Abigail May Alcott Nieriker

Abigail May Alcott Nieriker (26 de xunetu de 1840Concord – 29 d'avientu de 1879París) foi una pintora d'Estaos Xuníos y la hermana más nueva de Louisa May Alcott. Abigail foi la base pal calter de Amy (un anagrama de May) na novela de la so hermana, la semiautobiografía Muyerines (1868). Foi bautizada pol nome de la so madre, Abigail May, y primero llamar Abba, depués Abby, y finalmente May, adoptándolo como apellíu en payares de 1863 cuando tenía ventitrés años.

Abigail May Alcott Nieriker
Vida
Nacimientu Concord[1]26 de xunetu de 1840[1]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Residencia Concord
Fruitlands (en) Traducir
Concord
Boston
Walpole (es) Traducir
Orchard House (en) Traducir
Europa
Europa
Muerte París[2]29 d'avientu de 1879[3] (39 años)
Sepultura Cimetière de Montrouge (en) Traducir[2]
Causa de la muerte muerte materna (es) Traducir[4]
Familia
Padre Amos Bronson Alcott
Madre Abby May
Casada con Ernest Nieriker (1878 – m. 1879)[5]
Fíos/es
Hermanos/es
Estudios
Estudios Academia Julian (es) Traducir
Llingües falaes inglés
Oficiu ilustradora botánica, pintora, escritora, copistaartista
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

 
May Alcott Nieriker, Casa de la Güerta, acuarela de Alcott amosando la casa familiar; antes de 1879
El so temperamentu yera elásticu, susceptible. Tenía una viva fantasía, un entendimientu claru... La independencia yera una traza marcada... Ella sostenía la so fortuna nes sos manes y el fracasu yera una pallabra desconocida nel so vocabulariu d'esfuerzu.
—Amos Bronson Alcott, el so padre.[7]
 
"Pero yá yera demasiáu tarde; La puerta batiente abrióse, y Beth corrió direutamente a los brazos del so padre". Ilustración de Muyerines, publicada por Roberts Bros., 1868
 
May Alcott Nieriker, Abadía de Westminster, acuarela, 1879
 
May Alcott Nieriker, La Négresse, 1879. Exhibíu nel Salon de París, 1879
 
May Alcott Nieriker, Tableru Floral, oleu en tela nel cuartu de Louisa, na Casa Orchard, 1879

Abigail nació en 1840 en Concord, Massachusetts, yera la más nueva de los cuatro fíes nacíes d'Amos Bronson Alcott.[8][9]

La so hermana yera la novelista Louisa May Alcott, quién sofitó los sos estudios n'Europa y con quien tuvo una rellación cariñosa, a pesar de que Louisa yera celosa.[10]

Artista dende bien nuevu, foi amás la inspiración pa la figura de Amy, una de les hermanes en Muyerines, quién foi descrita como sigue: "ella nunca foi tan feliz como cuando copiaba flores, diseñaba hada, o ilustraba hestories con especímenes raros d'arte."[11]

Educación pública editar

Estudió maxisteriu na Escuela Bowdoin, Boston, un centru escolar públicu, dende xineru de 1853.[10] Tomando'l relevu de Louisa en 1861, Abigail enseñó na primera Guardería fundada por Elizabeth Palmer Peabody per un mes antes de tornar al so propiu trabayu. A principios d'avientu de 1860, topar en Syracuse, Nueva York, onde enseñó una forma temprana de terapia d'arte nel Asilu del Dr. Wilbur (Syracuse Escuela Estatal). Tornó al so llar n'agostu de 1861 o 1862 de mano a enseñar arte na Escuela de Concord empobinada pol amigu del so padre Franklin Benjamin Sanborn.[10][12][13]

Arte editar

Muyeres artistes editar

A midida que surdíen más oportunidaes educatives disponibles nel sieglu XIX, les muyeres artistes estauxunidenses convertir en parte de les empreses profesionales, incluyendo la fundación de les sos propies asociaciones d'arte. Les obres d'arte fechu por muyeres taben consideraes inferiores, y p'ayudar a vencer tales estereotipos les muyeres volviéronse "cada vez más vocales y confiaes" na promoción del propiu trabayu femenín, y asina pasaron a formar parte de la imaxe emerxente de los "educaos, modernos y más llibres".[14] Les artistes entós, "xugaron funciones cruciales en representar a la Muyer Nueva, tantu dibuxando imáxenes del iconu como ejemplificando esti tipu emerxente al traviés de les sos propies vides."[14]

