Santa María la Real de Nieva

conceyu de la provincia de Segovia (España)

Santa María la Real de Nieva ye una llocalidá y un conceyu d'España, na provincia de Segovia, perteneciente a la comunidá autónoma de Castiella y Llión, asitiada concretamente nel territoriu de la campu segoviano, xusto a mediu camín, 30 km, ente Segovia y Arévalo.

Santa María la Real de Nieva
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Segovia
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Santa María la Real de Nieva (es) Traducir Jaime Pérez Esteban
Nome oficial Santa María la Real de Nieva (es)[1]
Códigu postal 40440
Xeografía
Coordenaes 41°04′14″N 4°24′23″W / 41.0705°N 4.4064°O / 41.0705; -4.4064
Santa María la Real de Nieva alcuéntrase n'España
Santa María la Real de Nieva
Santa María la Real de Nieva
Santa María la Real de Nieva (España)
Superficie 179 km²
Altitú 907 m
Llenda con
Demografía
Población 891 hab. (2023)
- 529 homes (2019)

- 443 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.58% de provincia de Segovia
0.04% de Castiella y Lleón
0% de España
Densidá 4,98 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
santamariadenieva.com
Cambiar los datos en Wikidata

El conceyu de Santa María la Real de Nieva inclúi trece nucleos urbanos amás de la villa de Santa María la Real de Nieva qu'encabeza'l conceyu.

Santa María la Real de Nieva ta asitiada na ruta del Camín de Santiago de Madrid y el so monesteriu, catalogáu bien d'interés cultural, ye una de les paraes obligaes pa pelegrinos y turistes.

Nucleos urbanos editar

El conceyu ta compuestu por catorce pueblos:

Historia editar

Tolos pueblos que componen el conceyu menos Santa María la Real de Nieva fueron repoblaos nel sieglu XI, mientres el reináu d'Alfonsu VI de Castiella. Villoslada foi cabeza del sexmo de la Trinidá, subdivisión de la Comunidá de Ciudá y Tierra de Segovia, al que pertenecieron les llocalidaes occidental y meridional del conceyu; ente que'l restu pertenecíen al sexmo de Santolaya, incluyíu'l terrén de la futura llocalidá de Santa María la Real de Nieva.

La villa de Santa María la Real de Nieva foi fundada en 1395 pol rei Enrique III, por intercesión de la so esposa Catalina de Lancáster.[4] La so fundación deber a que trés años antes habíase atopáu soterrada una talla de María na llomba onde anguaño se emplaza el pueblu,[5] posiblemente escondida ellí mientres la invasión musulmana. Esti fechu foi consideráu milagrosu y decidió crease un santuariu nel llugar y un pueblu al so alredor.[5] Pa potenciar el poblamientu declarar villa exenta, polo cual los sos habitantes nun tendríen que pagar impuestos nin ser reclutados nos exércitos. Los privilexos fueron concedíos en parte na fundación y ampliaos darréu en 1407, siendo regente Catalina de Lancáster.[4][6] Estes exenciones fiscales sirvieron por que se establecieren ellí fábriques de paños, cerámica y triyos.[7]

 
Claustru y torre de la ilesia-monesteriu de La nuesa Señora de la Soterraña.

N'abril de 1441, tando de camín na llocalidá, finó ellí la reina Blanca I de Navarra, polo que foi soterrada na capiya mayor de la ilesia de Ntra. Sra. de la Soterraña. Los sos restos permanecieron ellí, en contra del deséu espresáu nel so testamentu de ser treslladada a Ujué,[8] y escaecióse el so allugamientu hasta que la tumba foi afayada mientres unes obres de restauración en 1994.[9]

El 28 d'ochobre de 1473 el rei Enrique IV axuntó a les cortes de Castiella na villa de Santa Mª. la real de Nieva.[7] Frutu d'esta xunta de cortes decretó una llei que recibió'l nome de la llocalidá, la llei de Sta. Mª. de Nieva.[10]

 
Términu municipal de Santa María la Real de Nieva (azul) con toles llocalidá que la componen, inscritu ente los antiguos sexmos de la Trinidá (rayáu) y de Santolaya.

En 1520 mientres el llevantamientu comuñeru Rodrigo Ronquillo, comandante de les tropes del bandu realista na zona, estableció'l so cuartel xeneral na llocalidá, siendo derrotáu poles tropes de Juan Bravo, Juan de Padilla y Juan de Zapata na so redoma, polo que tuvo qu'abelugase en Arévalo.[7]

Na reorganización territorial de 1834 Santa María foi declarada una de los cinco cabeces de partíu de la provincia de Segovia,[11] como atestigua la inclusión del so escudu nel cuartel inferior derechu del escudu de la provincia.

