Oenanthe silaifolia

especie de planta

Oenanthe silaifolia ye una especie de la familia de les apiacees.

Oenanthe silaifolia
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
(ensin clasif.): Asterids
Orde: Apiales
Familia: Apiaceae
Subfamilia: Apioideae
Tribu: Oenantheae
Xéneru: Oenanthe
Especie: Oenanthe silaifolia
M.Bieb. (1819)
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Inflorescencia

Descripción editar

Difier de Oenanthe pimpinelloides nos lóbulos de les fueyes basales, llinial-llanceolaes, tarmu buecu y tubérculos radicales cerca del tarmu. Esta umbelífera ye alta, ente 30-80 cm, pocu ramificada, anque puede tener dellos tarmos dende'l gruesu raigañu. Hasta 5 umbeles en cada tarmu, con unos 20 radios primarios, ensin bráctees, umbelas secundaries con bracteolas. La flor blanca, de 3 mm de diámetru, con 5 pétalos arrondaos, fendíos fondamente, formando una gorguera saliente, 5 estames y 2 estilos. Frutu con costielles pocu fondes, non esgañáu, arredondiáu na parte cimera, estrechándose escontra la base. Fueyes cimeres con 2-3 segmentos, lacinies, o una vegada pinnaes, les basales dos vegaes pinnaes, con llargu peciolu, los segmentos estrechu y apuntar, un pocu acanalaos, abrazadoras nun llargu trechu, dixébrense llueu.[1]

Distribución y hábitat editar

Centro, oeste y sur d'Europa. Habita en llugares húmedos.[2]

Taxonomía editar

Oenanthe silaifolia describióse por Friedrich August Marschall von Bieberstein y espublizóse en Fl. Taur.-Caucas. 3: 232. [Dec 1819 or early 1820][3]

Etimoloxía

Oenanthe: nome xenéricu que remanez del griegu oinos = "vieno", pa una planta de golor a vinu, y el nome griegu antiguu pa dalguna planta espinosa.[4]

silaifolia; epítetu

Sinonimia
  • Oenanthe media Griseb. [1842, Spicil. Fl. Rumel., 1 : 352]
  • Oenanthe biebersteini Simon [1903, Rev. Bot. Syst. Geogr. Bot., 1 : 93]
  • Oenanthe longifoliata Schischk. [1950, Bot. Mater. Gerb. Bot. Inst. Komarova Akad. Nauk. SSSR, 13 : 164]
  • Oenanthe karsthia Hacq. [1782, Pl. Alp. Carniol. : 10]
  • Oenanthe heldreichii Boiss. [1872, Fl. Or., 2 : 957]
  • Oenanthe fistulosa L. [1754, Fl. Angl. : 13] [1754] non L. [1753]
  • Karsthia carniolica Raf. [1840, Good Book : 52] [nom. illeg.]
  • Phellandrium lobelii Bubani [1899, Fl. Pyr., 2 : 370] [nom. illeg.]
  • Oenanthe peucedanifolia subsp. silaifolia (M.Bieb.) Bonnier & Layens [1894, Fl. Fr. : 130]
  • Oenanthe lachenalii subsp. silaifolia (M.Bieb.) Bonnier [1921, Fl. Compl. Fr., 4 : 108][5]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Bruno Gómez, J. (2002). La flor del Pandorial V, Catálogu Ilustráu. Llión:Institulo Lleonés de Cultura. ISBN 84-95702-18-5.
  2. Polunin, O (1989). Guía fotográfica de las Flores Silvestres de España y de Europa. Barcelona:Omega. ISBN 84-282-0857-3.
  3. «Oenanthe silaifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 25 de xunetu de 2013.
  4. En Nomes Botánicos
  5. «Oenanthe silaifolia». Tela Botánico. Consultáu'l 27 de setiembre de 2010.

Enllaces esternos editar