Tour de Francia 1905

El Tour de Francia 1905 foi la tercer edición del Tour de Francia y celebróse ente'l 9 y el 30 de xunetu de 1905 y foi entamáu pol diariu L'Auto . Dempués de les descalificaciones qu'hubo na edición del 1904 nesta edición modificáronse les regles, la más importante de les cualos yera que la clasificación xeneral nun se fadría por tiempu sinón por puntos. Mientres esta carrera xubiéronse los primeros grandes puertos de monte. René Pottier foi'l primeru en coronar el primer gran puertu, el coll del Ballon d'Alsace.[1] Por cuenta de dalgunos de los cambeos nes regles, el Tour de Francia 1905 patín menos trampes y sabotaxes qu'ediciones anteriores, anque nun fueron esaniciaes por completu. La carrera foi ganada por Louis Trousselier, que tamién ganó cuatro de los once etapes.

Tour de Francia 1905
Detalles
Carrera3. Tour de Francia
Etapes11
Dates9 – 30 de xunetu de 1905
Distancia total2994 km
PaísFRA Francia
Llugar d'entamuParís
Llugar de llegadaParís
Ciclistes participantes60
Ciclistes acabaos24
Velocidá media27,5 km/h
Clasificación final
GanadorFRA Louis Trousselier (Peugeot-Wolber)
SegunduFRA Hippolyte Aucouturier (Peugeot-Wolber)
TerceruFRA Jean-Baptiste Dortignacq (Elvish)
◀19041906▶
Documentación

Cambeos respeuto al Tour de Francia de 1904 editar

Al terminar el Tour de Francia de 1904 numberosos ciclistes fueron descalificaos, ente ellos los cuatro primeros clasificaos de la clasificación xeneral: Maurice Garin, Lucien Pothier, César Garin y Hippolyte Aucouturier. Mauricio Garin foi sancionáu primeramente con dos años de suspensión pa correr y Pothier pa tola vida, polo que nun podíen tomar parte nel Tour de Francia de 1905. D'estos cuatro ciclistes namái Aucouturier, que fuera "amonestado", podía correr el Tour 1905.[2] Estos ciclistes fueron descalificaos pola Union Vélocipédique Française sobre la base d'acusaciones por fraude en momentos nel que nun había oficiales de carrera controlando. Nel Tour de 1904 yera bien difícil poder reparar los ciclistes de forma siguida, una y bones una parte importante de la carrera apostar de nueche y el llargor de les etapes faía difícil tener funcionarios partíos perdayures.

Por cuenta de estes descalificaciones el Tour de Francia tuvo en peligru de nun celebrase más y na edición de 1905 produciéronse numberosos cambeos na carrera pa faela más bono de controlar:[3]

  • Les etapes encurtiáronse por que nun se tuviera que correr mientres la nueche.
  • Amontóse'l númberu d'etapes hasta 11, casi'l doble que l'añu anterior.
  • El ganador yera determináu por puntos, non por tiempu.[4]

El primer ciclista en cruciar la llinia de meta recibía 1 puntu. Los otros ciclistes recibíen un puntu más que'l ciclista que cruciaba la llinia de llegada per delantre d'él, más un puntu adicional per cada cinco minutos ente ellos, con un máximu de diez puntos por esti conceutu. D'esta manera un ciclista nun podía consiguir más de 11 puntos que'l ciclista que cruciara la llinia de meta per delantre d'él.[5]

Un exemplu de puntuación siguiendo estos baremos aplicaos na primer etapa pudo vese nesta tabla:

Resultaos de la Primer etapa[6]
Ciclista Tiempu Estrema respectu
el ciclista precedente
Puntos extros Puntos
Louis Trousselier 11h 25' 1 1
Jean-Baptiste Dortignacq + 3' 3' 1 2
René Pottier + 4' 1' 1 3
Hippolyte Aucouturier + 26' 22' 5 8
Henri Cornet + 26' 0' 1 9
Augustin Ringeval + 1h 40' 74' 11 20
Emile Georget + 2h 40' 60' 11 31

L'otru cambéu importante foi la introducción de los puertos de monte. Unu de los ayudantes de Desgrange, Alphonse Steiner, llevar de viaxe a Desgrange escontra'l Coll Bayard (1.246 metros) y el Ballon d'Alsace (1.178 metros), que teníen un desnivel mediu del 5,2% y máximes d'un 10%, pa intentar convencer a Desgrange d'emplegar aquelles xubíes pa la carrera. Desgrange aceptó, diciendo que Steiner sería'l responsable si los montes yeren demasiáu difíciles de xubir.[7] Nos dos ediciones anteriores el puntu más altu de la carrera fuera'l Col de la République, asitiáu a 1.145 metros, pero con unos desniveles muncho más nidios.

