Academia Valenciana de la Llingua

Organismu que regula l'idioma valencianu

L'Academia Valenciana de la Llingua (en valencianu, Acadèmia Valenciana de la Llengua) tamién conocida como AVL, ye una institución que trabaya pola normalización y normativización del idioma valencianu. Esta institución ñaz en 1998 cola Llei de la Xeneralidá Valenciana 7/1998, de 16 de setiembre de 1998, de Creación de l'Academia Valenciana de la Llingua.[1]

Academia Valenciana de la Llingua
regulador del idioma, sociedá científica y institución cultural
Llocalización
Sede Valencia
Direición España
Historia
Fundación16 setiembre 1998
Organigrama
Presidente Ramon Ferrer Navarro (2011)
Verònica Cantó Domènech (2022)
Forma parte de
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Cola reforma del Estatutu d'Autonomía de 2006 l'AVL quedó reconocida como l'únicu organismu competente na regulación del valencianu, quedando ascrita a la Presidencia, polo qu'esfruta de personalidá xurídica propia y exerz les sos funciones con autonomía orgánica, funcional y presupuestaria pa garantizar la so oxetividá ya independencia, anque se-y atribúin ciertes dependencies del poder políticu al traviés de los sos representantes.

Historia editar

Etapa con gobiernos del Partíu Popular (1997-2015) editar

Fundación de l'academia (1997-2001)

Tres l'alderique de política xeneral, les Cortes Valencianes resolvieron el día 17 de setiembre de 1997 solicitar que'l Conseyu Valencianu de Cultura (CVC) dictaminara en función de fundamentos científicos ya históricos respectu de les cuestiones llingüístiques valencianes. Por cuenta d'esti pidimientu'l Plenu del Conseyu Valencianu de Cultura abrió un periodu de receición d'escritos y visites que se zarró'l día 28 de febreru de 1998. Feches les considerancies preliminares precedentes y conseñaos los antecedentes de rigor, el 13 de xunetu de 1998 el CVC emitió un dictame nel cual proponía la creación d'un ente de referencia normativa del valencianu que tuviera les siguientes característiques:

«I.- Que tenga personalidá xurídica propia, con independencia funcional y presupuestaria.

II.- Que tenga capacidá para determinar la normativa en materia llingüístico, reconocida por una Llei. Que les sos decisiones na materia sían venceyantes para les alministraciones públiques, el sistema educativu, los medios públicos de comunicación, y otres entidaes o órganos de titularidá pública o que cunten con financiamientu públicu.

III.- Que los miembros del ente de referencia normativa sían 21, nomaos por periodos de 10 años. Que les vacantes que puedan producise por renovación o otros motivos cubrir por cooptación interna.

IV.- Que los miembros iniciales sían escoyíos poles Cortes Valencianes por una mayoría de dos tercios, y a lo menos dos tercios d'estos miembros sían espertos en valencianu con una acreditada competencia científica y académica, según criterios d'evaluación oxetiva. Y que'l restu, hasta los 21 miembros, sían destacaes personalidaes de les lletres y de la enseñanza con una competencia llingüística y una producción reconocíes nel campu del valencianu.»[2]

Tres el dictame del CVC, los grupos parllamentarios popular, socialista y mestu presentaron una proposición de llei de creación de l'Academia Valenciana de la Llingua nes Cortes Valencianes. Tres un llargu y encaloráu alderique parloamentariu, nel que se presentaron munches enmiendes al enteproyeutu de llei, el 16 de setiembre de 1998 aprobóse la llei 7/1998, de la Xeneralidá Valenciana, de Creación de l'Academia Valenciana de la Llingua, que salió alantre por una amplia mayoría de los diputaos de les Cortes Valencianes, con 73 votos a favor y 12 en contra.[3] Los grupos parllamentarios popular, socialista y mestu votaron a favor de la norma, mientres que los grupos parllamentarios d'Esquerra Unida-Els Verds[nota 1] y Unió Valenciana[nota 2] votaron en contra de la creación de l'AVL.[4]

 
Llexislación sobre l'AVL publicada nel DOCV.

La llei introdució una disposición transitoria qu'afitaba dende la entrada a vigor de la llei un plazu cimeru d'un mes pa que les Cortes Valencianes escoyeren a los primeros ventiún académicos, lo cual nun asocedió, porque los grupos parllamentarios del momentu nun llegaron a un alcuerdu. Por cuenta d'esto la llei quedó parada mientres los años 1998 y 2000. Sicasí, nel añu 2001 el Partíu Popular y el Partíu Socialista llegaron a un pactu pa realizar el nomamientu de los académicos, el denomináu Pacte de la llengua,[5] el cual foi robláu'l 14 de xunu del 2001.[6] Tres la firma del alcuerdu, les Cortes Valencianes nomaron definitivamente'l 15 de xunu del 2001 a los 21 académicos de l'AVL, desbloquiando asina la llei 7/1998.[7] D'esta miente, l'AVL quedó constituyida de forma oficial el 23 de xunu de 2001, cuando los académicos tomaron posesión de les sos actes nel actu fundacional de l'AVL, que tuvo presidíu por Eduardo Zaplana, Presidente de la Xeneralidá Valenciana. Nesti actu Xavier Casp, que yera'l miembru de más edá, salió como presidente provisional y Artur Ahuir, el más nuevu, resultó investíu secretariu eventual,[8] hasta que'l 31 de xunetu, nel primer plenu de l'Academia s'escoyió al primer presidente oficial de la institución, de que'l so procesu saldría escoyida Ascensió Figueres.[9]

Primeros trabayos y polémiques (2002-2005) editar

Ún de los primeros trabayos que realizó l'Academia Valenciana de la Llingua foi establecer el referente normativu oficial del valencianu. Pa ello l'AVL aprobó'l 25 de marzu de 2002 un dictame nel qu'especificaba que la normativa del valencianu yera la qu'utilizaba la Conseyería d'Educación y Cultura dende 1983, cuando se promulgó la Llei d'usu y enseñanza del valencianu (LUEV).[10][11] El dictame paecía dexar claro cuál yera'l referente normativu oficial del valencianu, el Conseyu de la Xeneralidá unvió a l'AVL un llistáu de pallabres xenuines valencianes pa que realizara un informe sobre la so validez, y asina fueren añadíes a les declaraes como oficiales por esta institución.[12] D'esta miente, el 20 de mayu del 2002 l'AVL aprobó un nuevu informe,[13] el cual, según l'académicu Jordi Colomina, tenía como oxeto desplicar una serie de preferencies y opciones a cuenta de la consulta de la Conseyería de Cultura con una serie d'exemplos y dobletes (conxuntu de dos pallabres, una d'evolución culta y otra popular).[14][15]

L'AVL tamién escorría acabar coles polémiques sobre'l nome de la llingua y la so identidá, por ello constituyó una ponencia pa proponer el nome de la llingua mesma llingua autóctona y la so pertenencia a un sistema llingüísticu.[16] Pese al interés de l'AVL d'acabar col discutiniu, el Grupu Popular de les Cortes Valencianes esixó a l'Academia Valenciana de la Llingua que cumpliera tanto la so llei de creación como l'Estatutu d'Autonomía —nel alderique sobre'l nome de la llingua—, yá que consideraben qu'énte l'alcuerdu de crear una ponencia pa estudiar y determinar la denominación de la llingua propia de los valencianos, l'AVL taba asumiendo competencies que nun-y correspondíen pos la llei de creación de la AVL nun inclúi ente les competencies del organismu nenguna sobre la definición de la llingua.[17]

 
Alejandro Font de Mora, Conseyeru qu'atrabancó l'aprobación de los dictames de l'AVL.

