Xeneralidá Valenciana

La Xeneralidá Valenciana (en valencianu: Generalitat Valenciana) —denomada na actualidá oficialmente Generalitat y, hasta 2006, Generalitat Valenciana/Xeneralidá Valenciana[1] ye «el conxuntu d'instituciones d'autogobiernu» de la Comunidá Valenciana, n'España. Tres la reforma del Estatutu d'Autonomía del añu 2006, sigue utilizándose socialmente la doble denominación anterior.

Xeneralidá Valenciana
gobiernu autonómicu
Llocalización
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia Provincia de València
Comarques[[d:Special:EntityPage/Q2263209|10px
Conceyu[[València|{{{2}}}
Sede Palacio de la Generalidad Valenciana (es) Traducir
Direición España
Historia
Fundación1418 (Gregorianu)
Participación empresarial
Filiales
Formáu por Cortes Valencianes
Presidente de la Xeneralidá Valenciana
Consejo de la Generalidad Valenciana (es) Traducir
Síndico de Agravios de la Comunidad Valenciana (es) Traducir
Sindicatura de Cuentas de la Comunidad Valenciana (es) Traducir
Consejo Jurídico Consultivo de la Comunidad Valenciana (es) Traducir
Comité Económico y Social de la Comunidad Valenciana (es) Traducir
Consejo Valenciano de Cultura (es) Traducir
Academia Valenciana de la Llingua
Vicepresidente Segundo del Consejo i Consejero de Vivienda i Arquitectura Bioclimatica (es) Traducir
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Formen parte d'ella les Cortes Valencianes (o Corts Valencianes, o a cencielles Corts), el presidente (o president) y el Conseyu de la Xeneralidá Valenciana (o Consell). Son tamién instituciones de la Xeneralidá la Sindicatura de Cuentes (o Sindicatura de Comptes), el Síndicu d'Agravios (o Síndic de Greuges), el Conseyu Valencianu de Cultura (o Consell Valencià de Cultura), l'Academia Valenciana de la Llingua (o Acadèmia Valenciana de la Llengua), el Conseyu Xurídicu Consultivu de la Comunidá Valenciana (o Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana) y el Comité Económicu y Social de la Comunidá Valenciana (o Comité Econòmic i Social).

L'antecedente históricu, del que toma'l nome, foi la Diputació del Xeneral (Diputación del Xeneral) que surdió na segunda metá del sieglu XIV como una comisión delegada de les Cortes del Reinu de Valencia o Corts encargada d'alministrar l'impuestu denomináu xeneralidaes, d'ende que tamién va ser conocida col nome de Generalitat. En 1418 foi cuando quedó configurada y convirtióse nun órganu permanente. Integrar seis diputaos —dos por cada braç—, aidaos por una serie d'oficiales: clavarios, alministradores, contadores, etc.[2] Foi abolida pol Decreto de Nueva Planta de Felipe V de 1707.

La institución, bien distinta a la histórica Diputación del Xeneral del Reinu de Valencia, foi recuperada en 1982, dempués d'aprobase'l correspondiente Estatutu d'Autonomía.

Historia editar

La Diputació del Xeneral o Generalitat (1418-1707) editar

L'antecedente de la Diputació del Xeneral o Generalitat fueron les comisiones nomaes poles Cortes del Reinu de Valencia o Corts de 1329 y 1342-43 pa recaldar el donatiu ('donativo': impuestu estraordinariu) aprobáu nes mesmes y que se van eslleir una vegada cumplida esta misión. Nes Cortes de 1362-1362 aprobóse l'impuestu de les xeneralidaes que la so denominación deber «asina por cobrase xeneral ya indistintamente de toos como por imponese por tol reinu» y del que procede que la Diputació del Xeneral tamién sía conocida como Generalitat. "Les xeneralidaes son impuestos indireutos que gravan la importación, esportación y la compra y consumu de diversos productos. [...] Recayen estos impuestos sobre pieles, llanes, aceites, almendres, cera, arroz, llinu, tintes, especies, vinu, texíos, sal, madera, etc. La so recaldación va faese, pa evitar l'aparatu qu'ello significaría, por aciu arrendamientu del derechu de cobru en puya pública. Los mecanismos que rixen los impuestos nun dexen faer frente a les cantidaes que se precisen con cierta urxencia. La Generalitat utiliza entós la venta de censales o delda pública. Nun ye, pos, un ingresu, sinón un sistema de financiamientu que tien como garantía los impuestos".[3]

