Rattus norvegicus

especie de mamíferu

La rata parda[2] (Rattus norvegicus) ye una especie de royedor miomorfu de la familia Muridae.[3] Ye una de les aguarones más conocíes y comunes; ta amestada a les actividaes humanes y gracies a ello colonizó tol mundu dende los sos oríxenes en China, siendo una verdadera plaga. Dio orixe a los aguarones albinos y otres variedaes utilizaes pol home como Esperimentación con animales animal de llaboratoriu.[4] Nun se reconocen subespecies.[3]

Rattus norvegicus
rata parda
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Mammalia
Orde: Rodentia
Familia: Muridae
Subfamilia: Murinae
Xéneru: Rattus
Especie: R. norvegicus
Berkenhout, 1769
Distribución
Consultes
[editar datos en Wikidata]
Diferencies ente R. norvegicus y Rattus rattus.

Carauterístiques editar

Mide de 21 a 27 cm de llargor, la cola tien de 17 a 22 cm y pesa de 280 a 520 g. El cuerpu ye toscu y la cola cubierta d'escames n'aníu; el mantu ye gris escuru nel llombu. El focico ye más romu y les oreyes más curties que les del aguarón negru (Rattus rattus).

El so fórmula dental ye la siguiente: (1/1, 0/0, 0/0, 3/3) = 16.[4]

Historia natural editar

Tien vezos nocherniegos y ye bien arteru na agua, anque, a diferencia de l'aguarón negru nun ye bona esguiladora. Escava redes de túneles y cueves. Ye omnívora, anque prefier los ceberes, güevos, carnes y animales pequeños. El so oyíu y olfatu son escelentes. Les femes, tres una xestación de 21 a 23 díes, paren de 6 a 14 críes ciegues y ensin pelo. Tienen de 2 a 8 camada per añu. Viven hasta tres años.

Ye una especie gregaria, siendo cada individuu parte d'un grupu xerárquico y disciplinao. Frecuentemente hai conflictos y dacuando verdaderes guerres ente dos grupos.

Distribución y hábitat editar

Ye orixinaria del sureste de Siberia, nordeste de China y delles zones de Xapón,[1] dende onde s'estendió al norte d'Europa y a América del Norte.

Afacer a cualesquier hábitat sacante al desiertu y los glaciares. Comensal de los asentamientos humanos, abonda especialmente nes grandes ciudaes, nes alcantarielles, bodegues y establos, frecuentemente cerca de l'agua.[4]

Vector d'enfermedaes editar

Esta especie tien carauterístiques de plaga, non yá porque taramia los alimentos de les cases y bodegues, sinón especialmente porque tresmite enfermedaes graves, como infeiciones por Hantavirus, leptospirosis, criptosporidiosis, fiebre hemorráxico viral y fiebre Q.

Son una de les plagues mamíferes más importantes. En bien pocos casos, les sos pulgues tresmitieron la peste bubónica, que ye xeneralmente tresmitida poles pulgues de l'aguarón negru.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Ruedes, L. (2008). «Rattus norvegicus» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2013.2. Consultáu'l 19 de mayu de 2014.
  2. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  3. 3,0 3,1 (2005) Wilson, Don: Mammal Species of the World, 3ª (n'inglés), Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0.
  4. 4,0 4,1 4,2 Aulagnier, S., Haffner, P., Mitchell-Jones, A. J., Moutou, F. y Zima, J. (2009). Guía de los Mamíferos d'Europa, del norte d'África y d'Oriente Mediu (en castellanu). Barcelona, España: Lynx Edicions, páx. 274. ISBN 978-84-96553-52-1.

Enllaces esternos editar

N'inglés