Atlantoxerus getulus

L'esguil morunu (Atlantoxerus getulus) ye una especie de royedor esciuromorfo de la familia Sciuridae.

Atlantoxerus getulus
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Mammalia
Orde: Rodentia
Suborde: Sciuromorpha
Familia: Sciuridae
Subfamilia: Xerinae
Tribu: Xerini
Xéneru: Atlantoxerus
Forsyth Major, 1893
Especie: A. getulus
(Linneo, 1758)
Especie tipu
Sciurus getulus
Linneo, 1758
Distribución
Mapa de distribución de A. getulus.
Mapa de distribución de A. getulus.
Sinonimia
  • praetextus Wagner, 1842
  • trivittatus (Gray, 1842)
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

Trátase d'un esguil terrestre, el so cuerpu y cola tán percorríos llonxitudinalmente por cuatro bandes negres y dos blanques. El pelo ye llargu y mestu y con bandes llonxitudinales de colores pardu y pardu escuru, la cabeza de color pardu acoloratáu y relativamente grande respectu al restu del cuerpu, oreyes pequeñes cuasi inesistentes. Animales gregarios, formen colonies onde aparentemente esiste una estructura social definida.

Distribución editar

Nativu del estremu noroeste d'África: Marruecos y gran y mediu Atles, dende'l sur d'Agadir hasta'l norte d'El Sáḥara y noroeste d'Arxelia. N'España foi introducida na islla de Fuerteventura (Islles Canaries) alredor de 1965 y ellí sigue como especie invasora.

Hábitat editar

Especie más abondosa n'árees con zones abellugo, (pedreres, parés de piedres, etc. Na islla de Fuenteventura ye una especie exótica invasora y gafida nes Islles Canaries. La especie ye considerada especie cinexética en Fuerteventura y Gran Canaria.

Depredación editar

La mayor parte de los depredadores de Fuerteventura, incorporaron ta especie a la so dieta (Felis catus, Buteo buteo, Falco tinnunculus y Corvus corax). Sicasí, solo'l Ratoneru común o Busardo ratoneru preda esguiles con una frecuencia elevada, convirtiéndose nun importante axente regulador. El númberu de competidores potenciales resulta escasu.

Patoloxíes editar

Tresporta amebes altamente patóxenes pa los humanos, amás de bacteries contaxoses p'animales y l'home. Na so área de procedencia puede llegar a provocar la muerte por septicemia por mordedura, amás de ser portadora d'un virus recurrente, tipu hispanu-africanu, transmisible al home y ser sensible al tifus murino, al kala-azar o a la leismaniosis cutanea.[2]

Referencies editar

  1. Aulagnier, S. (2008). «Atlantoxerus getulus» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2010.4. Consultáu'l 19 de payares de 2010.
  2. Atlantoxerus getulus nel Atles de la biodiversidá del Ministeriu de Mediu Ambiente (MMA). Archivu en PDF.

Referencies adicionales editar

Enllaces esternos editar