Waltheria americana
Waltheria americana, ye una especie d'arbustu perteneciente a la familia Sterculiaceae. Ye orixinaria d'América, África y sur d'Asia.[1]
Waltheria americana | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
Subreinu: | Tracheobionta | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Subclas: | Dilleniidae | |
Orde: | Malvales | |
Familia: | Sterculiaceae | |
Subfamilia: | Byttnerioideae | |
Tribu: | Hermannieae | |
Xéneru: | Waltheria | |
Especie: |
W. americana L. | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Dellos autores considérenla un sinónimu de Waltheria indica
Descripción editar
Ye una planta herbal arbustiva. Tien les fueyes grueses, oblongues de 3-6 cm de llargu, con pelos estrellaos. Les flores son sésiles y de color mariellu. El frutu preséntase en diminutes cápsules.[2]
Ecoloxía editar
La planta ye l'alimentu de les polilles Eublemma anachoresis.
Propiedaes editar
Aplícase nel tratamientu de desordes del aparatu dixestivu, principalmente la foria.
Polo xeneral, puede ocupase cualesquier parte de la planta alministrada per vía oral, sacante en casos de firíes o úzares na piel, nes qu'aplícase en forma de llavadures. Ye asina, que la planta entera encamiéntase pa detener la foria. El raigañu úsase escontra la disentería, y pa tratar la fartura que s'anicia pola inxestión d'alimentos descompuestos, y que provoca dolor d'estómadu, foria bien fuerte y calentura. El remediu consiste en tresnar un té col raigañu d'esta especie xunto cola de Sida acuta, más estopa de cocoteru (Cocos nucifera), canelar (Cinnamomum zeylanicum), corteya de pinzán (Pithecellobium duce) y de guazima (Guazuma ulmifolia), el té dase delles vegaes al día. Entemecida col raigañu d'estamasuchil (Tecoma stans), en cocimientu y amestando cenices de pajoso (escrementu secu del ganáu), tómase cuando hai ”recrudecimientu del estómagu”.
- Hestoria
A finales del sieglu XVIII, Vicente Cervantes menta: les fueyes son anodines, emolientes madurantes y escuédigues.
Más información atópase hasta'l sieglu XX, cuando Maximino Martínez repórtala como: antidiarreicu, antipiréticu, depurativu, pa les dermatosis y pa les firíes.
- Química
De les cañes de W. indica aislláronse los flavonoides gossipetín, herbacetín y les sos beta-glucorónidos, camferol y la beta-galactósidu y el éster glucosídicu de vitexín; el compuestu fenílicu: acedu cafeicu y los alcaloides peptídicos adonetines X, Y y Z.[3]
Taxonomía editar
Waltheria americana describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Auctarium ad Synopsim Methodicam Stirpium Horti Reg. Taurinensis, 15, 1773.[4]
Nome común editar
En medicina tradicional mexicana: Tapacola, escobillo blanco, hierba blanca, hierba del ángel, hierba del cáncer, hierba del pasmo, hierba del soldado, lavaplato, malva de monte, manrubio, saca manteca, tapaculo, tapanalgas, yerba del tapaculo;[3]
Ver tamién editar
Referencies editar
- ↑ http://data.gbif.org/species/13741327
- ↑ http://www.arboretum.ufm.edu/plantas/catalogo.asp?id=165<r=m&campo=nombrecomun
- ↑ 3,0 3,1 En Medicina tradicional mexicana
- ↑ 4,0 4,1 «Waltheria americana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 30 d'avientu de 2013.
Bibliografía editar
- Baillon, H. 1882-1894. Liste de plantes de Madagascar. Bull. Mens. Soc. Linn. Paris 1: 330–1199 (sporadic pagination). View in Biodiversity Heritage Library
- Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Listados Floríst. México 4: i–v, 1–246.
- Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
- Hochreutiner, B. P. G. 1908. Sertum madagascariense. Etude systematique de deux collections de plantes a Madagascar par M.M. J. Guillot et H. Rusillon. Annuaire Conserv. Jard. Bot. Genève 11/12: 35–135.
- Kearney, T. H., R. H. Peebles & collaborators 1960. Arizona Fl. (ed. 2) 1032 pp.
- Macbride, J. F. 1956. Sterculiaceae, Flora of Peru. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(3A/2): 622–667.
- Peréz, A., M. S. S., A. M. Hanan, F. Chiang & P. Tenorio 2005. Vegetación terrestre. Biodiver. Tabasco 65–110.
- Reyes-García, A. & M. Sousa S. 1997. Depresión central de Chiapas. La Selva baja caducifolia. Listados Floríst. México 17: 1–41.
- Rutenberg, C. 1880-1889. Reliquiae Rutenbergianae. Abh. Naturwiss. Vereine Bremen 7(1): 1-54; 7(2): 198-214; 7(3): 335-365; 9(4): 401-403; 10(3): 369-396.
- Shreve, F. & I. L. Wiggins 1964. Vegetation and Flora of the Sonoran Desert. Veg. Fl. Sonoran Des. 2 vols.
- Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i-xxii, 1-1554. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
- e Sousa S., M. & E. F. Cabrera C. 1983. Flora de Quintana Roo. Listados Floríst. México 2: 1–100.
- Standley, P. C. & J. A. Steyermark 1949. Sterculiaceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - Part VI. Fieldiana, Bot. 24(6): 403–428.
Enllaces esternos editar
Wikispecies tien un artículu sobre Waltheria americana. |