Mariano de la Paz Graells

Mariano de la Paz Graëlls y de la Aguera (24 de xineru de 1809Tricio – 14 de febreru de 1898Madrid) foi un médicu, naturalista y políticu español, tíu maternu del historiador Florencio Janer y miembru fundador de la Real Academia de Ciencies Exactes, Físiques y Naturales de la que foi vicepresidente y presidente de la so seición de Ciencies.

Mariano de la Paz Graells
miembru del Senáu español


caderalgu d'universidá

Vida
Nacimientu Tricio24 de xineru de 1809
Nacionalidá España
Muerte Madrid14 de febreru de 1898[1] (89 años)
Sepultura Sacramental de San Lorenzo y San José (es) Traducir
Familia
Padre Ignacio Graells y Ferrer
Estudios
Estudios Universidá de Barcelona
Direutor de tesis de Laureano Pérez Arcas
Llingües falaes castellanu
llatín
catalán
Profesor de Bartolomé Puig y Galup (es) Traducir
Oficiu botánicu, naturalista, zoólogu, políticu, entomólogu, médicu, profesor titularpaleontólogu
Llugares de trabayu Madrid
Emplegadores Universidá Central
Muséu Nacional de Ciencies Naturales
Premios
Miembru de Real Academia de Ciencies y Artes de Barcelona
Real Academia de Ciencies Exautes, Físiques y Naturales[3]
Academia Alemana de les Ciencies Naturales Leopoldina
Abreviatura en botánica Graells (IPNI)
Abreviatura en zooloxía Graëlls
Cambiar los datos en Wikidata

Foi doctor en Medicina y Ciruxía, catedráticu d'Anatomía Comparada na Universidá Central y Conseyeru d'Agricultura. Tamién foi miembru de distintes sociedaes y corporaciones científicos, amás de senador.

En 1837 foi nomáu catedráticu de Zooloxía nel entós Real Muséu de Ciencies Naturales y direutor del so Real Xardín Botánicu de Madrid, más tarde ocupó la cátedra d'Anatomía y Fisioloxía comparada na Universidá Central.

El so llabor como entomólogu tamién foi bien destacada, al publicar unos 75 trabayos, describiendo especies nueves ente la que destaca'l magníficu lepidópteru Graellsia isabelae que'l so nome científicu deriva del so apellíu.[4]

Delles publicaciones editar

  • marianu de la Paz Graells. 1852. Descripción d'un lepidópteru nuevu, perteneciente a la fauna central d'España: dedicáu a S. M. reinar Doña Sabela II. Editor Impr. Eusebio Aguado, 4 pp. testu en llinia

