Phylloscopus trochiloides

especie de páxaru
(Redirixío dende Pioyina verdosa)

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu. La pioyina verdosa[2] (Phylloscopus trochiloides) ye una especie d'ave paseriforme de la familia Phylloscopidae que vive en Eurasia.

Phylloscopus trochiloides
pioyina verdosa
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Subclas: Neornithes
Infraclas: Neognathae
Superorde: Neoaves
Orde: Passeriformes
Suborde: Passeri
Infraorde: Passerida
Superfamilia: Sylvioidea
Familia: Phylloscopidae
Xéneru: Phylloscopus
Especie: P. trochiloides
(Sundevall, 1837)
Distribución
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

 
En Bhopal, India.

Tien la forma típica de los mosquiteros, col plumaxe de les partes cimeres verde abuxáu y les inferiores ablancazaes. Presenta una llarga llista superciliar ablancazada, y una única o dos franxes tamién ablancazaes nes ales según les subespecies. La única llista de les ales que presenten les poblaciones meridional y occidental estréma-yos de la mayoría d'especies similares, sacante'l mosquiteru boreal (P. borealis). El mosquiteru verdosu ye llixeramente mayor qu'esta especie y tien el picu más finu, y nun tien la punta del quexal inferior escura.

Distribución y hábitat editar

Ye una ave migratoria que cría Europa central y nororiental y el Asia templada, amás de zones montascoses como'l Caucasu y Himalaya, y muévese al subcontinente indiu y el sureste asiáticu pa pasar l'iviernu. N'Europa occidental ye un divagante pocu frecuente.

Cría nos montes caducifoliu y mistu, los individuos non reproductivos de les partes más templaes del so área de distribución treslladóse a los montes pel branu. Por exemplu reparar aves del sureste del Himalaya en Bután mientres los meses templaos, xeneralmente nos montes húmedos d'abetos de Bután (Abies trupa) hasta los 3.800 msnm o más, pero nun críen ellí y vuelven a les rexones subtropicales axacentes pel hibiernu.[3] Añera en carbes baxes. Aliméntase principalmente d'inseutos.

Taxonomía y evolución editar

 
Radiación alredor de los Himalayes.
Mariellu: P. t. trochiloides
Naranxa: P. t. obscuratus
Colloráu: P. t. plumbeitarsus
Verde: P. t. "ludlowi"
Azul: P. t. viridanus
Nun s'amuesa a P. t. nitidus del Caucasu.

Foi descrita científicamente por Sundevall en 1837. Como'l restu de mosquiteros tuvo clasificáu na familia Sylviidae, pero anguaño asítiase na familia Phylloscopidae.[4]

Esisten delles subespecies que presenten variación clinal n'aníu. Les poblaciones diverxen dende'l sur en direición este y oeste alredor de la Pandu tibetanu, polo que les sos rellaciones resultaron abondo confuses:[5]

  • Grupu oriental
    • Phylloscopus trochiloides trochiloides: d'un verde más escuru, de cutiu con traces d'una segunda llista nes ales. Presente dende'l sur del Himalaya hasta Nepal y l'oeste de China.
    • Phylloscopus trochiloides obscuratus: d'aspeutu entemediu ente trochiloides y plumbeitarsus. Ocupa Gansu y rexones chines circundantes.
    • Phylloscopus trochiloides plumbeitarsus: tien la llista superciliar más mariella, les partes cimeres d'un verde más intensu y dos llistes nes ales bien marcaes. Cría na taiga del este de Siberia.
  • Grupu occidental
    • Phylloscopus trochiloides viridanus: d'un verde de tonos más apagaos, llistes supeciliares, gargüelu y pechu amarellentaes, y la llista de la de les ales apenes visible. Cría dende Siberia occidental hasta Europa central, pel sur hasta'l Noroeste de la India.

L'orixe de la especie probablemente alcuéntrase na rexón del Himalaya, onde s'atopa la subespecie trochiloides. La forma P. nitidus, considerada por munchos una especie estreme, surdió del aislamientu nos montes a partir d'ancestros viridianus.

Referencies editar

  1. BirdLife International (2012). «'Phylloscopus trochiloides'» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2012.2. Consultáu'l 12 d'agostu de 2013.
  2. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  3. Inskipp et al. (2000)
  4. Alström et al. (2006)
  5. Snow et al. (1998), Alström (2006)

Bibliografía editar

Enllaces esternos editar