Ningxia, oficialmente Rexón Autónoma Hui de Ningxia (chinu simplificáu: 宁夏回族自治区, chinu tradicional: 寧夏回族自治區, pinyin: Níngxià Fuxí Zú Zìzhìqūtrescripción antigua: Ningsia), ye una de les cinco rexones autónomes que, xunto colos ventidós provincies, cuatro conceyos y dos rexones alministratives especiales, conformen la República Popular China (les rexones autónomes carauterizar por tar acomuñaes a grupos étnicos minoritarios). La so capital ye Yinchuan.

Ningxia
Alministración
PaísBandera de la República Popular China República Popular China
ISO 3166-2 CN-NX
Tipu d'entidá Rexón autónoma de China
Capital Yinchuan
Cabezaleru/a del gobiernu Xian Hui
Nome oficial 宁夏回族自治区 (zh-cn)
División
Xeografía
Coordenaes 38°28′00″N 106°16′14″E / 38.46654°N 106.27056°E / 38.46654; 106.27056
Superficie 52188 km²
Llenda con Mongolia Interior, Shaanxi y Gansu
Puntu más altu Montañas Helan (es) Traducir
Demografía
Población 7 202 654 hab. (2020)
Densidá 138,01 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+08:00
Fundación 25 ochobre 1958
nx.gov.cn
Cambiar los datos en Wikidata
Montes Helan

Ta asitiada al oeste de la pandu d'aponderes, nel cursu mediu del ríu Mariellu, llindando al norte con Mongolia Interior, al este con Shaanxi y al sur y oeste con Gansu. La so estensión ye de 66 400 km² y la so población de casi seis millones d'habitantes (2003).

Historia editar

Tola zona foi incorporada al imperiu Qin nel sieglu III e. C. y hai evidencies d'asentamientos de tiempos de les dinastíes dinastía Han Han y Tang. Nel sieglu XI l'imperiu Tangut establecer na zona, qu'entós daquella correspondía pela rodiada del imperiu Song. Darréu cayó sol dominiu de los mongoles dempués de que Gengis Kan conquistara Yinchuan a empiezos del sieglu XIII. Al dise perdiendo la influencia mongola la provincia foi ocupada adulces por musulmanes provenientes de Turquía, lo que provocaría tensiones ente los han y los hui.

Ente 1914 y 1928 formó parte de la provincia vecina de Gansu. Mientres esi periodu, les dos provincies, según Gansu, fueron gobernaes por un grupu de señores de la guerra llamaos "los trés Ma del noroeste" (西北三马, 西北三馬, xīběi sān mâ). En 1958 tresformóse oficialmente en Rexón Autónoma. En 1969 fuéron-y incorporaes delles zones de la rexón autónoma vecina de Mongolia Interior pero en 1979 desfixéronse estos cambeos.

Xeografía editar

Ningxia tien fronteres con Mongolia Interior, Gansu y Shaanxi y ta travesada pel ríu Mariellu. La zona ye seca y relativamente desértica incluyendo'l desiertu de Tengger y el desiertu de Shapotou (沙坡头, 沙坡頭, Shāpōtóu).

Economía editar

Ningxia ye una rexón con amplies zones desérticas y con serios problemes pa irrigar les zones agrícoles, que se concentren na cuenca del ríu Mariellu. Ente los productos cultivaos na zona destaquen la mazana, la uva y la sandía.

Tien importantes xacimientos de petroleu, gas natural y carbón. Hai tamién depósitos menores de fósforu, oru, cobre y fierro. Les industries principales de la zona son les llétriques, metalúrxiques, testiles, papeleres y d'alimentación.

Ye la provincia china col PIB más pequeñu (namái'l de Tíbet ta per debaxo), qu'en 2004 foi de 46.004 millones de renminbi (5.710 millones de dólares) con una renta per cápita de 6.640 renminbi (801 dólares). La so contribución a la economía nacional ye del 0.3%.

Demografía editar

Anque nun ye la etnia mayoritaría na rexón (representen un 34,7% del total de la población), Ningxia ye conocida como la tierra de los hui, una de les 56 nacionalidaes reconocíes oficialmente pol gobiernu de la República Popular China. Munchos d'ellos son descendientes de los antiguos comerciantes procedentes de Persia y Arabia que viaxaben pola Ruta de la Seda. Les traces de los hui y los han son bien similares; la principal diferencia ente dambes etnies ta na relixón, una y bones los hui practiquen na so mayoría'l Islam.

Cultura editar

En Ningxia fálase un dialeutu del grupu de los dialeutos occidentales de Gansu y Qinghai conocíos como mandarín lanyin.

Turismu editar

El principal destín turísticu de la zona son les famoses tumbes de la dinastía Xia Occidental, asitiaes a trenta quilómetros de Yinchuan y onde tán soterraos nueve emperadores arriendes d'esistir otres 200 tumbes.

Otros puntos importantes son los montes Helan, que la so visu más altu algama los 3.556 metros d'altor; les 108 estupes de la dómina de la dinastía Yuan; les pagodes ximielgues de Baisikou, una de 13 pisos y otra de 14 y la semidesértica de Shapotou.

División alministrativa editar

Ningxia ta estremada en cinco ciudaes de Nivel de Prefeutura.

Mapa # Nome Hanzi Hanyu Pinyin -valign=top  
1 Yinchuan 银川市 Yínchuān Shì Ciudaes de Nivel de Prefeutura
2 Shizuishan 石嘴山市 Shízuǐshān Shì Ciudaes de Nivel de Prefeutura
3 Wuzhong 吴忠市 Wúzhōng Shì Ciudaes de Nivel de Prefeutura
4 Zhongwei 中卫市 Zhōngwèi Shì Ciudaes de Nivel de Prefeutura
5 Guyuan (固原市 Gùyuán Shì Ciudaes de Nivel de Prefeutura
Ver Divisiones Alministratives de Ningxia (llistáu completu de les Divisiones de Nivel de Distritu).

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar