Juncus balticus

especie de planta

Juncus balticus Willd. ye una especie de xuncu conocida col nome común de Baltic rush, perteneciente a la familia de les juncacees. Ye orixinaria d'Europa y América.

Juncus balticus
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Monocots
(ensin clasif.): Commelinids
Orde: Poales
Familia: Juncaceae
Xéneru: Juncus
Especie: J. balticus
Willd.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Ilustración
subesp. ater

Descripción editar

Plantes perennes; con rizomes reptantes, los entrenudos 1-3 cm; tarmos 40-120 cm x 1.5-4 mm, teretes, llisos, formando manches laxos. Fueyes modificaes en vaines basales 2.5-15 cm; llámines 1-3 mm, rudimentaries, aciculares. Inflorescencia 5-10 x 2-4 cm, seudolateral, xeneralmente con más de 20 flores; bráctea inferior 5-15 cm, cauliforme; bractéoles 1.5-2.5 mm. Tépalos 3.5-5 mm, castañal con costielles medies verdes o grises, payizos na fructificación; estames 6, 1.5-2.5 mm. Cápsula 3.5-4.5 x 1.5-2 mm, elipsoide a ovoide, apiculada, redonda, trígona o 3-llobada, 3-septada. Granes 0.6-0.8 x 0.2-0.5 mm, elipsoides o irregulares.[1]

Hábitat editar

En delles especies perennes de Juncus ye frecuente'l floriamientu precoz de biltos producíos por rizomas de menos d'un añu d'edá. Nesos casos les inflorescencies suelen ser menores y más compactes que les que producen los biltos de los rizomas más maduros. Esi fenómenu podría esplicar parte de la variabilidá reparada en plantes d'esta especie procedentes d'una mesma llocalidá. Nes poblaciones occidentales de la Península Ibérica (cordal Cantábricu) el tamañu de les inflorescencies ye estadísticamente daqué menor que nes poblaciones orientales (Pirineos y Sierra de Gúdar), onde'l rangu de variabilidá de dichu calter ye mayor. Nes plantes d'inflorescencia contraida, identificaes davezu como J. cantabricus, nunca se repararon frutos maduros nin granes, lo que refuerza la hipótesis de que se trate en realidá de biltos inmaduros producíos por rizomas colonizadores nuevos. Indicóse tamién un menor tamañu de les anteres nes plantes cántabres y en delles turolenses, sicasí les diferencies pueden esplicase pol estáu fenológico del material. Anteres de menos de 1 mm namái se repararon en flores que s'atopaben de primeres de la fase femenina, que los sos estames entá nun algamaren el tamañu definitivu cuando fueron desecaes. La especie rique un estudiu más detalláu en tola so amplia área de distribución.[2]

Taxonomía editar

Juncus balticus describióse por Carl Ludwig Willdenow y espublizóse en Der Gesellschaft Naturforschender Freunde zu Berlin Magazin für die neuesten Entdeckungen in der Gesammten Naturkunde 3: 298. 1809.[1]

Etimoloxía

Juncus: nome xenéricu que remanez del nome clásicu llatín de jungere = , "pa xunir o venceyar", por cuenta de que los tarmos utilizar pa xunir o enxareyar".[3]

balticus: epítetu xeográficu qu'alude a la so llocalización nel Mar Bálticu.

Variedaes
  • Juncus balticus subsp. andicola (Hook.) Snogerup
  • Juncus balticus subsp. ater (Rydb.) Snogerup
  • Juncus balticus subsp. balticus
  • Juncus balticus subsp. cantabricus (T.Y.Díaz, Fern.-Carv. & Fern.Prieto) Snogerup
  • Juncus balticus subsp. littoralis (Engelm.) Snogerup
  • Juncus balticus subsp. mexicanus (Willd. ex Schult. & Schult.f.) Snogerup
  • Juncus balticus subsp. pyrenaeus (Timb.-Lagr. & Jeanb.) P.Fourn.
Sinonimia
  • Juncus helodes Link, Enum. Hort. Berol. Alt. 1: 305 (1821), nom. superfl.
  • Juncus glaucus var. littoralis Wahlenb., Fl. Suec.: 209 (1824)
  • Juncus balticus var. europaeus Engelm., Trans. Acad. Sci. St. Louis 2: 441 (1866), nom. inval.
  • Juncus arcticus var. balticus (Willd.) Trautv., Trudy Imp. S.-Peterburgsk. Bot. Sada 5: 119 (1877)
  • Juncus balticus europaeus (Engelm.) Asch. & Graebn., Syn. Mitteleur. Fl. 2(2): 438 (1904), nom. inval.
  • Juncus arcticus subsp. balticus (Willd.) Hyl., Bot. Not. 106: 354 (1953)