En 1965 amestar al conceyu la llocalidá vecina de Ochando y el so agregáu Pascuales, que constituyíen hasta entós un conceyu independiente.[11]

En 1969 amestar al conceyu les llocalidaes d'Aragoneses, Balisa, Hoyuelos, Laguna Rodrigo, Miguel Ibáñez, Pinilla Ambroz, Tabladillo y Villoslada, constituyíos hasta entós como conceyos independientes.[11] Tamién se xunieron al conceyu en 1970 les llocalidaes de Jemenuño, col so agregáu Santovenia, y Paradinas.[11]

Nel 2000 refugóse la solicitú de segregación solicitada por Jemenuño, Paradinas y Villoslada pa constituyise como conceyos independientes, pol decretu 95/2000, de 4 de mayu.[12]

En 2003 autorizóse la constitución de les entidaes llocales menores de Jemenuño, Tabladillo y Villoslada dientro del términu municipal de Santa María la Real de Nieva, pol alcuerdu 48/2003, de 15 d'abril, de la Xunta de Castiella y Lleón[13] Y un mes dempués Paradinas tamién se constituyó como entidá llocal menor dientro del términu municipal, pol alcuerdu 71/2003 de la Xunta de Castiella y Lleón, de 21 de mayu.[14]

Monumentos de la villa editar

 
Columnes del claustru colos sos capiteles esculpíos con relieves.

Ilesia y monesteriu editar

La ilesia monesteriu de La nuesa Señora de la Soterraña, d'estilu góticu arcaizante,[15] foi construyida na primer metá del sieglu XV sustituyendo al primitivu santuariu. Destaquen el claustru del monesteriu, nel que tolos capiteles de les sos columnes tán formosamente esculpíos con relieves de diversos motivos, y la portada de la ilesia, dambos elementos fueron declaraos monumentos nacionales en 1920, y anguaño dambos catalóguense como bien d'interés cultural.[16] Tamién son reseñables l'altar mayor barrocu y el coru de la ilesia, que les sos parés tán jalonadas con asientos de madera ricamente tallaos y el sotocoro con un artesonado mudéxar. Ente los cuadros, retablos y escultures del interior de la ilesia destaca una talla policromada de San Jerónimo penitente atribuyida a Alonso Berruguete, na capiya asitiada a la derecha del altar mayor.

 
Portada gótica de la ilesia-monesteriu de Ntra. Sra. de la Soterraña.

Plaza de toros editar

La plaza de toros de Santa María ye una de les más antigües d'España, foi inaugurada en 1848. Ta asitiada al norte del pueblu, tien un aforu pa trés mil persones y el diámetru del so ruedu ye de 50 m. Ta construyida en mampostería de cayuela y formigón.

Monumentos del conceyu editar

Nel restu del conceyu hai dos monumentos más catalogaos bienes d'interés cultural:[16]

Demografía editar

El conceyu de Santa María la Real de la Nieva cuenta con una población un tanto decreciente. Dende l'entamu del sieglu XXI la población menguó, como s'amuesa nel cuadru siguiente:

Evolución demográfica de Santa María la Real de Nieva
199119962001200420062008201020122014
150715451413132212891242119310941052
(Fonte: INE)
 
Panorámica dende'l campanariu.
Demografía por llocalidá INE AÑU 2007
Llocalidá Total Varones Muyeres
Santa María la Real de Nieva 536 263 273
Aragoneses 43 27 16
Balisa 69 36 33
Hoyuelos 64 33 31
Jemenuño 110 60 50
Laguna Rodrigo |

align="right" |40 || align="right" |19 || align="right" |21

Miguel Ibáñez 27 17 10
Ochando 52 31 21
Paradinas 77 37 40
Pascuales 24 17 7
Pinilla-Ambroz 41 22 19
Santovenia 44 23 21
Tabladillo 55 31 24
Villoslada 84 47 37
Total 1266 663 603

Alministración editar

Transición española: Alcalde Eusebio García González ente 1975-1979

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Carmen Muñoz García   AE
1983-1987 Enrique Pérez Herranz
Carlos Martín Pérez
  AP
  PDP
1987-1991 Carlos Martín Pérez   AP
1991-1995 Eusebio García González   PP
1995-1999 Eusebio García González   PP
1999-2003 Eusebio García González   PP
2003-2007 Eusebio García González   PP
2007-2011 Eusebio García González   PP
2011-2015 Jaime Pérez Esteban   PP
2015-2019 Jaime Pérez Esteban   PP
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Eleiciones municipales editar

Les siguientes tables amuesen los resultaos de les eleiciones municipales celebraes nel añu 2003 y 2007

Eleiciones municipales, 25 de mayu de 2003
Partíu Votos % Conceyales
PP 470 53,53 % 5
PSOE 369 42,03 % 4
  • Alcalde electu: Eusebio García González (PP).