Pa l'alministración del nuevu impuestu, que vien a substituir al tradicional donatiu, les Cortes nomen una comisión de les mesmes. Por eso dellos historiadores asitien nesa fecha, 1362-1364, la nacencia de la Diputació del Xeneral anque la so estructura alministrativa nun va quedar afitada hasta 1404, inda con calter temporal, y namái a partir de 1418 convertir nuna institución permanente —que va ser oxetu de diverses reformes en 1419, 1439, 1510,...—.[4]

La Diputació del Xeneral integrar seis diputaos —dos por cada braç: nobiliariu, eclesiásticu y real—, aidaos por una serie d'oficiales: clavarios, alministradores, contadores, etc.[2]

Les funciones de la Diputació del Xeneral o Generalitat entepasaron el campu puramente económico pa dir cobrando una dimensión política, lo que de primeres va provocar l'enfrentamientu cola ciudá de Valencia yá que los sos dirixentes -los jurats- creen que puede restalos protagonismu ya influencia nel reinu. La ciudá nun va consiguir la so disolución pero a partir de 1422 los cuatro jurats del braç real van ocupar los cargos de diputáu, clavario -encargáu de la tesorería-, alministrador y contador de la institución.[5]

Según lo alcordao nes Corts de 1418, que regularon definitivamente la institución, los sos miembros anovaben cada trés años ensin esperar a la xunta de les nueves Corts una y bones los diputaos qu'acababen el so mandatu yeren quien nomaben a los sos sustitutos.[5] Sicasí, el rei pa controlar la institución impunxo en 1424 que los dos diputaos del braç real fueren dos jurats de la ciudá de Valencia, una y bones él controlaba'l so nomamientu dende la introducción del sistema de la venza polo que yeren homes d'enfotu del rei. A la fin del sieglu XV el rei Fernandu II el Católicu nin siquier esmolecióse poles formes pa siguir controlando la institución y anuló el sistema eleutoral y nomó a oficiales reales pa ocupar los cargos.[2] Más tarde estableció'l métodu insaculatorio pa la provisión de los dos diputaos del brazu nobiliariu y una ríxida vez ente les ciudaes —ensin incluyir Valencia— pa ocupar los puestos de diputaos del braç real.[6]

 
Vista del Palaciu de la Xeneralidá Valenciana, dende la plaza de la Virxe de Valencia, en 1870.

Debíu al control qu'exerció la monarquía sobre la institución la Diputació del Xeneral valenciana tuvo menos pesu políticu que la Xeneralidá de Cataluña y menor capacidá pa oponese a los deseos del rei.[7] Asina lo reconocíen los mesmos diputaos valencianos en 1624 cuando afirmaben que «nosaltres nesti regne non tenim la plenitú de poder que los deputats de Catalunya i Aragó» ('nós nesti reinu nun tenemos la plenitú de poder que los diputaos de Cataluña y Aragón').[8]

A midida que la Diputació del Xeneral perdía pesu políticu, la defensa de los Furs y la representación del reinu pasó a los Estaments ('Estamentos'), institución de perfiles mal definíos integrada polos miembros de cada braç residentes na ciudá de Valencia, que s'axunten por separáu. Asina, "hasta'l final de la dómina foral caltiénse una especie de contenciosu ente Generalitat y Estamentos por pretender dambos encarnar la representación del reinu fora de les Cortes".[6] Nes postreres Corts celebraes en 1645 institucionalizáronse los Estaments cola creación de la Xunta d'Electes dels Estaments.

