Kaija Saariaho

compositora finlandesa (1952–2023)

Kaija Anneli Saariaho (14 d'ochobre de 1952Ḥélsinki – 2 de xunu de 2023VIII Distritu de París) foi una compositora finlandesa.

Kaija Saariaho
Vida
Nacimientu Ḥélsinki[1]14 d'ochobre de 1952[2]
Nacionalidá Bandera de Finlandia Finlandia
Residencia París
Llingua materna finlandés
Muerte VIII Distritu de París[3]2 de xunu de 2023[3] (70 años)
Causa de la muerte glioblastoma (es) Traducir[4]
Familia
Padre Launo Laakkonen
Casada con Jean-Baptiste Barrière [5]
Fíos/es
Estudios
Estudios Academia Sibelius (es) Traducir
Llingües falaes finlandés[6]
francés[6]
inglés[6]
alemán[6]
Alumna de Paavo Heininen
Brian Ferneyhough
Oficiu compositora
Trabayos destacaos Orion (en) Traducir
Émilie (ópera) (es) Traducir
L'amour de loin (es) Traducir
Adriana Mater (es) Traducir
Innocence (es) Traducir
Maa (en) Traducir
Premios
Miembru de Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos
Academia d'Estaos Xuníos de les Artes y les Lletres
Academia de Bellas Artes (es) Traducir[14]
Xéneru artísticu ópera
IMDb nm0754347
saariaho.org
Cambiar los datos en Wikidata

Kaija Saariaho estudió composición en Ḥélsinki, Freiburg y París, onde vivió dende 1982. Los sos estudios nel IRCAM tuvieron una gran influencia na so música y les sos testures, carauterísticamente luxoses y misterioses, son creaes al traviés d'un amiestu de música en direutu y producciones electróniques. Anque la mayoría de les sos composiciones son obres de cámara, dende mediaos de los noventa evolucionó escontra unes obres de mayor fuercia y estructures más amplies, tales como óperes, Salzburg Festival (que s'estrenó nos Estaos Xuníos en 2002), y Oltra mar, solicitada pola Orquesta Filarmónica de Nueva York.

Ye unu de los músicos más solicitaos pa componer ópera. La so primer ópera L'amour de loin (L'amor de lloñe), estrenada en 2000 el Festival de Salzburgu foi un gran ésitu que dexó ser representada n'otros escenarios de tol mundu. La so segunda ópera Adriana Mater foi encargada pola Opera Nacional de París pa 2006 y en 2010 estrenó la so tercer ópera Émilie en Lyon, basada na vida de la matemática Émilie du Châtelet. Nos trés pieces, el llibretu foi escritu por Amin Maalouf.

Biografía editar

Kaija Saariaho nació en Ḥélsinki y estudió música na Academia Jean Sibelius con Paavo Heininen y fundó, xunto a Magnus Lindberg y otros, el grupu “Ears Open”. Darréu ameyoró les sos conocencies en Friburgu (so la direición de Brian Ferneyhough y Klaus Huber) y nos cursos de branu de Darmstadt. Dende 1982, prosiguió los sos estudios nel IRCAM de París, ciudá a la que se treslladó a vivir dende entós.

Nesta institución, Saariaho desenvolvió nueves téuniques de composición, por aciu l'emplegu de la electrónica en vivu, el trabayu cola cinta y l'asistencia computarizada. Al empar, empezó'l so interés pola escritura pa orquesta. La traza más particular de les sos composiciones orquestales d'esta dómina ye la creación de trupes mases de soníu en permanente y paulatín tresformamientu. Amás, l'estudiu de les téuniques d'analises del espectru sonoru por ordenador llevaes a cabu polos compositores espectralistas franceses ayudólu a crear el so propiu llinguaxe harmónicu, carauterizáu por una cuidada notación rica en marques d'espresión onde caben dende l'usu frecuente d'harmónicos hasta los detalles microtonales d'un continuum sonoru que parte dende'l tonu temperado hasta'l ruiu ensin afinación precisa y viceversa.

El so trabayu na década de los ochenta y noventa ta remarcáu por un énfasis nel timbre y nel usu de la música electrónica nacida de preseos tradicionales, esencialmente de la cultura nórdico y oriental. Nymphéa (Xardín secretu III) (1987), por casu, ye un cuartetu de cuerda con música electrónica.

