Aina Moll Marquès (14 d'agostu de 1930Ciutadella de Menorca – 9 de febreru de 2019Palma)[6] foi una filóloga menorquina,[7] fía mayor de Francesc de Borja Moll, con quien collaboró nos dos últimos volúmenes del Diccionari català-valencià-balear.[8] En 1953, llogró la llicenciatura en filoloxía románica. Dempués va ampliar estudios en París, Estrasburgu, y Zúrich, y dende 1954 hasta 1961 foi direutora de la Biblioteca Raixa.

Aina Moll Marquès
1. directora general de Política Lingüística (es) Traducir

16 mayu 1980 - 12 setiembre 1988
← ensin valor - Miquel Reniu i Tresserres
Vida
Nacimientu Ciutadella de Menorca14 d'agostu de 1930[1]
Nacionalidá España
Muerte Palma9 de febreru de 2019[2] (88 años)
Familia
Padre Francesc de Borja Moll
Hermanos/es
Estudios
Estudios Universidá de Barcelona
IES Joan Alcover (es) Traducir
Llingües falaes castellanu
catalán
francés
Oficiu filóloga, política, sociolingüistaprofesora de catalán
Emplegadores Editorial Moll (es) Traducir
IES Joan Alcover (es) Traducir  (1959 –  ochobre 1980)
Xeneralidá de Cataluña  (16 mayu 1980 –  12 setiembre 1988)
Gobiernu de les Islles Baleares  (1989 –  1996)
Premios
Miembru de Seición Filolóxica del Institutu d'Estudios Catalanes[5]
Cambiar los datos en Wikidata

Ye miembru del Grupu Catalán de Sociollingüística, y foi tamién miembru de la primer Comisión de Transferencies Estáu-Conseyu Xeneral Interinsular de les Baleares. Foi direutora xeneral de Política Llingüística de la Xeneralidá de Cataluña dende 1980 hasta 1988. Ente 1995 a 1996 foi asesora llingüística del gobiernu balear.[9]

Honores editar

Membresías editar

Dende 1993 ye miembru numerario del IEC. El 8 de mayu de 2012 foi declarada doctora honoris causa pola Universidá Abierta de Cataluña (UOC).[10][11]

Gallardones editar

Obres editar

  • Francesc de B. Moll: la fidelitat tossuda (2004)
  • La nostra llengua (1990)

Referencies editar

  1. Afirmao en: Gran Enciclopèdia Catalana. Identificador de la Gran Enciclopedia Catalana: 0043249. Apaez como: Aina Moll i Marquès. Editorial: Grup Enciclopèdia. Llingua de la obra o nome: catalán.
  2. URL de la referencia: https://ib3.org/mor-aina-moll-als-seus-89-anys.
  3. URL de la referencia: http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=43987.
  4. URL de la referencia: http://www.uoc.edu/hc/moll/cat/index.html.
  5. URL de la referencia: http://apmembres2.iec.cat/detall.aspx?pkMembrePLE=381.
  6. Vilaweb
  7. Diariu de Mallorca (26 de mayu de 2012). «´Hai quien llee'l Diccionari como una novela´» (castellanu). Consultáu'l 26 de xunu de 2013.
  8. Mallorca Confidencial. «colexu-montesion-y-la-comision-educativa-de-son-gotleu-pa-les medayes-de-oru-de-palma.html Proponen a Miquel Lladó, Aina Moll, el colexu Montesión y la Comisión Educativa de Son Gotleu pa les Medayes d'Oru de Palma» (castellanu). Archiváu dende l'colexu-montesion-y-la-comision-educativa-de-son-gotleu-pa-les medayes-de-oru-de-palma.html orixinal, el 11 d'abril de 2013. Consultáu'l 26 de xunu de 2013.
  9. UOC.es (8 de mayu de 2012). «Aina Moll pide una nueva política llingüística «muncho más esixente y difícilmente atacable»» (castellanu). Archiváu dende l'orixinal, el 30 de marzu de 2013. Consultáu'l 26 de xunu de 2013. «definió a Moll como «una activista tan silenciosa y pacífica como sólida y contundente, que sabe perfeutamente que quien llucha puede perder, pero quien nun llucha yá perdió».»
  10. 10,0 10,1 Vilaweb.cat (8 de mayu de 2012). «Aina Moll, doctora honoris causa per la UOC» (catalán). Consultáu'l 26 de xunu de 2013.
  11. Última Hora (8 de mayu de 2012). «Aina Moll, madre «coraje» del catalán» (castellanu). Archiváu dende l'orixinal, el 10 de mayu de 2012. Consultáu'l 26 de xunu de 2013. ««Contribuyó decisivamente pa poner los fundamentos iniciales sólidos y perdurables na política llingüística de Catalunya, y facer con estilu dialogante y persuasivo, que tresmitía a toos un enfotu ilimitáu na capacidá coleutiva de consiguir una sociedá na que'l catalán seya conocíu, usáu y apreciáu».»

Enllaces esternos editar