Briza maxima
El Briza maxima ye una especie del xéneru de yerbes añales de la familia de les poacees, ye nativa de les zones templaes del hemisferiu norte.
Briza maxima | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Liliopsida | |
Orde: | Poales | |
Familia: | Poaceae | |
Subfamilia: | Pooideae | |
Tribu: | Poeae | |
Subtribu: | Brizinae | |
Xéneru: | Briza | |
Especie: |
B. maxima L. | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Descripción editar
La B. maxima ye una yerba añal d'amplia distribución, d'hasta 70 cm, que presenta fueyes envainantes con lígula membranosa.
La inflorescencia alcuéntrase en panícula laxa, les sos espiguillas de 9 a 26 mm, con 8 hasta 20 flores, con 2 glumes subiguales, menores que les flores. Los sos espiguillas cuelguen y tremecen con cualesquier leve oral d'aire. Les espiguillas son bien anches, tienen testura membranosa y recuerden vagamente a pequeños inseutos. Les flores con lema cordada na base, múticas y con 3 estames.
Llocalización editar
Nativa del hemisferiu norte Europa, alcuéntrase como planta invasora na Patagonia Arxentina.
Propiedaes editar
Usada na Terapia floral californiana.[1]
Taxonomía editar
Briza maxima describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 70. 1753.[2]
Briza: nome xenéricu que se refier a que les más leves orales d'aire mueven les sos inflorescencies con un temblón.
maxima: epítetu que procede del llatín maximus, que significa más grande, aludiendo al mayor tamañu de les espiguillas al respective de otres especies del xéneru.
- Briza capensis Schrank
- Briza dalmatica Gand.
- Briza gracilescens Gand.
- Briza grandis Salisb.
- Briza major C.Presl
- Briza microclada Gand.
- Briza monspessulana Gouan
- Briza montana Brouss.
- Briza portenschlagii Gand.
- Briza pulchella Kunth
- Briza pulchella Kunth ex Steud.
- Briza rubens Poir.
- Briza rubra Lam.
- Macrobriza maxima (L.) Tzvelev
- Poa maxima (L.) Cav.[3]
Nome común editar
Nun hai conseñaos nomes comunes n'asturianu pa esta especie.
Ver tamién editar
Referencies editar
- ↑ «Briza maxima». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 12 de payares de 2009.
- ↑ «Briza maxima». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 6 de febreru de 2013.
- ↑ Briza maxima en PlantList
Bibliografía editar
- Adams, C. D. 1972. Fl. Pl. Xamaica 1–848. University of the West Indies, Mona.
- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
- Baeza, C. M., T. F. Stuessy & C. Marticorena. 2002. Notes on the Poaceae of the Robinson Crusoe (Juan Fernández) Islands, Chile. Brittonia 54(3): 154–163.
- Bor, N. L. 1960. Grass. Burma, Ceylon, India & Pakistan i–xviii, 1–767. Pergamon Press, Oxford.
- Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A. O. Chater. (eds.) 1994. Alismataceae a Cyperaceae. Fl. Mesoamer. 6: i–xvi, 1–543.
- Edgar, E. & H. Y. Connor. 2000. Gramineae. Fl. New Zealand 5: 1–650.
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
- Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
Enllaces esternos editar
- Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Briza maxima.
Wikispecies tien un artículu sobre Briza maxima. |