Amaranthus hybridus

especie de planta

Amaranthus hybridus, ye una especie yerbácea perteneciente a la familia Amaranthaceae.

Amaranthus hybridus
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Caryophyllidae
Orde: Caryophyllales
Familia: Amaranthaceae
Subfamilia: Amaranthoideae
Xéneru: Amaranthus
Especie: Amaranthus hybridus
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Inflorescencia
Planta nel so hábitat

Descripción editar

Ye una yerba añal, con tarmos erectos, glabros embaxo, tornándose subglabros o escasamente pubescentes escontra riba con tricomes d'hasta 1 mm de llargu, bien delgaos ya irregularmente doblaos; monoicas. Fueyes acuminaes o agudes escontra'l ápiz cola punta obtusa, glabres, escasamente pubescentes namái nos nervios, con tricomas delgaos ya irregularmente doblaos. Visos frecuentemente con un númberu amenorgáu de ramines, inflorescencia compacta, partes espiciformes terminales nel tarmu, nes cañes y nes axiles de les fueyes cimeres caulinares, les terminales con munches cañes llaterales con visos densamente amestaos, visos cimeros de les partes compactes con 1–4 flores estaminaes, bráctea angostamente triangular o angostamente ovada, 2.5–3 mm de llargu, cuasi hialina, nerviu principal largamente excurrente, bractéoles más llargues que les flores, les 2 inferiores angostamente ovaes col nerviu principal fuerte, les cimeres similares; flores estaminaes con 5 tépalos desiguales, llargamente llanceolaos, daqué cimbiformes, el más llargu 2.5–2.9 mm de llargu, los otros 2–2.3 mm de llargu, más anchos cerca de la metá, acuminaos nel ápiz, filamentos 0.7–1.4 mm de llargu, anteres 0.8–1 mm de llargu; flores pistilaes con 5 tépalos desiguales, membranáceos; estigmes (2) 3, 0.5–0.7 mm de llargu. Utrículo escarioso y delgáu, frecuentemente llisu o daqué ruguláu namái na metá cimera, circuncísil; grana lenticular, 0.9–1.1 mm de diámetru, bien finamente reticulada, café fosco polenca.[1]

Distribución y hábitat editar

Esta especie distribuyir nes rexones tropical y subtropical y parte de les rexones templaes del mundu. Consta de dos subespecies, una de les cualos ye cultivada.

Propiedaes editar

Al quelite emplégase-y con frecuencia en problemes del aparatu dixestivu. Nel Distritu Federal utilizar contra'l dolor d'estómagu, y en Sonora contra la foria, pa lo cual aconséyase usar fueyes y cañes. En casos de coraxes, muinas o fiel, prepárase un fervinchu o se resfregar la planta n'agua xunto coles de sauco (Sambucus mexicana), yerba duce (Phyla scaberrima), mano de tigre (Geranium seemannii), yerba del golpe (Oenothera rosea), tomate (Physalis aequata), llima chichona (Citrus aurantifolia), malva chiquita (Malva multifida), yerba del cachiparru (C. subulata), yerba moro (Solanum americanum), escoba (Sida rhombifolia), violeta (Anoda cristata), quelite de puercu (Amaranthus sp.), tomate mure (Solanum douglasii), espinosu (Sechium edule), estafiate (Artemisia ludoviciana subsp. mexicana), recia (Bidens pilosa); tómase como agua de tiempu, anque tamién puede aplicase como bañu. Dacuando amiéstase-y glaya (S. multirramea), malabar (B. elliptica), fueya vidriosa (Kalanchoe pinnata) y ricino (Ricinus communis) pero namái cuando se-y va ocupar en baños (Puebla).

Amás, faise usu d'esta planta n'irritación de la boca y el gargüelu, hemorraxes intestinales, menstruación escesiva, leucorrea ya infeiciones de la piel.[2]

Taxonomía editar

Amaranthus hybridus describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 990. 1753.[1]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Amaranthus hybridus (Fam. Amaranthaceae) y táxones infraespecíficos: 2n=32[3]

Etimoloxía

amaranthus: nome xenéricu que procede del griegu amaranthos, que significa "flor que nun s'amostalga".[4]

hybridus: epítetu llatín que significa "híbridu".[5]

Variedaes
  • Amaranthus aureus Moq.
  • Amaranthus batalleri Sennen
  • Amaranthus bellardii Moq.
  • Amaranthus berchtholdii Moq.
  • Amaranthus catechu Moq.
  • Amaranthus caudatus Baker & Clarke, in

Dyer * Amaranthus chlorostachys Willd.

  • Amaranthus chlorostachys var. hybridus S. Watson
  • Amaranthus eugenii Sennen
  • Amaranthus flavescens Moq.
  • Amaranthus hecticus Willd.
  • Amaranthus incurvatus Trimen ex Gren. & Gord.
  • Amaranthus intermedius Guss. ex Moq.
  • Amaranthus laetus Willd.
  • Amaranthus laxiflorus Comelli ex Pollini
  • Amaranthus neglectus Moq.
  • Amaranthus nepalensis Moq.
  • Amaranthus paniculatus var. sanguineus Regel
  • Amaranthus patulus f. multispiculatus (Sennen) Priszter
  • Amaranthus patulus var. multispiculatus Sennen
  • Amaranthus pseudoretroflexus (Thell.) Almq.
  • Amaranthus retroflexus var. chlorostachys A. Gray
  • Amaranthus retroflexus var. hybridus A. Gray
  • Amaranthus spicatus Rchb.
  • Amaranthus timeroyi Jord. ex Moq.
  • Amaranthus trivialis Rota *

Galliaria hybrida (L.) Nieuwl.[6]

Nome común editar

  • Castellán: amaranto, bledo, bleo, breo, cenizo, ledos, mocu de pavu.[7] En Méxicu: quelite blancu, quelite bonu, quintonil, quintonil blancu, quintonil grande, quintonile;

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 «Amaranthus hybridus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 21 d'ochobre de 2012.
  2. Amaranthus hybridus Medicina tradicional mexicana
  3. Estudos citotaxonómicos em Amaranthus de Portugal. Queirós, M. (1989) Lazaroa 11: 9-17
  4. Amaranthus en Flora de Canaries
  5. n'Epítetos Botánicos
  6. Amaranthus hybridus en PlantList
  7. «Amaranthus hybridus». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 21 d'ochobre de 2012.

Bibliografía editar

  1. Abrams, L. 1944. Buckwheats to Kramerias. 2: 635 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Flora of North America Editorial Committee, e. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. 4: i–xxiv, 1–559. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  4. Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  5. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  6. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  7. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Salicaceae to Saxifragaceae. Part II: 1–597. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  8. Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  9. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  10. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  11. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  12. Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Des. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.
  13. Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York.
  14. Welsh, S. L. 1974. Anderson's Fl. Alaska Adj. Parts Canada i–xvi, 1–724. Brigham Young University Press, Provo.

Enllaces esternos editar