Con éses foi nel sieglu XVI cuando empezó'l debilitamientu de la institución debíu al contrapoder que formaben los Estaments: nobles; les clases altes urbanes que gobernaben les ciudaes; y los representantes eclesiásticos. Esta división de la representatividá del Reinu de Valencia, al contrariu de lo qu'asocedía n'Aragón y Cataluña, favoreció'l cayente de la influencia del reinu pos nun cuntaba con una voz unitaria frente a la Corona. Al nun cuntar con una voz fuerte, cada demanda económica de la Corona yera atendida, al contrariu de lo qu'asocedía n'otros territorios de la Corona d'Aragón onde nun yeren raros los llevantamientos n'armes. Amás, la mesma división del poder ente Xeneralidá, nobles, patriciáu urbanu ya Ilesia favoreció que los trés últimes van institucionalizase aísladamente pa poder emprestar servicios, construyir infraestructures defensives, etc. consolidándose nos sos respeutivos territorios. Estes instituciones, como ye obviu, pertenecíen cola Xeneralidá.

Llegaos a esta situación, la Diputación del Xeneral, antiguu nome de la Xeneralidá, yá namái recaldaba impuestos que vencía a estes instituciones nacíes de los Estaments; por tanto, nun podía representar al Reinu de Valencia que quedaba descabezado.

La Diputación del Xeneral, como'l restu de les instituciones del Reinu de Valencia foi abolida en 1707, de resultes de la promulgación por Felipe V del Decreto de Nueva Planta, en plena Guerra de Socesión.[9]

La Xeneralidá democrática editar

Tres l'aprobación del Estatutu d'Autonomía de la Comunidá Valenciana en 1982 les nueves instituciones de gobiernu autonómicu recibieron el nome de Xeneralidá Valenciana, magar que tratábase d'un organismu absolutamente distintu del so homónimu medieval y modernu. Nel añu 2006, cola reforma del Estatutu, esaníciase'l xentiliciu 'Valenciana' y la so correspondencia n'español, siendo oficial namái la denominación valenciana de Generalitat.

Instituciones de la Xeneralidá Valenciana editar

Poder executivu editar

El Conseyu de la Xeneralidá Valenciana (el Consell de la Generalitat, oficialmente y en valencianu), ta formáu por un presidente (que ye de la mesma el presidente de la Xeneralidá), un vicepresidente o vicepresidentes, nel so casu, y los Conseyeros (Consellers). Ostenta la potestá executivo y reglamentario (en materies de la so competencia) y dirixe l'Alministración de la Xeneralidá Valenciana. Atópase reguláu nel Estatutu d'Autonomía de la Comunidá Valenciana y na Llei de Gobiernu Valencianu.

Poder llexislativu editar

 
Escudu de les Cortes.

Les Cortes Valencianes (Les Corts, oficialmente y en valencianu)[10] son l'órganu llexislativu de la Xeneralidá Valenciana. Representa al pueblu valencianu y exerz la potestá llexislativa, aprueba los presupuestos de la Xeneralidá y controla ya impulsa l'acción política y de Gobiernu. Anguaño compónse de 99 diputaos, escoyíos por un plazu de cuatro años por aciu sufraxu universal, llibre, igual, direutu y secretu.. Les Cortes tienen como sede'l Palaciu de los Borja (tamién conocíu como Palaciu de Benicarló) na ciudá de Valencia.

Instituciones consultives y normatives editar

Según l'Estatutu d'Autonomía Valencianu queda recoyíu que la Xeneralidá Valenciana cuenta coles siguientes instituciones consultives:[11]

 
Logo de la CVC.
 
