Les llingües Kainantu constitúin una de les dos cañes de la familia Kainantu-Goroka, que de la mesma se consideren usualmente como les llingües tres-neoguineanes. Deben el so nome al distritu de Kainantu, a unos 90 km de Goroka a lo llargo de l'autopista de les Tierres Altes de Papúa Nueva Guinea.

Llingües Kainantu
Países  Papúa Nueva Guinea
Filiación xenética

tres-neoguineanu
  Kainantu-Goroka

    L. Kainantu
Códigu Glottolog kain1274
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Clasificación editar

Capell (1948-49) suxurió'l parentescu coles llingües Goroka, hipótesis que foi asumida por S. Wurm (1961, 1964). William A. Foley (1986) considera llistes comparancies de vocabulariu básicu (ver más palantre léxicu comparáu) y amuesa clares evidencies del parentescu cola sllinguas Goroka.

Fonoloxía editar

Sobre la base de delles reconstrucciones preliminares W. A. Foley, el proto-Kainantu el siguiente inventariu consonánticu:

Llabial Alveolar Palatal Velar
oclusiva *p *t *k
fricativa *s
nasal *m *n
aproximante *w *y

En cuanto al inventariu vocálicu reconstrúyense siquier cuatro fonemes distintivos /*i, *a, *o, *o/, podría haber un sestu fonema reconstruible como /*aa/ o seique /*ɔ/ (esto esplicaría delles correspondencies regulares). Nel apartáu de comparanza léxica amuésense delles correspondencies que sofiten esti sistema reconstruyíu.

Comparanza léxica editar

Dellos términos tomaos de la llista de W. A. Foley (1986) son:

GLOSA Awa Auyana Gadsup Tairora PROTO-
KAINANTU
1 'dos' tɔtare kaiʔa kaantani taaraʔalce *taata
2 'home' waiya banta bainti *wai-
3 'agua' non nomba nomi namari *non-(mb-)
4 'fueu' roxura irama ikai iha *i-ta-
5 'árbol' ta taima yaani katari *ta-/
*yá-(?)
6 'fueya' ɔnɔ anama anai mare *ana-
7 'raigañu' anuʔ anuʔa anuʔi el toʔa *
8 'casa' naamba maʔi naabu *naambo
9 'senu' naamba naami naama *naama
10 'diente' awɛ awaiyamba abakuni aabai *a-wai
11 'güesu' aiɔnta ayaantamba ayampai buhaarima *a-yampa-
12 'oreya' ɔre aʔa aakami aato *aato
13 'pelo' (a)yɔra aayara -nyoi kauhi *yaara(?)
14 'pierna' ai aisamima akani aiʔo *ai-
15 'sangre' nɛy naema naarei naare *nae-
16 'mano' aiɔnobeh ayamba aayaami kauʔo *yá
17 'güevu' au auma amuʔi auru *amu
18 'sol' popoʔnah aabauma ikona kauri *po-
19 'hachu' konaro koraroba kunataʔi kaarima *konato-
20 'bolsa de rede' unɔ unaamba unaami uta *
21 'comer' nɔnon nare naano naana *naano
22 'morrer' pukire pukai pukono ʔutubiro *puki-
23 'dicir' iraruwo siyo seʔo tiena *si-
24 'dar' awiʔ ami amenu amina *ami-
25 'grande' aanotɔ anomba inoʔna nora *non-mpa~
*non-ta

D'esta llista de pallabres pueden llograse cognaos claros que dexen reconstruyir les siguientes correspondencies fonétiques regulares:

Awa Auyana Gadsup Tairora PROTO-
KAINANTU
NᵘCOGNADO
p p/b p p *p 18, 22
m m m m *m 24
t t l t/r *t 1, 25
s s *s 23
n n n n *n 3, 6, 9, 15, 21
k k k k *k 19, 22
w w b b *w 2, 10
y y y *y 16
a a a a *a 7, 10, 11, 14, 24
i i i i *i 4, 14, 24
o o o o *o 7, 20, 22
o o o o *o 3, 25
ɔ a/aa a/aa aa *aa 6, 8, 9, 10, 11,
12, 13, 21

Los numberales en distintes llingües Kainantu:[1]

GLOSA Gadsup-Awa Tairora PROTO-
KAINANTU
Agarabi Awa Gadsup Usarufa Binumarien Tairoa
sept.
Waffa
'1' esquita morə́ ma̠nǎi morama mɔːʔdáː βoʔaɪqa mmuaa-vai *maana
'2' kan tǽtɑ́re kanta̠nnî kaayaʔa ʔaːɽɐʔɐ́ndɐ tarau taara-
vaitana
*taata
'3' kanú
manaú
əpɑtə́ro kamoré kaomomo 2+1 taraumoru taara-
vooma
*taata-esquita
(2+1)
'4' kamí
kamí
itəréitəre eríyéwá̠el mio kaayaʔte
kaayaʔteʔa
2+2 2+2 taarama
taarama
*2+2
'5' dan
manápá
moberíɑ man̠a
yá̠cmá̠nni
mora
tiyaapaʔa
mɔːʔdáːnːɐi
ʔísɐukːo
2+2+1 yaaku
sai-vai
*
'6' 'mano'+1 'mano'+1 'mano'+1 'mano'+1 'mano'+1 'mano'+1 *'mano'+1
'7' 'mano'+2 'mano'+2 'mano'+2 'mano'+2 'mano'+2 'mano'+2 *'mano'+2
'8' 'mano'+3 'mano'+3 'mano'+3 'mano'+3 'mano'+3 'mano'+3 *'mano'+3
'9' 'mano'+4 'mano'+4 'mano'+4 'mano'+4 'mano'+4 'mano'+4 *'mano'+4
'10' tiyan
mikan
inajɑ́hnku tiyǎnkanni make
tiyaakama
ʔísɐukːoʔɐɽɐ yaaku-
vaitana
*tiyan-kam-

Referencies editar

Bibliografía editar

  • William A. Foley (1986). The Papuan Languages of New Guinea. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-28621-2. Google Books.
  • Malcom Ross (2005). "Pronouns as a preliminary diagnostic for grouping Papuan languages." In: Andrew Pawley, Robert Attenborough, Robin Hide and Jack Golson, eds, Papuan pasts: cultural, linguistic and biological histories of Papuan-speaking peoples, 15-66. Canberra: Pacific Linguistics.