Polygonaceae

familia de plantes
(Redirixío dende Poligonacees)

La familia Polygonaceae, les centinodias, son un grupu de plantes dicotiledónees qu'inclúi'l trigu negru o sarracenu, l'agrieta, el ruibarbo y la bistorta, El so nome deriva de la forma de la grana, nel casu del ruibarbo, por casu, de seición triangular.

Polygonaceae
centinodias
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Caryophyllales
Familia: Polygonaceae
Juss., 1789, nom. cons.
Xéneros
ver testu
Sinonimia
  • Calligonaceae Chalk. in Dokl. Akad. Nauk. Uzbeksk. SSR, 1985(11): 45. Pay 1985.
  • Eriogonaceae Benth. in Sweet, Hort. Brit., ed. 3: 580. fines de 1839 (Eriogoneae).
  • Persicariaceae Martinov, Tekhno-Bot. Slovar, 473. 3 Ago 1820 (Persicariae).
  • Rumicaceae Martinov, Tekhno-Bot. Slovar, 554. 3 Ago 1820 (Rumoides).
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Nel sistema de Cronquist otorgar a esta familia'l so propiu orde, pero recién sistemes tratar como parte de les Caryophyllales.

Descripción editar

Son yerbes, bejucos yerbácees y maderizos, arbustos o árboles, dacuando con biltos curtios, éstos frondosamente floríos o terminaos n'escayos; tarmos frecuentemente abuitaos nos nuedos, entrenudos buecos o con un migollu sólidu; plantes hermafrodites o dioiques. Fueyes alternes, simples, enteres y peciolaes; estípules ocreadas. Les inflorescencies recímanos, espigues o panícules, terminales o axilares, dacuando terminaes nun bilortu; tépalos 3–6 llibres o parcialmente xuníos, verdosos a colloraos o blancos; hipanto variadamente desenvueltu, lo mesmo que'l tubu o los llobos o dambos, estendiéndose mientres el desenvolvimientu del frutu, o los llobos carinaos, la quilla asemeyada a una ala y dacuando estendiéndose hasta'l pedicelu; estames xeneralmente 6–9, filamentos esplanaos, xeneralmente glabros, fundíos cerca de la base y/o parcialmente adnaos al periantu, rudimentarios o estaminodiales nes flores pistiladas; ovariu súperu, estilos 1, 2 ó 3, o estigmes 3, filiformes, estremaos y capitaos nel ápiz. Aqueniu redondu, triquetro o lenticular, cubiertu por un hipanto adherente o arrodiáu per unu cartáceo o polos llobos del periantu o los llobos del periantu estendíos como ales, pericarpo xeneralmente polencu, delgáu, endosperma farináceo.[1]

Distribución y hábitat editar

Familia con ca 30 xéneros y más de 1500 especies, llargamente distribuyíes nes rexones templar y tropical de dambos hemisferios, dende'l nivel del mar hasta árees alpines y dende árees seques hasta banzaos como plantes acuátiques.

Subfamilies editar

Xéneros editar

 
bistorta (Polygonum bistorta)
 
Tarmos de ruibarbo (Rheum rhabarbarum)
 
Antigonon leptosus

Filoxenia editar

L'árbol filoxenéticu ta basáu en:[2][3]

Polygonaceae


Symmeria




Afrobrunnichia


  Eriogonoideae  



Brunnichia



Antigonon






Neomillspaughia



Coccoloba




Podopterus



Leptogonum




Ruprechtia



Triplaris





Gymnopodium




Gilmania




Pterostegia




Eriogonum



Chorizanthe








  Polygonoideae  



Persicaria





Bistorta



Rubrivena





Aconogonon



Koenigia








Fagopyrum



Parapteropyrum





Calligonum



Pteropyrum



Pteroxygonum





Oxyria



Rheum




Emex



Rumex






Knorringia





Atraphaxis



Polygonella



Polygonum





Reynoutria



Fallopia



Muehlenbeckia









Referencies editar

  1. «Polygonaceae». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden: Flora de Nicaragua. Consultáu'l 22 de febreru de 2010.
  2. Adriana Sanchez, Tanja M. Schuster, and Kathleen A. Kron. 2009. "A large-scale phylogeny of Polygonaceae based on molecular data". International Journal of Plant Sciences 170(8):1044–1055. doi 10.1086/605121
  3. Janelle M. Burke, Adriana Sanchez, Kathleen Kron, and Melissa Luckow. 2010. "Placing the woody tropical genera of Polygonaceae: A hypothesis of character evolution and phylogeny". American Journal of Botany 97(8):1377–1390. doi 10.3732/ajb.1000022

Enllaces esternos editar

Bibliografía editar

  • Fl. Guat. 24(4): 104–137. 1946; Fl. Pan. 47: 323–359. 1960; W. Burger. Polygonaceae. In: Fl. Costaricensis. Fieldiana, Bot., n.s. 13: 99–138. 1983.