Llista de xefes d'Estáu d'España que nun fueron monarques
Preséntense de siguío, periodos de la historia d'España nos qu'un monarca nun foi xefe d'Estáu, sinón que por cuenta de la so imposibilidá, espulsión o cualesquier otra razón de pesu, otros cargos asumieron les sos funciones.
Reináu de Xuana I editar
Imaxe | Nome | Entamu | Finalización |
---|---|---|---|
Rexencies (Gobernador del Reinu) pola incapacidá de la reina Xuana I. | |||
En Castiella y Lleón: Fernandu II d'Aragón |
26 de payares de 1504 | 27 de xunu de 1506 | |
En Castiella y Lleón: Fernandu II d'Aragón |
17 d'agostu de 1507[1] | 23 de xineru de 1516 | |
En Castiella y Lleón: Francisco Jiménez de Cisneros |
23 de xineru de 1516 | 19 de setiembre de 1517 Llegada de Carlos I a la Península | |
N'Aragón: Alonso d'Aragón Curador de la reina y Xermana de Foix Llugarteniente Xeneral |
23 de xineru de 1516 | 29 de xunetu de 1518 Xura de Carlos I como rei xunto cola so madre Juana |
Reináu de Carlos I editar
Imaxe | Nome | Entamu | Finalización |
---|---|---|---|
Rexencies (Gobernador del Reinu) mientres les ausencies de Carlos I d'España[2] | |||
Adriano d'Utrecht | 1520 | 1522 | |
Sabela de Portugal | 1529 | 1533 | |
Sabela de Portugal | 1535 | 1536 | |
Sabela de Portugal | 1538 | 1539 | |
Felipe d'Austria[3] | 1539 | 1541 | |
Felipe d'Austria | 1543 | 1548 | |
Maximiliano d'Habsburgu[4] y María d'Austria |
1548 | 1551 | |
Felipe d'Austria | 1551 | 1554 | |
Xuana d'Austria | 1554 | 1559 Felipe II, rei d'España dende 1556. |
Reináu de Felipe III editar
Imaxe | Nome | Entamu | Finalización |
---|---|---|---|
Gobernador del reinu como presidente del Conseyu de Castiella, mientres el viaxe de Felipe III a Portugal. | |||
Fernando de Acevedo | 22 d'abril de 1619 | 4 d'avientu de 1619[5] |
Reináu de Carlos II editar
Imaxe | Nome | Entamu | Finalización |
---|---|---|---|
Rexencia pola minoría de Carlos II. | |||
Mariana d'Austria | 17 de setiembre de 1665 Muerte del rei Felipe IV[6] |
6 de payares de 1675 Carlos II algamó la mayoría d'edá[7] | |
Llugarteniente del Reinu mientres la enfermedá de Carlos II. | |||
Luis Fernández Portocarrero | 29 d'ochobre de 1700[8] | 1 de payares de 1700 Fallecimientu del rei Carlos II |
Reináu de Felipe V editar
Imaxe | Nome | Entamu | Finalización |
---|---|---|---|
Xunta de Gobiernu de los Reinos d'España ya Indies. | |||
Composición:[9]
Fernández Portocarrero|Cardenal Portocarrero]] (Arzobispu de Toledo), *[[Manuel Arias y Porres|Fray Manuel Arias y Porres]] (Presidente del Conseyu de Castiella), *[[Fernando d'Aragón y Moncada]] (Presidente del Conseyu d'Aragón), *[[Fadrique Álvarez de Toledo y Ponce de León]] (Presidente del Conseyu d'Italia), *[[Juan Domingo de Haro|Juan Domingo Méndez de Haro y Sotomayor]] (Presidente del Conseyu de Flandes), *[[Rodrigo Manuel Manrique de Lara]] (Del Conseyu d'Estáu), *[[Baltasar de Mendoza y Sandoval]] (Inquisidor xeneral), *[[Francisco Casimiro Pimentel de Quiñones y Benavides|Francisco Pimentel de Quiñones]] (Conde-Duque de Benavente y Grande d'España). |
1 de payares de 1700 | 18 de febreru de 1701 Cesó les sos funciones cola llegada de Felipe V a Madrid. | |
Gobernador Xeneral mientres el viaxe del rei Felipe V. | |||
