Arabis alpina

especie de planta

Arabis alpina ye una especie de planta yerbácea perteneciente a la familia de les brasicacees.

Arabis alpina
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Dilleniidae
Orde: Brassicales
Familia: Brassicaceae
Xéneru: Arabis
Especie: Arabis alpina
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Ilustración
Nel so hábitat
Fueyes

Distribución xeográfica editar

Crez n'árees montascoses d'Europa, África del Norte, centru y este d'Asia y en parte d'América del Norte. Nes Islles Britániques alcuéntrase en delles llocalidaes en Cuillin Ridge de la islla de Skye.

Descripción editar

Ye una planta yerbácea qu'algama los 4 dm d'altor y que ye coronada con una cabeza de flores blanques con cuatro pétalos. Les fueyes nuna roseta basal son llargues y fuertemente dentaes.

Hábitat editar

A. alpina crez en graveres húmedes y de cutiu en tierres caliares.

A. alpina créese aniciar n'Asia Menor hai 2 millones d'años. Dende onde emigró al este d'África (fai 500.000 años), onde crez entá nos altos montes, la más alta diversidá atopar n'Asia Menor;.[1]

Taxonomía editar

El xéneru foi descritu por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 664. 1753.[2]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Arabis alpina (Fam. Cruciferae) y táxones infraespecíficos: 2n=16

Etimoloxía

Arabis: nome xenéricu que deriva de la pallabra griega usada pa "mostaza" o "berru", y la pallabra griega para Arabia, quiciabes refiriéndose a la capacidá d'estes plantes pa crecer en suelos predresos o arenosos.[3]

alpina: epítetu llatín que significa "de los montes".[4]

Variedaes
Sinonimia

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. «Three times out of Asia Minor: the phylogeography of Arabis alpina L. (Brassicaceae)». Molecular Ecology 15:  páxs. 825–839. 2006. doi 10.1111/j.1365-294X.2005.02848.x. 
  2. «Arabis alpina». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 6 de marzu de 2013.
  3. En Nomes Botánicos
  4. N'Epítetos Botánicos
  5. «Arabis alpina». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 25 de payares de 2009.
  6. Arabis alpina en PlantList

Bibliografía editar

  1. Bailey, L.H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  2. Böcher, T. W. 1978. Greenlands Flora 326 pp.
  3. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  4. Flora of North America Editorial Committee, e. 2010. Magnoliophyta: Salicaceae to Brassicaceae. 7: i–xxii, 1–797. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  5. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  6. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  7. Tolmatchev, A. I. 1975. Arktic. Fl. SSSR 7: 1–180.
  8. Warwick, S. I., A. Francis & I. A. Al-Shehbaz. 2006. Brassicaceae: Species checklist and database on CD-Rom. Pl. Syst. Evol. 259: 249–258.
  9. Zuloaga, F.O. 1997. Catálogu de les plantes vasculares de l'Arxentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.
  10. Zuloaga, F.O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguái y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaces esternos editar