Priendes

parroquia del conceyu de Carreño (Asturies)

Priendes[2] ye una de les doce parroquies del conceyu asturianu de Carreño.

Priendes
Alministración
País España
Autonomía Principáu d'Asturies
Provincia provincia d'Asturies
Conceyu Carreño
Tipu d'entidá parroquia d'Asturies
Xeografía
Coordenaes 43°33′40″N 5°45′19″W / 43.56101°N 5.75528°O / 43.56101; -5.75528
Priendes alcuéntrase n'Asturies
Priendes
Priendes
Priendes (Asturies)
Altitú 72 m[1]
Llenda con Perlora, Albandi, Prevera y Quimarán
Demografía
Población 94 hab. (2020)
Porcentaxe 0.92% de Carreño
0.01% de provincia d'Asturies
0.01% de Principáu d'Asturies
0% de España
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Situación y comunicaciones editar

La parroquia de Priendes asítiase na fastera central-oriental del conceyu. Llenda cola parroquia de Perlora al noroeste, cola d'Albandi al noreste, cola de Carrió al este, cola de Prevera al sureste y cola de Quimarán al suroeste.

La distancia media con Candás, capital del conceyu, ye d'unos 4,25 km (siendo'l nucleu más averáu l'aldega de La Pesgana, a 4 km, y los más alloñaos la casería d'El Riistru y l'aldega d'El Cabo, a 4,50 km).

Pue llegase a Priendes dende Candás pela carretera AS-239 y les CE-2 y CE-3 y dende Xixón pela AS-118.

El códigu postal ye 33438.

Territoriu y población editar

Tien una estensión de 2,31 km².

En 2011 vivíen nella 112 persones, 56 homes y 56 muyeres.[3]

Les entidaes de población de la parroquia son les siguientes:

ENTIDÁ CATEGORÍA POBLACIÓN (2011)
Barreres Casería Despobláu
Bárzana Casería 11
El Cabo Aldega 48
El Cantu Aldega 17
Falmuria Aldega 1
La Pesgana Aldega 8
Pinzales Casería 3
El Polleo Casería 16
El Riistru Casería 9
San Pablo Casería Despobláu

Topónimu editar

Diz Xosé Lluis García Arias que

"Priendes (Cñ), que dalgunos denominen Prendes y se documenta “In Pendres” (DCO p. 64, a. 905, c. XII), “Prendres” (LTO s.f.), “Pendres” (SV a. 1110, p. 231). Quiciá formáu del antropónimu ANDUS (Hol der) o ANDIUS (Solin), acasu *PER (VILLAM) ANDIIS —> *PRIANDIS —> Priendes ‘xunto a la casería d'Andius’."[4]

Sitios d'interés editar

Escueles de Priendes editar

 
Escueles de Priendes

Esti edificiu[5] alcuéntrase nel númberu 7 del barriu de Barreres.

La inauguración de les escueles d'educación elemental pa los neños de les parroquies de Priendes y Albandi prodúxose'l 9 de mayu de 1905, 27 meses dempués del escomienzu de les obres, dirixíes pol arquiteutu Bellido. L'actu, que fue una verdadera fiesta pa les parroquies y pal conceyu en xeneral, fue presidíu pol Vicerrector de la Universidá d'Uviéu, Fermín Canella Secades y l'alcalde de Carreño, Higinio Fuentes, acudiendo l'Ayuntamientu en plenu, la Xunta Llocal d'Instrucción Primaria, representantes del cleru y el Diputáu Provincial Juan Estrada Nora.

L'edificiu, a piedra vista, presenta un cuerpu central de dos pisos, col escudu d'España nel frontispiciu y con espadaña y una campana de 90 quilos enriba; y dos llaterales demplanta baxa. Cuando la construcción, l'edificiu central sirvía de vivienda pal mayestru y la mayestra y los llaterales yeren les aules pa los escolinos, que taben dixebraos por razón de sexu, caún nun llateral. Les puertes de les aules presentaben caúna una bandera d'España, cumpliendo la Real Órden de 1893.

