Mary Sutherland (4 de mayu de 1893Londres – 11 de marzu de 1955Wellington) foi una notable dasónoma y botánica neozelandesa, nacida en Londres, Inglaterra en 1893.[2]

Mary Sutherland
Vida
Nacimientu Londres4 de mayu de 1893
Nacionalidá Bandera de Nueva Zelanda Nueva Zelanda
Muerte Wellington11 de marzu de 1955[1] (61 años)
Oficiu botánica, silvicultoraesploradora
Emplegadores Dominion Museum (en) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Vida temprana editar

Mary nació en Londres el 4 de mayu de 1893, de Nellie Miller y de David Sutherland, un fabricante de vinos melecinales.[2]

Educación editar

Foi educada na Escuela Ciudá de Londres pa Neñes y nel University College de Gales Del norte, Bangor, onde llogró un B.Sc. en silvicultura.[3] Asina, foi la primer muyer nel Reinu Uníu y l'Imperiu británicu en completar un BSc en silvicultura.[2]

Carrera editar

Mientres la primer guerra mundial sirvió nel Exércitu de Tierra Nacional Femenín de Gran Bretaña. Darréu foi supervisora forestal en finques en Renfrewshire y Inverness-shire. Tamién sirvió como ayudante oficial esperimental cola Comisión Forestal Británica.[3] En 1922, perdió la so posición. Eso foi arriendes d'amenorgamientos nel gastu pola Comisión de Silvicultura británica, por encamientos de Eric Geddes del Comité de Gastu Nacional.[2]

En 1921, Nueva Zelanda estableció un Serviciu Forestal Estatal. Esi Serviciu taba so la direición del forense entrenáu en Canadá Leon MacIntosh Ellis. Sutherland sintióse atraida por Nueva Zelanda porque sentía qu'ufiertaba condiciones forestales similares a les del Reinu Uníu.[2] Emigró asina a Nueva Zelanda, en 1924 y asistió a un cursu introductoriu, de tres selmanes, pa oficiales del Serviciu de Monte de Nueva Zelanda en Whakarewarewa. Mientres esi cursu Sutherland riquió permanecer nel hotel de Geyer en vegada del campu colos otros guardabosques. Esa actitú resultó nun desincentivo financieru por que'l Serviciu Forestal unviara a Sutherland al campu. Sicasí, a pesar d'ello llogró llograr un puestu permanente, en 1925, col Serviciu Forestal. Trabayó nes oficines de Wellington; y, enRotorua pa realizar trabayos de silvicultura.[4]

En 1924, ye miembru de l'Asociación de Silvicultura del Imperiu y nomada miembru de la Sociedá de Forestadores de Gran Bretaña en 1928.[2][3]

En 1929 entamó una investigación pa un trabayu tituláu Un estudiu microscópicu de la estructura de les fueyes del genus Pinus, que se publicó en Transactions & Proceedings del Institutu de Nueva Zelanda en 1933.[2]

Mientres los años 1933 a 1936 Nueva Zelanda careció una depresión económica que resultó en severos ahorrod nel Serviciu de Montes.Esos amenorgamientos incluyeron l'área d'especialidá d'investigación de Sutherland. Ella foi despidida, y pasó esos años trabayando nel Muséu Dominion en Wellington. Aun así, en 1936, sirvió nel Conseyu de la Lliga de Silvicultura de Nueva Zelanda.[2] Sutherland permaneció nel Dominion Muséu hasta 1946. Primeramente trabayó emplegada, y finalmente llogró una posición como botánica. En 1933, presentó un papel nel Pacific Congresu de Ciencia. En 1937, Sutherland tornó al Serviciu de Montes como botánica.[4]

En 1927, foi cofundadora del Institutu de Nueva Zelanda de Forestadores (NZIF). Sofitó los oxetivos y les actividaes del institutu, sirviendo como concejera en 1935; y, vicepresidenta ente 1940 a 1941. El so diseñu d'una ramina de fructificación rimu foi votáu pal sellu oficial de NZIF.[4]

En 1946, foi secundada nel Departamentu d'Agricultura como axente de silvicultura. Mientres nesa nueva posición, empezó'l so trabayu pioneru en silvicultura agrícola. Tuvo al cargu de la distribución de los plantíos na Estación d'Investigación de Riego del Departamentu Winchmore; y, la Estación d'Investigación Agrícola de Invermay.[3] Ente 1947 y 1949 publicó una serie significativa d'artículos na Revista de Nueva Zelanda d'Agricultura sobre les ventayes a ser llograes cuando se llanten árboles en granxes. Esos artículos formaron la base pal Boletín de 1951 del Departamentu d'Agricultura sobre llantaderes en granxes familiares. En 1950, contribuyó al capítulu, Vexetación Nativa, de la publicación del Departamentu d'Agricultura Farming in New Zealand.[2]

Decesu editar

La so carrera cortóse cuando se carecer mientres trabayos a campu en Central Otago mientres 1954. Mary finó en Wellington el 11 de marzu de 1955.[3]

Tributos editar

La contribución de Sutherland a la silvicultura conmemórase cada añu cola presentación del Gallardón Mary Sutherland concedíu a un miembru estudiantil del Institutu de Nueva Zelanda de Forestadores.[4]

Referencies editar

  1. Identificador Te Papa de persona: 5829. Apaez como: Mary Sutherland. Data de consulta: 9 ochobre 2017.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Michael Roche (avientu de 2106). «'Sutherland, Mary'». Dictionary of New Zealand Biography. Te Ara - the Encyclopedia of New Zealand. Consultáu'l 22 de marzu de 2017.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 McKinnon, A. D. (1954). «Obituary: Mary Sutherland». New Zealand Journal of Forestry 7 (1):  p. 8. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Lynch, Pip (1992). The book of New Zealand women = Ko Kui Ma Te Kaupapa. Wellington: Williams, páx. 641–643. ISBN 0908912048.

Enllaces esternos editar