Magar tou, la ponencia constituyóse, y tuvo integrada por Rafael Alemany y Manel Pérez Saldanya, por parte del sector proveniente del entornu universitariu, y Ramón Ferrer y Àngel Calpe, pol sector proveniente de la RACV.[16][17] Cuando la ponencia tenía'l trabayu avanzáu, surdió un conflictu arriendes de la denominación del valencianu na Xunión Europea, qu'afectó tamién a l'AVL, yá que la presidenta de la institución, Ascensió Figueres —del PP— pretendió frenar el dictame de la ponencia sobre la denominación que foi encargada pol plenu de la institución,[18] anque finalmente gracies al sofitu de trece de los 21 miembros qu'integraben la AVL siguir col trabayu de la ponencia.[19] Por cuenta d'esti discutiniu'l Conseyu de la Xeneralidá solicitó un informe al Conseyu Xurídicu Consultivu (CJC) sobre si l'AVL tenía competencia p'alcordar o emitir un dictame sobre la denominación y entidá del valencianu. El 9 d'avientu de 2004 el CJC aprobó'l so informe sobre la tema en cuestión, indicando que la institución escarecía de competencia p'alcordar o emitir dicho dictame, sacantes que-y fora solicitáu pol Presidente de la Xeneralidá Valenciana, les Cortes Valencianes o'l Conseyu de la Xeneralidá, anque inclusive nestos casos tendría de defender y protexer la denominación y entidá de la llingua.[20]

Debíu al informe del CJC los académicos que votaron a favor de la ponencia enmendaron la propuesta de dictame, faciéndola más a la lliteralidá de la llei de creación de la institución y el so reglamentu,[21] polo que'l testu que se propunxo defendía l'usu de la denominación de valencianu, que dacuando se combinaría cola de llingua valenciana, ente qu'abogaba por utilizar conxuntamente los nomes de catalán y valencianu con igual rangu y dignidá, namás de cara al esterior y nes circunstancies que riquieren identificar el conxuntu del sistema llingüísticu.[21] Magar les cesiones, el día que tenía d'aprobase'l dictame, el conseyeru de Cultura, Alejandro Font de Mora, allegó por sorpresa al plenu de l'Academia Valenciana de la Llingua p'amenaza-yos con midíes llegales y llexislatives si osaben aprobar el dictame, polo que la presidenta de l'Academia retiró esi puntu del orde del día.[22] Dempués d'esti acontecimientu, tola oposición solicitó la dimisión del conseyeru de Cultura pola so inxerencia na autonomía de l'Academia Valenciana de la Llingua, pero nun dimitió.[23] Tres el torgamientu por parte del Conseyu de la Xeneralidá de l'aprobación del dictame hubo dellos contactos ente les diverses partes, tanto académiques como polítiques, pa resolver la crisis nel senu de l'Academia.[24] Finalmente'l 9 de febreru de 2005 se celebró en Benidorm una nueva xunta de gobiernu de l'AVL pa desbloquiar el citáu dictame, na que se propunxo un nuevu testu que namás reconocía la pertenencia del valencianu y del catalán a un mesmu sistema llingüísticu según que dambos formaben parte d'una llingua compartida, gracies a lo cual consiguióse la so aprobación.[25][26]

Competencies editar

Según l'Estatutu d'Autonomía de la Comunidá Valenciana, l'Academia Valenciana de la Llingua ye la institución de calter públicu de la Xeneralidá que tien por función determinar y ellaborar, nel so casu, la normativa llingüística del valencianu, siendo la so normativa llingüística d'aplicación obligatoria en toles alministraciones públiques de la Comunidá Valenciana.

Al pie d'esto, les competencies básiques de l'AVL queden recoyíes na Llei 7/1998 de la Xeneralidá Valenciana, y amplíense nel Decretu 158/2002, de 17 de setiembre, pol que s'aprueba'l Reglamentu de l'AVL, concretamente nel so artículu númberu 2:

«Artículu 2. Van Ser competencies de la AVL:

a) Determinar la normativa oficial del valencianu en tolos sos aspeutos.
b) Afitar, a solicitú de la Xeneralidá les formes llingüisticamente correutes de la toponimia y l'onomástica oficial de la Comunidá Valenciana, pa la so aprobación oficial.
c) Emitir y espublizar informes o dictames y realizar los estudios sobre la normativa y l'onomástica oficial valenciana, yá sía a iniciativa propia o a requerimientu de les Instituciones Públiques de la Comunidá Valenciana.
d) Estudiar el patrimoniu lliterariu y documental valencianu.
y) Velar pol usu normal del valencianu y defender la so denominación y entidá.
f) Informar sobre l'adecuación a la normativa llingüística de l'AVL de los testos producíos poles Instituciones Públiques o que rican l'aprobación oficial, lo mesmo que de la producción audiovisual de la Comunidá Valenciana.
g) Ellaborar y alzar al Conseyu de la Xeneralidá y a les Cortes Valencianes una Memoria Añal na cual, amás d'esponer les sos actividaes mientres l'exerciciu, recuéyanse les observaciones y conseyos pertinentes pal usu normal del valencianu en cualesquier de les sos manifestaciones.

h) Les otres que, dientro del ámbitu de les sos competencies, encárguen-y el Presidente de la Xeneralidá, les Cortes Valencianes o'l Gobiernu Valencianu.»[27]

Académicos editar

Según la llei de creación de l'Academia Valenciana de la Llingua esta tien de tar compuesta por ventiún académicos, que tendrán de tener la condición política de valencianu y ser espertos en valencianu con una acreditada competencia científica y académica, ser unes personalidaes destacaes de les lletres o de la enseñanza en materia llingüístico, o tener una producción reconocida nel campu del valencianu o la cultura valenciana. El cargu ye incompatible con cualquier cargu parllamentariu, como diputáu de les Cortes Valencianes o del Congresu de los Diputaos, senador, miembru de dalgún otru Parllamentu Autonómicu o del Parllamentu Européu. Tampoco van poder ser académicos los miembros del Gobiernu d'España o de cualquier gobiernu autonómicu o llocal, los altos cargos de l'Alministración Autonómica y del Estáu, y el personal al serviciu de l'AVL.[27]

Los académicos son nomaos poles Cortes Valencianes por un periodu de quince años. Tres los primeros quince años de la eleición, l'AVL va proceder, por cooptación de los ventiún miembros, a la renovación d'un terciu de los académicos; y, darréu, cada cinco años va anovase otru terciu de los primeramente escoyíos. El terciu restante va anovase cinco años dempués de la segunda renovación pol mesmu procedimientu, y asina socesivamente cada cinco años.

Académicos n'activu editar

Nel añu 2016, tres el fallecimientu del académicu Josep Lluís Doménech, l'AVL cuenta con 20 académicos,[28] anque nesi mesmu añu s'escoyió por primer vegada los nuevos miembros por aciu'l sistema de cooptación interna.[29][30][31]

  • Martines Peres, Josep
  • Meseguer Pallarés,Lluís Bartomeu
  • Miquel Diego, Carme

Mira Casterà, Joan Francesc

  • Mira Gonzàlez, Eduard
  • Montoya Abat, Brauli
  • Palomberu Almela, Josep (vicepresidente)
  • Ramos Alfajarín, Joan Rafael
  • Ros i Pardo, Honorat
  • Saragossà Alba, Abelard
  • Vila Moreno, Alfons

Académicos del pasáu editar

Dende l'añu 2001 dexaron de ser miembros de l'AVL los siguientes académicos:[30]

Muérganos editar

Según la Llei 7/1998 y el Decretu 158/2002, l'Academia Valenciana de la Llingua cunta con dos muérganos de gobiernu colexaos, el Plenu y la Xunta de Gobiernu, y un muérganu unipersonal, el Presidente.[27] Magar esto, tal que recueye la normativa que regula l'AVL, amás d'estos muérganos l'AVL debe estructurase en comisiones y seiciones, que son muérganos de trabayu, al empar que tamién tien de cuntar con un vicepresidente y con un secretariu, que son consideraos como otros muérganos unipersonales.[44] D'esta miente l'organigrama definitivu de l'AVL quedaría de la siguiente manera:

Muérganos unipersonales:

  • La Presidencia.
  • La Vicepresidencia.
  • La Secretaría.

