Invasión xaponesa de Manchuria

Plantía:Campaña Segunda Guerra Sino-Xaponesa.

Invasión xaponesa de Manchuria
Parte de segunda guerra sino-xaponesa
Fecha 18 setiembre 1931 → 27 febreru 1932
Llugar Manchuria (China)
Resultáu Victoria xaponesa
Armisticiu de Tanggu
Cambeos territoriales Manchuria pasa a control xaponés.
Belixerantes
Bandera de Xapón (1870) Imperiu de Xapón Bandera de la República de China República de China
Comandantes
Shigeru Honjō
Jirō Tamon
Senjuro Hayashi
Bandera del Exércitu de la República de China Zhang Xueliang
Bandera del Exércitu de la República de China Ma Zhanshan
Bandera del Exércitu de la República de China Feng Zhanhai
Bandera del Exércitu de la República de China Ting Chao
Fuercies en combate
Exércitu Imperial Xaponés
• 30.000 - 60.450 soldaos
Exércitu Nacional Revolucionariu
• 160.000 soldaos
[editar datos en Wikidata]


La invasión xaponesa de Manchuria pol Exércitu de Kwantung del Imperiu del Xapón, empezó'l 19 de setiembre de 1931, darréu dempués del Incidente de Mukden. La ocupación xaponesa de Manchuria duró hasta'l términu de la Segunda Guerra Mundial y daría llugar a la fundación del estáu títere de Manchukuo.

Desenvolvimientu de les operaciones editar

Ataque rescamplu sobre la llinia ferrial editar

Tres el Incidente de Mukden y en violación a les órdenes emitíes por Tokiu, el comandante en xefe del Exércitu de Kwantung, Shigeru Honjō, ordenó a les sos fuercies qu'ampliaren rápido les sos operaciones a lo llargo del Ferrocarril del Sur de Manchuria. So les órdenes del teniente xeneral Jirō Tamon, les tropes de la 2ª división movilizar escontra la llinia del ferrocarril y prindaron a práuticamente toles ciudaes a lo llargo de les sos 1.114 km (693 milles) en cuestión de díes, ocupando An-shan, Haicheng, Kaiyuan, Tieling, Fushun, Szeping-chieh, Changchun, Kuanchengtzu, Yingkou, Antung, y Penhsihu.

Coles mesmes, el 19 de setiembre y en respuesta al pidimientu del xeneral Honjō, l'Exércitu Chosun en Corea ordenó a la 20ª división estremar la so fuercia, formando la Brigada Mista 39ª, que partió'l mesmu día a Manchuria ensin l'autorización del emperador. Ente'l 20 y el 25 de setiembre, les fuercies xaponeses tomaron Hsiungyueh, Changtu, Liaoyang, Tungliao, Tiaonan, Jilin, Chiaoho, Huangkutun y Hsin-min. Esto aseguró'l control de les provincies de Liaoning y Jilin, xunto cola llinia de ferrocarril que comunicaba con Corea.

El gobiernu civil xaponés perdió la so autoridá por esti masivu actu de insubordinación. Sicasí, polos informes de les rápides victories socesives llograes pol exércitu nun foi capaz d'opone-y -y, tomando la decisión d'unviar trés divisiones d'infantería adicionales dende Xapón, empezando cola Brigada Mista 14ª de la 7ª división. Eventualmente, l'Emperador aprobó la ocupación de Manchuria. A principios d'ochobre les fuercies totales del Exércitu de Kwantung yeren de cerca de 35.400 soldaos.

De los 160.000 soldaos del Exércitu del Nordeste de primeres del incidente de Manchuria, cerca de 60.000 desertaron al llau xaponés. De los restantes, unos 40.000 soldaos del exércitu del señor de la guerra Zhang Xueliang retirar ensin ufiertar muncha resistencia, xuntándose a la política del Xeneralísimu Chiang Kai-Shek. El restu de les tropes, lleales al Exércitu Nacional Revolucionariu, caltener na provincia de Heilongjiang y principalmente pela redolada de Harbin sol mandu del Xeneral Ting Chao.

