Stellaria media

especie de planta

La meruxa[1] (Stellaria media) ye una planta añal de la familia de les cariofilacees nativa d'Europa.

Stellaria media
meruxa
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Caryophyllidae
Orde: Caryophyllales
Familia: Caryophyllaceae
Subfamilia: Alsinoideae
Tribu: Alsineae
Xéneru: Stellaria
Especie: S. media
(L.) Vill., 1789[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Vista xeneral.
Flores.
Granes tuberculaes sueltes.
Ilustración
Ilustración

Descripción editar

Ye planta añal o biennal, bien variable en munchos de los sos calteres, Ye de porta xeneralmente rastreru/cespitoso. Les fueyes inferiores son peciolaes y les caulinares cortamente peciolaes o sésiles, toes opuestes y ovalaes o cordiformes, apuntiaes. Los tarmos son peludos en 2 fileres o bien glabros. Cuenta con inconspicuas flores (unos 2-5 mm), con mota de 5 sépalos oblongos llibres, peludos o glabros, 5 pétalos fondamente bífidos y xeneralmente más curtios que los sépelos, 3 a 10 estames con anteres purpúreas y pistilu con trés estilos. El frutu en cápsula ye d'igual hasta 2 vegaes más llargu que la mota, de forma ovoidea-oblonga y dehiscente por 6 válvas. Los sos granes, de 0,5-1,5 mm, son finamente tuberculaes y con una ranura llateral.[2]

Hábitat y distribución editar

Atopar abondosamente nes paraxes húmedes y visiegos y en tierres de llabor abandonaes, según xunto a les viviendes al abellugu de murios.

Tantu n'Europa como n'América del Norte considerar una planta invasiva en xardinos, tierres de llabor y praos, malo de controlar por cuenta de la so masiva guañada.

Usos editar

Melecinal
  • D'antiguo utilizar como expectorante por cuenta del so conteníu en saponinas. P. C. Palau, nel so llibru «Les plantes medicinals baleàriques» encamentaba l'usu del zusmiu de la planta fresca como fortalecedor de les víes respiratories y los pulmones.
  • Remineralizante pol so conteníu de potasiu y siliciu.
  • En forma de cataplasma, envolubrada nuna gasa, usar pal tratamientu d'úlceres y firíes.
  • En homeopatía usar contra los reumatismos y la psoriasis.
Como alimentu

Stellaria media ye deliciosu, comestible y nutritivu, y utilízase como una verdura, de cutiu cruda n'ensalaes.[3] Ye unu de los ingredientes del platu simbólicu que se consume nel festival de primavera en Xapón, el conocíu Nanakusa-non-sekku.

Principios activos editar

Contién la antraquinona emodina, parietin y questin, el flavonoide kaempferol-3,7-O-α-L-dirhamnoside, fitosterol β-sitosterol y daucosterol, y l'alcohol 1-hexacosanol pueden atopase en S. media.[4] Otros flavonoides son: apigenin 6-C-beta-D-galactopyranosyl-8-C-alpha-L-arabinopyranoside, apigenin 6-C-alpha-L-arabinopyranosyl-8-C-beta-D-galactopyranoside, apigenin 6-C-beta-D-galactopyranosyl-8-C-beta-L-arabinopyranoside, apigenin 6-C-beta-D-glucopyranosyl-8-C-beta-D-galactopyranoside, apigenin 6, 8-di-C-alpha-L-arabinopyranoside.[5] La planta tamién contién saponina triterpenoides[6][7] del tipu acedu oleanólico[8] y taninos (incluyíu phlobatannins).[9] Proanthocyanidins ta presente nos test efectuaos a les granes.[10]

Taxonomía editar

Stellaria media describióse por primeru por Carlos Linneo como Alsine media y depués incluyida nel xéneru Stellaria por Dominique Villars y espublizóse en Histoire des Plantes de Dauphiné, vol. 3(1), p. 615, 1789[2][11]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Stellaria media (Fam. Caryophyllaceae) y táxones infraespecíficos: 2n=40, 44[12]