Muérganos colexaos:

  • El Plenu.
  • La Xunta de Gobiernu.
  • Los órganos de trabayu.
  • Les seiciones.
  • Les comisiones.

Crítiques editar

L'Academia Valenciana de la Llingua foi dende la so creación oxeto de crítiques por seutores diversos y opuestos, debíes na so gran mayoría al conflictu llingüísticu valencianu,[45][46][47][48] del cual deriven otros discutinios como la publicación del Diccionari normatiu valencià,[49][46] según tamién pol costu económicu que supón el so caltenimientu.[50]

Crítiques del sector blaveru editar

 
Pintada del Grup d'Acció Valencianista na casa'l presidente de l'AVL.[47]

El sector d'opinión que considera que'l valencianu ye un idioma independiente del catalán, sector denomináu polos sos adversarios como blaveru,[51] ye'l más críticu cola institución, yá que siempre s'amosaron en contra d'una institución que la so creación s'atribuye a un alcuerdu políticu pola defensa de la unidá de la llingua, que según fontes periodístiques foi robláu en 1996 pol Presidente de Cataluña (Jordi Pujol) y el so homólogu valencianu (Eduardo Zaplana), pa garantizar el sofitu de CiU al Gobiernu d'España del PP,[52][53][54][55] refugando la validez llingüística d'esta institución.[56]

Dalgunos de los grupos que tán totalmente en contra de l'AVL son la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV), les entidaes culturales Lo Rat Penat y Renaixença Valencianista, el Grup d'Acció Valencianista (GAV), la Plataforma Valencianista (PLV) y el Círculu Cívicu Valencianu (CCV).[45][46][47][48] El GAV llegó a realizar dellos actos vandálicos contra l'Academia, como la concentración en 2001 na que s'increpó a Xavier Casp dempués qu'esti anunciara la so participación como miembru na AVL,[57] o les pintaes insultantes na vivienda de Ramon Ferrer, presidente de l'Academia, en 2013[47] y 2014.[58] Otres aiciones del GAV contra l'Academia inclúin el boicot al actu n'homenaxe al poeta Vicent Andrés Estellés que taba realizando l'AVL en Burjassot]] en 2013, asina como tamién la quema de banderes catalanes en 2014.[47][48]

Cola publicación del Diccionari normatiu valencià reafitando que'l catalán y el valencianu son la mesma llingua, delles personalidaes y asociaciones contraries a esti fechu, como la sección xuvenil del PP,[59] el partíu políticu Ciudadanos de València,[60] la RACV,[45] Lo Rat Penat,[46] Renaixença Valencianista o'l GAV,[59][61] criticaron esta visión de l'AVL, llegando a pidir nun manifiestu conxuntu'l zarru de l'Academia.[62][63] Al pie de estes crítiques, la PLV y el CCV pidieron al presidente de l'Academia Valenciana de la Llingua, quién tamién yera miembru de la Real Academia de Cultura Valenciana, que dexara'l so puestu como académicu de la RACV, yá que consideraben que l'AVL y la RACV son entidaes que defenden postures dafechu contraries, y que la so permanencia na RACV taba provocando, al so entender, la perda de credibilidá d'esta institución,[64] a lo que Ferrer respondió'l 6 de marzu presentando la so dimisión al presidente de la RACV.[65] Dellos Conseyeros de la Xeneralidá Valenciana (Serafín Castellano, Isabel Bonig, María José Català, José Císcar, Luis Santamaría...) tamién realizaron declaraciones bien crítiques cola institución, amenazándola, ente otres coses, con retira-y el presupuestu.[66][67][68][69][70][53]

Pola cantidá de crítiques recibíes el vicepresidente de l'Academia Valenciana de la Llingua, Josep Palomero, realizó una declaración na que defendió'l gran esfuerciu que la institución desenvolvió mientres 12 años pa sacar alantre'l Diccionari normatiu valencià y, por ello, describió la reacción de los políticos del Partíu Popular como «fueos artificiales que demuestren la so propia inorancia.»[71] Tamién salieron en defensa de la institución partíos políticos como Esquerra Unida del País Valencià, que dicía que los únicos que puen xulgar el trabayu de l'AVL son los filólogos,[72] la Coalició Compromís, que pidía una disculpa a l'AVL per parte del gobiernu d'Alberto Fabra y del PP,[73] y tamién el PSPV, que sofitaba que l'AVL oldeara'l valencianu y el catalán nel so diccionariu.[74][75] Pela so parte Escola Valenciana recordó al presidente de la Xeneralidá Valenciana, Alberto Fabra, que «los diccionarios los faen los académicos, non los políticos».[76]

Crítiques del sector catalanista editar

 
Sede d'ACPV, asociación cultural de València que destacó pola defensa de la unidá de la llingua catalana.

Dende'l puntu de vista opuestu tamién se criticó a l'AVL, nesti casu son dalgunos de los partidarios de la unidá de la llingua catalana, los denominaos polos sos adversarios como catalanistes,[51] yá que consideren que nun yera necesaria la creación d'un nuevu ente regulador pal valencianu, nin tampoco'l realizar nueves gramátiques nin nuevos diccionarios,[77] porque consideren que'l valencianu ye parte del catalán, y polo tanto esta función yá la realiza l'Institutu d'Estudios Catalanes (IEC).[78] Joan Ribó, nidio defensor de la unidá de la llingua, nun taba acordies cola Academia na dómina de la so constitución porque resabiaba sobre la postura de los académicos sobre la identidá de la llingua,[79] darréu amosó'l so sofitu escontra la institución, pidiendo que se la dexe trabayar ensin inxerencies polítiques.[80] L'asociación cultural Acció Cultural del País Valencià (ACPV) tamién amosó en dalgún momentu'l so desalcuerdu cola AVL, diciendo que los sos informes sobre la ellaboración del material curricular nes escueles «representaben un pasu más na desorientación llingüística y la desmembración dialeutal de la llingua catalana, una y bones les orientaciones y suxerencies destinaes a priorizar les formes más coloquiales y xenuines nel material escolar de los alumnos de primaria tienen como oxetivu desfamiliarizalos dende bien puesto del estándar unitariu d'esta llingua.»[81] Mientres los gobiernos del Partíu Popular esti grupu de críticos tamién reprochó que l'Academia Valenciana de la Llingua yera un preséu que la Xeneralidá Valenciana utilizaba pa fomentar la división de la llingua.[77]

La publicación del Diccionari normatiu valencià tamién recibió crítiques dende los sectores conocíos como catalanistes. Un exemplu son les crítiques que realizó Ferran Carbó, direutor del Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), quién dixo que nun-y gustaba'l procedimientu d'ellaboración d'esti diccionariu.[82] Otres personalidaes rellacionaes con esti sector como Toni Cucarella (escritor y políticu) o Francesc Esteve (técnicu llingüísticu de la Universidá de Valencia), tamién criticaron la institución por incorporar pallabres propies del rexistru coloquial al diccionariu,[83] según tamién pol calter dialectizador que diéron-y al multiplicar les variantes, lo cual supón pa ellos qu'esta ferramienta nun sía capaz de caltener un criteriu de coherencia,[84] suponiendo esto'l fin de la unidá del catalán.[85] Xunto a les crítiques, dalgunes d'estes personalidaes tamién emponderen dellos aspeutos del Diccionari normatiu valencià, como'l fechu de reconocer la oficialidá de delles pallabres xenuines valencianes o l'afaer pallabres naturales valencianes que nun apaecíen nel Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC).[86][87]