Movimientos de secesión editar

Depués de que'l Gobiernu provincial de Liaoning fuxera de Mukden, ésti foi reemplazáu por un "Comité de Preservación del Pueblu" que declaró la separación de la provincia de Liaoining de la República de China. Otros movimientos secesionistes fueron entamaes na provincia de Jilin, ocupada polos xaponeses, sol mandu del xeneral Xi Qia, cabeza del «Nuevu Exércitu de Kirin»; y en Harbin, pol xeneral Chang Ching-hui.

A principios d'ochobre, el xeneral Zhang Haipeng declaró la independencia del so distritu en Taonan, al noroeste de la provincia de Liaoning, en cuenta de la entrega d'una gran cantidá de suministros militares pol Exércitu xaponés. El xeneral unvió'l 13 d'ochobre trés reximientos del Exércitu Reclamatorio de Hsingan sol mandu del xeneral Xu Jinglong al norte, pa tomar la capital de la provincia de Heilongjiang, Qiqihar por iniciativa xaponesa.[1] Ufiertar a Zhang la entrega pacífica de la ciudá, propuesta qu'aceptó.

Sicasí, el xeneral Dou Lianfang atacó'l so vanguardia y forzar a retirase con fuertes perdes. Mientres la batalla, la ponte ferroviaria de Nenjiang foi dinamitado poles tropes lleales al xeneral Ma Zhanshan[1] pa evitar cualquier intentu de crucialo.

Resistencia a la invasión xaponesa editar

La compañía del ferrocarril del Sur de Manchuria, que sufragara la construcción de ferrocarril onde s'atopaba la ponte, tarrecía que la destrucción d'este torgara la unviada de la collecha de soya y solicitó proteición militar pal arreglu.[2] Los operarios unviaos pa evaluar los daños viéronse envolubraos nun tirotéu y l'Exércitu de Kwantung presentó un ultimátum a les fuercies chines por que el 3 de payares la ponte tuviera reparáu o la empresa xaponesa encargar d'ello, so proteición militar.[2]

A pesar de los esfuercios del consuláu xaponés, opuestu al españíu de nuevos combates, l'Exércitu de Kwantung decidió unviar a los operarios pa reparar la ponte'l 4 de payares.[2] Los combates españaron ente les fuercies xaponeses y les tropes lleales al gobernador de la provincia de Heilongjiang,[2] el xeneral Ma Zhanshan, quien optó por desobedecer la prohibición impuesta pol Gobiernu del Guomindang d'ufiertar resistencia a la invasión xaponesa. Los dos primeros díes los chinos llograron refugar a les unidaes xaponeses, hasta qu'estes recibieron refuerzos.[2] EL 7, col gruesu de les tropes de Ma en Qiqihar y Ang'angxi, los xaponeses atacaron Sanchienfang de la qu'esixíen infructuosamente la dimisión de Ma y la retirada de les sos tropes.[3]

Y anque nun llogró asegurar la ponte, el xeneral Zhanshan convertir nun héroe nacional en China pola resistencia qu'ufiertó, que foi llargamente reportada pola prensa china ya internacional. La publicidá dada a la batalla inspiró a más voluntarios a apuntase nos Exércitos de Voluntarios Anti-Xaponeses.