A finales de los 90 empezó a componer ópera y otros xéneros de música vocal como un ciclu de cantares (Quatre instants, 2002) o un oratoriu (La Passion de Simone) collechando un gran ésitu ente crítica y públicu. Cola collaboración del periodista y escritor Amin Maalouf como libretista y de Pete Sellars como direutor de producción, estrenó tres óperes hasta la fecha (L'amour de loin, 2000; Adriana Mater, 2006; y Émilie, 2010).

Por cuenta de la so esperiencia na composición vocal, la so música foi evolucionando escontra posiciones más modales tocantes a lo melódico en combinación col emplegu de patrones rítmicos y harmónicos más regulares. Estos cambeos pueden percibise n'obres como Notes of Light (2006), pa cello y orquesta, o Lanterna Magica (2008), pa orquesta.

Una de les carauterístiques más notables que caracteriza tola obra musical de Saariaho ye la so asociación con un círculu estable de collaboradores: Peter Sellars, Amin Maalouf, el chelista Anssi Karttunen, la flautera Camiya Hoitenga, el direutor Esa-Pekka Salonen, la sopranu Dawn Upshaw, o'l pianista Enmanuel Ax, ente otros.

Ganó'l Prix Italia y, en 1989, el Premiu Ars Electronica. Recibió tamién menciones del Lincoln Center y del IRCAM.

Nel añu 2000 ganó'l Nordic Council Music Prize pol so trabayu Lonh pa sopranu y música electrónica.

En 2013, foi gallardoniada col Premiu Polar, xunto al músicu Youssou N'Dour[15]