Luis Fernández Portocarrero | 1 de setiembre de 1701[10] | 17 de xineru de 1703[11] |
Reináu de Carlos III editar
Imaxe | Nome | Entamu | Finalización |
---|---|---|---|
Reina Gobernadora pola ausencia del rei Carlos III. | |||
Isabel de Farnesio | 10 d'agostu de 1759 | 9 d'avientu de 1759 Cesó les sos funciones cola llegada de Carlos III a Madrid. |
Primer reináu de Fernandu VII editar
Imaxe | Nome | Entamu | Finalización |
---|---|---|---|
Xunta Suprema de Gobiernu pola ausencia del rei Fernandu VII. Presidente: | |||
Antonio Pascual de Borbón | 10 d'abril de 1808 | 4 de mayu de 1808 Cesó les sos funciones cola so partida a Bayona. |
Interregno y Reináu de Xosé I editar
Imaxe | Nome | Entamu | Finalización |
---|---|---|---|
Llugarteniente xeneral del Reinu. | |||
Joaquín Murat | 4 de mayu de 1808[12] | 20 de xunetu de 1808 Cesó les sos funciones cola llegada de Xosé I a Madrid. |
Imaxe | Nome | Entamu | Finalización |
---|---|---|---|
Llugarteniente Xeneral del Emperador n'España. | |||
Jean de Dieu Soult | 1 de xunetu de 1813[13] | 11 d'avientu de 1813[14] |
Segundu reináu de Fernandu VII editar
Guerra d'Independencia editar
Cien Mil Fíos de San Luis editar
Rexencies mientres la invasión de los Cien Mil Fíos de San Luis | |||
Sol amparu de les Cortes Españoles | |||
Imaxe | Nome | Entamu | Finalización |
---|---|---|---|
Rexencia provisional del Reinu. Presidente: | |||
Cayetano Valdés y Flores | 11 de xunu de 1823 | 15 de xunu de 1823 | |
Sol amparu del exércitu francés | |||
Imaxe | Nome | Entamu | Finalización |
Xunta provisional de Gobiernu d'España ya Indies. Presidente: | |||
Francisco de Eguía | 9 d'abril de 1823 | 25 de mayu de 1823 | |
Rexencia del Reinu mientres la cautividá del Rei. Presidente: | |||
Pedro Alcántara de Toledo y Salm-Salm, duque del Infantado | 25 de mayu de 1823 | 1 d'ochobre de 1823 El 1 d'ochobre Fernandu VII foi lliberáu y apurríu a les fuercies absolutistes, y revocó de nuevu la Constitución. |
Reináu de Sabela II editar
Rexencies (1833-1843) mientres la minoridad de la reina Sabela II: | |||
Imaxe | Nome | Entamu | Finalización |
---|---|---|---|
Reina Gobernadora. | |||
María Cristina de Borbón-Dos Sicilies | 29 de setiembre de 1833 | 12 d'ochobre de 1840 | |
Rexencia Provisional del Reinu (Conseyu de Ministros). Presidente: | |||
Baldomero Espartero | 12 d'ochobre de 1840 | 10 de mayu de 1841 | |
Rexente del Reinu. | |||
Baldomero Espartero | 10 de mayu de 1841 | 23 de xunetu de 1843[15] | |
Gobiernu Provisional (Conseyu de Ministros). Presidente: | |||
Joaquín María López y López | 23 de xunetu de 1843[15] | 8 de payares de 1843 |
Gobiernu Provisional y reináu de Amadéu I editar
Imaxe | Nome | Entamu | Finalización |
---|---|---|---|
Presidente del Gobiernu Provisional Presidente del Poder Executivu[16] | |||
Francisco Serrano y Domínguez | (Presidente del Gobiernu Provisional) 8 d'ochobre de 1868 |
25 de febreru de 1869 | |
(Presidente del Poder Executivu) 25 de febreru de 1869 |
18 de xunu de 1869 | ||
Rexente del Reinu | |||
Francisco Serrano y Domínguez | 18 de xunu de 1869 | 2 de xineru de 1871 Remató les sos funciones cola llegada d'Amadéu I a Madrid. |
