Cástor (α Geminorum / α Gem / 66 Geminorum / HIP 36850)[8] ye la segunda estrella más brillosa de la constelación de Xéminis dempués de Pólux (β Geminorum). Xunto con ésta representa los dos ximielgos celestiales que dan a la constelación de Xéminis el so nome (Gemini en llatín significa «los ximielgos»). En 1678 afayóse que Cástor ye una binaria visual que les sos componentes, dixebraes unos 6 segundos d'arcu, tienen magnitúes aparentes de +2,91 y +1,96.

Ficha d'oxetu celesteCástor
Estrella múltiple, estrella blanca de la secuencia principal (es) Traducir[1], near-IR source (en) Traducir[2] y UV-emission source (en) Traducir[2]
Epónimu Kastor
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 113,64947164 °[3]
Declinación (δ) 31,888282216 °[3]
Distancia a la Tierra 49,8 ly
Magnitú aparente (V) 1,58 (banda V)
Magnitú absoluta 1,332
Constelación Xéminis
Velocidá de rotación 20 km/s[5]
Velocidá radial 5,4 km/s[6]
Parallax 64,12 mas[3]
Carauterístiques físiques
Radiu 2,31 Radius solars
Masa 2,151 M☉
Gravedá superficial 10 000 cm/s²[5]
Tipu espectral A1.5 IV+[7]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 7h 34m 35.873s, 31° 53 17.816

Nome editar

El nome de Cástor, usáu mientres sieglos pa designar a α Geminorum, fai referencia al hermanu mortal de los Dioscuros, ximielgu de Pólux. Sicasí, na antigua Grecia esta estrella yera conocida como Apollo (Ἀπόλλων), nome que paez perdurar hasta los tiempos de John Flamsteed. Nel dialeutu dóricu yera Ἀπέλλων, términu que dio llugar a les variantes Afelar, Aphellon, Apullum y Avellar.[9]

La estrella tamién lleva'l nome árabe Al Ras al-Taum al-Muqadim, lliteralmente «la cabeza del primer ximielgu». Sicasí, d'alcuerdu a Al Tizini, el so primer nome indíxena foi Al Awwal al Dhirāʽ, «la primera na garra / brazu»; faía referencia a la figura celestial d'un enorme lleón, Asad, representada polos nómades del desiertu.[9]

Na antigua Babilonia Cástor señalaba la oncena constelación eclíptica, Mash-mashu-Mahrū, «el ximielgu occidental». En China reconocíen a esta estrella como Yin, que na filosofía oriental ye una de les dos fuercies fundamentales, opuestes pero complementaries, que s'atopen en toles coses.

Descripción del sistema estelar editar

Cástor ye una estrella binaria visual que les sos componentes, Cástor A y Cástor B, completen una órbita cada 445 años. Anque la distancia media ente dambes ye de 104 ua, la escentricidá de la órbita (ε = 0,34) fai que la separación ente elles varie ente 71 y 138 ua. El planu orbital ta inclináu 25º al respeutive de la llinia de visión. De la mesma, caúna de les componentes ye una binaria espectroscópica: les componentes de Cástor A tán dixebraes 0,12 ua con un periodu orbital de 9,21 díes, ente que les componentes de Cástor B, separaes 0,03 ua, completen una órbita cada 2,93 díes.[10]

Pero Cástor ye, en realidá, una estrella séstuple»: tien una acompañante bien pocu lluminosa a unos 72 segundos d'arcu, Cástor C, que los sos paralax y movimientu propiu son iguales al del par Cástor AB. Cástor C ye tamién una binaria espectroscópica y amás una binaria eclipsante, que les sos componentes mover nuna órbita circular con una separación de 0,018 ua, completando una vuelta cada 19,5 hores. La distancia ente Cástor C y el par Cástor AB ye tan grande (unes 1000 ua) qu'entá nun se reparó movimientu orbital dalgunu.

Carauterístiques físiques editar

La estrella principal de Cástor A ye una estrella blanca de la secuencia principal de tipu espectral A1 V. Tien una temperatura de 9500 K y una lluminosidá 37 vegaes mayor que la del Sol. Pela so parte, la componente principal de Cástor B ye una estrella con llinies metáliques —lo que llevó a que seya catalogada ente A2 y A5— con una temperatura de 8300 K y 13 vegaes más lluminosa que'l Sol. Les mases respeutives d'A y B son 2,4 y 1,9 mases solares. Les acompañantes d'estos dos estrelles blanques nun son bien conocíes; la compañera de Cástor A pue ser de tipu K tardíu y la de Cástor B una nana colorada. Dambes binaries emiten rayos X, probablemente pola actividá magnética de les compañeres invisibles.[10]

Na siguiente tabla recuéyense los parámetros de los seis estrelles que formen el sistema estelar de Cástor.

Parámetru Componente
Cástor Aa Cástor Ab Cástor Ba Cástor Bb Cástor Ca Cástor Cb
Tipu espectral A1 V Desconocíu (¿K V?) A2 Vm M2 V M0.5

Ve

Masa (MSol) 2,4 0,4 - 0,6 1,9 0,4 - 0,6 0,61 0,61
Radio (RSol) 2,3 ? 1,6 ? 0,62 0,62

YY Geminorum editar

Les dos estrelles del subsistema Cástor C son nanes coloraes cuasi idéntiques de tipu espectral M0.5 V y 3820 K de temperatura efectivo. Dambes tienen aproximao la mesma masa, equivalente al 61% de la masa solar. Caúna con un radiu igual al 62% del que tien el Sol, tópense dixebraes por namái 6,3 radios solares. Una o les dos estrelles que componen Cástor C son estrelles acandilantes —asemeyaes a Proxima Centauri o Wolf 359—, polo que Cástor C recibe amás la denominación, en cuantes estrella variable, de YY Geminorum.[10]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. URL de la referencia: https://www.star-facts.com/castor/. Cita: Castor Aa and Castor Ba are both class A main sequence stars locked in orbits with considerably dimmer red dwarf companions, with orbital periods of only a few days..
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: SIMBAD.
  3. 3,0 3,1 3,2 Floor van Leeuwen (2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 653–664. doi:10.1051/0004-6361:20078357. 
  4. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  5. 5,0 5,1 Marwan Gebran (mayu 2016). «A new method for the inversion of atmospheric parameters of A/Am stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics. doi:10.1051/0004-6361/201528052. 
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (n'inglés). Astronomy Letters (11):  páxs. 759–771. payares 2006. doi:10.1134/S1063773706110065. 
  7. Christopher J. Corbally (ochobre 2003). «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (n'inglés). The Astronomical Journal (4):  páxs. 2048–2059. doi:10.1086/378365. 
  8. Castor A Castor B Castor C (SIMBAD)
  9. 9,0 9,1 Allen, Richard Hinckley (1889). «Gemini», Courier Dover Publications: Star Names — Their Lore and Meaning (n'inglés), páx. 563. ISBN 0-486-21079-0. Consultáu'l 24 de setiembre de 2010.
  10. 10,0 10,1 10,2 Castor (Stars, Jim Kaler)


Coordenaes:   7h 34m 35.873s, 31° 53 17.816