Asturianu occidental de la Rexón D

L'asturianu occidental de la rexón D tamién conocíu como paḷḷuezu (patsuezo/patsuezu) o falieḷḷa[1] ye una de los cuatro variedaes d'asturianu occidental que s'inscriben dientro del subgrupu oeste del dialeutu occidental del idioma asturlleonés.[2] Estender polos conceyos asturianos de Somiedo, Brañes de Cangas, Degaña y nes contornes lleoneses de Ḷḷaciana, Rivas del Sil, y Páramu del Sil.

Vista de Caboalles de baxo, pueblu del valle de Ḷḷaciana
Allugamientu de les cuatro fasteres del asturianu occidental dientro del dominiu llingüísticu ástur occidental.

Principales carauterístiques editar

Garrucha (baille del país)

Interpretada por Tsacianiegas
Garrucha (baille del país)

Interpretada por Tsacianiegas
Xota vaqueira

Interpretada por Tsacianiegas
Los pollos de Zarréu

Interpretada por Tsacianiegas
Vaqueiraes

Interpretada por Tsacianiegas

Les principales carauterístiques que singularizan a esta fala con respectu al castellán son:

Comunes a toles variantes del asturlleonés editar

  • Zarru de les vocales átones finales: nueiti 'nueche', baxu 'so', ḷḷeiti 'lleche', qui 'que', di 'de' y non finales: firida 'mancada', vicín 'vecín', vixigu 'vejigo', ufiensa 'ofiensa', mulín 'molín', furmiga 'formiga', prubín 'probín', etc.[3] El zarru masivu qu'amenorga a a/o/i el vocalismu átonu producir en tol dominiu asturlleonés y estiéndese con particular fuercia escontra les fales de transición col castellán: Fala d'El Rebollar en Salamanca (nochi, ḥoci 'focete', mesmu, dubri 'doble'), estremeñu (ñubi, grandi, libru, ḥuerti) y cántabru (lus poblis, lus hombris, yo triji, dístimi, bebi el to, ḥuenti, mitilu in bulsu, il curdiru).[4]
  • Como en castellán occitanu y aragonés, diptongación de les vocales curties tóniques llatines /O/, con resultancia puerta < porta, cuervu < corvus y /Y/ con resultancia tierra < terra, bien < bene.
  • Como n'aragonés (fuella < *folia, güello < *oculo), occitanu (huelha < *folia, uelh < *oculo) y antiguu mozárabe (uello < *oculo) desarrollu del diptongo /XE UO/~de /O/ ante L + yod: güechu 'güeyu' < ocolu, fuecha 'fueya' < folia, remuechu 'remueyu' < remolliu, pero a diferencia del aragonés nun se produz el diptongu de /Y/: ispechu < especolu (cfr. aragonés espiello).
  • Frente al castellán, y en coincidencia col gallegu, caltiénse'l grupu interior -MB- ensin amenorgar: ḷḷamber 'llamber', ḷḷombu 'llombu', camba 'cama, pina del carru', embelga 'amelga', chumbu 'plomu'.

Comunes al grupu asturlleonés occidental editar

  • Caltenimientu de los antiguos diptongos decrecientes /EI/ y /OU/ tamién presentes nel grupu galaicu-portugués: mouru < maurus, cueiru < corium, eiru 'campu' < areo.
  • Caltenimientu de F llatina en posición inicial ya intervocálica: fégadu'fégadu'< * ficătum, afogar 'afogar' < *adfocāre, fema 'fema' < * femĭna, falar 'falar' < *fabulāri, figu 'figu' < *ficus.

Comunes al grupu asturlleonés occidental, subgrupu oeste editar

  • Vocalización de les consonantes finales en grupu interior -ct- y -lt-. nueiti, truita, muitu.
  • Soluciones en fonema prepalatal fricativu sordu /š/ (qu'en castellán evolucionó a la velar sorda /x/) para distintos grupos llatinos -SS-, D + yod/, /x/: coxu 'coxu', xatu 'jato', baxu 'so'. Mesma resultancia pa los grupos IX, GI, GUE: xugu 'xugu', xuntar 'xuntar', xelu 'xelu'.
  • Solución /ch/ pa los grupos llatinos pl-, cl-, fl-: chourar 'llorar' < plorare, chave 'llave' < clavis, chama 'llama' < flamma.

Mesmes del asturianu occidental D editar

  • El grupu /-li-/ y /c'l/ llatín anicia "-ch-".:[5] fuecha fueya < folia, mucher 'muyer' < mulier, güechu < oc'lo 'güeyu', carbachu 'carbayu'.
  • La /l-/ inicial llatina palataliza nel alófono africáu sordu popularmente conocíu como "ḷḷ (che vaqueira)"[5] y que tradicionalmente representóse coles grafíes "ts".[6]

Testu editar

Na esculina nacionale nun nos enseñanun nada de falieḷḷa. Namás los cuatro regles, yá gracies! Peru a muitas nenas yá nenos nin siquier-ḷḷys tocóu esu. Cun guardara ganáu yá yir a sirvire cumplienun p'anus conu que-ḷḷys mandanun los sous padres. Tuviénunnos amurmuxaos, ensin danos la oportunidá, nun siendo la de destripare los turrones un campu la fami, muitu ḷḷuenxi del outru campu de les ḷḷetras que daqueḷḷa taba namás reserváu pa los escochidos pul dineiru. Alredor de les nuesas montes, en tou esti tiempu naide escribíu sobre les alcordanzas ou pulu menos nun cheganun aiquí los ḷḷibros. Peru un bon día, benditu seya! víu la ḷḷuz "La nuesa ḷḷingua". Detrás fonun chegandu outros cincu ḷḷibrus. Al ḷḷeelos hubu ḷḷeutores que volvienun a vere la sienda del resplandore convirtiendu'l pasáu olvidadizu nuna singladura en defensa de la falieḷḷa. L'anantias yá l'agora. Severiano Álvarez.

Cultivu lliterariu editar

Diversos y reconocíos son los escritores que cultivaron la so producción lliteraria de la mano d'autores como Eva González Fernández, Roberto González-Quevedo, Emilce Núñez, Severiano Álvarez o Héctor García Gil.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. El Pachuezu, la nuesa ḷḷingua, de Roberto González Quevedo.
  2. Diego Catalán "L'asturianu occidental. Exame sincrónicu y esplicación diacrónica de les sos fronteres fonolóxiques". en Les Llingües Circunvecinas del castellán. Madrid: Paraninfu 1989a. pxs. 30-99
  3. X. Lluis G. Árias. 1974. La fala de Teberga, sincronía y diacronía en Archivum nº XXIV. pgs. 5-330. Ed. Universidá d'Uviéu
  4. Ralph J. Penny. "La Fala Pasiega: Ensayu de Dialeutoloxía Montañesa". Tamesis Books. 1969. Londres
  5. 5,0 5,1 La Fala de Palacios del Sil, de Roberto González-Quevedo. I.S.B.N.: 84-8168-216-0. Depósitu Llegal: As.-2.307/01
  6. Son diverses les referencies que podríamos apurrir ante esta afirmación, tales como toles obres de los principales escritores, falantes patrimoniales d'esta variante, tales como Eva González Fernández, Emilce Núñez o Severiano Álvarez, según la rotulación llevada a cabu na zona nesti idioma, como por casu el monumentu "De los Mineros a les Xentes de Ḷḷaciana"