Sant Quirze del Vallès

conceyu de la provincia de Barcelona


Sant Quirze del Vallès ye un conceyu catalán de la provincia de Barcelona. Atopar nel centru del Vallés Occidental y tien la proximidá de ciudaes importantes tales como Sabadell, Rubí, Terrassa, Sant Cugat del Vallès o Barcelona.

Sant Quirze del Vallès
Q20108839 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Ámbitu funcional territorial Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
Contorna Vallés Occidental (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcaldesa de Sant Quirze del Vallès Elisabeth Oliveras i Jorba
Nome oficial Sant Quirze del Vallès (ca)[1]
Códigu postal 08192
Xeografía
Coordenaes 41°31′48″N 2°04′55″E / 41.5301°N 2.082°E / 41.5301; 2.082
Sant Quirze del Vallès alcuéntrase n'España
Sant Quirze del Vallès
Sant Quirze del Vallès
Sant Quirze del Vallès (España)
Superficie 14.1 km²
Altitú 188 m[2]
Llenda con Terrassa, Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Rubí y Sant Cugat del Vallès
Demografía
Población 20 241 hab. (2023)
- 9865 homes (2019)

- 10 276 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Vallés Occidental (es) Traducir
100% de Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
0.35% de provincia de Barcelona
0.26% de Cataluña
0.04% de España
Densidá 1435,53 hab/km²
Viviendes 17 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
santquirzevalles.cat
Cambiar los datos en Wikidata
Llocalización de Sant Quirze del Vallès nel Vallés Occidental.

Xeografía editar

El términu atópase na contorna del Vallés Occidental y ta vertebráu pola sierra de Galliners, un espaciu natural qu'estrema en dos el nucleu poblacional. Llenda colos conceyos Terrassa al norte y oeste, Sabadell al norte y este, Cerdanyola del Vallès y Sant Cugat del Vallès al sur y Rubí al oeste, toos de Barcelona.

El términu inclúi les siguientes entidaes de población:[3]

  • Can Casablanques
  • Can Pallàs
  • El Castellet
  • Colònia Castelltort
  • Les Fonts
  • Mas Duren
  • El Poble-sec
  • Les Rosales
  • Sant Quirze Jardí
  • Sant Quirze de Terrassa
  • Vall Suau i Can Feliu
  • Vallès Parc

Historia editar

Atopáronse importantes restos arqueolóxicos dientro del términu municipal que demuestren la presencia humana na zona dende'l Neolíticu, hai 6000 años.[4] Probablemente estes primeres sociedaes establecer nesti llugar aprovechando los recursos naturales y el relieve nidiu del terrén, aparente pa l'agricultura y la ganadería.

L'orixe de Sant Quirze como pueblu remontar na Edá Media, en principiu con una población tremada en masíes y villes, y más tarde la construcción de cases alredor de la Parroquia. Nesi tiempu la parroquia y el territoriu que lu arrodiaba dependíen del castiellu de Terrassa.

La economía del conceyu basóse tradicionalmente na agricultura, especialmente nel cultivu de la vide realizáu nes distintes masíes esvalixaes por tol términu, esistentes hasta hai bien pocu. Anguaño entá ye posible atopar dalgunes que sobrevivieron el pasu del tiempu, como Can Feliu, Can Barra o Can Vinyals.

A empiezos del sieglu XX, la so población compaxinaba'l trabayu nes fábriques de les ciudaes vecines col cultivu de la tierra. La proximidá de la ciudá de Sabadell, la construcción de la estación del ferrocarril y l'asentamientu progresivu de distinta industries pela redolada del conceyu, provocaron un cambéu na actividá agrícola. Dende finales de los setenta, Sant Quirze va esperimentar una notable espansión y medría de la población cola construcción d'urbanizaciones tales como Vallès Parc, Sant Quirze Jardí o Mas Duren, y cola llegada de families nueves procedentes na so mayoría de Barcelona. Anguaño, Sant Quirze ye un conceyu de servicios y fundamentalmente residencial.

Símbolos editar

  • L'escudu del conceyu definir pol siguiente blasón:

«Escudu embaldosado: d'oru, una sierra de sable ente 2 cañes de lloréu de sinople colos estremos pasaos en sotuer. Por timbre una corona mural de pueblu.»[5]

Foi aprobáu pol plenu municipal el 26 d'abril de 1990 y publicáu nel DOGC núm. 1311, de 29 de xunu de 1990. Tópase inscritu nel Rexistre del Ens Locals de Catalunya, seición de símbolos locales, subseición d'escudos, en virtú del resolución del Direutor xeneral d'Alministración Llocal del Departamentu de Gobernación, de 3 de marzu de 1992.

Paisanos pernomaos editar

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Enric Abá Pla
1983-1987 Manel Sabés Xamaní PSC
1987-1991 Manel Sabés Xamaní (26-02-88)
Joan Antoni Tuà Molinos (15-12-89)
Antoni Ferrán Miró
1991-1995 Antoni Ferrán Miró (04-06-94)
Sebastià Ruiz García
1995-1999 Sebastià Ruiz García CiU
1999-2003 Sebastià Ruiz García CiU
2003-2007 Elisabeth Oliveras Jorba ERC
2007-2011 Montserrat Mundi Más CiU
2011-2015 Montserrat Mundi Más CiU
2015-2019 Elisabeth Oliveras i Jorba ERC
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía editar

Gráfica d'evolución demográfica de Sant Quirze del Vallès ente 1900 y 2006
División menor: 500 habitantes.
Fonte: Institutu Nacional d'Estadística d'España
Gráfica ellaborada por: Wikipedia.

