Moià

conceyu de la provincia de Barcelona
(Redirixío dende Moyá)

Moià ye una llocalidá y conceyu, capital de la comarca del Moianés, na provincia de Barcelona, comunidá autónoma de Cataluña.

Moià
Escudo de Moyá (es) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Contorna Moianès
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Moyá (es) Traducir Dionís Guiteras i Rubio
Nome oficial Moià (ca)[1]
Códigu postal 08180
Xeografía
Coordenaes 41°48′47″N 2°05′50″E / 41.8131°N 2.0971°E / 41.8131; 2.0971
Moià alcuéntrase n'España
Moià
Moià
Moià (España)
Superficie 75.3 km²
Altitú 717 m[2]
Llenda con L'Estany, Muntanyola, Collsuspina, Castellcir, Castellterçol, Monistrol de Calders, Avinyó, Calders y Santa Maria d'Oló
Demografía
Población 6690 hab. (2023)
- 3190 homes (2019)

- 3077 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Moianès
0.12% de provincia de Barcelona
0.09% de Cataluña
0.01% de España
Densidá 88,84 hab/km²
Viviendes 184 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
moia.cat
Cambiar los datos en Wikidata

En 1983 tenía un censu de 3140 habitantes. En mayu de 2008 yá llegaba a los 5740 habitantes (crecedera d'un 82,8 % en venticinco años).

Xeografía editar

El términu municipal de Moyá ta asitiáu nel centru de la contorna del Moianès. La vexetación dominante ye'l pinu coloráu (Pinus sylvestris), gran varidad de cogordes, la encina, el caxigal (Quercus faginea) y el carbayu nanu (o martinenc) (Quercus humilis), tamién s'atopen hayas. Nesti sentíu destaca la paraxa llamada Sauva Negra, un fayedal residual de 2,5 km² asitiáu ente los 750 y los 950 msnm.

Historia editar

La primer constancia escrita col nome del pueblu remontar a los años 912 y 914. La ilesia parroquial del añu 939 entá caltién l'acta de consagración, colo que se sabe qu'esistía un pequeñu nucleu de población na dómina de Wifredo el Velloso. La feria y el mercáu establecer nel añu 1151 pol conde Ramón Berenguer IV de Barcelona. En xunetu de 2011 el conceyu declarar en quiebra.

Economía editar

La economía de Moià basar na ganadería, l'agricultura, el comerciu, el ociu, la industria testil y l'alimenticia.

Cultura editar

La Biblioteca Municipal, Can Carner y l'Ateneu La Pólvora son espacios d'actividá cultural. Dacuando publicar les revistes La Tosca y Modilianum.

Unu de les grandes temes pendientes del pueblu ye la recuperación del Casal como gran espaciu cultural públicu (cine, música, teatru ...), cerráu l'añu 2003 por defectos na seguridá arquitectónica y qu'implica la Diputación de Barcelona, la diócesis de Vic, la Xeneralidá de Cataluña y el Conceyu de Moià.

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Sebastià Ubasart i Serra   UCD
1983-1987 Josep Montràs Rovira   CiU
1987-1991 Josep Montràs Rovira   CiU
1991-1995 Josep Montràs Rovira   CiU
1995-1999 Josep Montràs Rovira   CiU
1999-2003 Josep Montràs Rovira   CiU
2003-2007 Josep Montràs Rovira   CiU
2007-2011 Josep Montràs Rovira   CiU
2011-2015 Dionisio Guiteras   ERC
2015-2019 Dionisio Guiteras   ERC
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Llugares d'interés pa visitar editar

Agregu a la so redolada natural privilexáu, colos sos montes, caminos, masías y cases rurales d'acoyida, atópense sitios d'interés como:

Fiestes editar

  • Fiesta Mayor d'iviernu. Celebrada per San Sebastián, el 20 de xineru.
  • Festival Internacional de Música Francesc Viñes, llamáu tamién el festival de la Cataluña Central, que se programa a lo llargo de los meses de branu *

Fiesta Mayor. Celebrada por Santa María, el 15 d'agostu

  • Fiesta de "l'arbre fruiter". Celebrada'l 17 d'agostu *

Fiesta Barroca. Celébrase los díes 10 y 11 de setiembre

  • Fiesta de "La cabra dór"
  • Feria-Mercado. Celebrada en setiembre.

Dalgunos de los elementos amestaos a les fiestes tradicionales son:

  • la Colla de Bastoners
  • el Ball dels Garrofins
  • la Colla de Geganters
  • el Pollu
  • els Armats

Personaxes ya instituciones pernomaes editar

Personaxes editar

Josep Ruaix Vinyet, filólogu.

  • Picanyol, dibuxante del personage Ot el bruixot.
  • Pere de Cadireta, flaire dominicu (inquisidor) y mártir.
  • Ponç de Planella, flaire dominicu y mártir
  • Llogari Picanyol Plà, padre esculapio Procurador Xeneral de la Escuela Pía.
  • Pius Daví i Segalés, actor y direutor teatral.
  • Jesús Mosterín, lóxicu y filósofu de la ciencia español.

Instituciones editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.

Enllaces esternos editar