Crítiques al costu económicu editar

Ente los años 2008 y 2015 la Xeneralidá Valenciana sufrió una grave crisis financiera,[88] la cual provocó que'l conxuntu d'instituciones de la Xeneralidá recibieren crítiques pol costu económicu que suponía'l so caltenimientu. Por cuenta d'esto'l presupuestu de l'AVL viose amenorgáu nun 25 % ente l'añu 2010 y el 2013,[89] siendo la partida presupuestaria pal exerciciu 2013 de 3 265 000 euros,[89] anque esta nun foi l'últimu amenorgamientu presupuestariu del ente normativu del valencianu, yá que nos años 2014 y 2015 el presupuestu que tuvo foi de 2 934 510 euros.[90][91] Tamién se llegó a proponer un amenorgamientu del númberu d'académicos,[50] pa lo cual el Conseyu de la Xeneralidá aprobó un proyeutu de llei que se tramitó nes Cortes Valencianes,[92] anque nun llegó a aprobase pola negativa de la oposición a votar a favor d'esta polémica midida.[93] Tres la publicación del Diccionari normatiu valencià y les crítiques que recibió l'AVL, dellos Conseyeros de la Xeneralidá Valenciana aprovecharon la situación p'amenazar con esaniciar la partida presupuestaria de la institución, anque nesti casu nun se debía a la crisis económica de la Xeneralidá, sinón a la debilidá política del gobiernu del PP d'Alberto Fabra.[67][94][95]

Publicaciones editar

L'Academia Valenciana de la Llingua publicó dellos documentos normativos, dalgunos d'ellos en papel, y otros en formatu dixital, que descríbense darréu:[96]

Testos normativos editar

  • El Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià (2006),[97] una obra qu'ensin pretensiones de perfeición, incorpora un estensu léxicu de más de 75 000 pallabres con información relativa a la so variación morfolóxica, especificando la pronunciación naquellos casos nos que la ortografía nun ye tresparente.
  • La Gramàtica normativa valenciana (2006),[98] la cual s'estructura en cuatro grandes bloques dedicaos a la ortografía, la sintaxis y la formación de les pallabres. La obra tien un calter normativu y descriptivu.
  • La normativa ortogràfica del valencià (2006),[99] colos criterios ortográficos del valencianu oficializaos pola academia.
  • L'estàndard oral del valencià (2006), que tien por oxetivu l'afitar unes pautes ortoépiques que sirvan d'orientación a los usuarios de la llingua.[100]
  • Els gentilicis valencians (2006), que presenta les formes de los xentilicios correspondientes a los habitantes de tolos conceyos valencianos, según la grafía y la pronunciación del nome d'estos conceyos.[101]
  • El Diccionari normatiu valencià (2014),[102][103] que'l so propósitu ye l'apurrir una obra útil con definiciones fayaices y actualizaes (93.349 entraes), pa un conxuntu variáu d'usuarios del valencianu, amestando la tradición lexicogràfica cola terminoloxía más moderna.
  • La Gramàtica Valenciana Bàsica (2016),[104][105] la cual tien como propósitu'l facer posible que'l valencianu s'integre con normalidá nel día ente día, que se dea prioridá a les formes más correutes de la tradición y evitar les interferencies d'otres llingües causaes pola minorización llingüística.

Onomástica editar

  • Sèrie: Antroponímia 1: Vocabulari de noms de persona (2006).
  • Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians: Toponímia dels Pobles Valencians I (2004).
  • Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians: Toponímia dels Pobles Valencians II (2009).
  • Sèrie Toponímia: El Corpus toponímic valencià -CTV- (2009).
  • Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians: Toponímia dels Pobles Valencians III (2012).

Vocabularios editar

  • Vocabulari jurídic (2006).
  • Vocabulari nàutic (2007).
  • Vocabulari de futbol (2008).
  • Vocabulari del joc de pilota (2010).
  • Vocabulari d'economia (2011).
  • Vocabulari de la música (2013).

Léxicos editar

  • Els lèxics bàsics (2009-2010).
  • Lèxics: sèrie pòsters (2011).

Manuales editar

  • Manual de documentació administrativa (2011).
  • Llibre d’estil per als mitjans audiovisuals en valencià (2011).

Investigación editar

  • Sèrie Homenatges: El món mariner de Peníscola, Alfred Ayza Roca (2005).
  • Llibre blanc de l’ús del valencià I. Enquesta sobre la situació social del valencià. 2004 (2005).
  • Sèrie Homenatges: Sant Bernat de Rascanya, Vicent Gascon Pelegrí (2006).
  • Sèrie Homenatges: Record i pensament. Ramón Arnau García, (2006).
  • Sèrie Homenatges: Per la memòria històrica dels valencians, Pere Maria Orts i Bosch (2006).
  • Les Normes de Castelló. L’interés per la llengua dels valencians al segle XX, Josep Daniel Climent (2007).
  • Les nostres paraules, Eugeni S. Reig (2009).
  • Llengua d’arraix. La parla almadravera valenciana, Francesc-Xavier Llorca Ibi (2008).
  • Llibre blanc de l’ús del valencià II. Iniciatives per al foment del valencià (2008).
  • Acció Valenciana (1930-1931). La consciència desvetlada, Santi Vallés (2008).
  • Millorem la pronúncia, Josep Saborit Vilar (2009).
  • Enric Valor: estudi i compromís per la llengua, Josep Daniel Climent (2011).
  • Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes, Artur Aparici i Rafael Castelló -dirs.- (2011).
  • La cançó en valencià. Dels repertoris tradicionals als gèneres moderns, Josep Vicent Frechina (2011).
  • El valor comunicatiu de la construcció «de + adjectiu qualificatiu», Abelard Saragossà (2011).
  • La transmissió familiar del valencià, Brauli Montoya Abat, Antoni Mas i Miralles (2011).
  • L’obra literària de Vicent Andrés Estellés. Gèneres, tradicions poètiques i estil, Vicent Salvador i Manuel Pérez Saldanya (2013).
  • Joan Roís de Corella (1435-1497). Síntesi biogràfica i aportació documental, Abel Soler (2014).

Documentos editar

  • De les Normes de Castelló a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2002).
  • Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Elaboració i desplegament (2003).
  • Acords de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua 2001-2004 (2005).
  • Dictame sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià (2005).
  • Acords de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua 2005-2011 (2012).
  • La LUEV, camí de futur. Estatus jurídic del valencià i valoracions del procés de promoció (2013).

Otros editar

Amás d'estes obres l'Academia publicó otres coleiciones, como les de Textos Valencians, Clàssics Valencians, Documents Històrics Valencians, etc.[96] Hai que destacar que l'AVL sigue trabayando en nueves obres, como l'Atles lingüístic, l'Atles toponímic, el Corpus antroponímic valencià, la segona part de la proposta dels Texts litúrgics y l'anuariu de l'Academia.[106]

L'Academia Valenciana de la Llingua publicó dellos documentos normativos, dalgunos d'ellos en papel, y otros en formatu dixital, los cualos se describen darréu:[107]

Notes editar

  1. El grupu parllamentariu d'Esquerra Unida-Els Verds votó en contra de la llei por cuenta de que consideraba que yá esistía una institución que s'encargaba de normativizar la llingua, l'Institutu d'Estudios Catalanes.
  2. Xunió Valenciana votó en contra de la llei porque consideraba que cola AVL diba proclamase la unidá de la llingua valenciana cola catalana, daqué totalmente opuestu al so ideariu.

