Montserrat Gudiol

pintora española (1933–2015)

Montserrat Gudiol Corominas (9 de xunu de 1933Barcelona – 25 d'avientu de 2015Barcelona)[6] foi una pintora española, fía del historiador del arte y arquiteutu José Gudiol Ricart.

Montserrat Gudiol
Vida
Nacimientu Barcelona[1]9 de xunu de 1933[2]
Nacionalidá España
Muerte Barcelona[1]25 d'avientu de 2015[3] (82 años)
Familia
Padre José Gudiol
Estudios
Llingües falaes catalán
castellanu[4]
Oficiu pintora
Premios
Miembru de Real Academia Catalana de Bellas Artes de San Jorge (es) Traducir
montserratgudiol.com y montserratgudiol.com
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Formar nel estudiu de restauración de pintura medieval de la so familia, y dende 1950 dedicar a la pintura sobre tabla y sobre papel. La so obra amuesa un gustu pola fantasía, onde'l color y les figures fundar nun mundu de misteriu, apoderáu por personaxes esfelpeyaos, ciegos, y con escenes de maternidá, influyida poles temes del surrealismu y les formes de Pablo Picasso nes sos dómines azul y rosa. La so pintura amuesa interioridá y murnia. Espunxo en Barcelona, Ripoll, Málaga, Sevilla, Bilbao, Sudáfrica, Estaos Xuníos, l'antigua Xunión Soviética y Canadá.[7] Foi primer premiu internacional de dibuxu Fundación Ynglada Guillot, de Barcelona. Tien obra nel Muséu Nacional d'Arte de Cataluña (MNAC), en Madrid, Bilbao, Johannesburgu, Flint, Montreal, etc. En 1980 realizó un monumental San Benitu pa l'abadía de Montserrat (imaxe) y en 1981 foi la primer muyer qu'ingresó na Real Academia Catalana de Belles Artes de San Jorge. En 1998 recibió'l Premiu Creu de Sant Jordi que da la Xeneralidá de Cataluña.[7]

Esposiciones editar

Año Espacio Población Descripción
1950 Casino de Ripoll Ripoll (Girona) Primer Esposición: Semeyes
1953 Círculu Artísticu Barcelona Esposición coleutiva Semeya Actual
1954 Muséu de Miami Florida Esposición coleutiva: Pintura femenina
1962 Sala Gaspar Barcelona Esposición individual
1962 Casón del Bon retiru Madrid Esposición coleutiva
1963 Universidá de Sevilla Sevilla Esposición coleutiva: Doce pintor españoles
1964 Lidchi Art Gallery Johanesburgo Esposición individual
1964 Itinerante ciudaes d'Estaos Xuníos d'América Esposición coleutiva: A Modern Spanish Paintings: Seven Catalonian Artists
1965 Sala Gaspar Barcelona Esposición individual
1965 Muséu del Parque Bilbao Esposición individual
1967 Sala Gaspar Barcelona Esposición individual
1967 Pieter Wenning Gallery Johanesburgo Esposición individual
1967 Gilbert Gallery San Francisco Esposición individual
1974 Sala Armengol Olot Esposición individual
1974 Galería Tamenaga Tokiu Esposición individual
1975 Sala Monzón Madrid Esposición individual
1975 Palaciu de Fuensalida Toledo Esposición coleutiva
1976 Sala Gaspar Barcelona Esposición individual
1976 Galería René Métras y la Galería Dau al Set Barcelona Esposición coleutiva: Homenaxe a Rafael Alberti
1976 Diariu AVUI Barcelona Esposición coleutiva: Fuentes de art
1977 Diputación provincial Madrid Esposición coleutiva: Alcuentros en Manzanares del Real
1978 Itinerante Praga y Taiwán Esposición coleutiva d'Arte Español
1978 Sala Gaspar y Au Molin de Vauboyen Barcelona y París Esposición individual de dibuxos y presentación del llibru Chansons des Gueux
1979 Sala d'Esposiciones de la Unión de Pintores de la URSS Moscú Esposición individual
1979 Galería Gavar Madrid Esposición individual de dibuxos y presentación del llibru Chansons des Gueux
1981 Galerie Dreiseitel Colonia Esposición individual
1982 Guild Gallery y De Vorzon Gallery Nueva York y Los Angeles Amuesa individual
1982 Sala Gaspar Barcelona Moviment Olímpic
1982 Galería Tralla Vic Esposición individual
1983 Galería Sant Lluc y Galería AB Olot y Granollers Esposición xunto a Elena Asins
1984 Galería Galvar Madrid Esposición individual
1984 Hotel Llevant Llafranc Esposición individual
1984 Walton-Gilbert Gallery San Francisco Esposición individual
1986 Sala Gaspar Barcelona Esposición individual
1988 Palau de Caramany Girona Esposición individual

Obra en Museos y Fundaciones editar

  • Museo d'Arte Contemporáneo de Barcelona.
  • Muséu Nacional Centru d'Arte Reina Sofía, Madrid.
  • Muséu de Belles Artes y Arte Moderno, Bilbao.
  • Muséu d'Arte Moderno, Johanesburgo.
  • Muséu d'Arte Moderno, San Diego.
  • Muséu d'Arte Moderno, Miami.
  • Fundación Joseph Cantor, Indianápolis.
  • Comité Olímpicu Internacional, Lausana.
  • Monesteriu de Montserrat, Barcelona.
  • Muséu d'Arte Moderno de Flint, Michigan.
  • Real Academia Catalana de Belles Artes de San Jorge, Barcelona.

Premios y reconocencies editar

  • 1954: 1º Premiu dau pola Diputación de Barcelona na esposición coleutiva “Pintura Femenina”, el mesmu añu llogra'l 2º premiu nel concursu entamáu pola Diputación de Barcelona: Premiu Sant Jordi.
  • 1960: 3º premiu na Esposición Nacional de Belles Artes, Barcelona y 1º premiu nel Concursu Internacional de Dibuxu realizáu pola Fundación Ynglada Guillot, Barcelona.
  • 1981: Ye escoyida miembru numerario de l'Academia de Belles Artes de San Jorge, Barcelona.
  • Miembru del Real Círculu Artísticu de Barcelona.
  • Medaya d'oru del Colexu d'Abogaos, Barcelona.
  • 2004 Senadora del Forum Universal de les Cultures, Barcelona.
  • Miembru de la Fundació Jaume I.
  • Miembru del Conseyu Asesor de la Fundación Internacional de la Muyer Entamadora (FIDEM).

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: MACBA Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona.
  2. Afirmao en: Diccionario biográfico español. Identificador DBE: 82392/montserrat-gudiol-corominas. Apaez como: Montserrat Gudiol Corominas. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Editorial: Real Academia de la Historia. Llingua de la obra o nome: castellanu. Data d'espublización: 2011.
  3. Afirmao en: Museo Abelló.
  4. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  5. URL de la referencia: http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=181252.
  6. Muerre la pintora Montserrat Gudiol a los 82 años. La Vanguardia. 27 d'avientu de 2015. https://www.lavanguardia.com/cultura/20151227/301059515453/montserrat-gudiol.html. Consultáu'l 27 d'avientu de 2015. 
  7. 7,0 7,1 CORREDOR-MATHEOS, J (1990). MONTSERRAT GUDIOL. REALITAT I SÍMBOL. Barcelona: Edicions Polígrafa S.A., páx. 315- 325. ISBN 8434306034.

Enllaces esternos editar