Zuia

(Redirixío dende Zuya)

Zuia ye un conceyu de la provincia d'Álava, País Vascu (España). Ye'l conceyu que, históricamente, dio nome a la Cuadriella y, arriendes d'ello, Murguía, la so capital, tamién exerz de cabeza alministrativa d'esta entidá. Con 123 km² ye'l conceyu más grande de la Cuadriella.

Zuia
Alministración
País España
AutonomíaIkurrina País Vascu
Provincia Álava
Comarca Cuadrilla de Gorbeialdea (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Zuya (es) Traducir Unai Gutierrez Urquiza
Nome oficial Zuia (eu)[1]
Códigu postal 01130
Xeografía
Coordenaes 42°58′55″N 2°49′57″W / 42.9819°N 2.8325°O / 42.9819; -2.8325
Zuia alcuéntrase n'España
Zuia
Zuia
Zuia (España)
Superficie 122.49 km²
Altitú 613 m
Llenda con Urkabustaiz, Amurrio, Cigoitia, Vitoria, Kuartango, Orozko y Zeanuri
Demografía
Población 2343 hab. (2023)
- 1190 homes (2019)

- 1112 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Cuadrilla de Gorbeialdea (es) Traducir
0.7% de Álava
0.11% de País Vascu
0% de España
Densidá 19,13 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
zuia.com
Cambiar los datos en Wikidata

Etimoloxía editar

El so nome deriva de Zuhivarrutia y Zuivarrutia, nomes colos qu'en 1179 y 1229 conocer a la capital de Zuia, Murguía. En 1257 recoyíase como Çuibarrutia, en 1338 Zuibarrutia, y en 1417, na confirmación de les Ordenances d'Álava, nómase-y Zuibarrutia.[2]

Redolada natural editar

 
Paisaxe de Zuia, cola Peña d'Oru al fondu

Nes sos llendes allúgase gran parte del macizu de Gorbea, que les sos visos más importantes son: Gorbea (1482 m.), Nafarkorta (1017 m.), Burbona (932 m.), Berretín (1226 m.). Equí nacen los ríos Bagues, Larreakorta, Ugalde..., que, nel so fluyir (direición N-S), llabraron serrapatoses cuenques que conflúin no fondero del valle de Zuia, en redol al ríu Bayes.

Anque parte de la vexetación orixinal de Gorbea foi valtada (güei ocupada por uzes y pinares), entá se caltienen magníficos fayedales en Berretín (Larreakorta), Arlobi y Ilunbe; un estensu marojal nel ribayu del ríu Ugalde (Aldamiz, Arazo, sureste de Berretín...); y una franxa d'aliseda na ribera de la Bagues. Pero, ensin dulda, l'enclave meyor calteníu ye'l fayedal d'Altube que, na parte de Zuia, desenvolvióse en redol a los ribayos que baxen dende Burbona: el del Bortal/Errekandi y el de Katxandiano.

Na zona de valle de Zuia, caltiénense estraordinaries carbayeres xunto al Bayes (en Vitoriano, Amézaga de Zuia, hasta Luquiano y Guillerna en Basubitxi y San Fausto), distribuyíos a manera de castros ente grandes árees de pradería qu'ocupen tol valle de Zuia.

Les Peñes d'Oru (896 m.) y Ganalto (sierra de Badaya, 900 m.), cierren el valle de Zuia, acoveciendo nes sos fasteres formoses manches de fayedal y carbayera. Estos enclaves ufierten belles panorámiques, sobremanera Oru, llugar de gran interés botánicu, xeolóxicu (castru caliar nel área diapírica de Murguía), artísticu (Santuariu d'Oru) y lúdicu yá que nos sos cortaos aníciase una escuela d'esguilada.

Economía editar

 
Panorámica d'Amézaga de Zuia, unu de los nucleos rurales del conceyu

Al igual que nel restu de la contorna, la ganadería y la silvicultura, fueron les actividaes económiques por excelencia de la zona. A pesar de ser un sector anguaño pocu representativu, entá se caltienen importantes esplotaciones d'ovín y vacunu, en dalguna de les cualos ellabórase quesu d'Idiazábal (Sarría y Markina). Creciente importancia ta teniendo'l sector apícola, cola producción de miel y derivaos, que se promocionen dende'l Muséu del Miel de Murguía.

El sector industrial allugar nos polígonos industriales de Murguía y d'Islarra (al pie de l'Autopista AP-68), con una superficie de más de 100.000 m² de suelu industrial.