Resume de la so carrera editar

Catálogu d'obres editar

Catálogu d'obres de Kaija Saariaho (hasta 2010)
Añu Obra Tipu d'obra Duración
1977 Bruden, ciclu de cantares pa sopranu, 2 flautes y 2 percusionistas. Música vocal 10:00
1978 Canvas, pa flauta. Música solista (flauta) 05:00
1979 Suomenkielinen sekakuorokappale, pa sopranu, barítonu y coru mistu. Música coral 09:00
1979 Cartolina per Siena, pa cinta magnética. Música Electroacústica 03:00
1979 Aurora, pa conxuntu instrumental Música instrumental 03:00
1979 Nej och inte. Tres canciones pa cuartetu femenín o coru. Música coral 05:00
1979 Jing, pa sopranu y violonchelu. Música vocal 08:00
1980 Yellows, pa violonchelu y percusión Música instrumental 10:00
1980 Study for Life, pa voz femenina, baillarina, cinta y lluces. Testu de T.S. Eliot (inglés). Música vocal 18:00
1980 Im Traume, pa violonchelu y pianu. Música instrumental (dúu) 10:00
1980 Preludi-Tunnustus-Postludi, pa sopranu y pianu preparáu . Testu de Mika Waltari (finés). Música vocal 04:00
1981 Kolme preludia, pa sopranu y órganu. Testu de la Biblia (en finés). Música vocal (pianu) 06:00
1981 ...sah dean Vögeln, pa sopranu, flauta, oboe, violonchelu, pianu preparáu y electrónica en vivu. Text: colax. Música vocal 15:00
1981 Study II for Life, pa cinta magnética. Música Electroacústica 12:00
1982 Vers de blanc, pa cinta magnética. Música Electroacústica 15:00
1982 Du gick, flög, pa sopranu and piano. Testu de Gunnar Björling (en suecu). Música vocal (pianu) 04:00
1982 Adjö (orixinal title: Ju lägre solen. Revised in 1985), pa sopranu, flauta y guitarra. Testu de Solveig von Schoultz (en suecu). Música vocal 10:00
1982 Laconismede l'aille, pa flauta solo Música solista (flauta) 09:00
1982-84 Verblendungen, pa orquesta Música orquestal 14:00
1983 Three Interludes and other music to "Skotten i Helsingfors". Incidental music for tape. Testu de Joakim Groth. Música incidental 30:00
1984 Kollisionen (Composed with Jean-Baptiste Barrière. Other version: 1986, llamada Collisions), pa percusión y electrónica. Música Electrónica 60:00
1984-86 Jardin secret II, Harpsichord and tape Música Electroacústica 10:00
1985 Csokolom, recording of scenic objects Música incidental 60:00
1985 Música pa la película Suuri illusioni. Música de película 85:00
1985 Jardin Secret I, pa cinta magnética. Música Electrónica 11:00
1986 Il pleut, pa sopranu y pianu. Testu de Guillaume Apollinaire (en francés). Música vocal (pianu) 02 :00
1986 Lichtbogen, pa flauta, percusión, arpa, pianu, 2 violinos, viola, violonchelu, double bass y electrónica en vivu. Música Electrónica 16:00
1986 Collisions (Version of 1984 Kollisionen), pa cinta magnética. Música Electroacústica 60:00
1986-87 Io, pa conxuntu instrumental y electrónica en vivu. Música Electrónica 18:00
1987 Nymphea (Jardin Secret III), pa cuartetu de cuerda y electrónica en direuto Música Electrónica 20:00
1987 Piipää (Composed with Jean-Baptiste Barrière). Music for multi-media performance. Sopranu, tenor, tape y electrónica en vivu. Testu de Jouni Tommola. Música incidental 60:00
1987-88 Stilleben (Testu: colax of Franz Kafka, Paul Eluard and Wassily Kandinsky), para Tape (radiophonic work).. Música vocal 22:00
1988 Petals, pa violonchelu solu, con electrónica en direuto opcional. Música solista (violonchelu) 08:00
1988 From the Grammar of Dreams (Testu de Paul Eluard (en francés)), pa sopranu y mezzo-sopranu. Testu de Sylvia Plath (n'inglés).. Música vocal 10:00
1988 Grammaire des rˆves, pa sopranu, contraltu y conxuntu instrumental. Música vocal 11:00
1989-90 Du cristal, pa orquesta sinfónica Música orquestal 18:00
1990 ...la fumée, pa flauta alto, violonchelu y orquesta Música orquestal 18:00
1990 Fanfaari, pa orquesta de cámara. Música orquestal (cámara) 01:00
1990 Oi kuu, pa clarinete baxu, violonchelu y electrónica opcional. (Otres versiones: 1993) Música instrumental (dúu) 06:00
1991 Aer (Parte 7 de «Maa»), p'arpa y electrónica ad libitum. Música Electrónica 17:00
1991 Nuits, adieux (Testu de Jacques Roubaud y Honoré de Balzac. Otra versión: 1996.), Vocal quartet (SATB) and live electronics.. Música vocal 10:00
1991 Gates. (Parte 2 de «Maa»), pa flauta, harpsichord, violonchelu y electrónica en vivu. Música Electrónica 12:00
1991 ...de la terre (Parte 3 de «Maa»), pa violín solista y electrónica en vivu. Música Electrónica 15:00
1991 Monkey Finger, Velvet Hands, pa pianu Música solista (pianu) 05:00
1991 Fall (Parte 6 de «Maa»), p'arpa y electrónica ad libitum. Música Electrónica 05:00
1991 Suomi 75 vuotta (""Finland 75 years""), jingle de 15 segundos" Música Electrónica 00:15
1991 Música pa la película Valon ihme. Música de película 32:00
1991-92 Maa. Ballet music en 7 escenes. Orquesta de cámara y electrónica Música de ballet 90:00
1991-96 Cendres, pa flauta, violonchelu y pianu (rev. en 1998) Música instrumental 10:00
1992 NoaNoa, Fragrant, pa flauta et electronique Música Electrónica 10:00
1992 Jingle for the Centre Georges-Pompidou (solo 5 segundos) Música orquestal 00:05
1992 Amers, pa violonchelu, orquesta de cámara y electrónica en direuto Música orquestal (concertante) 20:00
1992 Caliban's Dream (Parte 2 de «The tempest Songbook», 2004), pa barítonu solu y clarinete, mandolin, guitar, arpa, double bass. Testu de William Shakespeare (n'inglés). Other version: 1995. Música vocal 03:00
1992-94 Près, pa violonchelu solu y electrónica. Música Electrónica 18:00
1993 La dame, la licorne, Exhibition with paintings by Raija Malka and sound installation by Saariaho (versión de 1999 Electro-acoustic) Música incidental 12:00