Etimoloxía

Stellaria: nome xenéricu que remanez del del stella pa la "estrella", por cuenta de la forma d'estrella de les flores o dalguna otra carauterística.[13]

media: epítetu llatín que significa "entemedia".[14]

Subespecies
  • Stellaria media subsp. cupaniana (Jord. & Fourr.) Nyman
  • Stellaria media var. media
  • Stellaria media var. micrantha (Hayata) T.S. Liu & S.S. Ying
Sinonimia
  • Alsine glabella Jord. & Fourr.
  • Alsine gussonii Jord. & Fourr.
  • Alsine media (L.) Druce
  • Alsine media var. transiens (Bég.) Tzvelev
  • Alsine repens Vell.
  • Alsine vulgaris Moench
  • Alsinella wallichiana Sw.
  • Arenaria vulgaris Bernh.
  • Holosteum alsine Sw.
  • Stellaria media (L.) J.C.Sowerby & Sm.
  • Stellaria media (L.) Cirillo
  • Stellaria media var. apetala (Ucria ex Roem.) Gaudin
  • Stellaria media f. apetala Rouy & Foucaud
  • Stellaria vulgaris Raunk.[15][16]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. «Diccionariu de la Llingua Asturiana» (asturianu) (15 avientu 2000). Consultáu'l 23 agostu 2023.
  2. Stellaria media en Flora Ibérica, RJB/CSIC, Madrid
  3. Stellaria media at Plants for a Future
  4. Studies on the Chemical Constituents From Stellaria media (II). Huang Yuan, Dong Qi, Qiao Shan-Yi, Pharmaceutical Journal of Chinese People's Liberation Army, 2007-03 (abstract) (Article in Chinese)
  5. «Studies on chemical constituents from stellaria media. I» (en Chinese). Zhongguo Zhong yao za zhi = Zhongguo zhongyao zazhi = China journal of Chinese materia medica 32 (11):  páxs. 1048–51. 2007. PMID 17672340. 
  6. «New triterpenoid fromStellaria media(L.) Cyr». Natural Product Research 23 (14):  páxs. 1274–8. 2009. doi:10.1080/14786410701642532. PMID 19735039. 
  7. «Synergistic interaction of triterpenoid saponins and plant protein toxins». Planta Mélica 78 (11). 2012. doi:10.1055/s-0032-1320271. 
  8. «Triterpenoid saponins of the Caryophyllaceae and Illecebraceae family». Phytochemistry Letters 4 (2):  páxs. 59. 2011. doi:10.1016/j.phytol.2010.08.003. 
  9. «Phytochemistry and in vitro anti-oxidant activities of Stellaria media, Cajanus cajan and Tetracera potatoria methanolic extracts». Journal of Medicinal Plants Research 5 (30). 2011. doi:10.5897/JMPR11.246. 
  10. «Proanthocyanidins in the testa of centrospermous seeds». Biochemical Systematics and Ecology 19 (4):  páxs. 319. 1991. doi:10.1016/0305-1978(91)90020-Z. 
  11. «Stellaria media». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 27 d'avientu de 2012.
  12. The incidence of polyploidy in the Caryophyllaceae of Britain and of Portugal. Blackburn, K. B. & J. K. Morton (1957) New Phytol. 56: 344-351
  13. En Nomes Botánicos
  14. N'Epítetos Botánicos
  15. Sinónimos en Real Xardín Botánicu
  16. Stellaria media en PlantList

Bibliografía editar

  1. Plantes melecinales, El Dioscórides anováu - Pío Font Quer.
  2. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  3. Flora of China Editorial Committee. 2001. Flora of China (Caryophyllaceae through Lardizabalaceae). 6: 1–512. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  4. Flora of North America Editorial Committee, e. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. Fl. N. Amer. 5: i–xxii + 1–656.
  5. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  6. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
  7. Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  8. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  9. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  10. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
  11. Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  12. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.

Enllaces esternos editar