Pyrola chlorantha

especie de planta

Pyrola chlorantha ye una especie de la familia de les ericácees.

Pyrola chlorantha
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Ericales
Familia: Ericaceae
Subfamilia: Monotropoideae
Tribu: Pyroleae
Xéneru: Pyrola
Especie: P. chlorantha
Sw.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Vista de la planta nel so hábitat

Descripción editar

Tallo d'hasta 30 cm, de fueyes oblongo-ovaes, de dientes arrondaos, verde pálidu percima, escuru per debaxo; peciolu más llargu que la llámina. Flores verdeamarillentas, llargamente acampanaes, de 8-12 mm de diámetru, nuna inflorescencia espiciforme terminal. Estilu más llargu que los pétalos, curvos. Floria a final de primavera y pel branu.[1]

Hábitat editar

Montes de coníferes, roques.

Distribución editar

Bélxica, Dinamarca, Finlandia, Francia, Alemaña, Noruega, Suecia, Austria, Bulgaria, República Checa, Eslovaquia, Grecia, Suiza, España, Hungría, Italia, Serbia, Eslovenia, Croacia, Bosnia y Herzegovina, Macedonia, Polonia, Rumanía y Rusia.

Taxonomía editar

Pyrola chlorantha describióse por Peter Olof Swartz y espublizóse en Kongl. Vetenskaps Academiens Nya Handlingar 31(3): 190–198, pl. 5. 1810. [2]

Etimoloxía

Pyrola: nome xenéricu que remanez del llatín y significa "pequeña pera", en referencia a la forma de les sos fueyes.[3]

chlorantha: epítetu llatín que significa "con flores verdes".[4]

Sinonimia
  • Pyrola oxypetala Austin ex A.Gray
  • Pyrola solunica S.D. Zhao
  • Pyrola virens Schweigg. & Körte
  • Pyrola virens var. saximontana (Fernald) Fernald
  • Pyrola virescens auct.
  • Thelaia chlorantha (Sw.) Alef.[5]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Polunin, O (1989). Guía fotográfica de las Flores Silvestres de España y de Europa. Barcelona:Omega. ISBN 84-282-0857-3.
  2. «Pyrola chlorantha». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 17 de marzu de 2014.
  3. Jepson Manual Treatment
  4. N'Epítetos Botánicos
  5. Pyrola chlorantha en The Plant List

Bibliografía editar

  1. Abrams, L. 1951. Geraniums to Figworts. 3: 866 pp. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
  3. Cody, W. J. 1996. Fl. Yukon Terr. i–xvii, 1–669. NRC Research Press, Ottawa.
  4. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  5. Flora of China Editorial Committee. 2005. Flora of China (Apiaceae through Ericaceae). 14: 1–581. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  6. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  7. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  8. Holmgren, N. H., P. K. Holmgren & A.J. Cronquist. 2005. Vascular plants of the intermountain west, U.S.A., subclass Dilleniidae. 2(B): 1–488. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  9. Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  10. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  11. Voss, E. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.

Enllaces esternos editar