Tina Aumont

actriz francesa

Tina Aumont, nacida Marie-Christine Aumont (14 de febreru de 1946Hollywood – 28 d'ochobre de 2006Port-Vendres), foi una actriz d'Estaos Xuníos, fía de los tamién actores Jean-Pierre Aumont y María Montez.

Tina Aumont
Vida
Nacimientu Hollywood[1]14 de febreru de 1946[2]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Bandera de Francia Francia
Llingua materna inglés
Muerte Port-Vendres[1]28 d'ochobre de 2006[2] (60 años)
Sepultura Cementeriu de Montparnasse
Causa de la muerte trombosis pulmonar (es) Traducir
Familia
Padre Jean-Pierre Aumont
Madre María Montez
Casada con Christian Marquand (1963 – 1967)
Hermanos/es
Estudios
Llingües falaes francés
inglés
Oficiu actriz, actriz de cineactriz de televisión
Xéneru artísticu western
IMDb nm0042106
Cambiar los datos en Wikidata

Trayeutoria artística editar

Nació'l 28 de febreru de 1946 en Hollywood, California. Los sos padres yeren tamién actores, el francés d'oríxenes hebreos y holandeses Jean-Pierre Aumont y la dominicana María Montez, estos contraxeren un sonáu matrimoniu na meca del cine en 1943. La so infancia veríase marcada pola tráxica y prematura desapaición de la so madre, topada muerta na bañera cuando Tina cuntaba solo 5 años d'edá. Tina criar col so padre y cola so madrasca Marisa Pavan, actriz nomada al Premiu Óscar a la Meyor Actriz Secundaria por The Rose Tattoo. Les rellaciones con Pavan nun fueron bones, y los años d'infancia y adolescencia de Tina fueron, polo xeneral, complicaos.[3]

Debutó nel cine en 1966, col papel de Nicole en Modesty Blaise, del expatriado estauxunidense Joseph Losey. Aumont casóse col actor y realizador francés Christian Marquand, amigu íntimu del so padre. Marquand encamentar al so amigu, el polémicu realizador Roger Vadim, descubridor de Brigitte Bardot, pal que fai'l papel d'Anne Sernet en La Curée (1966). Nes sos primeres películes utilizó'l nome de Tina Marquand.

En estableciéndose en Roma, desenvuelve la so carrera principalmente nel cine italianu, trabayando n'ocasiones a les órdenes de realizadores d'importancia como Bernardo Bertolucci, Mauro Bolognini, Luigi Comencini, Valentino Orsini, Alberto Lattuada o'l francés Roger Vadim. En Scusi, lei è favorevole o contrariu? interpretó a una de les amantes d'Alberto Sordi. En L'home, l'arguyu y la vengación (L'uomo, l'orgoglio, la vendetta, 1968), adautación de la hestoria de Carmen de Prosper Mérimée a un ambiente Western, compartió cartelera con Franco Nero y Klaus Kinski. La película rodar en tierres españoles, concretamente n'Almería.[4] Tamién intervieno nel Western americanu Texas, protagonizáu pol actor francés Alain Delon, nel papel d'una doncella india.

Polo xeneral, los sos papeles tuvieron una fuerte carga sexual, intervieno nun ésitu del cine eróticu a la italiana como Malicia, de Salvatore Samperi[5] y en dos de les adautaciones al cine de l'autobiografía del escritor y aventureru del sieglu XVIII Giacomo Casanova. En Infanzia, vocazione y prime esperienze di Giacomo Casanova, veneziano (1969) de Luigi Comencini yera una de les conquistes del aventureru venecianu, en cuantes qu'en Casanova (Il Casanova, 1976) de Federico Fellini interpretó a Henriette, una moza que va faer perder la cabeza a Giacomo Casanova.[6][7] El conocíu erotómano Tintu Brass, pal qu'interpretó'l papel de la Sra. Wallenberg en Salón Kitty, diría que yera una de les más belles muyeres nel mundu.

Aumont interpretó'l papel d'adúltera en Il messia (1975), película que cerró la filmografía del padre del neorrealismu, Roberto Rossellini. Tamién figuró na repartu de Nina, igualmente l'últimu títulu d'otru direutor míticu como Vincente Minnelli.

A partir de la década de 1980 foi espaciando daqué más los sos trabayos, y apaeció en delles producciones pa televisión, anque ensin llegar a frecuentar demasiao este mediu. La so carrera enllargar hasta 2000, nel qu'apaeció na miniserie televisiva Victoire, ou la douleur des femmes y na película La mécanique des femmes.[8][9]

Vida personal editar

Aumont casóse en 1963, a la edá de 16 años, col actor y realizador francés Christian Marquand, utilizando hasta 1967 el nome de Tina Marquand. En dixebrándose de Marquand, volvió a encontar la felicidá al llau de Frédéric Pardo, col que s'estableció en Roma, Italia. N'Italia sería detenida por tenencia y consumu d'estupefacientes.

