Caterina Tarongí i Tarongí (1646Palma – 6 de mayu de 1691Palma) foi una muyer xudía quemada viva pola Inquisición española.[1]

Caterina Tarongí
Vida
Nacimientu Palma1646
Nacionalidá ensin valor
Muerte Palma6 de mayu de 1691 (44/45 años)
Causa de la muerte Muerte na foguera
Estudios
Llingües falaes catalán
Cambiar los datos en Wikidata

La familia Tarongí i Tarongí editar

Nació en Palma de Mallorca, capital del Reinu de Mallorca (qu'en 1715 va recuperar el nome llatín romanu de Palma).

Yera fía de Rafel Josep Felós Tarongí i Aguiló, y de Francina Tarongí i Martí. Foi esposa de Guillem Morru Fès Tarongí. Los padres de Caterina tuvieron siete fíos: Caterina, Isabel, Margalida, Francina, Francesc, Guillem y Rafel.

Ente 1677 y 1678 ―tres la delación de Rafel Cabeza Lloca Cortès d'Alfons―[2] fueron encarcelaos 237 xudíos que celebraren el Yom Kippur nel güertu de Pere Onofre Moixina Cortès. Ente los presos de la llamada «Combalechadura del añu 1678», taben tolos miembros de la familia Tarongí, que fueron encarcelaos y xulgaos pola Inquisición. Se confiscaron tolos bienes de la familia y cada unu salió con delles penes leves.[3][4]

Xusto dempués de los autos de fe de 1678, los dos fíos mayores, Francesc y Guillem, consiguieron fuxir de la islla y llegaron hasta Alexandría (Exiptu), onde volvieron abiertamente al xudaísmu, recuperando los sos nomes xudíos David y Salomón, respeutivamente.

Los autos de fe de 1688 editar

Na tarde del domingu 7 de marzu de 1688, un grupu formáu por delles families chuetas (xudíos mallorquinos) de Palma de Mallorca intentaron fuxir de la islla nun barcu inglés, pero esti nun consiguió zarpar y volvieron a les sos cases; sicasí, fueron afayaes polos católicos mallorquinos y rápido encarcelaes.

A diferencia de los personaxes de la Combalechadura del añu 1678», cuasi tolos conversos declaráronse xudíos y negáronse a penase de la so intención de retornar al xudaísmu nos países onde-y lo dexaren.

Los xuicios realizar a lo llargo de trés años. En 1688, aparentemente poles tortures que-yos fueron aplicaes, morrieron dambos padres de Caterina y la so hermana Francina.

Los autos de fe de 1691 editar

En 1691, la Inquisición española celebró cuatro autos de fe, nos cualos fueron muertos un total de 37 criptojudíos mallorquinos, de 82 que fueron procesaos por cortar inquisidora balear:[5][6]

  • el 7 de marzu de 1691, cuando fueron condergaos 21 conversos a castigos leves.
  • el 1 de mayu de 1691: 21 reos fueron condergaos a morrer d'un garrotazu y a ser quemaos dempués.
  • el 6 de mayu de 1691, cuando se pronunciaron les sentencies pa otros 21 conversos: 14 fueron quemaos, y otros siete n'efixe. De los 14, 11 fueron sentenciaos a morrer d'un garrotazu antes de ser quemaos, como perdón pola so confesión. Los otros trés reos fueron condergaos a ser quemaos vivos: el rabín Rafel Valls, Caterina Tarongí y el so hermanu Rafael Tarongí. Les sos hermanes Margalida ya Isabel Tarongí, fueron esgañaes y quemaes el mesmu día.[7]
  • el 2 de xunetu de 1691, cuando fueron condergaos 23 conversos: 17 en persona y 6 que taben muertos o fuxitivos.