Educación editar

Dende 1859, Alcott estudió arte na Escuela del Muséu de Belles artes en Boston. May Alcott visitó París, estudiando na Académie Julian en 1870 y exhibió obres en dambes ciudaes, según n'otros llugares n'EE.XX. y en Londres.[15][16] Pintó principalmente flores, anque tamién fixo copies escelentes de William Turner. Estudió anatomía artística con William Rimmer en Boston, y tamién con William Morris Hunt, Krug, Vautier y Müller ente otros.[17] Enseñó arte a un mozu Daniel Chester.[18]

Estudió en París, Londres y Roma mientres trés viaxes europeos en 1870, 1873 y 1877, que fueron posibles polos bonos resultaos económicos productu de la publicación en 1868 de la so hermana Louisa de Muyerines.[19] Viaxó siquier n'unu de los sos viaxes con Alice Bartlett y cola so hermana Louisa.[nb 1] Estudió escultura, esbozos y pintura clásica. N'Europa atopar con muyeres con meyores oportunidaes educatives que n'EE. XX., seya comoquier, les academies d'arte inda nun dexaben a les muyeres pintar modelos desnudos vivos, solo estatues. Por eso, estudió con Krug, quién dirixía y dexaba a dambos alumnaos, masculín y femenín, pintar modelos vivos.[20]

Alcott ilustró la primer edición de Muyerines, con una receición crítica negativa. Eses ilustraciones tempranes facer antes de los sos viaxes y estudios n'Europa. En Muyerines, el personaxe de Amy foi modeláu a partir de Abigail.[21]

Carrera editar

Dempués d'estudiar en París, estremó'l so tiempu ente Boston, Londres y París. Destacaba como copista y como pintora de bodegones, tantu n'oleu como acuareles. El so ésitu como copista de Turner foi tal como p'amenar los aponderamientos del Sr. Ruskin y asegurar l'adopción de parte del so trabayu por que los alumnos copiaren nes escueles de South Kensington en Londres.[9][22]

Publicó Concord Sketches con un prefaciu escritu pola so hermana (Boston, 1869).[23] Dempués d'estudiar n'Europa, foi "una artista cumplida" mientres los años 1870, y los sos trabayos mientres esos tiempos amosaron una meyora marcada comparando coles sos ilustraciones tempranes pa Muyerines y la representación "peculiar" de Walden Pond en Concord Sketches. Los sos trabayos dempués de los sos estudios europeos y l'esposición a obres d'arte clásicu reflexar en "una mano más segura, un focu más claru, y una visión más ancha del mundu".

Abigail creó un plan y fornió un estudiu en 1875 pa un centru d'arte en Concord onde sofitar y promover a artistes emerxentes.[20]

Vivía en Londres y estudiaba arte de paisaxe cuando conoció a Ernest Nieriker. Casáronse'l 22 de marzu de 1878, en Londres. El matrimoniu, d'acordies colos autores Eiselein y Phillips, asocedió a pesar de la reluctancia de la so familia. En contraste, Louisa llamó a esi día un "acontecimientu feliz" y describió a Ernest como guapu, cultiváu y un amigu "tienru y esitosu"[24] Abigail tenía 38 años y Ernest Nieriker, de 22 años, yera un comerciante suizu de tabacu y violinista.[25] Ernest sofitaba la carrera artística de Abigail, confortar tres la muerte de la so madre en payares de 1877, y comprometiéronse en febreru de 1878.[26] Tres la so lluna de miel en Le Havre, instalar en Meudon, un suburbiu parisín.[8][9][nb 1]

Partu y muerte editar

El 8 de payares de 1879, Abigail dio a lluz a la so fía Louisa May "Lulu" en París. Y, por entueyos del partu, finó ellí siete selmanes más tarde, el 29 d'avientu de 1879.[nb 3] Pol so deséu, y porque Ernest viaxaba de cutiu por trabayu, la hermana de Abigail, Louisa curió y crio a Lulu hasta la so muerte en 1888.[29] Entós, Lulu de 9 años, foi criada pol so padre, Ernest Nieriker, en Zúrich, Suiza.[19][29][nb 2]

Louisa fixo asitiar una llábana coles sos iniciales na parcela familiar nel Campusantu Sleepy Hollow (Concord, Massachusetts), anque Abigail ta soterrada en París, en Montrouge.[31]

En 2002, una esposición de la so obra y vida, "Lleiciones, bocetos, y los sos suaños: May Alcott como artista", foi la primer esposición importante sobre'l so trabayu.