En 1971, Tina Aumont apaez como una de les firmantes del conocíu como Manifiestu de les 343. Este, tamién conocíu vulgarmente como Manifiestu de les 343 porcozones (en francés, Manifeste des 343 salopes) foi una declaración publicada'l 5 d'abril de 1971 nel númberu 334 de la revista francesa Le Nouvel Observateur, como un sofitu d'un numberosu grupu de personalidaes públiques a la despenalización del albuertu. Les 343 muyeres que suscribieron el manifiestu afirmaben albortar y que, consiguientemente, esponer a un procesu penal que podíen llegar hasta l'ingresu en prisión. El manifiestu, escurríu por Jean Moreau, redactor de la publicación,[10] y que la so redaición final correspondió a Simone de Beauvoir, empezaba asina:

«Un millón de muyeres albuerten cada añu en Francia.
Elles facer en condiciones peligroses por cuenta de la clandestinidá a la que son condergaes cuando esta operación, practicada so control médicu, ye una de les más simples.
Sumir nel silenciu a estos millones de muyeres.
Yo declaro que soi una d'elles. Declaro albortar.
Al igual que reclamamos el llibre accesu a los medios anticonceutivos, reclamamos l'albuertu llibre[11]

De siguío del manifiestu asocedíen les 343 firmes. Ente elles, xunto a la de Tina Aumont, destacaben les de personalidaes tales como Brigitte Auber, Stéphane Audran, Colette Audry, Hélène de Beauvoir, la mesma redactora, Simone de Beauvoir, Christine Delphy, Catherine Deneuve, Dominique Desanti, Marguerite Dures, Françoise d'Eaubonne, Françoise Fabian, Bernadette Lafont, Jeanne Moreau, Bulli Ogier, Marie Pillet (madre de l'actriz Julie Delpy), Gisèle Halimi, Marie-France Pisier, Micheline Presle, Marthe Robert, Françoise Sagan, Delphine Seyrig, Alexandra Stewart, Nadine Trintignant, Agnès Varda, Marina Vlady o Monique Wittig.

La denominación vulgar del manifiestu correspuende a un selmanariu satíricu, Charlie Hebdo que publicó un dibuxu que criticaba a los políticos varones cola frase Qui a engrossé les 343 salopes du manifeste sur l'avortement? (¿Quién dexó preñaes a les 343 porcozones del manifiestu sobre l'albuertu?). El manifiestu supunxo unu de los exemplos más conocíos de desobediencia civil en Francia, inspirando en 1973 un manifiestu de 331 médicos en favor de la llibertá p'albortar y contribuyendo a la ratificación de la llei Veil (1975), que despenalizaba la interrupción voluntaria del embaranzu mientres los diez primeres selmanes de xestación.

Tina mantuvó dalguna rellación col país de la so madre, María Montez, visitando la República Dominicana a instancies de Jean Luis Jorge. Aumont visitó a familiares en Barahona, y foi agasayada pol entós presidente dominicanu, Dr. Joaquín Balaguer, con un apartamentu pa facilitar les sos visites al país. Según atestigua la periodista Magda Florencio, Tina Aumont llegaría a vivir dellos años na zona del faru a Colón. Pela contra, el críticu de arte Arturo Rodríguez afirma que les visites de l'actriz al país fueron solu p'actos bien puntuales; según Rodríguez, Tina asistiría a una esposición sobre la so madre nel muséu d'arte moderno; dempués volvería pa recibir un premiu Casandra, nun homenaxe que Jean Luis Jorge preparó a María Montez. Ella salió a escena, acompañada de Jean Luis Jorge y espresó n'español -idioma que nun conocía- "¡Viva la República Dominicana!" "¡Vivo María Montez!", una vegada que recibió una reconocencia nos Premios Casandra, asegura Arturo Rodríguez.[12]

Nos sos últimos años Tina Aumont moró en Francia, concretamente nel departamentu de Pirineos Orientales, xunto a la frontera española.

Fallecimientu editar

Tina Aumont finó'l 28 d'ochobre de 2006 en Port-Vendres, por cuenta d'una embolia pulmonar, a la edá de 60 años. Los sos restos reposen nel Campusantu de Montparnasse, París, na mesma balta que los de la so madre.[13][14][15][16]

