Brithenig ye una ideollingua o llingua construyida, qu'entra dientro'l grupu denomáu, n'inglés "conlang". Andrew Smith creóla como divertimentu en 1996, en Nueva Zelanda.

Faláu en
Númberu de falantes
Datos
Familia Llingua artística
Códigos
ISO 639-3 bzt
Cambiar los datos en Wikidata

Tien el códigu ISO 639-3 BZT

El brithenig nun se desendolcó pa ser usáu como l'esperantu o la interlingua, dambes llingües auxiliares, nin pa series de ficción, como sí lo ye'l klingon de Star Trek. El xeitu'l brithenig xurdió como un esperimentu pa crear una llingua romance nel supuestu de que'l llatín desplazara a les llingües celtes falaes en Gran Bretaña.

Sicasí, el resultáu de too foi una llingua hermana de les romances como l'asturianu, el català, el francés, el portugués, etc, cola diferencia de tener trazos de les llingües celtes, como'l galés y l'antiguu celta o pallabres esbillaes del inglés o'l bretón. Una distinción a sorrayar pente'l brithenig y el galés, ye qu'esti últimu, ye llingua celta-P demientres el llatín yera una llingua itálica-Q, trazu qu'heredó'l brithenig.

Hebo otres llingües del mesmu xacer que'l brithenig, como, per exemplu, el breathanach, sofitáu na otra rama de llingües celtes (les giodéliques d'Irlanda); el judajca, romance entemecíu col hebréu; el Þrjótrunn, col islandés; el wenedyk, col polacu; el xliponian, qu'esperimentaba cola Llei de Grimm. El Wessic ye una llingua qu'amestaba les antigües llingües celtes coles xermániques, dexando de llau esta vegada les romance.

Vocabulariu editar

Les más de les pallabres del vocabulariu del brithenig tienen abondu raigañu de les llingües romániques. Amuésase tamién la so rellación col galés.

Llingües romániques comparaes col Brithenig
Llatín Asturianu Portugués Inglés Catalán Francés Italianu Castellán Retorrománicu Rumanu Wenedyk Brithenig Galés
brachium Brazu braço arm braç bras braccio brazo bratsch braţ brocz breich braich
nĭger negru negro black negre noir nero negro nair negru niegry nîr (du)
cīvĭtas ciudá cidade city ciutat cité città ciudad citad oraş czytać ciwdad (dinas)
mŏrs muerte morte death mort mort morte muerte mort moarte mroć morth (marwolaeth)
canis perru cão dog gos chien cane perro chaun câine kań can (ci)
auris, aurĭcŭla oreya orelha ear orella oreille orecchio oreja ureglia ureche urzykła origl (clust)
ovum güevu ovo egg ou œuf uovo huevo ov ou ów ew wy
ŏcŭlus güeyu olho eye ull œil occhio ojo egl ochi okieł ogl (llygad)
pater padre pai father pare père padre padre bab tată poterz padr (tad)
ignis, fŏcus fueu fogo fire foc feu fuoco fuego fieu foc fok ffog (tân)
pĭscis pexe peixe fish peix poisson pesce pez pesch peşte pieszcz pisc pysgodyn
pĕs pie foot peu pied piede pie pe picior piedź pedd (troed)
amīcus amigu amigo friend amic ami amico amigo ami prieten omik efig (cyfaill)
vĭrĭdis verde verde green verd vert verde verde verd verde wierdzi gwirdd gwyrdd
ĕquus, cabăllus caballu cavalo horse cavall cheval caballo cavallo chaval cal kawał cafall ceffyl
ĕgo yo eu I jo je io yo jau eu jo eo mi
īnsŭla isla/islla ilha island illa île isola islla insla insulă izła ysl (ynys)
lĭngua llingua língua lengua llengua langue lingua lengua linguatg, lieunga limbă lęgwa llinghedig, llingw (iaith)
vīta vida vida life vida vie vita vida vita viaţă wita gwid (bywyd)
lac lleche/ḷḷeite leite milk llet lait latte leche latg lapte łoc llaeth llaeth
nōmen nome nome name nom nom nome nombre num nume numię nôn (enw)
nŏx nueche/nueite noite night nit nuit notte noche notg noapte noc noeth (nos)
vĕtus vieyu velho old vell vieux vecchio viejo vegl vechi wiekły gwegl (hen)
schŏla escuela escola school escola école scuola escuela scola şcoală szkoła yscol ysgol
caelum cielu céu cielo cel ciel cielo cielo tschiel cer czał cel awyr
stēlla estrella estrela star estrella étoile stella estrella staila stea ścioła ystuil (seren)
dēns, dĕntem diente dente tooth dent dent dente diente dent dinte dzięć dent dant
vōx voz voz voice veu voix voce voz vusch voce wucz gwg (llais)
aquea agua água water aigua eau acqua agua aua apă jekwa ag (dŵr)
vĕntus vientu vento wind vent vent vento viento vent vânt więt gwent gwynt

Exemplu editar

El padrenuesu en brithenig:

Nustr Padr, ke sia i llo gel: sia senghid tew nôn: gwein tew rheon: sia ffaeth tew wolont, syrs lla der sig i llo gel. Dun nustr pan diwrnal a nu h-eidd; e pharddun llo nustr phechad a nu, si nu pharddunan llo nustr phechadur. E ngheidd rhen di nu in ill temp di drial, mai llifr nu di'll mal. Per ill rheon, ill cofaeth e lla leir es ill tew, per segl e segl. Amen

Referencies editar

Enllaces esternos editar