Caterina Tarongí foi quemada viva nel autu de fe de la Inquisición el 6 de mayu de 1691.[8][9] Dizse que los inquisidores taben impresionaos non solamente cola so guapura, sinón cola so aventadura en non abjurar del so xudaísmu, inclusive n'actitú griespa, lo cual atribuyíen a les cualidaes diabóliques que tenía.[10] L'autu de fe guardar unos trenta mil persones.[11]

Nel llibru La fe triunfante del xesuita Francesc Garau, hai un rellatu detalláu de los autos de fe y tamién de la figura de Caterina Tarongí y del so hermanu Rafel:[12]

Yera esti mozu [Rafel] gran discípulu y xuráu secuaz de Rafael Valls, a que la so autoridá apelaba en cuanto dicía, defiriendo tanto a los sos dichos como pudiera a Moisés o Jeremías, y en topándose atacáu, ensin salida que yera bien d'ordinariu, respondía que nun había estudiáu, pero que Valls satisfadría por él. Habíale bebíu tantu l'espíritu de soberbia, que cuasi-y tenía dobláu, y siendo entá más ignorante, nada-y dexaba n'aporfiadura, namái non sabía asonsaña-y no estoico, manifestando en tol camín del braseru no de fora la rabia y el despecho en que-y amburaba'l corazón, siendo un mesmu principiu interior causa nel discípulu d'un esterior despechado y furiosu, y nel maestru d'una profundísima murria, anque afeutada d'aselu; pero cada unu a la so manera representaba al vivu un condergáu. «Este yera hermanu de Catalina Tarongí, que morrió tamién aportunante, ensin más porque entá aparente, que la so propia rabia y raxón, pos cuando preguntando yo en qué creía, o en qué s'estremaba de la fe católica, o en qué consistía ser xudía, dixo, que solo sabía que yera xudía y que quería ser. Tuviera hasta la notificación de la muerte como represa, mas depués revistióse-y, o se-y afayó'l demoniu qu'abrigaba nel corazón, ensin que pudiera valir daqué lo muncho que fixeron con ella p'amenorgala cuantos probaron la mano, nin la continua asistencia del doctor Onofre Morrellas... que'l so celu y piedá nun perdió ocasión, nin omitió mediu, que pudiera conducir pa salvala. Estos dos hermanos ser de Francisco Josef Tarongí, y de Guillermo Tomás Tarongí, qu'ausentes fuxitivos fueron tamién relaxaos y quemaos n'estatua por relapsos, convictos y contumaces impenitentes. Más por que se adoren los Secretos de la Providencia Divina les otres dos hermanes d'estos cuatro, Isabel Tarongí muyer d'Agustín Cortés y Margarita Tarongí doncella, anque dexaes cayer n'igual culpa, fueron asistíes de la gracia pa llevantase, convertise a la fe y perseverar nella hasta'l fin; como de les muestres puede piadosamente creese. De manera que de seis hermanos (¿lastrosa Familia?) que salieron nesti Autu, los dos morrieron amburaos vivos p'amburar pa siempres nel infiernu, los otros dos n'estatua p'agüeru de la so eterna perdición si non se enmiendan y les otres dos morrieron penaes y con esperances de Cielu.
Francesc Garau (La fe triunfante)[13][14]

Fueron caminando dende onde agora s'atopa'l Parllamentu de les Islles Baleares hasta la Foguera de los Xudíos, cerca de la plaza Gomila.

Los trés, Rafael Valls y los dos hermanos Tarongí, fueron celebraos como mártires y héroes en balaes que los isleños cantaron hasta bien apocayá: Gabriel Alomar, nel so prólogu a la obra d'Estrugo La torna a Sefarad, páx. 8; Roth, páx. 96; el poema escritu por Francisco Pelagio Briz nel Calendariu catalán, Barcelona: 1870. Kayserling (páx. 184) en cita les estancies siguientes, cantaes polos isleños:

En Valls duia sa bandera
i en Tarongí es penó,
amb sos xuetes darrera
que feien sa processó.
Com es foc li va arribar
a ses rues des calçons
li deia «Felet, no't dons
que ta carn no es cremarà».
I venia gent d'Eivissa,
pagesos d'Artà, d'Andratx,
perque el dia sis de maig
feren sa socorradissa.
: Valls llevaba la bandera
i Tarongí el pendón
con tolos chuetas detrás
que faíen la procesión.
Cuando-y llegó'l fueu
a les arrugues de los pantalones
ella dixo: «Felet, non te raxes,
que la to carne nun se va quemar».
Y venía xente d'Eivissa
y paisanos d'Artà y d'Andrach,
porque'l día seis de mayu
fixeron la churrusquina.