Primer República editar
Imaxe | Nome | Entamu | Finalización |
---|---|---|---|
Presidente del Poder Executivu de la República[16] | |||
Estanislao Figueres | 12 de febreru de 1873 | 11 de xunu de 1873 | |
Francisco Pi y Margall | 11 de xunu de 1873 | 18 de xunetu de 1873 | |
Nicolás Salmerón | 18 de xunetu de 1873 | 7 de setiembre de 1873 | |
Emilio Castelar | 7 de setiembre de 1873 | 3 de xineru de 1874 | |
Francisco Serrano y Domínguez | 3 de xineru de 1874 | 30 d'avientu de 1874 |
Reináu d'Alfonsu XII editar
Imaxe | Nome | Entamu | Finalización |
---|---|---|---|
Presidente del Ministeriu-Rexencia | |||
Antonio Cánovas del Castillo | 31 d'avientu de 1874 | 14 de xineru de 1875 Cesó les sos funciones cola llegada d'Alfonsu XII a Madrid. |
Reináu d'Alfonsu XIII editar
Imaxe | Nome | Entamu | Finalización |
---|---|---|---|
Rexente del Reinu (1885-1902) | |||
María Cristina d'Habsburgu-Lorena | 25 de payares de 1885 | 17 de mayu de 1902 Cesó les sos funciones cola mayoría d'edá d'Alfonsu XIII. |
Segunda República editar
Imaxe | Nome | Entamu | Finalización |
---|---|---|---|
Presidente del Gobiernu de la República[17] | |||
Ficheru:Niceto Alcalá Zamora, presidente de la II República Española.jpg | Niceto Alcalá-Zamora | (gobiernu provisional) 14 d'abril de 1931 |
30 de xunetu de 1931 |
30 de xunetu de 1931 | 14 d'ochobre de 1931 | ||
Manuel Azaña | 14 d'ochobre de 1931 | 11 d'avientu de 1931 | |
Presidente de la República | |||
Ficheru:Niceto Alcalá Zamora, presidente de la II República Española.jpg | Niceto Alcalá Zamora | 11 d'avientu de 1931 | 7 d'abril de 1936 |
Diego Martínez Barrio en función interina |
7 d'abril de 1936 | 11 de mayu de 1936 | |
Manuel Azaña | 11 de mayu de 1936 | 3 de marzu de 1939 Dimitió'l día 27 de febreru y nun foi aceptada hasta'l día 3 de marzu pola Diputación Permanente de les Cortes aconceyada en París. El so socesor interín nun tomó posesión del cargu hasta'l 17 d'agostu de 1945 yá nel exiliu, en Méxicu.[18][19][20][21] | |
Presidente del Conseyu Nacional de Defensa | |||
José Miaja Menant | 5 de marzu de 1939 | 28 de marzu de 1939 |
Dictadura de Francisco Franco editar
Imaxe | Nome | Entamu | Finalización | |
---|---|---|---|---|
Presidente de la Xunta de Defensa Nacional | ||||
Miguel Cabanellas | 24 de xunetu de 1936 | 1 d'ochobre de 1936 | ||
Caudiellu d'España | ||||
Francisco Franco | 1 d'ochobre de 1936 | 20 de payares de 1975 | ||
Conseyu de Rexencia[22] Esteban de Bilbao Eguía (presidente) Leopoldo Eijo Garay Miguel Ponte y Manso de Zúñiga |
22 d'ochobre de 1949 | 27 d'ochobre de 1949 | ||
Xefe d'Estáu en funciones Xuan Carlos de Borbón |
19 de xunetu de 1974 | 2 de setiembre de 1974 | ||
Xefe d'Estáu en funciones Xuan Carlos de Borbón |
30 d'ochobre de 1975 | 20 de payares de 1975 | ||
Conseyu de Rexencia[23] | ||||
Alejandro Rodríguez de Valcárcel (presidente) Pedro Cantero Cuadrado Ángel Salas Larrazábal |
20 de payares de 1975 | 22 de payares de 1975 |
Notes aclaratories editar
- ↑ Dempués de la muerte del rei Felipe I, constituyóse un Conseyu Real presidíu pol Arzobispu de Toledo asumió funciones de rexencia ensin consentimientu de la reina Xuana I y pidió el regresu de Fernando el Católicu.