Juncus balticus subsp. ater (Rydb.) Snogerup, Preslia 74: 258 (2002). Dende América del Norte hasta Guatemala y Suramérica

  • Juncus andicola Hook., Hooker's Icon. Pl. 8: t. 714 (1848)
  • Juncus arcticus var. andicola (Hook.) Balslev, Brittonia 35: 308 (1983)
  • Juncus conceptionis Steud., Syn. Pl. Glumac. 2: 296 (1855)
  • Juncus antonianus Steud., Berberid. Amer. Austral.: 56 (1857), nom. inval.
  • Juncus deserticola F.Phil., Reise Atacama: 52 (1860)
  • Juncus pictus F.Phil., Linnaea 33: 268 (1864), nom. illeg.
  • Juncus balticus var. pictus (F.Phil.) Griseb., Symb. Fl. Argent.: 316 (1879)
  • Scirpus peruvianus H.Pfeiff., Mitt. Inst. Allg. Bot. Hamburg 8: 40 (1929)
  • Juncus andicola var. schulz-korthii J.F.Macbr., Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 11(1): 44 (1931)

Juncus balticus subsp. ater (Rydb.) Snogerup, Preslia 74: 258 (2002). Dende América del Norte hasta Guatemala

  • Juncus balticus var. montanus Engelm., Trans. Acad. Sci. St. Louis 2: 442 (1866)
  • Juncus ater Rydb., Fl. Rocky Mts.: 151 (1917)
  • Juncus arcticus subsp. ater (Rydb.) Hultén, Kongl. Svenska Vetensk. Acad. Handl., IV, 8(5): 24 (1962)
  • Juncus arcticus var. montanus (Engelm.) S.L.Welsh, Andersons's Fl. Alaska: 611 (1974)
  • Juncus balticus var. vallicola Rydb., Bull. Torrey Bot. Club 31: 399 (1904)
  • Juncus vallicola (Rydb.) Rydb., Fl. Rocky Mts.: 152 (1917)
  • Juncus balticus var. condensatus Suksd., Werdenda 12: 6 (1923)
  • Juncus balticus var. eremicus Jeps., Man. Fl. Pl. Calif.: 198 (1923)

Juncus balticus subsp. balticus. Del noroeste y nordesde d'Europa

  • Juncus balticus var. tenuis H.Lindb., Acta Soc. Fauna Fl. Fenn. 22: 4 (1896)
  • Juncus balticus pseudoinundatus Asch. & Graebn., Fl. Nordostdeut. Flachl.: 173 (1898)
  • Juncus balticus f. contractus Neuman, Sver. Fl.: 655 (1901)
  • Juncus balticus f. laxior Neuman, Sver. Fl.: 655 (1901)
  • Juncus balticus var. lesueurii Gelert in C.Y.H.Ostenfeld, Fl. Arct.: 23 (1902)
  • Juncus balticus monstrositas-spiralis Asch. & Graebn., Syn. Mitteleur. Fl. 2(2): 438 (1904)

Juncus balticus subsp. cantabricus (T.Y.Díaz, Fern.-Carv. & Fern.Prieto) Snogerup, Preslia 74: 256 (2002), d'España

  • Juncus cantabricus T.Y.Díaz, Fern.-Carv. & Fern.Prieto, Trab. Dept. Bot. Univ. Uviéu 2: 13 (1977)

Juncus balticus subsp. littoralis (Engelm.) Snogerup, Preslia 74: 256 (2002). De Canadá y Estaos Xuníos

