Organización del Tratáu del Atlánticu Norte

una organización establecía en 1949 col oxetivu de collaborar na defensa política, económica y militar de los países miembros
(Redirixío dende OTAN)

La Organización del Tratáu del Atlánticu Norte (OTAN)[1] ye una organización establecía en 1949 col oxetivu de collaborar na defensa política, económica y militar de los países miembros. Nació a raíz d'un alcuerdu firmáu en Washington DC el 4 d'abril de 1949, llamáu Tratáu del Atlánticu Norte. N'inglés y la mayor parte del mundu ye conocida como North Atlantic Treaty Organisation (NATO).

Organización del Tratáu del Atlánticu Norte
North Atlantic Treaty Organization (en)
Organisation du traité de l'Atlantique nord (fr)
alianza militar, organismu internacional, organización internacional y coalición militar multinacional (es) Traducir
Llocalización
Sede Bruxeles
Direición Bélxica
Historia
Fundación4 abril 1949
Fundador Paul-Henri Spaak
Lester Bowles Pearson
Gustav Rasmussen
Robert Schuman
Bjarni Benediktsson
Carlo Sforza
Joseph Bech
Dirk Stikker
Halvard Lange
José Caeiro da Mata
Ernest Bevin
Dean Acheson
Orixe del nome Tratado del Atlántico Norte (es) Traducir
Eslogan Animus in consulendo liber (la)
Participación empresarial
Filiales
Propietariu de
Forma parte de
Formáu por NATO Response Force (en) Traducir
NATO Consultation, Command and Control Board (en) Traducir
NATO Support and Procurement Agency (en) Traducir
NATO Communications and Information Agency (en) Traducir
Assistant Secretary General for Intelligence and Security (en) Traducir
NATO-Ukraine Council (en) Traducir
Q123168752 Traducir
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Estados miembros editar

 
Cronoloxía de la OTAN.

Llistáu de países miembros y la fecha en qu'ingresaron a la organización:

Fecha País Espansión Notes
4 d'abril de 1949   Bélxica Fundadores
4 d'abril de 1949   Canadá [2]
4 d'abril de 1949   Dinamarca
4 d'abril de 1949   Estaos Xuníos d'América
4 d'abril de 1949   Francia Francia retiróse de la estructura militar de la OTAN en 1966 so mandatu de Charles de Gaulle,[3] volviéndose a incorporar en 2009 so la presidencia de Nicolás Sarkozy.[4]
4 d'abril de 1949   Islandia Islandia, l'únicu miembru de la OTAN que nun tien fuerza militar propia (la so defensa tuvo asegurada poles Fuerces de Defensa d'Islandia, que fueron dirixíes por Estaos Xuníos y tuvieron base en Keflavík), xunióse cola condición de que nun se vería forzada a participar en nengún acontecimientu bélicu.
4 d'abril de 1949   Italia
4 d'abril de 1949   Luxemburgu
4 d'abril de 1949   Noruega
4 d'abril de 1949   Países Baxos
4 d'abril de 1949   Portugal
4 d'abril de 1949   Reinu Xuníu
18 de febreru de 1952   Grecia Primera Grecia retiró les sos tropes de la estructura militar de la OTAN ente 1974 y 1980 por causa de les tensiones ente esi país y Turquía en 1974.
18 de febreru de 1952   Turquía
6 de mayu de 1955   Alemaña Segunda Alemaña xunióse como República Federal d'Alemaña en 1955, ensin incluir la República Democrática d'Alemaña.
30 de mayu de 1982   España Tercera El 12 de marzu de 1986 celebróse un referéndum pa consultar a los españoles si taben a favor de la permanencia na alianza,[5] destacando la esclusión de Ceuta y Melilla. Finalmente trunfó la permanencia na OTAN col 56,85 % de los votos y una participación que rondó'l 60 % del padrón.[6][7][8][9]
3 d'ochobre de 1990 - - Cola reunificación alemana, la República Democrática Alemana integróse na República Federal Alemana, estendiéndose por tanto la OTAN pel so territoriu.
12 de marzu de 1999   Hungría Cuarta
12 de marzu de 1999   Polonia
12 de marzu de 1999   Chequia
29 de marzu de 2004   Bulgaria Quinta
29 de marzu de 2004   Eslovaquia
29 de marzu de 2004   Eslovenia
29 de marzu de 2004   Estonia
29 de marzu de 2004   Letonia
29 de marzu de 2004   Lituania
29 de marzu de 2004   Rumanía
1 d'abril de 2009   Croacia Sesta
1 d'abril de 2009   Albania
5 de xunu de 2017 Montenegru  Montenegru Séptima
27 de marzu de 2020   Macedonia del Norte Octava
4 d'abril de 2023   Finlandia Novena
7 de marzu de 2024[10]   Suecia

Décima

Secretarios Xenerales de la OTAN editar

Secretarios xenerales[11]
1 General Lord Ismay   Reinu Xuníu 4 d'abril de 1952-16 de mayu de 1957
2 Paul-Henri Spaak   Bélxica 16 de mayu de 1957-21 d'abril de 1961
3 Dirk Stikker   Países Baxos 21 d'abril de 1961-1 d'agostu de 1964
4 Manlio Brosio   Italia 1 d'agostu de 1964-1 d'ochobre de 1971
5 Joseph Luns   Países Baxos 1 d'ochobre de 1971-25 de xunu de 1984
6 Lord Carrington   Reinu Xuníu 25 de xunu de 1984-1 de xunetu de 1988
7 Manfred Wörner   Alemaña Occidental 1 de xunetu de 1988-13 d'agostu de 1994
8 Sergio Balanzino   Italia 13 d'agostu de 1994-17 d'ochobre de 1994
9 Willy Claes   Bélxica 17 d'ochobre de 1994-20 d'ochobre de 1995
10 Sergio Balanzino   Italia 20 d'ochobre de 1995-5 d'avientu de 1995
11 Javier Solana   España 5 d'avientu de 1995-6 d'ochobre de 1999
12 Lord Robertson of Port Ellen   Reinu Xuníu 14 d'ochobre de 1999-1 de xineru de 2004
13 Jaap de Hoop Scheffer   Países Baxos 1 de xineru de 2004-31 de xunetu de 2009
14 Anders Fogh Rasmussen   Dinamarca 1 d'agostu de 2009-28 de marzu de 2014
15 Jens Stoltenberg   Noruega 28 de marzu de 2014-anguaño

Referencies editar

Enllaces esternos editar