- ↑ Pernot, François (2003), La Franche-Comté espagnole: à travers archíveslos de Simancas, une autre histoire des Franc-Comtois et de leurs relations avec l'Espagne de 1493 à 1678, ed. Presses Universitaires de Franche-Comté, páx.32
- ↑ Los viaxes del emperador, Manuel de Foronda y Aguilera (1914)
- ↑ Los viaxes del emperador, Manuel de Foronda y Aguilera (1914)
- ↑ Felipe III tornó de Portugal el 23 d'ochobre, pero cayó enfermu en Casarrubios y nun llegó a la Corte hasta'l 4 d'avientu. Bernabé de Vibanco: Historia de Felipe III, incluyida en CODOIN, vol. LXI, páxs. 193-248.
- ↑ Testamentu de Felipe IV, incluyíu na "Coleccion de los trataos (...) fechos polos pueblos, reis y príncipes d'España", vol. VII, páxs. 678-718, de José Antonio de Abreu y Bertodano.
- ↑ Gaceta de Madrid, 9 de payares de 1700.
- ↑ Decretu de Carlos II, 29 d'ochobre de 1700.
- ↑ Gaceta de Madrid, 2 de payares de 1700.
- ↑ Gaceta de Madrid, 6 de setiembre de 1701.
- ↑ Gaceta de Madrid, 23 de xineru de 1703
- ↑ Gaceta de Madrid, 13 de mayu 1808
- ↑ [1]
- ↑ Fecha del Tratáu de Valençay
- ↑ 15,0 15,1 Tres el pronunciamientu del Xeneral Serrano, el 28 de xunu de 1843, les tropes sublevaes vencieron a la lleales a la Rexencia'l día 22 de xunetu, y a otru día, entraron en Madrid, constituyéndose'l Gobiernu provisional, que funcionó como rexencia hasta que se proclamó la mayoría d'edá de Sabela II nes Cortes (8 de payares de 1843); mientres el rexente yá fuxera d'España'l 30 de xunetu.
- ↑ 16,0 16,1 La denominación oficial de Poder Executivu ente 1868 y 1874, designa realmente una autoridá transitoria non constituyida nin configurada constitucionalmente, polo que sería ello ye que un gobiernu provisional.
- ↑ Con calter transitoriu hasta la promulgación de la Constitución.
- ↑ L'exiliu de les Españas de 1939 nes Amériques, José María Naharro-Calderón, Manuel Andújar (1991)
- ↑ El Gobiernu de la República nel exiliu. Crónica d'una imposible torna. Xavier Flores (Revista Espaciu, Tiempu y Forma, Serie V, Historia Contemporánea. 14 ,2001)
- ↑ El mundu actual: De la segunda guerra mundial a los nuesos díes. Rafael Aracil, Joan Oliver i Puigdomáenech, Antoni Segura (1998)
- ↑ Historia de la República española nel exiliu (1939-1947), José A. Ferrer Benimeli (Revista Tiempu d'Historia nᵘ 32 xunetu de 1977)
- ↑ BOE del 21 d'ochobre de 1949
- ↑ Madrid, 20 de payares de 1975.- Xunta del Conseyu de Rexencia nel despachu del presidente de les Cortes. 20 de payares de 1975. http://www.efedata.com/semeya/madrid-payares-1975-reunion-consejo-regencia-espacho-presidente/FOTOTECA/8/3808/381964.