1529
añu
Años: | 1526 1527 1528 - 1529 - 1530 1531 1532 |
Décades: | Años 1490 Años 1500 Años 1510 - Años 1520 - Años 1530 Años 1540 Años 1550 |
sieglos: | sieglu XV - sieglu XVI - sieglu XVII |
Calendariu gregorianu | 1529 MDXXIX |
Ab urbe condita | 2282 |
Calendariu armeniu | 978 |
Calendariu chinu | 4225 – 4226 |
Calendariu hebréu | 5289 – 5290 |
Calendarios hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
1584 – 1585 1451 – 1452 4630 – 4631 |
Calendariu persa | 907 – 908 |
Calendariu islámicu | 935 – 936 |
Calendariu rúnicu | 1779 |
FechosEditar
- 2 de febreru: en Venezuela, Ambrosio Alfinger, al mandu de la espedición de los Welser, desembarca en Santa Marta. Esti fechu empecipia la esperiencia colonizadora de los Welser, que va terminar nun completu fracasu.
- 19 d'abril: Na Dieta de Spira, un grupu de líderes (n'alemán Fürst) y ciudaes independientes (n'alemán Reichsstadt) protesten pola reinstauración del Edictu de Worms, empezando'l movimientu protestante.
- 22 d'abril: España y Portugal roblen 1el Tratáu de Zaragoza qu'establecía la paz y delimitaba les fronteres de dambos países na colonización d'Asia.
- 10 de mayu: l'exércitu turcu baxu Solimán I dexa Constantinopla para, una vegada más, invadir Hungría.
- 5 d'agostu: España y Francia roblen la Paz de Cambrai.
- 3 de setiembre: Viena ye asediada poles fuercies turques.
- 15 d'ochobre: Carlos V llevanta'l cercu de Viena por Solimán el Magníficu.
- nel Imperiu inca, dase entamu a la Guerra Civil Inca, conflictu ente Huáscar y Atahualpa.
- en Venezuela, Ambrosio Alfinger fúndase la ciudá de Maracaibo.
- n'España son escorríos los erasmistes.
- en Basilea (Suiza) Juan Ecolampadio convertir en antistes de la Ilesia Reformada.
Arte y lliteraturaEditar
- Juan de Valdés publica Diálogu de doctrina cristiana.
- Diego de Siloé traza la catedral de Granada.
NacenciesEditar
- Jean Bodin, filósofu francés.
- Giovanni da Bologna (Juan de Bolonia), escultor francés renacentista.
- Olivier de Magny, poeta francés.
- Bernardo Davanzati Bostichi, economista italianu.
- Jean Bastier de La Peruse, poeta y dramaturgu francés.
- Juan Escalante de Mendoza, marín y escritor español.
- Fernandu II del Tirol.
- Étienne Pasquier, políticu, humanista y xurista francés.
- John Shakespeare, políticu y fabricante testil inglés, padre de William Shakespeare.
- Tadeo Zúccaro, pintor manierista italianu.
MuertesEditar
- La Malinche, intérprete d'Hernán Cortés durante la conquista de Méxicu.
- Rodrigo de Portuondo, marineru español.
- Álvaro de Saavedra Cerón, esplorador español.
- 7 de xineru: Peter Vischer, escultor alemán (n. 1455).
- 16 de mayu: Francesco Morone, pintor italianu.