Les llingües Goroka constitúin la caña principal de la familia Kainantu-Goroka, que de la mesma se consideren usualmente como les llingües tres-neoguineanes. Deben el so nome a la llocalidá de Goroka, capital de la Tierres Altes Orientales.

Llingües Goroka
Países  Papúa Nueva Guinea
Filiación xenética

tres-neoguineanu
  Kainantu-Goroka

    L. Goroka
Códigu Glottolog goro1272
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Clasificación editar

Capell (1948-49) suxurió'l parentescu coles llingües Kainantu, hipótesis que foi asumida por S. Wurm (1961, 1964). Scott (1978) apurrió una llista comparativa de vocabulariu básicu comparáu (ver más palantre léxicu comparáu).

Fonoloxía editar

Sobre la base de delles reconstrucciones preliminares W. A. Foley propón pal proto-Goroka el siguiente inventariu consonánticu:

Llabial Alveolar Palatal Velar
oclusiva *p *t *k
fricativa *s
nasal *m *n
aproximante *w *y

El fonema /*s/ ye una reconstrucción bien tentativa seique podría tratase d'una aproximante [ɹ]. Los datos del Kainantu sofiten tantu la reconstrucción /*s/ como /*ɹ/ pal fonema que Foley reconstruyi como /s/. En cuanto al inventariu vocálicu Foley reconstrúi cinco fonemes distintivos /*i, *y, *a, *o, *o/. Nel apartáu de comparanza léxica amuésense delles correspondencies que sofiten esti sistema reconstruyíu.

Comparanza léxica editar

Dellos términos tomaos de la llista de Scott (1978) son:

GLOSA Gende Siane BenaBena Kamano-
Yagaria
Foré PROTO-
GOROKA
1 'dos' ogondrari lele apondere lole tara *tote
2 'home' vei we vo ve wa *wai
3 'agua' nogoi no nagami ni(na) wani *non(k)
4 'fueu' tuva yo logo hali yakuʔ
5 'árbol' izo ya yafa yava yaː *ya(pa)
6 'fueya' kuruma aila haya(ʔa) haeya aʔyeʔ *
7 'raigañu' tovaya lufawa lufusa(ʔa) havu aubu *supa-
8 'casa' nomu numu(na) non(hi) yo(na) naːmaʔ *nomo-
9 'senu' ami- ami(na) amiha(ʔa) ami(maʔa) nonu *ami
10 'diente' va(iza) auma yogo(ʔa) (ä)veʔ (a)wa *wa
11 'güesu' yami- auma felisa(ʔa) (a)pu(va) (a)yaːmpu *yampu
12 'oreya' ka- ka(la) (y)kesa(ʔa) (ä)geta (a)ge *ke~*ka
13 'pelo' yogo yowa(la) oka(ʔa) (a)yokaʔ (a)yáːʔ *yoka
14 'pierna' kia- kiya(na) gigusa(ʔa) (a)gia (a)gisaː *kia
15 'sangre' mamia- wanu golaha(ʔa) gola(na) koraːʔ *kota
16 'mano' ya (a)na yaha(ʔa) (ä)ya ya *ya
17 'güevu' mura mula mu(ʔa) mu(na) amuʔ *mut(a)
18 'sol' po fo yafi yafo yáːbu *(yá-)po
19 'hachu' tu lu(na) lu lu tuʔ *tu
20 'bolsa de rede' ko owo gu(ʔi) gu(na) koʔ *ko
21 'comer' na- n- na- no- na- *na-
22 'morrer' pri- fol- fili- fili- puri- *puti-
23 'dicir' ti- l- li- hi- i- *si-
24 'dar' imi- om- m- mi- mi- *(a)mi-
25 'grande' namba namba napa legapa tabe *(n)ampa

D'esta llista de pallabres pueden llograse cognaos claros que dexen reconstruyir les siguientes correspondencies fonétiques regulares:

Gende Siane BenaBena Kamano-
Yagaria
Foré PROTO-
GOROKA
NᵘCOGNADO
p f f f p/b *p 18, 22
p v f f b 7
m m m m m *m 9, 17, 24
t l l l t *t 1, 15, 19
r l l l r 1, 17?, 22
n n n n n *n 4, 8, 21
t l l h Ø *s/*ɹ 4, 8, 21
k/g k/g g g k/g *k 12, 13, 14, 15, 20
v w v v w *w 2, 10
y y y y y *y 5, 13
a a a a/e/o a *a 5, 9, 10, 11, 14,
15, 16, 21, 25
i i i i i *i 9, 14, 22, 23, 24
u u u u u *u 7, 17, 19
e e e e e/a *e 1, 2, 12
o o o o o *o 3, 8, 13

Los numberales en distintes llingües Goroka:[1]

GLOSA Fore Gahuku-Benabena Kamano-Yagaria PROTO-
GOROKA
Alekano Dano Inoke-
Yate
Keyagana Yagaria
'1' ká:ne hamoʔ hamoʔ nagoke magoke bgotvoʔ *mako-
'2' tarawe lositaʔ setaʔ togole lole rori/
lolemo
*tote
'3' kakágawé losive makole setohomoʔ togoli nagonagi loleʔe magoʔe rorigʔ bgotvagiʔ *2+1
'4' tarawatarawakíné losive losive setaʔve setaʔve togoli togoli loleʔe loleʔe rorigʔ rorigʔ *2+2
'5' naya ká amúné nako nayamaʔa naya magokayaga dzaʔ hatgidiʔ *naya tote
'6' 5+1 *naya (ma)ko
'7' 5+2
'8' 5+3
'9' 5+4
'10' naya: tára amúné naya togole naya lole *naya tote

Referencies editar

Bibliografía editar

  • William A. Foley (1986). The Papuan Languages of New Guinea. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-28621-2. Google Books.
  • Malcom Ross (2005). "Pronouns as a preliminary diagnostic for grouping Papuan languages." In: Andrew Pawley, Robert Attenborough, Robin Hide and Jack Golson, eds, Papuan pasts: cultural, linguistic and biological histories of Papuan-speaking peoples, 15-66. Canberra: Pacific Linguistics.