Referencies editar

  1. Ley 7/1998, de 16 de setiembre, de Creación de la Academia Valenciana de la Lengua y Decreto 158/2002, de 17 de setiembre, por el que se aprueba el Reglamento de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) http://www.docv.gva.es/fileadmin/user_upload/docvpub/Compendios/ACADEMIA_VALENCIANA_DE_LA_LENGUA.pdf
  2. Conseyu Valencianu de Cultura (17 de setiembre de 1997). DICTAME SOBRO LA LLINGUA.  páxs. 36. http://cvc.gva.es/archivos/55.c.pdf. Consultáu'l 29 de marzu de 2014. 
  3. JOAQUÍN FERRANDIS / MIGUEL OLIVARES (3 de setiembre de 1998). «Creada l'Academia Valenciana de la Llingua». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). https://elpais.com/diario/1998/09/03/catalunya/904784839_850215.html. Consultáu'l 29 de marzu de 2014. 
  4. JUANJO GARCÍA DEL MORAL / MIGUEL OLIVARES (30 de xunetu de 1998). «UV refuga la "sibilina forma de reconocer una falsa unidá de la llingua"». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). https://elpais.com/diario/1998/07/30/cvalenciana/901826282_850215.html. Consultáu'l 29 de marzu de 2014. 
  5. EL PAÍS (15 de xunu de 2001). «El pactu pol valencianu». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). https://elpais.com/diario/2001/06/15/cvalenciana/992632687_850215.html. Consultáu'l 29 de marzu de 2014. 
  6. EL PAÍS (15 de xunu de 2001). «El PP y el PSOE cierren el conflictu llingüísticu sobre'l valencianu». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). https://elpais.com/diario/2001/06/15/espana/992556019_850215.html. Consultáu'l 29 de marzu de 2014. 
  7. JUANJO GARCÍA DEL MORAL / JOAQUÍN FERRANDIS (16 de xunu de 2001). «Les Cortes aprueben ensin nengún votu en contra la constitución de la Acadèmia de la Llengua». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). https://elpais.com/diario/2001/06/16/cvalenciana/992719103_850215.html. Consultáu'l 29 de marzu de 2014. 
  8. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes sinesplendor
  9. EFE (1 d'agostu de 2001). «Ascensió Figueres, escoyida presidenta de l'Academia Valenciana de la Llingua». www.elmundo.es (Unidá Editorial, S.A.). https://www.elmundo.es/elmundo/2001/07/31/cultura/996583012.html. Consultáu'l 29 de marzu de 2014. 
  10. FERRAN BONO (26 de febreru de 2002). «La Acadèmia declara oficial el valencianu de la Generalitat y sotierra la normativa secesionista». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). https://elpais.com/diario/2002/03/26/cvalenciana/1017173878_850215.html. Consultáu'l 29 de marzu de 2014. 
  11. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes normes_25_marzu
  12. PERCANCIES (18 d'abril de 2002). «El Consell va unviar la llista de pallabres a la AVL en aprobándola». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). https://elpais.com/diario/2002/04/18/cvalenciana/1019157502_850215.html. Consultáu'l 29 de marzu de 2014. 
  13. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes normes_20_mayu
  14. FERRAN BONO (21 de mayu de 2002). «La Acadèmia esplica al Consell les formes más habituales y xenuines del valencianu ensin esclusiones». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). https://elpais.com/diario/2002/05/21/cvalenciana/1022008710_850215.html. Consultáu'l 29 de marzu de 2014. 
  15. EL PAÍS (22 de mayu de 2002). «L'Acadèmia Valenciana de la Llengua amplia i argumenta'l referent normatiu» (en valencianu). www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). https://elpais.com/diario/2002/05/22/cvalenciana/1022095099_850215.html. Consultáu'l 29 de marzu de 2014. 
  16. 16,0 16,1 EL PAÍS (26 de xunu de 2004). «una ponencia paritaria de la Acadèmia va proponer el nome de la llingua». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). https://elpais.com/diario/2004/06/26/cvalenciana/1088277495_850215.html. Consultáu'l 29 de marzu de 2014. 
  17. 17,0 17,1 FERRAN BONO (3 de xunetu de 2004). «La Acadèmia reafita la llegalidá del valencianu y la so pertenencia a un sistema llingüísticu compartíu». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). https://elpais.com/diario/2004/10/02/cvalenciana/1096744696_850215.html. Consultáu'l 29 de marzu de 2014. 
  18. FERRAN BONO (18 de payares de 2004). «Máxima tensión na Acadèmia pola inxerencia del Consell nel so trabayu». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). https://elpais.com/diario/2004/11/18/cvalenciana/1100809078_850215.html. Consultáu'l 29 de marzu de 2014. 
  19. FERRAN BONO (23 de payares de 2004). «13 académicos de 21 sofiten siguir col dictame que frena'l Consell». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). https://elpais.com/diario/2004/11/23/cvalenciana/1101241084_850215.html. Consultáu'l 29 de marzu de 2014. 
  20. Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana (9 d'avientu de 2004). «DICTAME: 2004/0516» (valencianu). Consultáu'l 3 de febreru de 2014.
  21. 21,0 21,1 EL PAÍS (21 d'avientu de 2004). «El dictame de la AVL plantega con "igual rangu y dignidá" el doblete de valencianu y catalán». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). https://elpais.com/diario/2004/12/21/cvalenciana/1103660286_850215.html. Consultáu'l 29 de marzu de 2014. 
  22. FERRAN BONO (23 d'avientu de 2004). «La presidenta de la Acadèmia plegar a la presión del Consell y torga votar el dictame mayoritariu». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). https://elpais.com/diario/2004/12/23/cvalenciana/1103833084_850215.html. Consultáu'l 29 de marzu de 2014. 
  23. CRISTINA VÁZQUEZ (24 d'avientu de 2004). «La oposición pide la dimisión de Font de Mora y una esplicación urxente de Camps nes Cortes». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). https://elpais.com/diario/2004/12/24/cvalenciana/1103919487_850215.html. Consultáu'l 29 de marzu de 2014. 
  24. EL PAÍS (20 de xineru de 2005). «Prosiguen los contactos para salvar la crisis de la Acadèmia». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). https://elpais.com/diario/2005/01/20/cvalenciana/1106252290_850215.html. Consultáu'l 29 de marzu de 2014. 
  25. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes Conflictu
  26. FERRAN BONO (27 de xineru de 2005). «El dictame de la AVL asume que valencianu y catalán formen parte d'una llingua compartida». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). https://elpais.com/diario/2005/01/27/cvalenciana/1106857086_850215.html. Consultáu'l 29 de marzu de 2014. 
  27. 27,0 27,1 27,2 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes LLEI_Y_DECRETU
  28. «Fina l'académicu de la AVL Josep Lluís Doménech». www.levante-emv.com (Grupu Editorial Prensa Ibérica). 18 de setiembre de 2016. https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2016/09/18/fina-academico-avl-josep-lluis/1468512.html. Consultáu'l 4 d'ochobre de 2016. 
