Organización territorial de la República Popular China

Organización territorial a nivel provincial editar

El primer nivel de sodivisión del territoriu nacional chinu ye'l de les provincies. Tienen esta categoría 22 territorios (amás de Taiwán, cuya independencia inxamás foi reconocida pola República Popular, que cuenta que ye parte del so territoriu). Hai, amás, cuatro municipalidaes, cinco rexones autónomes y dos rexones alministratives especiales.

Les rexones autónomes, con rangu alministrativu equivalente al de la provincia, foron creaes p'acoyer a les cinco minoríes étniques más importantes del país: los tibetanos, los uigures, los mongoles, los hui y los zhuang. Les municipalidaes comprenden les árees metropolitanes de cuatro de les más importantes ciudaes chines: Beixín, Shanghai, Tianjin y Chongqing. Tamién tienen un rangu alministrativu equivalente al de les provincies, pero son alministraes direutamente pol gobiernu central. En cuanto al estatus de rexón alministrativa especial, foi creáu p'acoyer alministrativamente les antigües colonies europees de Ḥong Kong y Macáu. Estos territorios caltienen un sistema económicu y xudicial propiu, amás de moneda y bandera propios, dominiu propiu d'Internet...

 
División provincial de China

Les llendes de les provincies chines, sacante les del noreste, quedaron determinaos na dómina de les dinastíes Yuan, Ming o Qing. Eviten adrede, bien de veces, coincidir coles llendes culturales o xeográfiques propies de la zona, una y bones son el reflexu de la política conocida como "separación de dientes de perru" (chino: 犬牙交错, pinyin: quǎnyájiāocuò), desarrollada pol gobiernu imperial pa desaniciar del territoriu tentaciones de separatismu o de consolidación de señoríos feudales. Sicasí, col tiempu algamaron un papel cultural importante, y la xente identifícase col so llugar de nacencia.

El llistáu completu de los territorios con rangu alministrativu provincial ye'l que vien darréu:

Sodivisiones a nivel provincial de China
Rexón Nome Chino (t) Chino (s) Pinyin Nome antiguu Abreviatura ISO Tipu Capital Población Densidá Área km² División
Almin.
1 Noroeste Xinjiang 新疆 新疆 Xīnjiāng Sinkiang xīn CN-65 Rexón Aut. Ürümqi 19.630.000 12 1.660.400 Llista
2 Norte Mongolia Interior 內蒙古 内蒙古 Nèiměnggǔ Mongolia 内蒙 Nèiměng CN-15 Rexón Aut. Hohhot 23.840.000 20 1.183.000 Llista
3 Noreste Heilongjiang 黑龍江 黑龙江 Hēilóngjiāng Heilungkiang hēi CN-23 Provincia Harbin 38.170.000 83 454.000 Llista
4 Noreste Jilin 吉林 吉林 Jílín Kirin CN-22 Provincia Changchun 27.090.000 145 187.400 Llista
5 Noreste Liaoning 遼寧 辽宁 Liáoníng Fengtien liáo CN-21 Provincia Shenyang 42.170.000 289 145.900 Lista
6 Suroeste Tíbet 西藏 西藏 Xīzàng Tibet zàng CN-54 Rexón Aut. Lhasa 2.740.000 2 1.228.400 Llista
7 Noroeste Qinghai 青海 青海 Qīnghǎi Tsinghai qīng CN-63 Provincia Xining 5.390.000 7 721.200 Llista
8 Noroeste Gansu 甘肅 甘肃 Gānsù Kansu gān CN-62 Provincia Lanzhou 26.190.000 58 454.300 Llista
9 Noroeste Ningxia 寧夏 宁夏 Níngxià Ningsia níng CN-64 Rexón Aut. Yinchuan 5.880.000 89 66.400 Llista
10 Noroeste Shaanxi 陝西 陕西 Shǎnxī Shensi shǎn CN-61 Provincia Xi'an 37.050.000 180 205.600 Llista
11 Norte Shanxi 山西 山西 Shānxī Shansi jìn CN-14 Provincia Taiyuan 33.350.000 213 156.300 Llista
12 Norte Hebei 河北 河北 Héběi Hopeh CN-13 Provincia Shijiazhuang 68.090.000 363 187.700 Llista
13 Norte Beixín 北京 北京 Běijīng Peking jīng CN-11 Municipalidad 15.810.000 941 16.800 Llista
14 Norte Tianjin 天津 天津 Tiānjīn Tientsin jīn CN-12 Municipalidá 11.519.000 980 11.305 Llista
15 Este Shandong 山東 山东 Shāndōng Shantung CN-37 Provincia Jinan 91.800.000 586 153.800 Llista
16 Sur-Central Henan 河南 河南 Hénán Honan CN-41 Provincia Zhengzhou 98.690.000 591 167.000 Llista
17 Suroeste Sichuan 四川 四川 Sìchuān Szechuan chuān CN-51 Provincia Chengdu 87.250.000 180 485.000 Llista
18 Suroeste Chongqing 重慶 重庆 Chóngqìng Chungking CN-50 Municipalidá 31.442.300 382 82.300 Llista
19 Sur-Central Hubei 湖北 湖北 Húběi Hupeh è CN-42 Provincia Wuhan 60.160.000 324 185.900 Llista
20 Este Anhui 安徽 安徽 Ānhuī Anhwei wǎn CN-34 Provincia Hefei 64.610.000 463 139.700 Llista
21 Este Jiangsu 江蘇 江苏 Jiāngsū Kiangsu CN-32 Provincia Nankín 75.495.000 736 102.600 Llista
22 Suroeste Yunnan 雲南 云南 Yúnnán Yunnan diān CN-53 Provincia Kunming 44.150.000 112 394.000 Llista
23 Suroeste Guizhou 貴州 贵州 Gùizhōu Kweichow qián CN-52 Provincia Guiyang 39.040.000 222 176.000 Llista
24 Sur-Central Hunan 湖南 湖南 Húnán Hunan xiāng CN-43 Provincia Changsha 66.980.000 316 210.000 Llista
25 Este Jiangxi 江西 江西 Jiāngxī Kiangsi gàn CN-36 Provincia Nanchang 42.840.000 257 167.000 Llista
26 Este Zhejiang 浙江 浙江 Zhèjiāng Chekiang zhè CN-33 Provincia Hangzhou 47.200.000 464 102.000 Llista
27 Este Shanghai 上海 上海 Shànghǎi Shanghai CN-31 Municipalidá 18.450.000 2.622 6.341 Llista
28 Sur-Central Guangxi 廣西 广西 Guǎngxī Kwangsi Guì CN-45 Rexón Aut. Nanning 48.890.000 207 236.000 Llista
29 Sur-Central Guangdong 廣東 广东 Guǎngdōng Kwangtung yuè CN-44 Provincia Guangzhou 113.040.000 467 180.000 Llista
30 Este Fujian 福建 福建 Fújiàn Fukien mǐn CN-35 Provincia Fuzhou 35.110.000 289 121.300 Llista
31 Sur-Central Macáu 澳門 澳门 Àomén Macáu ào CN-92 Rex. Adm. Esp. 520.400 17.310 29 Llista
32 Sur-Central Ḥong Kong 香港 香港 Xiānggǎng Hong Kong gǎng CN-91 Rex. Adm. Esp. 6.985.200 6.352 1.104 Llista
33 Sur-Central Hainan 海南 海南 Hǎinán Hainan qióng CN-46 Provincia Haikou 8.180.000 241 34.000 Llista
Este Taiwán 臺灣 台湾 Táiwān Formosa tái CN-71 Prov. reivindicada Taipéi 23.000.000 636 35.581 Llista