  • Juncus balticus var. littoralis Engelm., Trans. Acad. Sci. St. Louis 2: 442 (1866)
  • Juncus balticus littoralis (Engelm.) Asch. & Graebn., Syn. Mitteleur. Fl. 2(2): 438 (1904)
  • Juncus littoralis (Engelm.) Smyth & L.C.R.Smyth, Trans. Kansas Acad. Sci. 25: 106 (1912), nom. illeg.
  • Juncus litorum Rydb., Brittonia 1: 85 (1931)
  • Juncus arcticus subsp. littoralis (Engelm.) Hultén, Kongl. Svenska Vetensk. Acad. Handl., IV, 8(5): 24 (1962)
  • Juncus arcticus var. littoralis (Engelm.) B.Boivin, Phytologia 42: 405 (1979)
  • Juncus setaceus Rostk., Monogr. Xen. Junci: 13 (1801), nom. rej.
  • Juncus balticus var. laxus Hook., Fl. Bor.-Amer. 2: 189 (1840)
  • Juncus balticus var. stenocarpus Fernald & Buchenau in H.G.A.Engler, Pflanzenr., IV, 36: 144 (1906)
  • Juncus balticus var. melanogenus Fernald & Wiegand, Rhodora 14: 35 (1912)
  • Juncus balticus f. dissitiflorus Engelm. ex Fernald & Wiegand, Rhodora 25: 208 (1923)
  • Juncus balticus f. flavidior Lepage, Naturaliste Canad. 81: 257 (1954)
  • Juncus balticus f. opulentus Lepage, Naturaliste Canad. 81: 256 (1954)

Juncus balticus subsp. mexicanus (Willd. ex Schult. & Schult.f.) Snogerup, Preslia 74: 257 (2002). D'América

  • Juncus mexicanus Willd. ex Schult. & Schult.f. in J.J.Roemer & J.A.Schultes, Syst. Veg. 7(1): 178 (1829)
  • Juncus balticus var. mexicanus (Willd. ex Schult. & Schult.f.) Kuntze, Revis. Xen. Pl. 3(2): 320 (1898)
  • Juncus balticus f. mexicanus (Willd. ex Schult. & Schult.f.) Parish, Muhlenbergia 6: 119 (1910)
  • Juncus arcticus var. mexicanus (Willd. ex Schult. & Schult.f.) Balslev, Brittonia 35: 308 (1983)
  • Juncus compressus Kunth in F.W.H.von Humboldt, A.J.A.Bonpland & C.S.Kunth, Nov. Xen. Sp. 1: 235 (1816), nom. illeg.
  • Juncus complanatus Schult. & Schult.f. in J.J.Roemer & J.A.Schultes, Syst. Veg. 7(1): 185 (1829)
  • Juncus orizabae Liebm., Vidensk. Meddel. Naturhist. Foren. Kjøbenhavn 2: 39 (1850)
  • Juncus balticus var. crassiculmis Buchenau, Pl. Lorentz.: 219 (1874)
  • Juncus balticus var. columnaris Buchenau in H.G.A.Engler, Pflanzenr., IV, 36: 145 (1906)
  • Juncus balticus var. durangensis Buchenau in H.G.A.Engler, Pflanzenr., IV, 36: 146 (1906)
  • Juncus crassiculmis (Buchenau) Herter, Revista Sudamer. Bot. 6: 149 (1940)

Juncus balticus subsp. pyrenaeus (Timb.-Lagr. & Jeanb.) P.Fourn., Quatre Fl. France: 146 (1946). d'España nos Pirineos

  • Juncus pyrenaeus Timb.-Lagr. & Jeanb., Bull. Soc. Sci. Phys. Nat. Toulouse 6: 232 (1884)
  • Juncus arcticus subsp. pyrenaeus (Timb.-Lagr. & Jeanb.) Rivas Goday & Borja, Añales. Inst. Bot. Cavanilles 19: 512 (1961).[4]

[5]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 «Juncus balticus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 3 d'abril de 2013.
  2. Juncus balticus en Flora Vascular
  3. En nomes botánicos
  4. «Juncus balticus». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 3 d'agostu de 2010.
  5. Juncus balticus en PlantList

Enllaces esternos editar