Publicaciones editar

Studying art abroad, and how to do it cheaply (Estudiando arte nel estranxeru, y cómo faelo baratu), 1879.[32][33]

Notes editar

  1. Louisa May Alcott depicted the couple in the novel, Diana and Persis that she wrote about art in Boston's Bellevue Hotel. Persis was based upon May and August on Ernest.[27] In it, "Alcott sets out to prove Avis in the wrong about a woman's ability to combine art, matrimony, and motherhood."[28]
  2. La so causa de muerte puede nun haber tao rellacionada col partu.[30]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: The Annotated Little Women. Páxina: 633. Editorial: W. W. Norton & Company. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2016. Autor: Louisa May Alcott.
  2. 2,0 2,1 2,2 Afirmao en: Find a Grave. Identificador Find a Grave: 174804962. Llingua de la obra o nome: inglés.
  3. Afirmao en: SNAC. Identificador SNAC Ark: w6m3395j. Apaez como: Abigail May Alcott Nieriker. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  4. Afirmao en: The Annotated Little Women. Páxina: 642. Editorial: W. W. Norton & Company. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2016. Autor: Louisa May Alcott.
  5. Afirmao en: The Annotated Little Women. Páxina: 641. Editorial: W. W. Norton & Company. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2016. Autor: Louisa May Alcott.
  6. Afirmao en: The Biographical Dictionary of America. Tomu: 1. Páxina: 69. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 1906.
  7. Daniel Shealy, ed., Little Women Abroad: The Alcott Sisters' Letters from Europe, 1870-1871. Athens, GA: University of Georgia Press, 2008. p. lxix.
  8. 8,0 8,1 May Alcott Nieriker Louisa May Alcott, Orchard House Museum.
  9. 9,0 9,1 9,2 This article incorporates text from a publication now in the public domain: Plantía:Cite Appletons'
  10. 10,0 10,1 10,2 Louisa May Alcott.
  11. Caroline Ticknor.
  12. Louisa May Alcott (1997). The Journals of Louisa May Alcott. University of Georgia Press, páx. xx. ISBN 978-0-8203-1950-6.
  13. Madeleine B. Stern.
  14. 14,0 14,1 Laura R. Prieto.
  15. «per school records».
  16. [1] Benezit]
  17. Ednah D. Cheney.
  18. Katherine Sherwood Bonner McDowell.
  19. 19,0 19,1 Conni Maloni. "Lessons, sketching and her dreams: May Alcott as Artist." Archiváu el 27 de mayu de 2010 na Wayback Machine. Massachusetts: Concord Magacín. Seronda de 2008, vistu 2 de marzu 2014.
  20. 20,0 20,1 Deborah Barker, Aesthetics and Gender in American Literature: Portraits of the Woman Artist.
  21. Dinitia Smith.
  22. Rines, George Edwin, ed. (1920). «Alcott, May» (inglés). Encyclopedia Americana.
  23. Plantía:Cita NIE
  24. Louisa May Alcott.
  25. Judy Stone.
  26. Louisa May Alcott.
  27. Gregory Eiselein; Anne K. Phillips. The Louisa May Alcott Encyclopedia. Greenwood Publishing Group; 1 de xineru de 2001. ISBN 978-0-313-30896-3. p. 79, 232-233.
  28. Deborah Barker, Aesthetics and Gender in American Literature: Portraits of the Woman Artist. Lewisburg, PA: Bucknell University Press, 2000. p. 94, vistu via Questia, online servicio suscripción.
  29. 29,0 29,1 Louisa May Alcott. The Journals of Louisa May Alcott. University of Georgia Press; 1997. ISBN 978-0-8203-1950-6. p. 219.
  30. Gregory Eiselein; Anne K. Phillips. The Louisa May Alcott Encyclopedia. Greenwood Publishing Group; 1 de xineru de 2001. ISBN 978-0-313-30896-3. p. 232-233.
  31. Reisen, Harriet.
  32. «GgBooks».
  33. «"Kirsten Swinth Painting Professionals: Women Artists & the Development of Modern American"».

Otres llectures editar

  • Erica Y. Hirshler, A Studio of Her Own: Women Artists in Boston 1870-1940 ISBN 0-87846-482-4
  • Caroline Ticknor, May Alcott: A Memoir
  • Selected Letters of Louisa May Alcott

Enllaces esternos editar