  29. «La AVL anueva seis de los sos siete vacantes nel so primer plenu». www.levante-emv.com (EPI). 11 de marzu de 2016. https://www.levante-emv.com/cultura/2016/03/11/carme-miquel-mira-ramos-entren/1390632.html. Consultáu'l 13 de marzu de 2016. 
  30. 30,0 30,1 Acadèmia Valenciana de la Llengua (2011). «Acadèmics» (valencianu). www.avl.gva.es. Archiváu dende l'orixinal, el 10 de xunetu de 2013. Consultáu'l 16 de febreru de 2013.
  31. «La AVL completa la renovación cola entrada de Abelard Saragossà». www.levante-emv.com (EPI). 8 d'abril de 2016. https://www.levante-emv.com/cultura/2016/04/08/avl-completa-renovacion-entrada-abelard/1401571.html. Consultáu'l 9 d'abril de 2016. 
  32. «La Acadèmia escueye a un historiador miembru de la RACV como presidente». www.levante-emv.com (Grupu Editorial Prensa Ibérica). 19 de payares de 2011. https://www.levante-emv.com/cultura/2011/11/19/academia-escueye-historiador-miembru-racv-presidente/857956.html. Consultáu'l 14 de febreru de 2015. 
  33. «La renovación de AVL dexa fora de la institución a Alemany y Pérez Saldanya». www.elmundo.es (UNEDISA). 4 d'avientu de 2015. https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2015/12/04/5661cb6ae2704ee52c8b45ed.html. Consultáu'l 13 de marzu de 2016. 
  34. «Fina Ramón Arnau, l'académicu qu'impulsó la traducción del misal al valencianu». www.lasprovincias.es (VOCENTO). 29.11.08. http://www.lasprovincias.es/valencia/20081129/vida-ocio/fina-ramon-arnau-academico-20081129.html. Consultáu'l 14 de febreru de 2015. 
  35. «Fina'l peñiscolano Alfred Ayza, secretariu de la AVL». www.elperiodicomediterraneo.com (Grupu Zeta). 12 de febreru de 2003. http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/comunidadvalenciana/fina-peniscolano-alfred-ayza-secretariu-avl_36945.html. Consultáu'l 14 de febreru de 2015. 
  36. «La Acadèmia suma trés vacantes tres la dimisión de Carme Barceló». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS S.L.). 31 OCT 2003. https://elpais.com/diario/2003/10/31/cvalenciana/1067631477_850215.html. Consultáu'l 14 de febreru de 2015. 
  37. 37,0 37,1 «Camps esixe a la AVL que mande «el bon valencianu» a les próximes xeneraciones». www.abc.es (VOCENTO). 1 de xunetu de 2006. https://www.abc.es/hemeroteca/historico-01-07-2006/abc/Valencia/camps-esixe-a-la-avl-que-mande-el-bon-valencianu-a-les-proximas-xeneraciones_1422258445862.html. Consultáu'l 14 de febreru de 2015. 
  38. «Ana Noguera y Glòria Marcos entren nel CVC y Bellveser dexa la Acadèmia de la Llengua». www.elmundo.es (Unidá Editorial Información Xeneral S.L.U.). 7 de xunetu de 2011. https://www.elmundo.es/elmundo/2011/07/07/valencia/1310038454.html. Consultáu'l 14 de febreru de 2015. 
  39. «identidá-de-la llingua valenciana_130585.html Casp dexa l'Academia reivindicando la identidá de la llingua valenciana». www.abc.es (VOCENTO). 20 de setiembre de 2002. https://www.abc.es/hemeroteca/historico-20-09-2002/Valencia/casp-dexa-l'academia-reivindicando-la identidá-de-la llingua valenciana_130585.html. Consultáu'l 14 de febreru de 2015. 
  40. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes Ascen
  41. 41,0 41,1 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes sorteo renuncia
  42. 42,0 42,1 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes sorteo arrenunciu
  43. Europa Press (26 de febreru de 2015). «Fina a los 94 años el xurista y académicu de la AVL Pere Maria Orts». www.elmundo.es (Unidá Editorial). https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2015/02/26/54ef55aaca4741fb6d8b4572.html. Consultáu'l 27 de febreru de 2015. 
  44. Acadèmia Valenciana de la Llengua (2011). «Organigrama de la AVL» (valencianu). www.avl.gva.es. Consultáu'l 16 de febreru de 2013.
  45. 45,0 45,1 45,2 Oscar lo Roig (17 de xunetu de 2006). La RACV critica'l diccionari de l'AVL. Racó Català. http://www.racocatala.cat/forums/fil/45680/racv-critica-diccionari-lavl. Consultáu'l 6 de febreru de 2014. 
  46. 46,0 46,1 46,2 46,3 EL MUNDOValencia (7 de febreru de 2014). «Lo Rat Penat esixe al Consell que faiga cumplir l'Estatutu contra la AVL y el 'pancatalanismo cultural'». www.elmundo.es (Unidá Editorial Internet, S.L.). https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2014/02/07/52f4f5aaca474191158b456d.html. Consultáu'l 29 de marzu de 2014. 
  47. 47,0 47,1 47,2 47,3 47,4 MIQUEL ALBEROLA (24 de mayu de 2013). «Ataque vandálico contra la casa del presidente de la Acadèmia de la Llengua». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/05/23/valencia/1369330555_520310.html. Consultáu'l 23 de xunu de 2013. 
  48. 48,0 48,1 48,2 Redaición (23 de febreru de 2014). «Quemen una bandera catalana en Valencia». www.e-noticies.com (EDR Interactiva S.L.). http://sociedad.e-noticies.es/queman-una-bandera-catalana-en-valencia-83202.html. Consultáu'l 30 de marzu de 2014. 
  49. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes GAV_ZARRU_AVL
  50. 50,0 50,1 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes AVL_Amenorgamientu
  51. 51,0 51,1 PACO CERDÀ (Vienres 17 d'avientu de 2010). «pegamos fueu-avl-o-ganara-catalanismu/766416.html Sentandreu: ´O-y pegamos fueu a la AVL o va ganar el catalanismu´». www.levante-emv.com (Editorial Prensa Ibérica). https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/12/17/sentandreu-o-y pegamos fueu-avl-o-ganara-catalanismu/766416.html. Consultáu'l 16 de febreru de 2013. 
  52. EL PAÍS (10 de payares de 2004). «Pujol revela qu'apautó con Zaplana para avanzar con discreción na unidá del catalán». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). https://elpais.com/diario/2004/11/10/cvalenciana/1100117884_850215.html. Consultáu'l 23 de xunu de 2013. 
  53. 53,0 53,1 F. RICÓS (1 de setiembre de 2014). «Acadèmia de la Llengua: el PP reniega de la so criatura». www.lasprovincias.es (VOCENTO). http://www.lasprovincias.es/politica/201409/01/academia-valenciana-llengua-reniega-20140901104828.html. Consultáu'l 7 de setiembre de 2014. 
  54. EFE (24 de payares de 2010). «Acusen al PSOE y PP de ser 'cómplices del pancatalanismo' na Comunidad Valenciana». www.elmundo.es (Unidá Editorial Internet, S.L.). https://www.elmundo.es/elmundo/2010/11/24/alicante/1290596678.html. Consultáu'l 16 de febreru de 2013. 
  55. Levante-EMV (11 de marzode 2012). El Pujol más valencianu. https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/03/11/pujol-valencianu/888609.html. 
  56. RACV (en valencianu). La RACV critica l’actitut de la AVL davant la publicació del seu diccionari ortogràfic.  páxs. 1. http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/comunicats/comunicat_14_juliol_06.pdf. Consultáu'l 16 de febreru de 2013. 
