieurs provinces de la Barbarie et du Levant, La Haye, (1743), 2 v., [Vocabulaire chaoui et des phrases t. 2, p. 134-136. Traducción de : Travels or observations relating to several parts of Baraby and the Levant, Oxford, Publ. ? (1738), 441 & 60 p. N'apéndiz, vocabulariu chaoui p. 52].
  • Sierakowsky, A. Das Schaui, ein Beitrag zur berberischen Sprach- und Volkskunde, Dresde, Kraszewski, (1871), 138 p.
  • Stricker, B.H. Compte rendu de: A. Basset, Textes berbères de l'Aurès, 1961, Kroniek van Afrika, Leyde, (1967), p. 122-125.
  • Stuhlmann, F., «Die Kulturgeschichtlicher Ausflug in den Aures», Atles von Süd-Algerien, xii, Hamburgo, Friederichsen, (1912), 205 p. [Glosariu de términos téunicos bereberes (xeografía, fauna, flora, texíu, vistimienta ...]
  • Stumme, H. Arabische und berberische Dialekte, Berlin, PubLg: Alemaña, (1928), p. 14-19.
  • Tafsut (série normale, Tizi-Ouzou), 4, (1982), p. 24-28: Dihya, neγ tigγri n Wawras (Dihya, ou l'appel des Aurès), [testu bereber nun cantante aurésienne].
  • Vycichl, W., «Un problème de cartographie historique: Claude Ptolémée et la cartographie de la Tunisie actuelle», Polyphème, 1, PubLg: Français, (1969), p. 31-33, [denominaciones de puntos cardinales].
  • Zouaoui, Y., La variation linguistique dans six parlers berbères d'Algérie : (étude fonctionnelle et comparative des unités syntaxiques du kabyle de la soummam et des Babors, du chaoui, du mozabite et du touareg de l'Ahaggar), París, Francia, Universidá de Paris, (1996), [tesis].

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Literatures in African Languages:ELLAF : Production, circulation, reception» (francés). Inalco (2016). Consultáu'l 5 de payares de 2017.
  2. 2,0 2,1 «Copia archivada». Archiváu dende l'orixinal, el 23 de payares de 2011. Consultáu'l 8 de payares de 2011. tacawit course online
  3. DIELEMAN, F. (1994). Esquisse de description de la langue berbère chaouïa : variations lexicales et phonétiques et investigation sociolinguistique (en francés).
  4. GUEDJIBA, A. (2000). Description morphosyntaxique du parler des At Bouslimane du Zalatou (en francés).
  5. Hamatou, Rachid (29 de xunetu de 2013). L'auteure Khadija Saâd à Lliberté (en francés). Consultáu'l 12 de payares de 2016.
  6. Haut-commissariat à l'amazighité (ed.): «Lliberté : -y HCA fête Yennayer dans l'antique Théveste» (francés) (avientu de 2014). Consultáu'l 11 de payares de 2015.
  7.  — PDFHaut-commissariat à l'amazighité. «Programme d'activités du stand de HCA» (francés). Haut-commissariat à l'amazighité. Haut-commissariat à l'amazighité. Consultáu'l 11 de payares de 2017.
  8. «Parution de deux ouvrages pour l'apprentissage du chaoui» (en francés). Algérie Presse Service. 8 d'avientu de 2015. http://www.aps.dz/culture/32853-parution-de-deux-ouvrages-pour-l-apprentissage-du-chaoui. Consultáu'l 11 de payares de 2016.  (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión)..
  9. .Bergadi, Noureddine (21 de marzu de 2017). L'écrivain et l'éditeur El Hadi Meziani (en árabe). Consultáu'l 12 de payares de 2017..

Enllaces esternos editar