Tolmomyias sulphurescens

especie de páxaru

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.

Tolmomyias sulphurescens
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Passeriformes
Familia: Tyrannidae
Xéneru: Tolmomyias
Especie: T. sulphurescens
(Spix, 1825)
Distribución
Sinonimia
Platyrhynchus sulphurescens
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Tolmomyias sulphurescens ye una especie d'ave paseriforme de la familia Tyrannidae que s'atopa n'Arxentina, Belize, Bolivia, Brasil, Colombia, Costa Rica, Ecuador, El Salvador, Guatemala, Guayana francesa, Guyana, Hondures, Méxicu, Nicaragua, Panamá, Paraguái, Perú, Surinam, Trinidá y Tobagu y Venezuela.[1]

Hábitat editar

Vive nel nivel mediu del interior del monte y dacuando nes manches de vexetación riberana nuna zona ensin hinchentes[2] ya islles fluviales,[3] per debaxo de los 2.000 m d'altitú.[4]

Descripción editar

El picoplano sulfurosu mide de 12,5[5] a 14,2 cm de llargor y pesa alredor de 15,2 g.[3] El plumaxe del so envés ye verde oliva; el pileu abuxáu; el banduyu amarellentáu; y presenta filetes amarellentaos en coberteras. El so quexal ye rosada.[6]

Alimentación editar

Aliméntase d'inseutos que busca ente la xamasca o atrapa en vuelu.[2]

Reproducción editar

Constrúi'l so nial con fibres negres del fungu Marasmius, ésti tien forma globular con entrada llateral a manera de túnel escontra baxo, na punta de dalguna cañes delgada de la parte baxa o midía d'un árbol del monte. La fema pon 2 o 3 güevos nuna cámara asitiada na parte cimera del nial, enriba de la entrada. La incubación dura 17 a 19 díes; xeneralmente ye la fema la que guara los güevos, pero por momentos ye substituida pol machu. Los pitucos abandonen el nial 22 a 24 díes de nacer.[2]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 BirdLife International (2009) Tolmomyias sulphurescens; Llista Colorada d'especies amenaciaes de la UICN, versión 2011.2. Consultáu'l 22 de payares de 2011.
  2. 2,0 2,1 2,2 Bicu-chatu-de-orelha-preta; WikiAves.
  3. 3,0 3,1 Hilty, Steven L. (2003) Birds of Venezuela 598, pl.45. Princeton University Press.
  4. Ridgely, Robert S. & Guy Tudor (2009) Field Guide to the Songbirds of South America: The Passerines 441, pl.50(1). University of Texas Press.
  5. Schulenberg, Thomas S. (2010) Birds of Peru: 438. Princeton University Press.
  6. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes AP