La espresión «Felet, non't dons», emplegada por Caterina Tarongí p'animar al so hermanu de 21 años por que nun se rindiera a les amenaces de los inquisidores, quedó en Mallorca pa indicar una persona obstinada na so opinión.

Legáu editar

El 5 de mayu de 2011,[5] celebrar nel Consolat de Mar un actu oficial, recordatoriu pola quema del añu 1691, cola asistencia de Francesc Antich, presidente de Gobiernu balear, del rabín Nissan ben Avraham ―descendiente de la familia Tarongí[7]― y el rabín José Wallis ―descendiente de Rafael Valls―.[15][16][17] L'eventu foi'l primeru entamáu por un gobiernu autonómicu n'España n'honor a les víctimes de la Inquisición Española.[6]

Referencies editar

  1. Miquel Forteza Pinya: Del meu temps (volume II). Barcelona: Miquel Forteza, 1998. Consultáu'l 2 d'abril de 2013.
    «Catalina Tarongí, cremada viva» (páx. 149).
  2. Páxina 53, capítulu «Llinatges xuetes», nel llibru Un xuegu d'engaños, movilidá, nomes y apellíos nos sieglos XV a XVIII de Gregorio Salinero ya Isabel Testón Núñez. Madrid: Casa de Velázquez, 2010. Consultáu'l 2 d'abril de 2013.
  3. Enllaz rotu (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión)., mentáu nel artículu «Caterina Tarongí». Consultáu'l 2 d'abril de 2013.
  4. The chuetas of Majorca: conversos and the Inquisition of Majorca (volume 29, 227 páxines), de Baruch Braunstein. Mennonite Publishing House, 1936. Consultáu'l 2 d'abril de 2013.
  5. 5,0 5,1 El Govern va honrar esti xueves a los xudíos conversos condergaos a muerte en 1691 pola Inquisición en Mallorca. 20 Minutos
  6. 6,0 6,1 Francesc Antich homenatja els xuetes executats per la Inquisició. (en catalán)
  7. 7,0 7,1 familia nefasta-historia-de-la familia-tarongi/ Una familia nefasta – Historia de la familia Tarongí. Rabín Nissán Ben Avraham, Shavei Israel
  8. Pere Joan i Tous (ed.): Llista d'asesinaos pola Inquisición católica na páxina XXIV] del llibru El olivo y la espada.] Tübingen: Max Niemeyer, 2003.
  9. Joan Ramón Resina: Iberian modalities. Liverpool (RU): Liverpool University Press, 2013. Consultáu'l 2 d'abril de 2013.
    «Trenta y siete persones fueron quemaes vives na estaca por cuenta de que nun queríen arrenunciar a la so relixón, incluyendo a Rafel Valls y los hermanos Caterina y Rafel Benet Tarongí» (páxina 163).
  10. Minoríes y migraciones na hestoria. Jean-Pierre (et al.) Molénat. Universidá de Salamanca
  11. Braunstein, Els xuetes… p. 148 y 162.
  12. fe triunfante/9788486366001/42148 Artículu pa la venta del llibru La fe triunfante (en papel), n'español, editáu por Francisco Garau. Palma de Mallorca: Miguel Font Editor, 160 páxs., 1984. ISBN 9788486366001.
  13. Francesc Garau: fe triunfante/9788486366001/42148 La fe triunfante.
  14. Francisco Garau: La fe triunfante. Palma de Mallorca: Miquel Font (editor), 1984. ISBN 84-86366-00-3.
  15. Baruch Braunstein: Els Xuetes de Mallorca. Barcelona: Curial, 1976, páx. 158.
  16. «Francesc Antich homenatja els xuetes executats per la Inquisició», artículu nel sitiu web DBalears, del 6 de mayu de 2011. Consultáu'l 2 d'abril de 2013.
  17. Artículu en Facebook.