1993 Música pa la película Etant donné -y blue (""Given the blue"", solo 3 minutos), (composed with Jean-Baptiste Barrière" Música de película 03:00
1993 Cortil, pa grupu instrumental (con sintetizador) Música Electroacústica 18:00
1993-94 Trois Rivières, pa cuartetu de percusionistas y electrónica Música Electrónica 16:00
1993-95 Folia, pa double bass y electrónica opcional. Música Electrónica 12:00
1993-95 Six Japanese Gardens, pa percusión y electrónica. Música Electrónica 10:00
1994 Graal Theâtre, pa violín y orquesta (en 1997, version for solo violin y orquesta de cámara). Música orquestal (concertante) 30:00
1994 Nocturne, In Memory of Witold Lutoslawski, pa violín. Música solista (violín) 06:00
1995 Château de l'âme, pa sopranu, 8 voces femenines y orquesta. Música vocal (orquesta) 26:00
1996 Spins and Spells, pa violonchelu. Música solista (violonchelu) 07:00
1996 Lonh (De lloñe. Dedicada a D. Upshaw), pa sopranu y electrónica. Música Electrónica 17:00
1996 New Gates (Adautación del movimientu Gates de «Maa» (1991)), pa flauta, viola y arpa Música instrumental (tríu) 13:00
1996 Die Aussicht (Testu de Hölderlin (n'alemán). Otres versiones: 1998 y 1999), pa sopranu, flauta, violín, violonchelu y guitarra. Música vocal 03:00
1997 Mirrors (Música pal CD-ROM Prisma), pa flauta y violonchelu. Música instrumental (dúu) 04:00
1997 Miranda's Lament (Parte 3 de «The tempest Songbook», 2004), pa sopranu, clarinete, arpa, violín y double bass. Testu de William Shakespeare (in English). Other version: 1999. Música vocal 05:00
1997-99 Pilvimusiikkia (Cloud Music), Electro-acoustic instalation with variable duration Música incidental (documental o video) 31:45
1998 Liisan taikahuilu, pa flauta. Música solista (flauta) 03:00
1998 Neiges, pa ocho violonchelo. [1. Nuages de neige. - 2. Etoiles de neige. - 3. Etoile de neige 2. - 4. Aiguilles de glace. - 5. Fleurs de neige] Música instrumental 15:00
1998 Colours du vent, pa flauta alta. Música solista (flauta) 11:00
1998 Forty Heartbeats, pa orquesta de cámara. Música orquestal (cámara) 03:00
1998-2000 L'amour de loin (ópera, Salzburgu 2000). Ópera 120:00
1999 Oltra mar. Seven Preludes for the New Millennium, pa coru mistu y orquesta. Música coral (orquesta) 15:00
1999 Prisma. Electronic music for the CD-ROM Prisma Música Electrónica 19:00
1999 Quatre petits messages, Music for the stage work Unien kieliopista (From the Grammar of Dreams), pa 2 sopranos, flauta y arpa. Música vocal 08:00
1999 Ciel etoilé, pa double bass y percusionista. Música instrumental 05:00
2000 Sept Papillons, pa violonchelu. Música solista (violonchelu) 10:00
2000 Message pour Gérard, pa mezzosopranu, flauta, arpa, percusión (2 players), violin, viola, violonchelu y double bass. Música vocal 05:00
2000 Ariel's Hail (Parte 1 de «The tempest Songbook». 2004), pa sopranu, flata y arpa. Música vocal 04:00
2000 Aile du songe. Alcuerdo pa flauta y orquesta. Música orquestal (concertante) 20:00
2000 Iltarukous. (Evening Prayer), pa sopranu y pianu. Testu de Eino Leino (en finés). Música vocal (pianu) 03:00
2000 Trois rivières: Delta, pa percusión (1 player) y electrónica. Música Electrónica 15:00
2001 Uberzeugung, pa 3 voces femenines/coru femenín, violín, violonchelu, crotale (played by one of the singers). Testu: Friedrich Hölderlin (n'alemán). Música vocal 02:00
2001 Tag des Jahrs, pa coru mistu y electrónica. The electronic part realized at the Civitella Ranieri Centre, Italy with Jean-Baptiste Barrière. Testu: Friedrich Hölderlin (in German). Música vocal 15:00
2001 Danse des flocons I, versión pa orquesta de cuerda. Música orquestal (cámara) -
2001 Cinq Reflets de l'Amour de loin, pa solu sopranu, solu barítonu y orquesta. Música vocal (orquesta) 30:00
2001 Song for Betty (arreglu del últimu movimientu de «L'Amour de loin»), orquesta, pianu y cuerdes. Música orquestal 05:00
2001 Nymphea Reflection, orquesta de cuerdes. Música orquestal (cámara) 22:00
2002 From the Grammar of Dreams. Version pa sopranu y electrónica Música Electrónica 10:00
2002 Les fantômes du temps, Spectacle chorégraphique et installation multimedia (Saariaho and Jean-Baptiste Barrière) Música incidental -
2002 Orion, pa orquesta Música orquestal 25:00
2002 Quatre instants (Amin Maalouf (en francés)), pa sopranu and piano [1. Attente; 2. Douleur; 3. Parfum de l'instant; 4. Résonances (hai vers. Orquestal). Música vocal (pianu) 23:00
2002 Danse des flocons II, version for 2 violins Música solista (violín) -
2002 Terrestre, (chamber music version of the 2nd movement of ""Aile du Songe""), solo flauta + violín, violonchelu, arpa, percusión (1 player)" Música orquestal (cámara) 10:00
2002 Espolleto's Vision (Parte 4 de «The tempest Songbook», 2004). sopranu and violin. Testu del Siddur shim Shalom (translation from Hebrew into English by rabbi Jules Harlow). Música vocal 02:00
2002 Changing Light, pa sopranu y violín. Música vocal 03:00
2002-06 Adriana Mater. Ópera. Estrenada en primavera de 2006. Llibretu: Amin Maalouf. Ópera 120:00
2003 Je sens un deuxième coeur (Another heart beats), viola, violonchelu y pianu. Música instrumental (trio) 15:00
2003 Lumen valosta, pa vocal ensemble, Testu de Eeva-Liisa. Música vocal -
2004 Ferdinand's Comfort (Parte 5 de «The tempest Songbook»), pa sopranu, barítonu y ensemble. Música vocal 04:00
2003 The Tempest Songbook, pa sopranu, barítonu y ensemble. Música vocal 21:00
2004 Dolce Tormentu, pa Piccolo Música solista 05:00
2004 Asteroid 4179: Toutatis, pa orquesta. Música orquestal 04:00
2005 Ballade, pa pianu Música solista (pianu) 03:00
2005-06 La Passion de Simone (Amin Maalouf ), Oratoriu. Ópera -
2010 Émilie (Amin Maalouf) Ópera -