Notes:

Población nel añu 2004
†: Dende la so fundación, en 1949, el gobiernu de la República Popular de China considera a Taiwán como una de les sos provincies. Magar que nunca tevo control real sobro la silla, los principales países del mundo y la ONX reconocen la soberanía de la República Popular China. Sicasí, la islla lleva gobernada, dende 1949, pola República de China.

Organización territorial a nivel de prefeutura editar

El segundu nivel de sodivisión alministrativa del territoriu, perbaxu del provincial, ye'l de les prefeutures. Esi nivel compriende delles figures xurídiques distintes; destaca, dientro d'elles, la de ciudá con rangu de prefeutura, que ye ensin dubia la más abundante y la única na mayoría de les provincies chines. Sólo trés de les provincies (Yunnan, Guizhou y Qinghai) y les rexones autónomes del Tibet y Xinjiang tienen más de dos tipos d'entidaes distintes d'esti nivel.

Ficheru:ChinaPrefeutures.svg
Mapa de les entidaes territoriales con rangu de prefeutura en China.

Pal 31 d'avientu de 2005 había na China 333 entidaes d'esti rangu alministrativu:

  • 17 prefeutures (地区; dìqū). Magar qu'esta estructura ye la que-y da'l nome al conxuntu d'entidaes alministratives de mayor rangu dientro de cada provincia queden perpoques d'elles. La mayoría foron sustituyíes por ciudaes con rangu de prefeutura nel periodu 1983-2000. Anguaño les más de les que queden tán en Xinjiang y Tibet.
  • 30 prefeutures autónomes (自治州; zīzhìzhōu). Organicen alministrativamente a les minoríes étniques, sobre too nes rexones más occidentales de China.
  • 283 ciudaes con rangu de prefeutura (地级市; dìjíshì). Esta entidá compriende, xeneralmente, una ciudá coles zones rurales que l'arrodien, polo que más que de ciudaes podía falase d'elles como municipios.
  • 3 lligues (盟; méng). Estes entidaes, que caltienen el so nome tradicional, son les prefeutures de la rexón autónoma de Mongolia Interior. Neto que les del restu del país van desapaeciendo.

Referencies editar

Enllaces esternos editar