Había dos categoríes de ciclistes, los coureurs de vitesse y los coureurs sur machines poinçonnées. A los ciclistes de la primer categoría dexábase-yos camudar les bicicletes, lo que podía ser una ventaya nos montes, onde podríen utilizar una bicicleta con marches más curties. Los ciclistes de la segunda categoría teníen d'emplegar la mesma bicicleta mientres tola carrera, y p'asegurase fueron toes marcaes.

Participantes editar

Antes del empiezu de la carrera 78 ciclistes inscribiérense pa tomar parte. Finalmente dieciocho d'estos nun empecipió la carrera, polo que fueron 60 los ciclistes qu'empecipiaron el tercer Tour de Francia. Ente los participantes taba'l vencedor de la primer edición, Henri Cornet, y futuros vencedores como René Pottier y Lucien Petit-Breton. Los ciclistes nun diben arrexuntaos por equipos, pero la mayoría d'ellos corríen so un patrocinador individual. Solos Catteau y Lootens yeren belgues, el restu yeren franceses. Nos díes previos al entamu del Tour Wattelier, Trousselier, Pottier y Augereau fueron consideraos los principales favoritos a la victoria final.[8]

Desenvolvimientu de la carrera editar

A pesar de los cambeos producíos nes regles, anque hai espectadores descontentos. Mientres la primer etapa tolos corredores, sacante Jean-Baptiste Dortignacq sufrieron pinchaes por culpa de 125 kg de claves distribuyíos a lo llargo de la carretera. La primer etapa foi ganada por Louis Trousselier. Naquel periodu Trousselier taba sirviendo nel exércitu francés, y tuvo que solicitar un permisu escepcional a la so cabeza pa poder competir nel Tour de Francia, pero namái-y foi aceptáu un de 24 hores.[9] Dempués de ganar la primer etapa y liderar la clasificación xeneral, el so permisu allargar hasta'l final del Tour.[10] De los 60 ciclistes que tomaron la salida namái 15 llegaron a la llinia de meta dientro del tiempu previstu,[11] 15 más lo fixeron fora de termino y el restu facer el tren.[12] Desgrange quería dexar a toos estos ciclistes fora de la carrera, pero foi convencíu polos ciclistes pa nun faelo, y dexó a tolos ciclistes que siguieren a otru día con 75 puntos.

 
René Pottier, el primer ciclista en xubir un puertu de monte del Tour de Francia.

Na segunda etapa llegó'l primer puertu de monte de la historia del Tour, el Ballon d'Alsacia. Cuatro ciclistes fueron los escaladores más rápidos: Trousselier, René Pottier, Cornet y Aucouturier. De los cuatro, Trousselier y Aucouturier fueron los primeres en perder contautu, mientres Cornet se descolgaba nos últimos quilómetros. El pescuezu foi coronáu en primer posición por René Pottier, ensin baxar de la bicicleta, a una velocidá media de 20 km/h. Cornet, que pasó en segunda posición pol visu, tuvo qu'esperar 20 minutos a que llegara la so bicicleta con una marcha más llarga, yá que el so coche de sofitu rompiérase. Darréu Aucouturier coyó Pottier, y dexar tras, presentándose en solitariu a la llegada a Besançon con 11 minutos sobre Pottier, que pasó a liderar la xeneral. Siete ciclistes llegaron fora de control, pero dexóse-yos participar na siguiente etapa.[13]

Na tercer etapa Pottier viose obligáu a abandonar por culpa d'una tendinitis.[14] El líder volvía ser Trousselier, que tamién ganó la etapa.

 
Louis Trousselier, vencedor de la tercer edición del Tour de Francia y cinco etapes.
 
Hippolyte Aucouturier vencedor de dos etapes d'esta edición del Tour de Francia.

Na cuarta etapa superáronse la Cota de Laffrey y el coll Bayard. Julien Maitron pasó en primer posición poles dos dificultaes, pero Aucouturier ganó la etapa. Trousselier acabó en segunda posición, cosa que-y dexó caltener el lideralgu, anque empatáu a puntos con Aucouturier.[15] Na cinquena etapa Trousselier guanyà, i com que Aucouturier va acabar en dotzena posició, Trousselier va ampliar significativament la seva diferència al capdavant de la classificació xeneral.[16]

A la setena etapa, amb final a Bordeus, Trousselier punxa poc després de la sortida. Restar de ciclistes ràpidament el deixen enrere, havent de fer en solitari prop de 200 km. Poc abans d'entrar a Bordeus, Trousselier va agafar els rivals, i fins i tot va aconseguir guanyar l'etapa a l'esprint.[17]

Louis Trousselier caltuvo la so ventaya hasta'l final de la carrera, ganando un total de cinco etapes. Trousselier foi acusáu de poca deportividá, yá que llegó a romper los tinteros d'un puntu de control pa evitar que los sos rivales roblaren. A diferencia del Tour de Francia de 1904 nengún vencedor d'etapa, nin nengunu de los diez primeros de la clasificación xeneral foi descalificáu.