Filmografía parcial editar

  • Modesty Blaise, la bellissima che uccide, de Joseph Losey (1966), como Tina Marquand.
  • La Curée/La calda preda (1966), como Tina Marquand.
  • Texas (Texas Across the River), de Michael Gordon (1966).
  • Scusi, lei è favorevole o contrariu? (1966), como Tina Marquand.
  • Troppo per vivere... pocu per morire (1967), como Tina Marquand.
  • Satyricon, de Gian Luigi Polidoro (1968).
  • L'uomo, l'orgoglio, la vendetta, de Luigi Bazzoni (1968).
  • Partner, de Bernardo Bertolucci (1968).
  • Infanzia, vocazione y prime esperienze di Giacomo Casanova, veneziano, de Luigi Comencini (1969).
  • Come ti chiami, amore mio? (1969).
  • Metello, de Mauro Bolognini (1970).
  • L'urlo, de Tintu Brass (1970).
  • Corbari, de Valentino Orsini (1970).
  • El sarxentu Klems (Il sergente Klems), de Sergio Grieco (1971).
  • Racconti proibiti... di niente vestiti (1972).
  • Blanco, colloráu y... (Bianco, rosso y...), d'Alberto Lattuada (1972).
  • Arcana, de Giulio Questi (1972).
  • Malicia (Malizia), de Salvatore Samperi (1973).
  • Blu gang vissero per sempre felici y ammazzati (1973).
  • Torso (I corpi presentano tracce di violenza carnale), de Sergio Martino (1973).
  • Storia de fratelli y de cortelli (1974)).
  • Divina criatura (Divina creatura) (1975).
  • Il messia, de Roberto Rossellini (1975).
  • Giovannino (1976)
  • Cadaveri eccellenti (1976)
  • Salón Kitty (Salon Kitty), de Tintu Brass (1976).
  • Patto con il diavolo (1976).
  • Nina, de Vincente Minnelli (1976).
  • Casanova (Il Casanova di Federico Fellini), de Federico Fellini (1976).
  • Emmenez-moi au Ritz (1977) (película pa TV).
  • Un cuore semplice (1977)
  • Holocaust parte seconda: i ricordi, i deliri, la vendetta (1980).
  • La bande du Rex (1980)
  • Les enquêtes du commissaire Maigret, episodiu Le voleur de Maigret (1982) (serie de televisión).
  • Rebelote (1983)
  • Les frères Pétard (1986)
  • Le marquis de Slime (1997)
  • Les deux orphelines vampires (1997)

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 URL de la referencia: https://deces.matchid.io/id/a0p-gIymNyWX.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: Internet Movie Database. Identificador IMDb: nm0042106. Data de consulta: 13 agostu 2015. Llingua de la obra o nome: inglés.
  3. Quiñones, Alfonso. Tina Aumont sí viaxó a República Dominicana DiarioLibre.com http://www.diariolibre.com/noticias/2008/12/19/i182129_index.html
  4. http://www.IMDb.it/title/tt0062424/ (n'italianu)
  5. Lenne, Gérard. Erotismu y cine. Alcoexport p. 200
  6. http://www.IMDb.es/title/tt0074291/ (n'español)
  7. http://www.IMDb.it/title/tt0074291/ (n'italianu)
  8. http://french.imdb.com/name/nm0042106/ (en francés)
  9. http://www.IMDb.it/name/nm0042106/ (n'italianu)
  10. Le Nouvel Observateur, nº 2160, 30 de marzu de 2006, http://hebdo.nouvelobs.com/hebdo/parution/p2160/articles/a299790.html L'histoire secrète du «Manifeste des 343 salopes», de Sophie des Deserts.
  11. Testu orixinal en francés:
    «Un million de femmes se font avorter chaque année en France.
    Elles Le font dans des conditions dangereuses en raison de la clandestinité à laquelle elles sont condamnées, alors que cette opération, pratiquée sous contrôle médical, est des plus simples.
    On fait Le silence sur ces millions de femmes.
    Je déclare que je suis l'une d'elles. Je déclare avoir avorté.
    De même que nous réclamons llíbrelu accès aux moyens anticonceptionnels, nous réclamons l'avortement llibre
  12. Quiñones, Alfonso. Tina Aumont sí viaxó a República Dominicana. Visitó a familiares en Barahona y el presidente Balaguer regaló-y un apartamentu DiarioLibre.com http://www.diariolibre.com/noticias/2008/12/19/i182129_index.html
  13. http://www.findagrave.com/cgi-bin/fg.cgi?page=gr&GRid=16473892
  14. http://www.landrucimetieres.fr/spip/spip.php?article724 Tina Aumont, de Cimetières de France et d'ailleurs (en francés)
  15. http://www.liberation.fr/culture/010164846-tina-aumont-nuit-sans-etoile Tina Aumont, nuit sans étoile, necrolóxica en Libération por Philippe Azoury (30 d'ochobre de 2006) (en francés)
  16. http://www.20minutes.fr/recherche.php?cx=partner-pub-8677751285688866%3Ak5q9x1fegyc&cof=FORID%3A9&ie=ISO-8859-1&oe=ISO-8859-1&hl=fr&_client=&_forid=&_channel=&q=Christina+Aumont&engine=20%27&engine=Google Necrolóxica en 20minutes (en francés)

Bibliografía editar

  • Lenne, Gérard. Erotismu y cine. La Musardine, París, 1998. Edición española de Alcoexport

Enllaces esternos editar