Les llingües basaa son un grupu filoxenéticu de les llingües bantús codificadas como subgrupu A40 na clasificación de Guthrie. Según Nurse y Philippson (2003), les d'esti subgrupu que nun formen parte de les llingües mbam formen xuntes el grupu filoxenéticu de les llingües basaa:

Llingües basaa
Países Bandera de Camerún Camerún
Filiación xenética

Níxer-Congu
  Volta-Congu
    Benue-Kwa
      Benue-Congu
        Bantoide
          Bantoide merid.
            Bantú (zona A)

              L. Basaa
Códigu Glottolog basa1283
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]
BasaaKogo (Bakoko), Rombi (barombi)Bankon.

L'hijuk queda como non llingua ensin clasificar del subgrupu A50 en Guthrie, anque Ethnologue conisdera que ye bien similar al basaa.

Comparanza léxica

editar

Los numberales para distintos grupos de llingües basaa son:[1]

GLOSA Bakoko Bankon Barombi Basaa PROTO-
BASAA
'1' (i)yǎ tʃǎ -ádá *i-ʣǎ (?)
'2' bíɓàà (bi)ɓá ɓáà -ɓáà * bi-ɓâː
'3' bíhàà (bi)íyâ bjáá -áâ *bi-hâː
'4' bínáà (bi)nân bínâɲ -nâ *bi-ɲâɲ
'5' bítáàn (bi)tán bítán -tân *tâːn
'6' bísámáà (bi)sámà bísámà -sámàl *bí-sámà
'7' ǹzàmúwá (bi)sámbɔ̀k /
ndʒààmbwɛ́
nʤàmbwɛ́ -sâmbɔ́k *n-ʣâmbɔ́k
'8' ŋ̀mwààm (bi)ɟwɛ̂m ŋwàmb ʤʷɛ̀m *n-ɟwàm
'9' èbùù (bi)nâm kìɓòó ɓǒ *ɓǒː
'10' ʤòóm iɓǒm ǹlǒŋ ʤǒm *ʤǒm

Les vocales dobles representen voclaes llargues, ente que los acentos indiquen tonos.

Referencies

editar

Bibliografía

editar
  • Nurse & Philippson (2003), The Bantu Languages.