Grabaciones editar

  • Graal Théâtre - Gidon Kremer; BBC Symphony Orchestra; Esa-Pekka Salonen - Sony SK60817
  • L'Amour de loin - Gerald Finley; Dawn Upshaw; Finnish National Opera; Esa-Pekka Salonen - Deutsche Grammophon DVD 00440 073 40264
  • Nymphéa - Cikada String Quartet - ECM New Series 472 4222

Referencies editar

  1. «Expediente de personas fallecidas». Consultáu'l 17 xunetu 2023.
  2. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 27 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. 3,0 3,1 «Säveltäjä Kaija Saari­aho on kuollut». Sanoma Media Finland (2 xunu 2023). Consultáu'l 2 xunu 2023.
  4. 4,0 4,1 «Säveltäjä Kaija Saariaho, 70, on kuollut» (2 xunu 2023). Consultáu'l 2 xunu 2023.
  5. Afirmao en: The International Who's Who of Women 2006. Data d'espublización: ochobre 2005. Editorial: Routledge.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  7. «Stoeger Prize». Consultáu'l 10 payares 2018.
  8. 8,0 8,1 Afirmao en: The National Biography of Finland. Data de consulta: 28 febreru 2021. Identificador de Kansallisbiografia: 1515. Editorial: Sociedad de Literatura Finesa. Llingua de la obra o nome: finlandés. ISSN: 1799-4349.
  9. «Suomen Leijonan Pro Finlandia -mitalin saajat aakkosjärjestyksessä». Consultáu'l 30 mayu 2023.
  10. 10,0 10,1 «Kaija Saariaho, Sibelius prize winner 2009». Consultáu'l 30 mayu 2023.
  11. «Les docteurs Honoris Causa d'hier à aujourd'hui».
  12. «ANNETUT KUNNIAMERKIT 1990 – 2021 FÖRLÄNADE UTMÄRKELSETECKEN». Consultáu'l 2 xunu 2023.
  13. «Hall of Fame -säveltäjäksi valittu Kaija Saariaho: "Bisneksessä kuulutetaan out of the box -ajattelua, ja silti taiteiden opetuksen on annettu ränsistyä"» (1r marzu 2019).
  14. «Kaija Saariaho entre à l’Académie des Beaux-Arts» (18 mayu 2022).
  15. La Vanguardia. «Youssou N'Dour y Kaija Saariaho ganen premiu Polar, el "Nobel" de la música». Consultáu'l 7 de mayu de 2013.

Enllaces esternos editar