Organización del Tratáu del Atlánticu Norte
alianza militar internacional
(Redirixío dende OTAN)
La Organización del Tratáu del Atlánticu Norte (OTAN)[1] ye una organización establecía en 1949 col oxetivu de collaborar na defensa política, económica y militar de los países miembros. Nació a raíz d'un alcuerdu firmáu en Washington DC el 4 d'abril de 1949, llamáu Tratáu del Atlánticu Norte. N'inglés y la mayor parte del mundu ye conocida como North Atlantic Treaty Organisation (NATO).
Organización del Tratáu del Atlánticu Norte | |
---|---|
North Atlantic Treaty Organization (en) Organisation du traité de l'Atlantique nord (fr) | |
alianza militar, organismu internacional, organización internacional y coalición militar multinacional (es) ![]() | |
![]() | |
![]() | |
![]() | |
Llocalización | |
Sede | Bruxeles |
Historia | |
Intervención de la OTAN en Bosnia (es) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg | |
Article 5 contingency (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg | |
Ampliación de la OTAN (es) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg | |
Tratado del Atlántico Norte (es) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg | 4 abril 1949 |
Foundation of NATO (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg | 24 agostu 1949 |
10th anniversary of NATO (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg | 1959 |
20th anniversary of NATO (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg | 1969 |
Bombardeo de la OTAN sobre Yugoslavia (es) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg | 1999 |
50th anniversary of NATO (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg | 1999 |
75th anniversary of NATO (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg | 2024 |
Fundador |
Paul-Henri Spaak Lester Bowles Pearson Gustav Rasmussen Robert Schuman Bjarni Benediktsson Carlo Sforza Joseph Bech Dirk Stikker Halvard Lange José Caeiro da Mata Ernest Bevin Dean Acheson |
Orixe del nome |
Tratado del Atlántico Norte (es) ![]() |
Eslogan | Animus in consulendo liber (la) |
Participación empresarial | |
Filiales | |
Propietariu de |
ver
|
Forma parte de |
ver
|
Formáu por |
NATO Response Force (en) ![]() NATO Consultation, Command and Control Board (en) ![]() NATO Support and Procurement Agency (en) ![]() NATO Communications and Information Agency (en) ![]() Assistant Secretary General for Intelligence and Security (en) ![]() NATO-Ukraine Council (en) ![]() NATO Intelligence, Surveillance, and Reconnaissance Force Albania Bélxica Bulgaria Canadá Croacia Chequia Dinamarca Estonia Finlandia Francia Alemaña Grecia Hungría Islandia Italia Letonia Lituania Luxemburgu Montenegru Países Baxos Macedonia del Norte Noruega Polonia Portugal Rumanía Eslovenia España Suecia Turquía Reinu Xuníu Estaos Xuníos Alemaña Occidental NATO Military Police Centre of Excellence (en) ![]() Nato Security Assistance and Training for Ukraine (en) ![]() NATO Intelligence Fusion Centre Comprehensive Crisis and Operations Management Centre |
Web oficial | |
![]() |
Estados miembros
editarLlistáu de países miembros y la fecha en qu'ingresaron a la organización:
Fecha | País | Espansión | Notes |
---|---|---|---|
4 d'abril de 1949 | Bélxica | Fundadores | |
4 d'abril de 1949 | Canadá | [2] | |
4 d'abril de 1949 | Dinamarca | ||
4 d'abril de 1949 | Estaos Xuníos d'América | ||
4 d'abril de 1949 | Francia | Francia retiróse de la estructura militar de la OTAN en 1966 so mandatu de Charles de Gaulle,[3] volviéndose a incorporar en 2009 so la presidencia de Nicolás Sarkozy.[4] | |