Fonte: Eleiciones 2003

Eleiciones municipales, 27 de mayu de 2007
Partíu Votos % Conceyales
PP 438 50,87 % 5
PSOE 402 46,69 % 4
  • Alcalde electu: Eusebio García González (PP).

Fonte: Eleiciones 2007

Fiestes editar

Fiesta por llocalidá
Llocalidá Fiesta Patronal Fecha Fiesta Fecha Fiesta Fecha
Aragoneses Domingo de Silos Santu Domingu de Silos 20 d'avientu
Balisa San Sebastián 20 de xineru Ntra. Sra. del Oteru 15 d'agostu
Hoyuelos Ntra. Sra. de l'Asunción 15 d'agostu Santa Catalina 25 de payares
Jemenuño Ntra. Sra. de l'Asunción 15 d'agostu Santa Marina 18 de xunetu San Antonio 13 de xunu

Exalt. de la Santa Cruz || 14 de setiembre || Stu. Cristu de la Columna || Domingo de la Trinidá

Miguel Ibáñez Ntra. Sra. de l'Asunción 15 d'agostu Ntra. Sra. de Praos Domingo de Pentecostés Quichoneros 15 d'agostu
Ochando San Clemente 23 de payares San Pelayo 26 de xunu
Paradinas Ntra. Sra. de la Mercé 24 de setiembre Santes reliquies Últimu domingu d'ochobre Selmana cultural 2ª selmana agostu
Pascuales San Nicolás de Bari 6 d'avientu Gregorio Nacianceno 9 de mayu
Pinilla-Ambroz San Xuan Bautista 24 de xunu San Ramón Nonato 30 d'agostu
Sta Mª la Real de Nieva Virxe de la Soterraña|Ntra. Sra. de la Soterraña Del 6 al 11 de setiembre
Santovenia Santoxenia 8 de xineru Ntra. Sra. de Matamala 2 de xunetu
Tabladillo San Clemente 23 de payares San Roque 16 d'agostu
Villoslada San Nicolás de Bari 6 d'avientu Stu. Cristu y San Miguel 8 de mayu San Roque 16 d'agostu

Tamién se suel celebrar nestos pueblos la fiesta de Santa Águeda (5 de febreru) y de San Isidro (15 de mayu).

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Boletín Oficial de Castiella y Lleón (ed.): «Alcuerdo 71/2003, de 22 de mayu, de la Xunta de Castiella y Lleón, pol que s'autoriza la constitución de la Entidá Llocal Menor de Paradinas nel términu municipal de Santa María La Real de Nieva (Segovia).». Consultáu'l 8 de febreru de 2013.
  3. Boletín Oficial del Estáu (ed.): «Decreto 453/1970, de 12 de febreru, pol que s'aprueba la incorporación del Conceyu de Paradinas al de Santa María la Real de Nieva (Segovia).». Consultáu'l 8 de febreru de 2013.
  4. 4,0 4,1 Antonio Miguel Yurami y Antonio Sánchez Sierra (1995), Historia de l'apaición de la taumaturga ymagen de la nuesa Señora la Soterraña de Nieva. pp. 59-66.
  5. 5,0 5,1 Antonio Miguel Yurami y Antonio Sánchez Sierra (1995), Historia de l'apaición de la taumaturga ymagen de la nuesa Señora la Soterraña de Nieva. P. 48.
  6. Felipe Molinero. Cumplir el VI centenariu de los privilexos de Catalina de Lancáster nel L'Adelantráu de Segovia.
  7. 7,0 7,1 7,2 Carlos Arnanz Ruiz, (1972) Santa Mª. la real de Nieva. Editáu pol so conceyu.
  8. Nerea Alejos. Ujué, fortaleza de devoción nel Diario de Navarra.
  9. Felipe Molinero Rodríguez. Los restos de Blanca de Navarra fuelguen na ilesia parroquial en El Norte de Castilla en llinia.
  10. Movisima escoyeta, cuadiernu de cortes de Santa María de Nieva de 1473. Llibru 10, títulu 4º, llei 5ª.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Santa María la Real de Nieva na Diputación Provincial de Segovia.
  12. BOE nᵘ140 12-6-2000.
  13. BOCYL nᵘ73 de 16-4-2003.
  14. BOCYL nᵘ100 de 28-5-2003.
  15. Antonio Sánchez Sierra (1992), El Monesteriu de Santa María la Real de Nieva. p. 62 ISBN 84-7231-802-8
  16. 16,0 16,1 Ficha de los bienes inmuebles del património históricu del conceyu.

Bibliografía editar

  • Antonio Miguel Yurami y Antonio Sánchez Sierra (1995), Historia de l'apaición de la taumaturga ymagen de la nuesa Señora la Soterraña de Nieva. ISBN 84-605-3511-8
  • Antonio Sánchez Sierra (1992), El monesteriu de Santa María la Real de Nieva. ISBN 84-7231-802-8

Enllaces esternos editar