Los servicios constitúin, ensin dulda, el sector más representativu de Zuia. L'aumentu del turismu y de les actividaes deportivu-recreatives en contautu cola naturaleza, impulsaron esti sector nun conceyu de gran tradición turística. Murguía convirtióse nun centru de servicios que'l so ámbitu d'influencia va más allá de les sos llendes municipales. Asina, acueye numberosos comercios, chigres, restoranes, hoteles, polideportivu, servicios téunicos, oficina de turismu, etc.

Agora bien, otros nucleos del valle tamién acueyen esti tipu de servicios: agroturismos (Marquina y Sarría), chigres-restoranes (Amézaga, Vitoriano (Tabierna Izarra) y Sarría), Club de Golf de Zuia en Altube, Árees de serviciu na autopista (restorán y hotel en Altube), etc.

Demografía editar

Tien una población de 2316 habitantes en 2017.[3]

Gráfica d'evolución demográfica de Zuia ente 1900 y 2017
Fonte Institutu Nacional d'Estadística d'España - Ellaboración gráfica por Wikipedia

Arquiteutura rural y cases-torre editar

 
Palaciu d'Iturrate, en Sarría

El conceyu de Zuia ufierta na mayoría de les sos poblaciones escelentes edificaciones que respuenden al prototipu de caserío vascu, con distintos elementos que los definen como auténtiques unidaes de producción familiar, magar munchos d'ellos anguaño nun s'utilicen: el fornu, la cabaña, el silu, etc.

Dalgunos d'estos caseríos nel pasáu fueron el trubiecu de llinaxes tan conocíos como los Zárate o Aguirre, que nos remonten a les dómines altomedieval y moderna, periodos de fuertes enfrentamientos ente families, polo qu'estes cases disponíen d'elementos de defensa, güei práuticamente sumíos: destaquen les cases de L'Atopada, Caserío Sagasti en Marquina y la torre de los Aguirre en Vitoriano.

Llocalidaes editar

El conceyu de Zuia ta formáu por 11 conceyos y 2 pueblos que nun lo son:

 
Ilesia de San Andrés, en Amézaga de Zuia
 
Conceyu de Zuia, en Murguía

Los dos pueblos que nun formen conceyu son:

Eleiciones municipales editar

  • Alcalde: D. Unai Gutiérrez Urkiza (Bildu)
Eleiciones municipales en Zuia
Partíu políticu 2015[4] 2011[5] 2007[6] 2003[7] 1999[8] 1995[9]
Votos % Conceyales Votos % Conceyales Votos % Conceyales Votos % Conceyales Votos % Conceyales Votos % Conceyales
Euskal Herria Bildu (EH Bildu) / Bildu 33,52 4 27,21 4 - - - - - - - -
Partíu Nacionalista Vascu (EAJ-PNV) 28,67 3 23,83 3 33,57 5 60,48 6 31,88 3 40,37 4
Zuia Batzein Gaita - Zuia Xúnenos (ZBG-ZNU) 23,59 3 23,51 3 25,51 1 - - - - - -
Partíu Popular (PP) 7,42 1 10,95 1 11,96 1 23,33 2 22,74 2 24,31 2
Partíu Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE) 4,61 0 5,96 0 9,21 1 9,42 1 4,66 0 - -
Aralar - - 5,96 0 5,93 0 - - - - - -
Eusko Alkartasuna (EA) - - - - 11.78 1 - - 9,23 1 4,84 0
Unidá Alavesa (UA) - - - - - - 1,05 0 2,92 0 11,88 1
Ezker Batua-Berdeak (EB-B) - - - - - - 3,35 0 - - - -
Euskal Herritarrok (EH) - - - - - - - - 26,43 3 - -
Herri Batasuna (HB) - - - - - - - - - - 16,61 2

Personaxes conocíos editar

 
Mikel Landa Meana

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Álava pueblo a pueblo - Diputación Foral d'Álava. Páx. 171
  3. «Población del Padrón Continuu por Unidá Poblacional en 2017». Consultáu'l 27 de febreru de 2018.
  4. ara.cat (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Zuia 2015». Consultáu'l 30 de xunetu de 2015.
  5. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Zuia 2011». Consultáu'l 30 de xunetu de 2015.
  6. El País (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Zuia 2007». Consultáu'l 30 de xunetu de 2015.
  7. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Zuia 2003». Consultáu'l 30 de xunetu de 2015.
  8. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Zuia 1999». Consultáu'l 30 de xunetu de 2015.
  9. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Zuia 1995». Consultáu'l 30 de xunetu de 2015.

Ver tamién editar

Enllaces esternos editar