Llingües ryukyuenses

Les llingües ryukyuenses (en xaponés, 琉球語派 (Ryūkyū goha?); en ryukyuense, しまくとぅば (Shima kutuba?) «llingua de les Islles») falar nes islles Ryūkyū, al sur de Kyūshū (Xapón). Pertenez a la familia de llingües xapóniques, y cunten anguaño con un millón de falantes, munchos d'ellos d'edá avanzada; les persones menores de 20 años que falen estes llingües son pocu comunes. Namái'l idioma okinawense pudo espolletar cola modernización de la islla d'Okinawa; les demás llingües, al ser falaes n'árees rurales, tán sumiendo.

Llingües ryukyuenses
Distribución xeográfica Ryukyu
Países  Xapón
Falantes 1 millón
Filiación xenética Llingües xapóniques
Subdivisiones Amami-Kunigami-Okinawa
Miyako-Yaeyama
Yonaguni
Códigu Glottolog ryuk1243


Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

¿Llingües o dialeutos? editar

Hai gran bancia ente los llingüistes alrodiu de si son dialeutos (como opinen la mayoría d'espertos xaponeses), yá que la so base gramatical ye bien paecida a la del xaponés estándar, o idiomes estreme (como piensen dellos llingüistes occidentales), basándose nun considerable grau de ininteligibilidad ente la fala d'Okinawa y el de les islles principales. La tema puede ser revesosu una y bones amás de criterios fonolóxicos, históricos y gramaticales danse allugamientos políticos nacionalista. El gobiernu xaponés y munchos intelectuales xaponeses consideren a cencielles variedaes rexonales de xaponés, ente qu'otru autores consideren que se trata de llingües distintes diverxíes del xaponés antiguu según el siguiente esquema:

Xaponés antiguu


xaponés estándar


L. ryukyuenses


Amami-Kunigami-Okinawa



Miyako-Yaeyama



Yonaguni




Sía que non, especialmente en gramática, les variedaes de Ryukyu son bien cercanes al xaponés estándar y les diferencies danse sobremanera en parte del léxicu y na esistencia de cambeos fonolóxicos que los estremen sistemáticamente de les diferencies que se dieron en xaponés estándar.

Llingües del grupu editar

Les llingües ryukyuenses, del norte al sur:

Comparanza léxica editar

De siguío presentamos una comparanza léxica ente'l xaponés de Tokiu y el dialeutu del shuri d'Okinawa:[1]

GLOSA PROTO-
JAPÓNICO
Tōkyō Shuri
'roca' *isi iši iši
'costazu' *kata kata kata
'agua caliente' *yu yu yu
'yerba' *kusa kusa kusa
'día' *piru hiru firu
'agua' *ame ame ami
'abre (imperativu formal) ' *akete akete akiti
'vieno' *sake sake saki
'güesu' *pon hone funi
'pelo' *kē ke
'alendar' *iki iki ʔīči
'borrina' *kiri kiri čiri
'estrella' *posi hoši fuši
'cadena' o ū
'corazón' *kokoro kokoro kukuru

Puede trate que'l dialeutu de shuri tien namái tres timbres vocálicos /i, a, o/ yá que les vocales orixinales /*y, *o/ > /i, o/. Amás esisten delles palatalizaciones secundaries: /ki/ > /či/.

Clasificación editar

Les llingües Ryūkyūenses pertenecen a les llingües Xapóniques. Tán son inintelixibles col Xaponés, inclusive ente si mesmes.

L'idioma Okinawense tien un 71% de semeyanza lexical col Dialeutu de Tokyo(東京弁).Inclusive'l dialeutu de Kagoshima tien un 72% de semeyanza lexical col Idioma amami.

Equí amuésase una tabla con una comparanza ente'l Xaponés y les llingües de Ryūkyū coles frases Bienveníu y Gracies

Idioma Gracies Bienveníu
Xaponés estándar Arigatō Yōkoso
Amami Arigassama ryoota Imoore
Kunigami (Okinoerabu) Mihediro Ugamiyabura
Menshori
Okinawense Nifeedeebiru Mensooree
Miyako Tandigaatandi Nmyaachi
Yaeyama Miifaiyuu
Fukoorasaan
Ooritoori
Yonaguni Fugarasa Wari

Referencies editar

  1. M. Shibatani, 1990, p. 192

Bibliografía editar