Monumentos y llugares d'interés editar

Ficheru:Sant Quirze del Vallés - Parroquia.jpg
Parroquia de Sant Quirze y Santa Julita.
  • Sant Feliuet de Vilamilans: pequeñu templu prerrománicu d'una sola nave con planta en cruz y trés ábsides. Nel so interior atopa un altar paleocristianu de mármol con inscripciones llatines. Desconozse la so fecha d'edificación, apaeciendo per primer vegada en documentos de finales del sieglu X[ensin referencies]. Topar nuna redolada natural de bon accesu por una esviadura de la carretera C1413, en sentíu Rubí. Tamién ye posible dir a cuerpu per un senderu que traviesa la sierra de Galliners.
  • Parroquia de Sant Quirze y Santa Julita: desconozse igualmente la fecha de la so construcción, anque se sabe que foi consagrada en 1050 pol obispu de Barcelona, perteneciendo daquella al monesteriu de Sant Cugat. Nel sieglu XVII realizó la primer remodelación d'importancia, tirándose los murios pa poder engrandala. Dende entós realizáronse otres obres como la de la instalación en 1912, na parte alta de la torre, del reló actual. Nel so interior puede reparase l'altar mayor, realizáu na década de los sesenta pol escultor barcelonés Juvanteny, que sustituyó un retablu góticu calteníu anguaño nel Muséu Diocesanu de Barcelona.
Ficheru:Sant Quirze del Vallés - Edificio.jpg
La Patronal, antiguu Café Español.
  • La Patronal: edificiu d'estilu modernista edificáu en 1922. Mientres los sos primeros años foi puntu d'alcuentru de la xente acomodao de la llocalidá. Tres la guerra civil allugó'l "Café Español". Na actualidá pertenez a la rede d'edificios culturales del conceyu, realizándose tou tipu d'acontecimientos. Na so planta baxa esiste una sala d'esposiciones y un espaciu polivalente pa realizar proyeiciones y pequeños conciertos.
  • La Cooperativa Agrícola: otru edificiu modernista de 1927, esta vegada, puntu d'alcuentru de la clase trabayadora del pueblu, onde s'entamaben actuaciones teatrales, bailles y conciertos populares. Hasta finales de los años ochenta foi'l cine de la llocalidá.
  • La Torre Julià: casa modernista nel barriu de les Fonts, rehabilitada en 2002. Pertenez al conceyu y atópase a disposición de les distintes entidaes vecinales y culturales del barriu.
  • Casa de Cultura Vila-Puig: casa natal del pintor Joan Vila-Puig, rehabilitada en 2002 pol conceyu pa cuntar con un nuevu espaciu dedicáu a la cultura. Inaugurar en 2005 con dos oxetivos: sopelexar la obra pictórica del pintor local y ufiertar a la población un muséu de costumes de la vida rural de Sant Quirze mientres el sieglu XIX. A la entrada puede reparase una pequeña muestra de les obres del pintor xunto con dalgunos de los sos oxetos personales, la cocina, con munchos enseres orixinales de la dómina, la bodega, el fornu y el pozu. Les plantes primer y segundo dedicar a esposiciones itinerantes pa sopelexar les obres d'artistes, tanto consagraos como noveles.

Fiestes editar

  • Xineru: Pase de san Antonio, nel que les cais del conceyu enllenar de caballos, pollinos, y carros que recuerden los antiguos llabradores que tresportaben el granu, la paya o la uva. La fiesta empieza con una xinta popular, un pasacalle peles cais del pueblu, y acaba cola bendición de los animales na parroquiaEl Pase de Sant Antoni celebrar en xineru.
  • Antroxu: Ye unu de los actos con más participación ciudadana. El concursu d'amarutes, de desfiles y xarrés, el baille de mázcares y la butifarrada popular faen de la nueche d'Antroxu una de les más populares de la llocalidá.
  • Fin de selmana dempués de Selmana Santa: «Aplec del Mussol», Xunta del Uxu, fiesta onde'l uxu, símbolu del pueblu, toma'l protagonismu, entamándose les diverses actividaes en redol a la so figura. Apúrrense dellos gallardones, como'l "Mussol de Sant Quirze" y el "Mussol de l'Any". Los gallardones otorgar a personaxes o entidaes que mientres l'añu destacaron. Nesti sentíu, fueron premiaos personaxes como Miguel Gila, Xavier Pomés, Emma Bonino, Pasqual Maragall o'l Grup d'Investigació i Història ente otros.
  • En redol al 16 de xunu: fiesta de los patrones del conceyu, Sant Quirze y Santa Julita. Celebrar mientres tou una fin de selmana con actividaes y actos similares a la Fiesta Mayor de setiembre. Coincidiendo con esta fiesta realiza una muestra gastronómica na que los visitantes tienen la ocasión de probar los platos más ensundiosos y vinos y caves con más categoría qu'ufierten los restoranes de la contorna.
  • Principios de setiembre: Fiesta mayor. Los sos principales representantes son los sos xigantes y «La Colla de Diables».

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. Datos llograos de municat
  4. Datu llográu de la web municipal
  5. «ANUNCIO relativu a l'aprobación del escudu heráldicu municipal de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental).». DOGC núm. 1311. Xeneralidá de Cataluña (29 de xunu de 1990). Consultáu'l 2 de payares de 2011.

Enllaces esternos editar