  57. FERRAN BONO (27 de xunu de 2001). «Radicales 'blaveros' falten y abarganen a Casp el día en que ye sustituyíu por Juan Lladró al mandu de la RACV». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). https://elpais.com/diario/2001/06/27/cvalenciana/993669489_850215.html. Consultáu'l 30 de marzu de 2014. 
  58. EP (10 de febreru de 2014). «Ataquen con pintaes la casa del presidente de la AVL». www.levante-emv.com (Editorial Prensa Ibérica). https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2014/02/09/ataquen-pintaes-casa-presidente-avl/1077702.html. Consultáu'l 16 de febreru de 2014. 
  59. 59,0 59,1 F. RICÓS (22 d'agostu de 2014). «Los mozos del PP y entidaes valencianistes reclamen al Consell qu'actúe contra la AVL». www.lasprovincias.es (VOCENTO). http://www.lasprovincias.es/politica/201408/22/jovenes-entidaes-valencianistes-reclamen-20140822000200-v.html. Consultáu'l 29 de setiembre de 2014. 
  60. X. A. (6 de febreru de 2014). «Ciutadans Valencia 'pincha' al PPCV esixendo la derogación de la AVL». www.valenciaplaza.com (Ediciones Valencia Plaza SL). http://www.valenciaplaza.com/ver/119153/ciutadans-valencia-pincha-al-ppcv-esixendo-la-derogacion-de-la-avl.html. Consultáu'l 6 de febreru de 2014. 
  61. S. P. (23 de febreru de 2014). «Entidad culturales valencianistes piden al Consell el zarru de la Acadèmia de la Llengua». www.lasprovincias.es (VOCENTO). http://www.lasprovincias.es/v/20140223/politica/entidaes-culturales-valencianistes-piden-20140223.html. Consultáu'l 29 de febreru de 2014. 
  62. CCV (20 de febreru de 2014). «Onze entitats valencianistes roblen un Manifest d´Insumissió a l´AVL» (en valencianu). www.circulocivico.org. http://www.circulocivico.org/2014/02/nou-entitats-valencianistes-roblen-un.html. Consultáu'l 29 de febreru de 2014. 
  63. «Manifiestu contra la representatividá y la necesidá de la esistencia de l'Academia Valenciana de la Llingua (AVL)». Archiváu dende l'orixinal, el 23 d'agostu de 2015. Consultáu'l 5 de xunu de 2015.
  64. CCV y PLV (26 de febreru de 2014). «Carta de PLV i CCV a Ramon Ferrer demanant-li que dimitixca de la RACV» (en valencianu). www.circulocivico.org. http://www.circulocivico.org/2014/03/carta-de-plv-i-ccv-ramon-ferrer.html. Consultáu'l 29 de febreru de 2014. 
  65. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes racvdimiteferrer
  66. F. RICÓS (5 de setiembre de 2014). «Bonig: «Queremos actuar cola AVL pero precisamos el sofitu del PSPV»». www.lasprovincias.es (VOCENTO). http://www.lasprovincias.es/politica/201409/05/bonig-queremos-actuar-pero-20140905000121-v.html. Consultáu'l 7 de setiembre de 2014. 
  67. 67,0 67,1 EP (1 de setiembre de 2014). «quitar-el so-presupuestu-si-nun modificar-la-definicion-de-valencianu-de-el so-diccionariu.html Català amenaza a la AVL con quitar el so presupuestu si nun modificar la definición de 'valencianu' del so diccionariu». www.valenciaplaza.com (Ediciones Valencia Plaza SL). http://www.valenciaplaza.com/ver/137907/catal%C3-amenaza-a-la-avl-con quitar-el so-presupuestu-si-nun modificar-la-definicion-de-valencianu-de-el so-diccionariu.html. Consultáu'l 7 de setiembre de 2014. 
  68. EFE (1 de febreru de 2014). «Castellanu: 'El diccionariu AVL enfrentar al sentimientu mayoritariu'». www.elmundo.es (Unidá Editorial Internet, S.L.). https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2014/02/01/52ed371d268y3ec64f8b4574.html. Consultáu'l 6 de febreru de 2014. 
  69. MIKEL PONCE (20 d'agostu de 2014). «Santamaría critica que la AVL «dexó de ser una academia de la llingua valenciana»». www.abc.es (VOCENTO). https://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20140820/abci-gobernacion-critica-201408201424.html. Consultáu'l 7 de setiembre de 2014. 
  70. EP (7 de febreru de 2014). «El Consell cree qu'hai "dulda razonable" sobro si la AVL ta facultada pa dar la definición de la llingua valenciana». www.europapress.es (Europa Press Noticies S.A.). https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-consell-cree-hai-dulda-razonable-si-avl-facultada-dar-definicion-llingua-valenciana-20140207152134.html. Consultáu'l 7 de setiembre de 2014. 
  71. EP (3 de febreru de 2014). «El vicepresidente de la AVL lloma les crítiques al 'Diccionari' de fueos artificiales" frutu de la inorancia"». www.europapress.es (Europa Press Noticies S.A.). https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-vicepresidente-avl-lloma-criticas-diccionari-fueos-artificiales-fruto-inorancia-20140203124115.html. Consultáu'l 7 de setiembre de 2014. 
  72. EP (3 de febreru de 2014). «EUPV, sobro les crítiques del PPCV al 'Diccionari': "los únicos que pueden xulgar el trabayu de la AVL son los filólogos"». www.europapress.es (Europa Press Noticies S.A.). https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-eupv-criticas-ppcv-diccionari-unicos-pueden-xulgar-trabayu-avl-son-filologos-20140203125909.html. Consultáu'l 7 de setiembre de 2014. 
  73. eldiariocv (22 d'agostu de 2014). «Compromís reclama al PP una sida a la AVL». www.eldiario.es (Diariu de Prensa Digital S.L.). https://www.eldiario.es/cv/Compromis-reclama-PP-esculpa-AVL_0_295020564.html. Consultáu'l 7 de setiembre de 2014. 
  74. abc (2 de febreru de 2014). «El PSPV sofita que la AVL oldee'l valencianu y el catalán nel so diccionariu». www.abc.es (VOCENTO). https://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20140202/abci-conflictu-201402021623.html. Consultáu'l 7 de setiembre de 2014. 
  75. REDACCIÓN (3 de febreru de 2014). «PSPV, EU y Compromís carguen contra'l PP por querer resucitar el conflictu llingüísticu tres el dictame de la Acadèmia Valenciana de la Llengua». www.elperiodicodeaqui.com (Medios Impresos y Dixitales d'Equí S.L.). http://www.elperiodicodeaqui.com/noticies/Que-pretendeAVL/57392. Consultáu'l 7 de setiembre de 2014. 
  76. EP (3 de febreru de 2014). «Escola Valenciana recuerda a Fabra que "los diccionarios facer los académicos, non los políticos"». www.europapress.es (Europa Press Noticies S.A.). https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-escola-valenciana-recuerda-fabra-diccionarios-faen-academicos-non-politicos-20140203182810.html. Consultáu'l 7 de setiembre de 2014. 
  77. 77,0 77,1 EL PAÍS (12 d'abril de 2003). «una xunta del IEC en Valencia plantega coordinar los distintos entes». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). https://elpais.com/diario/2003/04/12/cvalenciana/1050175084_850215.html. Consultáu'l 16 de febreru de 2013. 
  78. JUAN PÉREZ ORTIZ (23 d'ABRIL de 1999). «Crítiques a la AVL nel I Congrés de Filologia Pompeu Fabra en Valencia». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). https://elpais.com/diario/1999/04/23/cvalenciana/924895096_850215.html. Consultáu'l 16 de febreru de 2013. 