Les etapes editar

Etapa Día Percorríu Quilómetros Vencedor de la etapa Líder de la classificación xeneral
9 de xunetu París - Nancy 340   Louis Trousselier   Louis Trousselier
11 de xunetu Nancy - Besançon 299   Hippolyte Aucouturier   René Pottier
15 de xunetu Besançon - Grenoble 327   Louis Trousselier   Louis Trousselier
16 de xunetu Grenoble - Toulon 348   Hippolyte Aucouturier   Louis Trousselier
18 de xunetu Toulon - Nimes 192   Louis Trousselier   Louis Trousselier
20 de xunetu Nimes - Toulouse 307   Jean-Baptiste Dortignacq   Louis Trousselier
23 de xunetu Toulouse - Burdeos 268   Louis Trousselier   Louis Trousselier
25 de xunetu Burdeos - La Rochelle 257   Hippolyte Aucouturier   Louis Trousselier
27 de xunetu La Rochelle - Rennes 263   Louis Trousselier   Louis Trousselier
10ª 29 de xunetu Rennes - Caen 167   Jean-Baptiste Dortignacq   Louis Trousselier
11ª 30 de xunetu Caen - París 253   Jean-Baptiste Dortignacq   Louis Trousselier

Clasificación editar

Posición Corredores Equipu !Puntos
    Louis Trousselier Peugeot 35
2   Hippolyte Aucouturier Peugeot 61
3   J.B. Dortignacq Saving 64
4   Émile Georget JC Cycles 123
5   Lucien Petit-Breton JC Cycles 155
6   Augustin Ringeval JC Cycles 202
7   Paul Chauvet Griffon 231
8   Philippe Pautrat JC Cycles 248
9   Julien Gabory Peugeot 255
10   Julien Maitron JC Cycles 304

Referencies editar

  1. Amaury Sport Organisation (ed.): «The Tour - Year 1905». Consultáu'l 14 de xunetu de 2013.
  2. Tom James (14 d'agostu de 2003). VeloArchive (ed.): «The Tour is finished ...». Consultáu'l 14 de xunetu de 2013.
  3. Bill McGann. «The Story of the Tour de France» páxs. 14–16. Dog Ear Publishing. Consultáu'l 14 de juliol de 2013.
  4. VeloArchive (ed.): «1905: A new formula is devised» (14 d'agostu de 2003). Consultáu'l 14 de xunetu de 2013.
  5. Memoire du cyclisme (ed.): «3ème Tour de France 1905» (francès). Consultáu'l 14 de xunetu de 2013.
  6. «Cyclisme-Le Tour de France» (francès). Le Petit Parisien páx. 5. Gallica Bibliothèque Numérique (11 de xunetu de 1905). Consultáu'l 14 de xunetu de 2013.
  7. Laget, Serge. «Cols mythiques du Tour de France» (francès). L'Équipe.
  8. «Vélocipedie-Le Tour de France de 1905» (francès). La Croix. Gallica Bibliothèque Numérique (9 de juliol de 1905). Consultáu'l 14 de juliol de 2013.
  9. Tourdefrance.nl (ed.): «1905: Louis Trousselier» (neerlandès) (12 de maig de 2003).
  10. CyclingWebsite (ed.): «Avantu Louis Trousselier». Consultáu'l 14 de xunetu de 2013.
  11. Memoire du cyclisme (ed.): «3ème Tour de France 1905-1ère étape» (francès). Consultáu'l 10 de mayu de 2010.
  12. NieuwsDossier (ed.): «Louis Trousselier wint Tour de France 1905» (neerlandés) (8 de xineru de 2008). Consultáu'l 21 de setiembre de 2009.
  13. Memoire du cyclisme (ed.): «3ème Tour de France 1905-2ème étape» (francès). Consultáu'l 10 de mayu de 2010.
  14. Maze Lorraine. «Convicts of the road». Archiváu dende l'orixinal, el 4 de mayu de 2009. Consultáu'l 3 de mayu de 2009.
  15. Memoire du cyclisme (ed.): «3ème Tour de France 1905 - 4ème étape» (francès). Consultáu'l 10 de mayu de 2010.
  16. Boyce, Barry (2004). Cycling revealed (ed.): «The Restructuring». Consultáu'l 10 de maig de 2010.
  17. Tourdefrance.nl (ed.): «1905: Louis Trousselier veruit de beste» (neerlandès) (19 de març de 2003). Consultáu'l 21 de setiembre de 2009.

Llibros y referencies editar

Enllaces esternos editar