Anguaño, les escueles son la sede del viveru d'empreses "En Prendes".

Ermita del Santu Ánxel de la Guarda editar

La Ermita del Santu Ánxel de la Guarda[6], llocalizada nel barriu d'El Cantu, tien dientro un retablu coles imáxenes de San Melchor y del Santu Ánxel de la Guarda, patrón de la parroquia. Estes escultures fueron feches dempués de la Guerra Civil al amburar les anteriores, de les que solo quedó un brazu del Santu Ánxel de la Guardia (recoyíu y conservá por Andrés Loché y María Guardado, vecinos del barriu).

Ilesia de Santa María de Priendes editar

Esta ilesia[7] asítiase nel berriu de La Pesgana.

La construcción que s'atopa anguaño foi inaugurada en xunetu de 1999 pol entós obispu d'Uviéu, Gabino Díaz Merchán. L'antigua d'esta advocación, que taba al llau'l cementeriu, tuvo qu'esbarrumbase porque taba pa cayer por causa los argayos.

El Turruxón de Priendes editar

 
Turruxón de Priendes

Esti turruxón[8] ye una construcción defensiva del sieglu XIII, de probatible orixe romanu.

Tien planta cuadrada. La puerta d'entrada ta separtada del suelu del terrén, polo que p'acceder al turruxón tenía qu'usase una escalera de mano. Les muries llaterales y trasera cuenten con boques de tiru a diferencies altures como úniques apertures.

Alcuéntrase nuna parcela privada y el so estáu de conservación nun ye buenu.

El Molín d'El Cabo editar

Esti molín[9], asitiáu nel barriu d'El Cabo, data del añu 1875.

Tien una planta de 5 m. X 4 m., cubierta de vertiente a dos agües de teya y cementu, muries de carga de mampostería y arcu abiertu embaxo la planta baxa, pa permitir el pasu l'agua. Na parte superior ta la vivienda. L'accesu fáise por una pasarela sobre'l calce.

Pertenez a Armando García García.

La fuente'l Güeyu editar

Esta fuente[10], rehabilitada en 2008 por un taller d'emplegu, ta nel barriu d'El Cabo.

Ye de tres caños (anque solo funciona ún), con bebederu y llavaderu adosaos. El frontón ye semicircular.

La Quinta de Chor editar

Esta quinta[11] alcuéntrase nel númebru 3 del barriu de La Pesgana.

La historia de la propiedá d'esta finca fue mui movida: llevantada pol indianu Manuel Prendes a la so vuelta d'América, a finales de sieglu XIX, tuvo que vendela al arruinase al so xenru Manuel Antonio González del Valle y Sarandeses en 1913; esti matrimoniu usábala como residencia de branu, hasta qu'establez la so residencia estable cuando españa la [Guerra Civil Española]. Anguaño la Quinta de Chor pertenez a la familia Suárez, los caseros antaño, dende que la mercaren el 11 d'abril de 1983; y la so finca, d'unos 40.000 m², ta dividía en dos parceles: una, propiedá d'Alfredo Suárez Gutiérrez, onde s'atopa la quinta; la otra, d'Eloína Martínez Martínez, onde taba la casa de los caseros.

Nesta finca pasaba llargues estancies el pintor Nicanor Piñole y apaez en dellos dibuxos de so, como "Jardín de la Quinta de Chor" [12] o "Pepita en la Quinta de Chor"[13].

Fiestes editar

  • Primer sábadu de marzu: Santu Ánxel de la Guarda, patrón de Priendes (la festividá treslládase a esti día dende'l primeru de marzu.
  • 15 d'agostu: fiestes sacramentales n'honra de la patrona, Santa María.

Entidaes de la Parroquia editar

  • Asociación del Empresariado Polígono de Falmuria (ASPEFA), Albandi, 9.

Referencies editar

Enllaces esternos editar