Llingües xapóniques

Les llingües xapóniques son una familia de llingües supuestamente descendiente d'una llingua común llamada protojapónico.

Llingües xapóniques
Distribución xeográfica Este d'Asia
Países  Xapón
Falantes 130.000.000
Filiación xenética Altaica (?) /
Áustrica (?)
Subdivisiones Xaponés
Ryukyuensellingües ryukyuenses, xaponés, Dialecto de Hachijō (es) Traducir y Peninsular Japonic (en) Traducir
Códigu Glottolog japo1237


Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Llingües de la familia editar

Les llingües xapóniques son:

  • Xaponés (日本語)
    • Xaponés oriental (anguaño representáu parcialmente pol fala de Aogashima (Tokiu), Hachijojima (Tokiu), Minamidaito (Okinawa), Kitadaito (Okinawa) y unes poques islles pequeñes más).
    • Xaponés occidental (representáu por tolos dialeutos xaponeses de les islles principales).
      • Xaponés occidental del este, inclúi a la mayoría de los dialeutos al este de la rexón de Kansai.
      • Xaponés occidental del oeste, inclúi a la mayoría de los dialeutos al oeste de la rexón de Kanto.
  • Llingües ryukyuenses (琉球語)
    • Amami-Okinawanese
      • Amami (奄美語)
        • Oshima septentrional
        • Oshima meridional
        • Toku-Non-Shima
        • Kikai
      • Kunigami (国頭語)
        • Yoron
        • Oki-Non-Erabu 
        • Kunigami (tamién llamáu okinawense septentrional)
          • Ie
          • Dialeutos del sur (tamién okinawense central o okinawense estándar)
          • Principal
          • Shimajiri (l'afiliación d'estos dialeutos nun ye segura, pero se incuye equí porque la rexón Shimajiri considérase parte de la rexón correspondiente)
      • Okinawense (沖縄語)
    • Sakishima
      • Miyako (宮古語)
        • Miyako
        • Irabu
      • Yaeyama (八重山語)
        • Ishigaki
        • Iriomote
        • Taketomi
      • Yonaguni (与那国語)

Rellaciones con otres families editar

Nun esiste una prueba concreta universalmente aceptada de la rellación ente les llingües xapóniques y otres llingües, pero esisten una serie d'hipótesis sofitaes por diversu evidencies:

  • La hipótesis más estendida rellaciona les llingües xapóniques cola antigua y sumida llingua de Goguryeo. Otros van más allá incluyendo'l japónico y el goguryeo dientro d'una hipotética y mayor familia de llingües llamada fuyu qu'incluyiría les llingües escastaes acomuñaes colos antiguos Fuyu y Baekje.
  • Otra hipótesis rellaciona'l japónico col coreanu, basándose nuna gramática práuticamente idéntica, a pesar de semeyances léxiques escases. La mayoría de los siguidores de la teoría "fuyu" nun inclúin el coreanu como parte de la familia.
  • Tamién ta la revesosa hipótesis altaica qu'afirma que les llingües xapóniques, les llingües fuyu, goguryeo y el coreanu o cualquier combinación d'elles formen parte de la familia de llingües altaica. Estudios lexicoestadísticos amosaron que la llingua viva moderna que tienen el léxicu más próximu a cualesquier llingua japónica ye'l güigur, una llingua túrquica, perteneciente como'l restu d'esa familia a la macrofamilia altaica.
  • Finalmente tán les hipótesis que proponen venceyos coles llingües austronésicas ya inclusive los que consideren que'l japónico ye una caña de la macrofamilia áustrica,[1][2] pero la evidencia en favor d'estos tipos de propuestes ye igualmente débil.

En vista de la falta de pruebes contundentes, dalgunos ven nestes semeyances un simple sprachbund y que les paecencies son a cencielles resultáu de la vecindá de los pueblos n'Asia Central a lo llargo de milenios.

Comparanza léxica editar

Los numberales en distintes llingües xapóniques son:[3]

GLOSA Numberales siníticos Numberales japónicos
Sinón-
xaponés
Chinu
clásicu
Xaponés
antiguu
Xaponés
modernu
Kunigami Yaeyama PROTO-
JAPÓNICO
'1' itɕi
ichi
*i̯it pijto çitoʦɯ
hitotsu
tʼiːtʃʼi pituʦy *piːto-la to
'2' ɲi
nin
*ńii̯ puta ɸɯtɑtsɯ
futatsu
tʼaːtʃʼi huta:ʦy *putaː-la to
'3' saɴ
san
*sam uru-fu mitːsɯ
mittsu
el mioːtʃʼi my:ʦy *el mioː-el to
'4' ɕi
shi
*sî jo < *do jotːsɯ
yottsu
ju:tʃʼi ju:ʦy *ju-el to
'5' ɡo
go
*ŋwo itu itsɯtsɯ
isutsu
ʔitʃʼtʃʼi issy *itu-el to
'6' ɾokɯ
roku
*li̯uk mu- mɯtːsɯ
muttsu
mu:tʃʼi ny:tsy / mu:ʦy *mu-el to
'7' ɕitɕi
shichi
*tsʰit añada nɑnɑtsɯ
nanatsu
nanatʃʼi añadaʦy *añada-la to
'8' hɑtɕi
hachi
*pat ja < *da jɑtːsɯ
yattsu
ja:tʃʼi ja:ʦy *ja:-el to
'9' kʲɯː
kyuu
*ki̯o kokono- kokonotsɯ
kokonotsu
kukunutʃʼi hakonaʦy *kokono-el to
'10' dʑɯː
juu
*ʂip towo toː
too
el to: el to: *towo

Referencies editar

  1. http://www.nostratic.ru/books/(284)solnit-austrotai.pdf The Austru-Tai-Japonese Hypothesis.
  2. L.A. Reid (1999): http://www.nostratic.ru/books/(283)Reid.pdf "New Linguistic Evidence for the Austric Hypothesis", en Selected Papers from the Eighth International Conference on Austronesian Languages.
  3. Japonic Numerals (Eugene Chan)

Bibliografía editar