Llibros editar

  • marianu de la Paz Graells. 1889. Les ballenes nes mariñes oceániques d'España: Noticies recoyíes é investigaciones feches. Volume 13, Parte 3 de Memories, Físiques y Naturales de Madrid R. Academia de Ciencies Exactes. Editor Luis Aguado, 115 pp.
  • ---------------------------------. 1897. Fauna mastodológica ibérica. Volume 17 de Memories de la Real Academia de Ciencies Exactes, Físiques y Naturales. Editor Real Academia de Ciencies Exactes, Físiques y Naturales de Madrid, 806 pp.
  • ---------------------------------. 1879. Prontuario filoxérico: dedicáu a los viticultores españoles y delegaos oficiales qu'hayan d'exercer la indispensable vixilancia pa torgar o contener l'espardimientu de la plaga de les viñes, producida pola filoxera. Editor Establecimientu tipográficu de Segundu Martinez, 61 pp.
  • ---------------------------------. 1873. Aplicaciones de la historia natural al arte militar: los palombos na guerra : primer conferencia celebrada nel Atenéu del Exércitu y Armada. 37 pp.
  • ---------------------------------. 1867a. Esposiciones internacionales de pesca y aqüicultura de Arcachon y Boulogne-sur-Mer. Editor Establecimientu tipográficu d'Estrada, Díaz y López, 436 pp. testu en llinia
  • ---------------------------------. 1867b. Aqüicultura: estudios y observaciones sobre los establecimientos piscícoles, ostrícolas, de crustáceos y moxones de la Badea de Arcachon, Ensenada de l'Aiguillon, Isla de Ré, Llaboratoriu de Concarneau, Badea de La Forest, y pesca y especulación sardinera na mesma llocalidá, piscicultura de ... Editor Establecimientu tipográficu d'Estrada, Díaz y López, 218 pp. testu en llinia
  • ---------------------------------. 1864a. Manual práuticu de piscicultura: ó, Prontuario pa sirvir de guia al piscicultor n'España, y á los emplegaos de l'alministración pública nes nueses agües duce y saláu. Editor D. Y. Aguado, 264 pp. testu en llinia
  • ---------------------------------. 1864b. El xardín botánicu y zoolóxicu de Madrid: Paséu instructivu y recreativu pa toos. Editor Imprenta d'Alejandro Gomez Fuentenebro, 84 pp.
  • ---------------------------------. 1854. Indicatio plantarum novarum, aut nondum recte cognitarum, quas in pugillo primo descripsit iconibusque illustravit. 30 pp. testu en llinia
  • ---------------------------------, apollinaire Bouchardat, miguel Colmeiro, luis Sánchez Toca. 1848. Tratáu completu d'historia natural: con 318 grabaos entrepolaos nel testo [sic]. 2ª edición de Llibrería de Angel Caleya, testu en llinia
  • ---------------------------------. 1846. Catálogu de los moluscos terrestres y d'agua duce reparaos n'España, y descripción y notes de delles especies nueves o pocu conocíes del mesmu país. Editor Librería de Vilba y Fíos d'Antonio Caleya, 23 pp. testu en llinia

Fonte editar

 
Vitrina d'una esposición sobre Graells nel Muséu Nacional de Ciencies Naturales de Madrid, España. Reparar un exemplar disecáu de tamarino (Saguinus fuscicollis).

Abreviatura editar

L'abreviatura Graells emplégase pa indicar a Mariano de la Paz Graells como autoridá na descripción y clasificación científica de los vexetales. (consulta la llista de tolos xéneros y especies descritos por esti autor nel IPNI).

Abreviatura (zooloxía) editar

L'abreviatura Graells emplégase pa indicar a Mariano de la Paz Graells como autoridá na descripción y taxonomía en zooloxía.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Diccionario biográfico español. Identificador DBE: 8187/mariano-de-la-paz-graells-y-aguera. Apaez como: Mariano de la Paz Graells y Agüera. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Editorial: Real Academia de la Historia. Llingua de la obra o nome: castellanu. Data d'espublización: 2011.
  2. Identificador del Boletín Oficial del Estado: BOE-A-1852-2905.
  3. URL de la referencia: http://www.rac.es/2/2_ficha.php?id=312&idN3=39&idN4=53.
  4. Bach, Carmen (1997). «La entomoloxía moderna n'España». Boletín de la Sociedá Entomolóxica Aragonesa (20):  p. 374. 
  • Pérez-Rubín, J. (2006). “Mariano P. Graells (1809-1898): Ente la pesca 'científica' y la ciencia pesquera n'España”. En: Actes IX Congresu de la Sociedá Española d'Historia de les Ciencies y de les Téuniques (Cádiz, 27-30/09/2005). Tomu II, pp.: 1045-1055. [1].
  • Pérez-Rubín, J. (2002): “Les rellaciones de Mariano de la Paz Graells (1809-1898) cola Academia de Ciencies Naturales y Físiques de Málaga en 1841”. Acta Botanica Malacitana, 27, pp.: 234-235. [2]
  • Pérez-Rubín, J. (2002). “Un manuscritu inéditu de Mariano de la Paz Graells (1809-1898) sobre l'aclimatación de plantes en Málaga. Acta Botanica Malacitana, 27, pp.: 235-236. [3]

Enllaces esternos editar