Piaya cayana

especie de páxaru

El cucu esguil[3] (Piaya cayana) ye una especie d'ave que s'atopa dende'l noroccidente de Méxicu hasta'l norte d'Arxentina y Uruguái.

Piaya cayana
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Cuculiformes
Familia: Cuculidae
Xéneru: Piaya
Especie: P. cayana
(Linnaeus, 1766)[2]
Distribución
Subespecies
P. c. cabanisi Allen, 1893
P. c. cayana (Linnaeus, 1766)
P. c. circe Bonaparte, 1850
P. c. hellmayri Pinto, 1938
P. c. insulana Hellmayr, 1906
P. c. macroura Gambel, 1849
P. c. mehleri Bonaparte, 1850
P. c. atueldu (Cabanis & Heine, 1863)
P. c. mexicana (Swainson, 1827)
P. c. mogenseni J.L. Peters, 1926
P. c. nigricrissa (Cabanis, 1862)
P. c. fosca Y. Snethlage, 1908
P. c. pallescens (Cabanis & Heine, 1863)
P. c. thermophila P.L. Sclater, 1860
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

Mide ente 43 y 46 cm de llargor y pesa ente 95 y 105 g. El plumaxe ye de color castañu nel envés y la cabeza, más pálidu nel gargüelu. El pechu ye gris y el banduyu coritu. La parte central de la cola ye acoloratada y el restu negra con manches blanques. El picu ye mariellu y l'iris coloráu. Los exemplares xuveniles estrémense porque'l picu ye gris, l'iris marrón y tienen menos manches blanques na cola. La subespecie suramericana P. c. mehleri presenta xeneralmente plumes pardes y non negres na cola. Les subespecies de Méxicu y Centroamérica tien aniellu ocular mariellu, que ye coloráu nes subespecies suramericanes.

Comportamientu editar

Permanez na canopia o nos cantos del monte, hasta los 2.500 m d'altitú. Cuerre poles cañes y xeneralmente vuela a curties distancies. El so llamáu ye un esplosivu kip! y kip! weeuu y xibla un wheep wheep wheep wheep. El so nial ye una taza de fueyes, construyíu nuna caña d'un árbol, despinta na vexetación trupa, a un altor de 1 a 12 m. La fema pon dos güevos blancos.

Alimentación editar

Aliméntase d'insecto grandes, como cigarra o chicharras, avispa y gates (incluyíes les que tienen pelos urticantes o escayos) y dacuando arácnido, llagarteses y delles frutes, como les de Trophis racemosa (Moraceae). Toma les sos preses de les cañes de los árboles y dalgunes, como les aviespes, en vuelu. Vése-y reparar en tientes les columnes de formigues y picotia la carga qu'elles lleven. Mientres el branu vése-y en compañía de mamíferos pequeños, como'l tití Callithrix jacchus. Dacuando busca alimentu xunto con otres especies d'aves.[4]

Caltenimientu editar

Ye una especie abondosa y paez tolerar la intervención humana, siempres y cuando nun se destruya'l monte.[5] La IUCN considera por tantu qu'hai "esmolición menor" pol so caltenimientu.[1]

N'Ecuador editar

Esta especie puede ser reparada y fotografiase n'estáu simuláu (estensión 5 Hai.) montés nel Xardín Botánicu de Guayaquil.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 {{subst:aut|BirdLife International (BLI)}} (2008). Piaya cayana. En: UICN 2008. Llista Roxa d'Especies Amenazaes UICN. Consultáu'l 16 November 2008.
  2. Systema Naturae ed.12 p.170
  3. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (1998). «Nombres en castellano de las aves del mundo recomendados por la Sociedad Española de Ornitología (Cuarta parte: Pterocliformes, Columbiformes, Psittaciformes y Cuculiformes)». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrid: SEO/BirdLife) 45 (1):  páxs. 87-96. ISSN 0570-7358. https://www.seo.org/wp-content/uploads/tmp/docs/vol_45_4_cuarto1.pdf.  Consultáu'l 29 de setiembre de 2015.
  4. {{subst:aut|Machado, C.G.}} (1999): A composição dos bandos mistos d'aves na Mata Atlântica da Serra de Paranapiacaba, no sureste brasileiro [Mixed flocks of birds in Atlantic Rain Forest in Serra de Paranapiacaba, southeastern Brazil]. Revista Brasileira de Biologia 59(1): 75-85 [Portuguese with English abstract]. doi 10.1590/S0034-71081999000100010 PDF fulltext
  5. {{subst:aut|Foster, Mercedes S.}} (2007): The potential of fruiting trees to enhance converted habitats for migrating birds in southern Mexico. Bird Conservation International 17(1): 45-61. doi 10.1017/S0959270906000554

Bibliografía editar

  • de Lyra-Nieves, Rachel M.; Oliveira, Maria A.B.; Telino-Júnior,Wallace R. & do Santos, Ednilza M. (2007): Comportamentos interespecíficos ente Callithrix jacchus (Linnaeus) (Primates, Callitrichidae) y algumas aves de Mata Atlântica, Pernambuco, Brasil [Interspecific behaviour between Callithrix jacchus (Linnaeus) (Callitrichidae, Primates) and some birds of the Atlantic forest, Pernanbuco State, Brazil]. Revista Brasileira de Zoologia 24(3): 709–716 [Portuguese with English abstract]. doi 10.1590/S0101-81752007000300022 PDF fulltext.
  • ffrench, Richard; O'Neill, John Patton & Eckelberry, Don R. (1991): A guide to the birds of Trinidad and Tobago (2nd edition). Comstock Publishing, Ithaca, N.Y.. ISBN 0-8014-9792-2
  • Hilty, Steven L. (2003): Birds of Venezuela. Christopher Helm, London. ISBN 0-7136-6418-5
  • Stiles, F. Gary & Skutch, Alexander Frank (1989): A guide to the birds of Costa Rica. Comistock, Ithaca. ISBN 0-8014-9600-4

Enllaces esternos editar