Logo de l'AVL.
  • El Síndicu d'Agravios (Síndic de Greuges, oficialmente y en valencianu), la so función principal ye velar pol cumplimientu y respetu de los derechos y llibertaes de los ciudadanos frente a l'Alministración de la Comunidá Valenciana.
  • La Sindicatura de Cuentes, (Sindicatura de Comptes, oficialmente y en valencianu), ye l'órganu al que correspuende'l control esternu económicu y presupuestariu de l'actividá financiera de la Xeneralidá, de los entes llocales entendíos nel so territoriu y del restu del sector públicu valencianu, lo mesmo que de les cuentes que la xustifiquen.
  • El Conseyu Valencianu de Cultura (Consell Valencià de Cultura, en valencianu), ye una institución que cumple la función de ser órganu consultivu y asesor del conxuntu de les instituciones de la Xeneralidá Valenciana naquelles cuestiones que tengan que ver cola cultura valenciana.
  • El Conseyu Xurídicu Consultivu (Consell Jurídic Consultiu, oficialmente y en valencianu) ye'l supremu órganu consultivu de les Alministraciones Públiques de la Comunidá Valenciana. Atópase reguláu pola Llei 10/1994, de 19 d'avientu, de la Xeneralidá,[12] de creación del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, que foi modificada delles vegaes, y pola so Reglamentu, aprobáu pol Decretu 138/1996, de 16 de xunetu[13] del Gobiernu Valencianu.
  • El Comité Económicu y Social, (Comité Econòmic i Social, oficialmente y en valencianu), ye un ente consultivu del Gobiernu Valencianu y, polo xeneral, de les instituciones públiques de la Comunidá Valenciana, en materies económiques, sociolaborales y d'empléu.
  • L'Academia Valenciana de la Llingua (Acadèmia Valenciana de la Llengua, oficialmente y en valencianu) ye la institución que tien por función determinar y ellaborar, nel so casu, la normativa llingüística del valencianu, según velar pol valencianu partiendo de la tradición lexicográfica, lliteraria, y la realidá llingüística xenuina valenciana, según la normalización consolidada, a partir de les denominaes Normes de Castellón.

Allugamientu editar

Ver tamién editar

Fuentes editar

Referencies editar

  1. Llei Orgánica 5/1982, de 1 de xunetu, d'Estatutu d'Autonomía de la Comunitat Valenciana
  2. 2,0 2,1 2,2 Furió, Antoni (1995). Història del País Valencià, páx. 179.
  3. Narbona, Rafael; Muñoz, Rosa; Cruselles, Enrique (1988). Les instituciones, páx. 279-280.
  4. Narbona, Rafael; Muñoz, Rosa; Cruselles, Enrique (1988). Les instituciones, páx. 277-280.
  5. 5,0 5,1 Narbona, Rafael; Muñoz, Rosa; Cruselles, Enrique (1988). Les instituciones, páx. 280.
  6. 6,0 6,1 Salvador Esteban, Emilia (1988). Valencia nel sieglu XVI, páx. 401.
  7. Furió, Antoni (1995). Història del País Valencià, páx. 180.
  8. Furió, Antoni (1995). Història del País Valencià, páx. 340.
  9. Levante-EMV, 21 de payares de 2012 Artículu sobre investigación de José María Castillo del Carpio, de la Catedral de Dret Foral de la Universitat de València - Estudi Xeneral
  10. Como establez la reforma estatutaria del 2006
  11. Estatutu d'Autonomía de la Comunitat Valenciana, Títulu III. La Generalitat - Capítulu I
  12. Llei 10/1994, de 19 d'avientu, de creación del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana
  13. Decretu 138/1996, de 16 de xunetu, del Gobiernu valencianu, pol que s'aprueba'l Reglamentu del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2814 de 26.08.1996)

Bibliografía editar

  • Casey, James (1988). «De reinu a provincia: de la Valencia foral a l'absolutista (1609-1707)», Manuel Cerdá (dir.): Historia del pueblu valencianu. Valencia: Levante. ISBN 84-404-3763-3.
  • Furió, Antoni (1995). Història del País Valencià (en valencianu). Valencia: Edicions Alfons el Magnànim. ISBN 84-7822-159-X.
  • Narbona, Rafael; Muñoz, Rosa; Cruselles, Enrique (1988). «Les instituciones», Manuel Cerdá (dir.): Historia del pueblu valencianu. Valencia: Levante. ISBN 84-404-3763-3.
  • Salvador Esteban, Emilia (1988). Manuel Cerdá (dir.): Historia del pueblu valencianu. Valencia: Levante. ISBN 84-404-3763-3.

Enllaces esternos editar