La Lilá[1] (Syringa vulgaris) ye una especie botánica de Syringa na familia de les olivares nes Oleaceae, endémica de los Balcanes, nel sureste d'Europa, onde crez en llombes predreses.[2][3][4]

Syringa vulgaris
Lilá
Clasificación científica
Superreinu: Eukaryota
Reinu: Plantae
División: Fanerógama Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Lamiales
Familia: Oleaceae
Xéneru: Syringa
Especie: S. vulgaris
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Syringa vulgaris 'Alba'
Syringa vulgaris 'Charles Joly'
Syringa vulgaris 'Corondel'
Syringa vulgaris 'Etna'
Syringa vulgaris 'Mme. Francisque Morel'
Syringa vulgaris 'Mariscal Foch'

Descripción editar

Ye un pequeñu árbol o un gran arbustu, caducifoliu, algama 6–7 m d'altor, usualmente de múltiples tarmos, produciendo tueros secundarios dende la base o de raigaños, con diámetros de tarmos de 2 dm. La corteza ye gris a gris pardu, llisa nos mozos, sedada llonxitudinalmente nos más vieyos. Fueyes simples, de 4–12 cm de llargu x 3–8 cm d'anchu, verde clares a glauques, ovales a cordaes, con venación nos foliolos, un ápiz mucronáu, y márxenes enteros. Van en pares opuestos o dacuando en grupu de trés. Flores de base tubular, corola de 6–10 mm de llongura con ápices abiertos de cuatro lóbulos de 5–8 mm, usualmente liles a malves, dacuando blanques; en panícules trupes, terminales, de 8-18 cm de llargu. Frutu cápsula seca, parda, llisa, 2 cm de llargu, estremada en dos pa llanzar los dos granes alaes.[2][5]

Cultivu editar

Ye una bien común planta ornamental en xardinos y parques, por cuenta de les sos flores curioses, de duce arume. Munches d'estes plantes de xardín son cultivares con flores variando del blancu a la lila escuru; dalgunes con flores dobles, onde los estames tán reemplazaos por pétalos extra. El cultivar "Áurea" tien xamasca amarellentáu. La mayoría de cultivar de xardín nun entepasen los 4-5 m d'altor.[6]

Ta llargamente naturalizáu n'Europa del oeste y del norte.[5]

Historia editar

Foi escoyida como la flor estatal, (n'inglés) del Estáu de New Hampshire, por cuenta de "ser símbolu del duru calter de los homes y muyeres del Estáu de Granitu".[7]

Ecoloxía editar

Esta planta ye l'alimentu de les gates de les polilles Craniophora ligustri.

Taxonomía editar

Syringa vulgaris describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 9. 1753.[8]

Etimoloxía

El nome científicu del xéneru Syringa deriva de syrinx un tubu o pipa, refiriéndose al estáu buecu de les cañes nueves de delles especies.

vulgaris: epítetu llatín que significa "común"

Sinonimia
  • Lilac caerulea (Jonst.) Lunell
  • Lilac cordatifolia Gilib.
  • Lilac suaveolens Gilib.
  • Lilac vulgaris (L.) Lam.
  • Lilac vulgaris var. alba (Weston) Jacques & Hérincq
  • Lilac vulgaris var. purpurea (Weston) Jacques & Hérincq
  • Lilac vulgaris var. violacea (Sol.) Jacques & Hérincq
  • Liliacum album (Weston) Renault
  • Liliacum vulgare (L.) Renault
  • Syringa alba (Weston) A.Dietr. ex Dippel
  • Syringa albiflora Opiz
  • Syringa amoena K.Koch
  • Syringa bicolor K.Koch
  • Syringa caerulea Jonst.
  • Syringa carlsruhensis K.Koch
  • Syringa cordifolia Stokes
  • Syringa cordifolia var. alba Stokes
  • Syringa cordifolia var. caerulescens Stokes
  • Syringa cordifolia var. purpurascens Stokes
  • Syringa latifolia Salisb.
  • Syringa lilac Garsault
  • Syringa marliensis K.Koch
  • Syringa nigricans K.Koch
  • Syringa notgeri K.Koch
  • Syringa philemon K.Koch
  • Syringa rhodopea Velen.
  • Syringa versaliensis K.Koch
  • Syringa virginalis K.Koch[9]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. 2,0 2,1 Rushforth, K. (1999). Árboles de Bretaña y Europa. Collins ISBN 0-00-220013-9.
  3. Med-Checklist: i marruecosSyringa vulgaris
  4. Flora Europaea: Syringa vulgaris
  5. 5,0 5,1 Blamey, M. & Grey-Wilson, C. (1989). Flora de Bretaña y Norte d'Europa. ISBN 0-340-40170-2
  6. Huxley, A., ed. (1992). Nuevu RHS Diccionariu de Xardinería. Macmillan ISBN 0-333-47494-5.
  7. New Hampshire Revised Statute Annotated (RSA) 3:5
  8. «Syringa vulgaris». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 23 de febreru de 2015.
  9. «Syringa vulgaris». The Plant List. Consultáu'l 24 de marzu de 2015.

Bibliografía editar

  1. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  2. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  3. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. 2014. Catálogu de les plantes vasculares de Bolivia. 127(1–2): i–viii, 1–1744. In P. M. Jørgensen, M. H. Nee & S. G. Beck (eds.) Cat. Pl. Vasc. Bolivia, Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard.. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
  4. Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guía Árb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, Edit. Quipus srl., La Paz.
  5. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  6. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  7. Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  8. Voss, E. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.
  9. Welsh, S. L. 1974. Anderson's Fl. Alaska Adj. Parts Canada i–xvi, 1–724. Brigham Young University Press, Provo.
  10. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.

Enllaces esternos editar