La ponte reparada fixo posible la meyora de les fuercies xaponeses y los sos trenes blindaos. En payares llegaron nueves tropes dende Xapón, ente elles la 4ª Brigada Mista de la 8ª División. El 14 de payares los xaponeses volvieron a entamar los sos ataques contra Ma.[4] El 16, a pesar d'haber perdíu más de cuatrocientos homes y tener a trescientos más mancaos, el xeneral Ma Zhanshan refugó un ultimátum xaponés p'apurrir Qiqihar.[4] El 18 trés mil quinientes tropes xaponeses sol mandu del xeneral Jirō Tamon empezaron un ataque que terminó forzando a Ma a abandonar Qiqihar el 19 de payares y abellugase en Hailun.[4]

Siguen les operaciones editar

Operaciones nel sur de Manchuria editar

A finales de payares de 1931, el xeneral Honjō unvió a 10 000 soldaos en trece trenes blindaos a Chinchow dende Mukden escoltaos por un escuadrón de bombarderos. Cuando les tropes topar a 30 km de Chinchow, recibieron la orde de retirase de parte del Ministru de Guerra xaponés Jirō Minami, por cuenta de la proposición de la Lliga de Naciones pa establecer una "zona neutral" ente China y Manchuria mientres se preparar una conferencia de paz pol gobiernu civil del primer ministru de Xapón Reijiro Wakatsuki en Tokiu.

Sicasí, les dos partes fallaron nel intentu d'algamar un alcuerdu. El gobiernu de Wataksuki prontó cayó y foi sustituyíu por un nuevu gabinete lideráu pol primer ministru Tsuyoshi Inukai. Negociaciones posteriores col gobiernu del Kuomintang fallaron, polo que'l Gobiernu xaponés autorizó'l refuerzu de les tropes en Manchuria. N'avientu, el restu de la 20ª división d'infantería xunto cola Brigada Mista 38ª de la 19ª división d'infantería fueron unviaes a Manchuria dende Corea ente que la Brigada Mista 8ª de la 10ª división d'infantería foi unviada dende Xapón. Les fuercies totales del Exércitu de Kwantung amontar hasta cerca de los 60 450 soldaos.

Con esta importante fuercia l'exércitu xaponés anunció'l 21 d'avientu l'entamu d'una gran esguilada coles mires d'encalorar el creciente movimientu de resistencia per parte de la población china nes provincies de Liaoning y Jilin.

El 28 d'avientu, formóse un nuevu Gobiernu en China dempués de que tolos miembros del antiguu arrenunciaren. Esto tresformó'l mandu militar nun caos, retirándose l'exércitu chinu escontra'l sur de la Gran Muralla, na provincia de Hebei. Les fuercies xaponeses ocuparon Chinchow el 3 de xineru de 1932, depués de que'l so defensores chinos retirar ensin dar combate. A otru día, los xaponeses ocuparon Shanhaiguan completando la invasión militar del sur de Manchuria.

Ocupación del norte de Manchuria editar

Col sur de Manchuria aseguráu, los xaponeses volver al norte pa completar la ocupación de Manchuria. En fracasando les negociaciones colos xenerales Ma Zhanshan y Ting Chao, a principios de xineru de 1932 el coronel Kenji Doihara riquió la collaboración del xeneral Xi Qia p'avanzar y tomar Harbin.

La última fuercia importante china nel norte de Manchuria foi liderada pol xeneral Ting Chao, quien entamó con ésitu la defensa de Harbin frente al xeneral Qia hasta la llegada de la 2ª división sol mandu del xeneral Jirō Tamon, tomando les fuercies xaponeses Harbin el 5 de xineru de 1932.

A finales de febreru'l xeneral Zhanshan xunir al apocayá formáu gobiernu de Manchukuo como gobernador de la provincia de Heilongjiang y ministru de guerra de Manchukuo.

El 27 de febreru de 1932 el xeneral Chao ufiertó cesar coles hostilidaes, terminando asina de manera oficial la resistencia china en Manchuria, anque los combates contra les guerrilles y delles fuercies intermitentes siguiríen per dellos años na campaña pa pacificar Manchukuo.

Notes y referencies editar

  1. 1,0 1,1 Yoshihashi, 1963, p. 206.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Yoshihashi, 1963, p. 207.
  3. Yoshihashi, 1963, p. 212.
  4. 4,0 4,1 4,2 Yoshihashi, 1963, p. 213.

Bibliografía editar

Enllaces esternos editar