  79. EL PAÍS (10 de setiembre de 1998). «Lucchetti recibe la llombarada d'Izquierda Xunida balear y valenciana». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). https://elpais.com/diario/1998/09/10/catalunya/905389642_850215.html. Consultáu'l 20 de xunetu de 2014. 
  80. EP (17 de febreru de 2014). «Ribó reclama que se dexe ´trabayar´ a la AVL». www.levante-emv.com (Grupu Editorial Prensa Ibérica). https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2014/02/17/ribo-reclama-dexe-trabayar-avl/1080826.html. Consultáu'l 26 de xunetu de 2014. 
  81. EL PAÍS (11 d'avientu de 2002). «ACPV acusa a la Acadèmia de la "desmembración" del catalán». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS, S.L.). https://elpais.com/diario/2002/12/11/cvalenciana/1039637900_850215.html. Consultáu'l 20 de xunetu de 2014. 
  82. Víctor Maceda (4 de marzu de 2014). «de-la-llengua-mai-non-hauria-dhaver-eixit-de-la-universitat-nin-del-IEC Ferran Carbó: “Tutelar de la llengua mai non hauria d’haver eixit de la universitat nin del IEC”» (en valencianu). www.eltemps.cat (Edicions del País Valencià, SA.). http://www.eltemps.cat/article/2067/Ferran-Carbo-Tutelar de-la-llengua-mai-non-hauria-dhaver-eixit-de-la-universitat-nin-del-IEC. Consultáu'l 26 de xunetu de 2014. 
  83. Joan Castellanu (7 d'abril de 2014). «Col·loquialismes: El cas de 'rabu'» (en valencianu). www.opinions.laveupv.com (Edicions La Veu del País Valencià, SL.). http://opinions.laveupv.com/joan-castellanu/blog/3641/colloquialismes-el-cas-de-rabu. Consultáu'l 26 de xunetu de 2014. 
  84. Francesc Esteve (7 de febreru de 2014) (en valencianu). Dialectalitzant, incoherent, multiplicador de variants... i sovint sense criteri. http://www.vilaweb.cat/noticia/4171723/20140207/dialectalitzant-incoherent-multiplicador-variants-sovint-sense-criteri.html. Consultáu'l 26 de xunetu de 2014. 
  85. Toni Cucarella (1 de febreru de 2014) (en valencianu). El Diccionari Normatiu Valencià remata la derrota de la unitat del català. http://blocs.mesvilaweb.cat/cucarella/?p=258633. Consultáu'l 26 de xunetu de 2014. 
  86. Joan Castellanu (2 de marzu de 2014). «A propòsit del DNV» (en valencianu). www.opinions.laveupv.com (Edicions La Veu del País Valencià, SL.). http://opinions.laveupv.com/joan-castellanu/blog/3492/a-proposit-de-dnv. Consultáu'l 26 de xunetu de 2014. 
  87. Eugeni. S. Reig (8 de xunu de 2014) (en valencianu). Comentaris al Diccionari normatiu valencià (VIII). Edicions La Veu del País Valencià, SL.. http://blogs.laveupv.com/espaicivic/blog/7479/comentaris-al-diccionari-normatiu-valencia-viii. Consultáu'l 26 de xunetu de 2014. 
  88. Cámara de Contratistes de la Comunidad Valenciana (20 de mayu de 2013). «sos%20Ratios%20(20.05.13)%20mdf.%2025.06.2013.pdf LA GRAVE SITUACIÓN FINANCIERA DE LA COMUNIDAD VALENCIANA – OBJETIVADA Al traviés DE LES SOS RATIOS –». www.cccv.es. Consultáu'l 20 de xunetu de 2014.
  89. 89,0 89,1 Europa Press (19 de xineru de 2013). «La Acadèmia plantega rebaxar presupuestu y dietes pa caltener a los sos miembros». www.elmundo.es (Unidá Editorial Información Xeneral S.L.U.). https://www.elmundo.es/elmundo/2013/01/19/valencia/1358598500.html. Consultáu'l 20 de xunetu de 2014. 
  90. Generalidad Valenciana (26 d'avientu de 2013). «Ley 6/2013, de 26 d'avientu, de Presupuestos de la Generalitat pal exerciciu 2014.». BOE. Consultáu'l 20 de setiembre de 2014.
  91. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes presupuestu2015
  92. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes proyeuto_llei
  93. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes refugu_camudo_llei_AVL
  94. GUILLERMO LÓPEZ GARCÍA (9 de febreru de 2014). «sondeos-van-mal-.html Inclusive la AVL ye catalanista cuando los sondeos van mal». www.valenciaplaza.com (Ediciones Valencia Plaza SL). http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/119557/-inclusive-la-avl-ye-catalanista-cuando-los sondeos-van-mal-.html. Consultáu'l 20 de xunetu de 2014. 
  95. EL PAÍS (2 de febreru de 2014). «La oposición acusa al PP de resucitar el conflictu llingüísticu». www.elpais.com (EDICIONES EL PAÍS S.L.). http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/02/02/valencia/1391345175_687248.html. Consultáu'l 20 de xunetu de 2014. 
  96. 96,0 96,1 Acadèmia Valenciana de la Llengua (2011). «Publicacions» (valencianu). www.avl.gva.es. Archiváu dende l'orixinal, el 10 de xunetu de 2013. Consultáu'l 16 de febreru de 2013.
  97. Acadèmia Valenciana de la Llengua (2006). «Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià» (valencianu). www.avl.gva.es. Consultáu'l 16 de febreru de 2013.
  98. Acadèmia Valenciana de la Llengua (2006). «Gramàtica normativa valenciana» (valencianu). www.avl.gva.es. Consultáu'l 16 de febreru de 2013.
  99. Acadèmia Valenciana de la Llengua (2006). «La normativa ortogràfica del valencià» (valencianu). www.avl.gva.es. Consultáu'l 16 de febreru de 2013.
  100. Acadèmia Valenciana de la Llengua (2006). «L'estàndard oral del valencià» (valencianu). www.avl.gva.es. Consultáu'l 16 de febreru de 2013.
  101. Acadèmia Valenciana de la Llengua (2006). «Els gentilicis valencians» (valencianu). www.avl.gva.es. Consultáu'l 16 de febreru de 2013.
  102. Acadèmia Valenciana de la Llengua (1 de febreru de 2014). «Diccionari Normatiu Valencià» (valencianu). www.avl.gva.es/dnv. Consultáu'l 6 de payares de 2014.
  103. EUROPA PRESS (01.02.14). «por-20140201.html La AVL ratifica'l so Diccionari normatiu col que respuende por la «unitat de la llengua»». www.lasprovincias.es (Vocento). http://www.lasprovincias.es/v/20140201/politica/ratifica-diccionari-normatiu-respuende por-20140201.html. Consultáu'l 2 de febreru de 2014. 
  104. EUROPA PRESS (9 de payares de 2013). «La Gramàtica Valenciana Bàsica aspira a correxir les interferencies del castellán». www.levante-emv.com (Editorial Prensa Ibérica). https://www.levante-emv.com/cultura/2013/11/09/gramatica-valenciana-basica-aspira-correxir/1049303.html. Consultáu'l 2 de febreru de 2014. 
  105. «so-tradicion-historica/ La AVL publica una 'Gramàtica Valenciana Bàsica' coles formes más "xenuines" y "vivas" de la so tradición histórica». www.20minutos.es (20 MINUTO EDITORA, S.L.). 22 d'abril de 2016. http://www.20minutos.es/noticia/2728807/0/avl-publica-gram-tica-valenciana-b-sica-con-formes-m-xenuines-vivas-la so-tradicion-historica/. Consultáu'l 23 d'abril de 2016. 
  106. Acadèmia Valenciana de la Llengua (2011). «Pesentació» (valencianu). www.avl.gva.es. Consultáu'l 16 de febreru de 2013.
  107. Acadèmia Valenciana de la Llengua (2011). «Publicacions» (valenciano). www.avl.gva.es. Archiváu dende l'orixinal, el 10 de xunetu de 2013. Consultáu'l 16 de febreru de 2013.

Enllaces esternos editar