4 d'abril de 1949 | Islandia | Islandia, l'únicu miembru de la OTAN que nun tien fuerza militar propia (la so defensa tuvo asegurada poles Fuerces de Defensa d'Islandia, que fueron dirixíes por Estaos Xuníos y tuvieron base en Keflavík), xunióse cola condición de que nun se vería forzada a participar en nengún acontecimientu bélicu. | |
4 d'abril de 1949 | Italia | ||
4 d'abril de 1949 | Luxemburgu | ||
4 d'abril de 1949 | Noruega | ||
4 d'abril de 1949 | Países Baxos | ||
4 d'abril de 1949 | Portugal | ||
4 d'abril de 1949 | Reinu Xuníu | ||
18 de febreru de 1952 | Grecia | Primera | Grecia retiró les sos tropes de la estructura militar de la OTAN ente 1974 y 1980 por causa de les tensiones ente esi país y Turquía en 1974. |
18 de febreru de 1952 | Turquía | ||
6 de mayu de 1955 | Alemaña | Segunda | Alemaña xunióse como República Federal d'Alemaña en 1955, ensin incluir la República Democrática d'Alemaña. |
30 de mayu de 1982 | España | Tercera | El 12 de marzu de 1986 celebróse un referéndum pa consultar a los españoles si taben a favor de la permanencia na alianza,[5] destacando la esclusión de Ceuta y Melilla. Finalmente trunfó la permanencia na OTAN col 56,85 % de los votos y una participación que rondó'l 60 % del padrón.[6][7][8][9] |
3 d'ochobre de 1990 | - | - | Cola reunificación alemana, la República Democrática Alemana integróse na República Federal Alemana, estendiéndose por tanto la OTAN pel so territoriu. |
12 de marzu de 1999 | Hungría | Cuarta | |
12 de marzu de 1999 | Polonia | ||
12 de marzu de 1999 | Chequia | ||
29 de marzu de 2004 | Bulgaria | Quinta | |
29 de marzu de 2004 | Eslovaquia | ||
29 de marzu de 2004 | Eslovenia | ||
29 de marzu de 2004 | Estonia | ||
29 de marzu de 2004 | Letonia | ||
29 de marzu de 2004 | Lituania | ||
29 de marzu de 2004 | Rumanía | ||
1 d'abril de 2009 | Croacia | Sesta | |
1 d'abril de 2009 | Albania | ||
5 de xunu de 2017 | Montenegru | Séptima | |
27 de marzu de 2020 | Macedonia del Norte | Octava | |
4 d'abril de 2023 | Finlandia | Novena | |
7 de marzu de 2024[10] | Suecia |
Décima |
Secretarios Xenerales de la OTAN
editarReferencies
editar- ↑ Academia de la Llingua Asturiana (2007). Cartafueyos Normativos. Abreviatures, rotulaciones y propuestes d’espresión y llocución. ISBN 978-84-8168-421-6.
- ↑ Canadá y la OTAN Archiváu 2008-05-26 en Wayback Machine (en inglés, en francés)
- ↑ Francia y la OTAN (en francés).
- ↑ «Sarkozy confirma el regreso francés al mando de la OTAN: 'Ha llegado el momento'». El Mundo. http://www.elmundo.es/elmundo/2009/03/11/internacional/1236794466.html. Consultáu'l 4 d'abril de 2016.
- ↑ «Expansión.com - Los 20 días que conmovieron España». Consultáu'l 4 d'abril de 2017.
- ↑ Ceuta y Melilla. Un estigma en la OTAN. Archiváu dende l'orixinal el 2018-10-01. https://web.archive.org/web/20181001200009/https://www.onemagazine.es/noticia/3505/sin-especificar/ceuta-y-melilla.-un-estigma-en-la-otan.html. Consultáu'l 4 d'abril de 2017.
- ↑ «La Armada planta cara a EEUU: 'La OTAN no protege Ceuta' | La Gaceta». Archiváu dende l'orixinal, el 2023-03-20. Consultáu'l 4 d'abril de 2017.
- ↑ La Armada responde a EEUU: “Ceuta acoge submarinos rusos porque no está bajo el paraguas de la OTAN”. http://www.elconfidencialdigital.com/defensa/Armada-EEUU-Ceuta-submarinos-OTAN_0_2712328753.html. Consultáu'l 4 d'abril de 2017.
- ↑ Rechazada la propuesta para que la OTAN proteja también Ceuta y Melilla
- ↑ «Suecia entra a la OTAN y el muro nórdico se completa». Deutsche Welle (7 de marzu de 2024). Consultáu'l 7 de marzu de 2024.
- ↑ NATO Who's who? - Secretaries General of NATO